• Facebook Twitter

Carlistes de Catalunya

Carlistes de Catalunya és un moviment nacional català a favor del carlisme legítim representat políticament de forma principal pel Partit Carlista.

Com a tal té un projecte socialment basat en el socialisme autogestionari.

Com a tal té un projecte nacionalment basat en el dret a l'autodeterminació per a Catalunya i la resta de pobles de les Espanyes; així com pel federalisme.

Com a tal reconeix com a legítimes les aspiracions de Carles Xavier I de Borbó Parma al tron.

dimarts, 4 de desembre de 2018

Cicle de conferències analitza el tema històric de Carlisme davant Franquisme


Una exposició i un cicle de conferències analitza el tema històric de Carlisme davant Franquisme, 50 anys 1968-2018, al palau del Conestable d'Iruñea/Pamplona. Organitzat per la Fundació d'Amics de la Història del Carlisme, en col·laboració amb el Museu del Carlisme i l'Ajuntament de la ciutat navarresa, ​​el cicle de conferències inclou:

- L'advocat José Ángel Zubiaur, advocat i exdirector general d'Economia i Assumptes Europeus del Govern de Navarra, abordarà el dia 16 de novembre el tema Corts Trashumantes. Els orígens de la Transició. Aquestes talls, impulsades per Auxili Goñi i José Ángel Zubiaur, són el primer intent de democratitzar el règim.

-Javier María Pascual: amb ell va arribar l'escàndol és el tema triat per la periodista Rosa Marina Errea pel 23 de novembre. Errea parlarà sobre el director d'El Pensamiento Navarro, que va obrir les pàgines a un incipient moviment obrer i democràtic pel que seria bandejat a Riaza el 1969.

Juan Francisco Cerrillo Mansilla, exsecretari general de la Unió de Jubilats i Pensionistes de la UGT - intervindrà el dia 27 amb la conferència SOS Biafra. Els inicis de la solidaritat internacional. La regió de Biafra, al sud de Nigèria, va proclamar la seva independència el 1967 el que va motivar una guerra i un genocidi contra el poble ibo. El 1968 la família Borbó-Parma va impulsar una de les primeres campanyes de solidaritat internacional.

- Finalment, Carlos Muntión, editor de la revista Piedra de Rayo, tancarà el cicle el 14 de desembre per parlar sobre Monestir de Valvanera: Expulsió de Carles Hug i radicalització del carlisme. Els carlistes es reunien en aquest monestir criticant amb duresa al franquisme, pel que van ser expulsats de les Espanyes.

A més, fins al 16 de desembre la sala Gòtica del Conestable acull l'exposició Montejurra. La Muntanya Sagrada, que ja va poder veure al Museu del Carlisme d'Estella, i que explica la relació de aquesta muntanya amb la història del moviment carlista.

Read more »

dimarts, 13 de novembre de 2018

Jornada 'Política i Esperança'

Us recordem la convocatòria d'aquesta jornada que, entre d'altres, organitza la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, el dissabte 24 de novembre de 2018. Descarregueu-vos tota la informació clicant aquí: programa.La inscripció es fa per via telemàtica. Cliqueu sobre: INSCRIURE-M’HI. En cas de total impossibilitat de fer la inscripció telemàticament truqueu a Marta Sala: Tf. 610 625 837

Read more »

diumenge, 11 de novembre de 2018

La Sagrada Família acull la beatificació de 16 màrtirs de l’arxidiòcesi de Barcelona perseguits els anys 30

El cardenal Angelo Becciu, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants del Vaticà, ha presidit aquest dissabte 10 de novembre la cerimònia de beatificació de 16 màrtirs de l’arxidiòcesi de Barcelona a la basílica de la Sagrada Família juntament amb el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella.

Read more »

dissabte, 10 de novembre de 2018

Carles Xavier de Borbó-Parma presenta una alternativa carlista "vigent" al sistema actual



El 4 de novembre, el Rei Carles Xavier de Borbó-Parma va presidir els actes carlistes organitzats per l'Associació 16 d'abril amb motiu del "Dia de la Dinastia Legítima". L'acte va tenir lloc en un saló de l'Hotel Tryp Atocha. Durant el mateix, es van nomenar els nous cavallers i dames de la Legitimitat proscrita, una ordre creada pel Rei Jaume III i única ordre carlista existent en l'actualitat.

Després de l'acte, el cap de la dinastia Borbó-Parma va pronunciar un discurs en què va recordar que "l'alternativa carlista" al sistema actual es troba "plenament vigent". A més, va apuntar a "les temptacions totalitàries" com un dels "greus problemes "que afronta el país. Com a solució, l'hereu carlista va proposar un model "profundament federal "i una economia basada en el principi de subsidiarietat.

L'historiador i professor català de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Robert Vallverdú Martí, autor de nombroses obres historiogràfiques sobre el Carlisme Català; i Domènec Madolell Aragonès, membre de l'Agrupació Escolar Tradicionalista i antic líder estudiantil de les revoltes estudiantils a la Universitat de Barcelona el 1957, van formar part del grup de persones homenatjades en l'acte.

Read more »

dissabte, 3 de novembre de 2018

Entrevista a Carlos Javier: “Ser príncipe me ayuda a mejorar el bienestar común”

Quiere ser rey?
¿Qué le respondió mi padre cuándo se lo preguntó aquí hace once años?
“No es prioridad”, me dijo Carlos Hugo.
Y añadió: “Soy legatario de unos derechos históricos que no abandono..., pero la prioridad son siempre las libertades de los pueblos”, ¿verdad?
Sí, eso me dijo.
Pues yo coincido con él: aprovecho mi posición como príncipe para ayudar a mejorar el bien común, el bienestar de los pueblos.
No entrevisto a un príncipe todos los días...
Fallecido mi padre, hace seis años, hoy soy jefe de la casa Borbón-Parma, y heredero dinástico de la legitimidad carlista.
El jefe de otra casa de su familia es hoy el rey de España...
Felipe VI, sí.
¿Qué tal se llevan ustedes dos?
Muy bien. No planteo pleito. Su padre pilotó la transición democrática, un anhelo que mi padre compartía, y ambos se respetaban.
¿Quedan aún carlistas por aquí?
En España siempre mucha gente me comenta su afecto por el carlismo, por vínculos familiares, es un movimiento de fondo popular. ¡Por algo he venido ahora a Barcelona!
¿Para qué?
Para presentar al pueblo carlista a mi hijo recién nacido, Carlos Enrique: él será un día mi sucesor y heredero de la causa y los valores del carlismo.
¿Qué valores son los del carlismo?
Libertades individuales y justicia social, confederalismo y democracia. ¡Y democracia no es sólo votar: es participar! El poder es del pueblo, emana desde abajo y se delega arriba: lo contrario no es democracia.
¿Y lo de “Dios, patria, rey”?
El anticlericalismo liberal del siglo XIX benefició a minorías burguesas, pero dañó a los humildes, y el carlismo reaccionó. Hoy nos inspira el catolicismo del papa Francisco, comprometido con la sostenibilidad.
Patria.
Alude a los fueros, a las leyes del pueblo soberano: el carlismo tiene un ideario foralista y confederalista.
¿El pueblo catalán es soberano, pues?
No quiero interferir en la política española.
Insisto en conocer la visión carlista de esta cuestión.
Con el sistema foral y federal carlista, no estaríamos en este punto de confrontación.
¿Seguro?
España no es una, sino plural. Nuestras Españas, cada una con su identidad singular: un rey carlista quiere serlo de las Españas.
Pero... ¿para qué sirve un rey, hoy?
Es muy útil como símbolo identitario y sirve como fusible último de una democracia: puede alertar de su perversión.
¿España es hoy jacobina?
Napoleón Bonaparte trajo a España el Estado centralista. ¡Y el centralismo es siempre un error! El poder de una calle debe ser de sus vecinos, e ir uniéndonos todos –de abajo arriba– hasta gestionar Europa.
¿Franco fue bonapartista, entonces?
Centralizó todo el poder: Franco expulsó de España a mi abuelo, Javier, porque se oponía a su decreto de unificación de carlistas y falangistas. Y en 1969 expulsó a mi padre, Carlos Hugo, tras nombrar su sucesor a Juan Carlos a título de rey.
¿Su padre y su abuelo fueron antifranquistas?
Claro, y a Franco le inquietaba el carlismo, por ser un movimiento popular. Mi padre, en 1976, me hizo venir a conocer España, acompañado por mi institutriz vasca..., y la Guardia Civil me detuvo en el aeropuerto.
¿Y eso?
Los franquistas aún mandaban mucho, organizaron la masacre contra el carlismo en Montejurra... “¿Teme el régimen a un niño de siete años?”, publicó la prensa, y me soltaron. Mi abuelo ya me había contado cómo Franco deseó que Hitler le matase...
¿Sí?
Resistente en Francia, mi abuelo fue enviado al campo nazi de Dachau, y Franco se encogió de hombros cuando Hitler le preguntó qué debía hacer con él. Un día le pregunté a mi abuelo si Dachau no destruyó su fe en la humanidad... “¡Al contrario!”, me dijo.
¿Por qué?
“Cada día presencié actos de heroísmo, los presos se ayudaban pese a la amenaza de ser ejecutados: ¡mi fe en la humanidad creció!” Yo he heredado esa confianza de mi abuelo.
¿Y a qué se dedica usted?
Fomento la economía circular, sostenible. Se trata de producir riqueza sin menoscabar el medio ambiente y la justicia social. La Tierra es sólo una y de todos, y es muy injusto que una minoría abusiva se enriquezca en perjuicio del bienestar de la mayoría.
Suena muy carlista...
Hemos sido muy inconscientes, pero hoy sabemos que podemos minimizar daños. No soportaría que un día mi hijo me afease: “Conocíais los peligros, ¿y no hicisteis nada, papá?” Por eso reúno a sectores empresariales, sociales, políticos, legislativos...: ya hemos conseguido acordar que toda la energía de Holanda sea renovable en el año 2090.

Príncipe

El príncipe Carlos Javier es para los carlistas el heredero dinástico de una causa que encendió tres guerras civiles durante nuestro siglo XIX y que latía en el sangriento epílogo de 1936. El príncipe Carlos Javier es un europeísta políglota –habla castellano, francés, neerlandés, inglés, alemán e italiano– pionero en la defensa de la economía sostenible en Europa y muñidorde grandes acuerdosen este ámbito. Fiel a los ideales de sus antepasados y a los valores del carlismo popular (religioso, monárquico, foralista, confederalista y social), hay quien me apunta que sus lúcidas aportaciones le invisten como candidato a ocupar algún día la presidencia de Europa.

Read more »

divendres, 26 d’octubre de 2018

El Rei Carles Xavier visita Madrid el 4 de Novembre

El Rei Carles Xavier, amb el seu germà Jaume i la Princesa Maria Teresa de Borbó Parma visitaran les Espanyes el diumenge 4 de novembre, coincidint amb la festivitat carlista del "Dia de la Dinastia Legítima. L'Associació 16 d'Abril ha organitzat el següent programa d'actes.

10.00 Hores
Eucaristia
A la Parròquia de Sant Sebastià
Carrer Atocha, 39.

12.00 Hores
Acte cívic amb la intervenció de SAR Carles Xavier,
de José Lázaro Ibáñez, secretari general de EKA-Nafarroa (Partit Carlista d'Euskal Herria)
i de Ton Aluja, membre del Comitè Polític del Partit Carlí de Catalunya
A l'Hotel Tryp Atocha. Carrer Atocha, número 83.

14.00 Hores
dinar
Al Restaurant "La Favorita"
Carrer Covarrubias, número 25.

17.30 Hores
Reunió de Carlistes, presidida per Maria Teresa de Borbó Parma
En els Salons de "La Favorita". Carrer Covarrubias, número 25.


Read more »

dilluns, 17 de setembre de 2018

Dir que la família usurpadora són "puteros, criminals, mafiosos, corruptes" torna a ser llibertat d'expressió




Tothom sap que els tribunals espanyols van al son que escolten. Desallotjat els liberals del PP els jutges ara toquen la flauta que més agrada als social-demòcrates del PP. El que fa 3 anys eren injúries amb pensa de presó ara tornen a ser "llibertat d'expressió. L'Audiència estatal espanyola ha arxivat la causa contra un altre home acusat d'altres injúries a la Família "Reial" per titllar-los, via Twitter, de "família de puteros, criminals, mafiosos, corruptes, amb fortuna en paradisos fiscals, els Borbons de la gossa". el jutge Ismael Moreno va decidir arxivar el cas fa unes setmanes després de la petició, en la mateixa línia, de la Fiscalia, al entendre que "no existeix ànim d'injuriar o calumniar, sinó de criticar". En el seu escrit, el Ministeri Públic emparava aquestes frases dins un marc de crítica política i llibertat d'expressió.

Read more »

divendres, 7 de setembre de 2018

Berga recuperarà la Torre de la Petita, el darrer edifici 100 % carlista del país


La recuperació de la Torre de la Petita és cada cop més a prop. L'Ajuntament de Berga ha rebut, aquest 2018, una subvenció de la Diputació de Barcelona de 160.256,40 euros per al projecte de restauració del fortí en què ha estat treballant el govern de la CUP en el darrer any i mig. L'executiu preveu que el projecte es porti a aprovació després de l'estiu perquè les obres puguin licitar-se «quan més aviat millor».
Tot i que l'obra completa que proposa el consistori ronda els 218.000 euros, el regidor d'Urbanisme, Oriol Camps, assegura que de cara als propers mesos es podrà començar amb la primera de les fases, mentre es treballa per buscar el finançament restant per a realitzar la totalitat del projecte el 2019. A hores d'ara, l'objectiu principal és evitar-ne un major deteriorament, i a la vegada, potenciar aquest recurs en l'àmbit patrimonial i turístic. Amb aquest projecte, Camps assegura que es farà una obra «amb cara i ulls» en aquesta construcció del patrimoni berguedà que ha estat oblidada durant anys.
Tal com ha explicat el regidor Camps, el projecte preveu deixar totalment visitable la torre, amb tasques de consolidació i neteja; frenar el deteriorament del fortí i recuperar-ne la seva estructura; i si és possible, adequar-ne l'accés. Tot i que l'actuació inicial estava prevista en dues fases, finalment s'ha acabat dividint en tres: la de consolidació, la d'adaptació i la d'acabat. Un cop obtinguts tots els permisos i amb els projectes a punt, està previst que aquesta tardor la proposta passi pel plenari municipal per iniciar la licitació de les obres. «Tenim clar que amb aquests diners que hem rebut podrem fer-hi una part important del projecte», ha destacat, «i veurem fins on podem arribar». Paral·lelament, el regidor ha anunciat que s'ha demanat una subvenció dins de les ajudes de l'1 % cultural del Govern espanyol.

Actuació a la torre

El projecte total preveu, a grans trets, una intervenció arqueològica per a la rehabilitació de la torre, la recuperació i la consolidació dels murs del fossat, el buidat interior de terres, l'estabilització dels murs i la volta, i la neteja i l'estabilització dels murs exteriors del fossat, a banda de l'adequació d'una pista d'accés.
El regidor ha recordat la importància que té la recuperació de la Torre de la Petita com a «única construcció de l'època carlina que queda dempeus a Catalunya». L'espai patrimonial és Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) i per a Camps, «més que la rellevància que té pel que fa a l'arquitectura, cal destacar-ne el valor històric i patrimonial per la singularitat de ser cent per cent carlina», construïda el 1838.
Per altra banda, creu que l'Ajuntament de Berga, com a propietària, «té el deure i l'obligació de mantenir el seu patrimoni».

Un projecte pendent

La recuperació de la Torre de la Petita és un projecte històric i que ja tenia entre mans l'anterior equip de govern de CiU, amb Juli Gendrau al capdavant, que va quedar al calaix a principi de l'actual mandat, l'estiu del 2015, per manca de finançament i d'un projecte executiu, tal com va assegurar el nou govern de la CUP.
Segons Camps, tot i que l'anterior govern havia aconseguit una ajuda Feder que finançaria aproximadament la meitat de l'actuació, restava trobar la resta de diners per assolir els més de 400.000 euros en els que es valorava la proposta. Llavors, la primera fase de la millora de la Torre de la Petita costava 474.500 euros i el govern convergent havia aconseguit una ajuda de 237.250 euros dels fons europeus Feder i n'havia sol·licitat 189.800 de les ajudes de l'1 % cultural. El consistori preveia posar-hi 47.450 euros de fons propis, que suposava el 10 % del cost de l'obra, que a priori havia de quedar subvencionada al 90 %. Finalment, la subvenció de l'1 % cultural de l'estat no va arribar i la CUP va decidir deixar aparcat el projecte per la manca de diners per dur-lo a terme. La situació requeria que el consistori avancés la totalitat dels diners amb fons propis a través d'un crèdit fins a recuperar-ne una part quan s'hagués atorgat el Feder.
Per altra banda, Camps ha afegit que en aquells moments no es va redactar cap projecte executiu, sinó que únicament hi havia una memòria valorada, «amb molts detalls pendents de determinar que són els que s'han acabat de plantejar amb la redacció del projecte durant el darrer any i mig.»

Read more »

dijous, 26 de juliol de 2018

La repugnant demagògia del PSOE a Catalunya i l'únic monument que recorda els Requetés catalans



El PSOE a Catalunya ha presentat una proposta de resolució al Parlament català exigint que la Generalitat retiri el monument carlista de Montserrat ubicat a la cripta-mausoleu del Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat, el monument no té cap caràcter «franquista» com afirma erròniament el grup socialista. L'argumentació exposada al Parlament català confon novament al conjunt dels sublevats contra la II República en 1936 amb el règim que va oprimir als pobles espanyols durant els quaranta anys següents. El monument no exalta el franquisme sinó que recorda el compromís vital d'uns carlistes catalans que van lluitar per uns ideals que després van ser trepitjats per la dictadura.

La seva construcció no va ser impulsada ni costada per l'Estat feixista on hi van participar gran part dels familiars directes dirigents del PSOE o ells mateixos (els avis de Leire Pajín, el pare del corrupte Manuel Chaves, l'ex falangista Felipe González, Enric Sopena, Maria Teresa Fernández de la Vega, l'avi de José Luís Rodríguez Zapatero, Martín Villa, José Bono, José Antonio Griñan), sinó pel Carlisme català a través d'una campanya de subscripció popular catalana.

L'escultura de bronze sobre un petit túmul de pedra, representant un requetè (un integrant d'aquella unitat) malferit amb la mirada dirigida al monestir de Montserrat, al peu del qual hi ha una placa amb la inscripció "Recorda el seu exemple i sacrifici. Terç de Requetés Mare de Déu de Montserrat. 1936-1939". Montserrat, on descansen les restes dels 319 voluntaris del Terç morts en combat durant la Guerra Civil de 1936-1939, va ser el escenari on se celebraven les concentracions anuals del Partit Carlí de Catalunya amb el caràcter antifranquista que ningú no pot negar. No en va el carlisme va pagar la seva oposició al feixisme amb el bloqueig de la seva legalització com a partit polític en les eleccions constituents de 1977. Altres partits, com el PSOE o la Unió Democràtica de Catalunya, si es van legalitzar i van poder participar en el procés electoral.

Per tot això, només podem manifestar que els polítics del PSOE a Catalunya, el PSOE del GAL, de Filesa, de Roldán, dels EROS, el del bloc del 155, han actuat o moguts per la ignorància del que va ser la resistència antifranquista a Catalunya, on ells mai hi van ser, o per afanys demagògics. És més fàcil atacar als difunts Requetés que ja no poden protestar que qüestionar la trajectòria de certes institucions heretades del franquisme encara vigents com el TOP que avui utilitzen per fer callar les legítimes demandes populars.

Read more »

diumenge, 22 de juliol de 2018

Avui fa 74 els nazis capturen al Rei Xavier per militar a la resistència. Pres 156.270 a Dachau

Avui 22 de juliol de 2.018 fa 74 anys que el nostre rei Xavier I, fou detingut pels nazis per liderar una columna de la resistència francesa.

Fal Conde i Xavier de Borbó Parma van dirigir el carlisme oposat a col·laborar amb Franco. El primer punt de fricció greu a la postguerra fou l’opció de neutralitat oficial dels carlistes. Mentre Franco va provar d’enrolar requetès a la División Azul, Fal va emetre una nota el 13 de juliol de 1941 no autoritzant a la seva participació . Això li va valdre tornar a ser confinat, ara a Ferreries (Menorca) uns mesos.

Xavier va optar clarament pel bàndol aliat allistant-se a l’exèrcit belga i combatent als nazis primer al front i després a la resistència francesa. Fou capturat l’estiu de 1944, el 22 de juliol, i enviat a una presó de la Gestapo on va estar reclòs un mes. Essent condemnat a mort per "terrorista, comunista i agent anglès" va ser enviat a Vichy, a la presó de la localitat occitana de Clermont-Ferrand després i al camp alsacià de Natzweiler fins que aquest va ser evacuat arran de l'avanç aliat. Va ser enviat a Dachau on la seva salut va empitjorar decididament i un metge el va donar per mort però un altre pres jueu, metge, li va practicar una trepanació sense anestèsia i li va salvar la vida. De Dachau, on era etiquetat com a presoner 156.270, va ser traslladat al camp tirolès de Prax on van entrar les forces aliades el 8 de maig de 1.945.

En ser alliberat Dachau Xavier pesava 40 quilograms i “era un cadàver ambulant marcat pel patiment” va dir la seva filla Maria Teresa.

Read more »

dilluns, 9 de juliol de 2018

Mor el Príncep Miquel de Borbó-Parma

El 7 de juliol va finir als 94 anys a Neuilly sur Seine, estat francès. El seu pare era Renat de Borbó-Parma, germà de l'emperadriu Zita de Borbó-Parma, i del Rei Xavier de Borbó-Parma. Per tant el Príncep Miquel era nebot del Rei Xavier i cosí del Rei Carles Hug, pare de l'actual Rei de les Espanyes, Xavier.

Casat amb la Princesa Margarida de Dinamarca, va ser expulsat de França pels nazis, el 1940 exiliant-se als EUA on va unir-se als comandos que van combatre el nazisme. També va lluitar a la guerra d'Indoxina.

Read more »

dissabte, 7 de juliol de 2018

Exposició 'Els últims carlins' fins el 31 de juliol

Des de divendres 27 de juny fins al 31 de juliol, el Museu Comarcal de Berga ens convida visitar l’exposició “Els últims carlins”. Documentació, armes, imatges, carnets del requeté… això i molt més és el que trobareu al Museu, a  Carrer de la Mare de Déu dels Àngels, 7; 938211384.


Read more »