El Papa Francesc ha donat un milió de dòlars als cristians i altres minories religioses d'Iraq. Així ho ha afirmat el cardenal Fernando Filoni, Prefecte de la Congregació per l'Evangelització dels Pobles que està enviat pel Papa al Mitjà Orient. Tres quartes parts dels diners seran donats als catòlics d'Iraq mentre la resta serà per la minoria yezidi. Ambdues comunitats són perseguides per islamistes radicals de l'Estat Islàmic.
dimecres, 27 d’agost del 2014
El Papa dóna 1 milió de $ pels cristians i yezidi d'Iraq
El Papa Francesc ha donat un milió de dòlars als cristians i altres minories religioses d'Iraq. Així ho ha afirmat el cardenal Fernando Filoni, Prefecte de la Congregació per l'Evangelització dels Pobles que està enviat pel Papa al Mitjà Orient. Tres quartes parts dels diners seran donats als catòlics d'Iraq mentre la resta serà per la minoria yezidi. Ambdues comunitats són perseguides per islamistes radicals de l'Estat Islàmic.
dimarts, 26 d’agost del 2014
Vergonyós comunicat de l’Ajuntament de Cardedeu contra els trabucaires
En un breu comunicat, que es refereix a la denúncia del regidor del liberal Partit Popular, Jaime Gelada, contra els trabucaires de Cardedeu als que acusa
de simular un afusellament per haver disparat els trabucs al seu carrer,
l’Ajuntament diu que: “respecte els fets ocorreguts l’últim dia de
Festa Major de Cardedeu, l’equip de govern de l’Ajuntament vol
deixar constància que no aprova el comportament dels Trabucaires de
Cardedeu, quan van actuar de manera molesta davant el domicili d’un
regidor que no els és proper.
Però el pitjor arriba després, quan equipara indirectament el fet amb un acte violent, al dir que “els fets ocorreguts no representen de cap manera el sentir de tots els vilatans, que el que volen és una convivència pacífica i amable (és que potser els trabucaires van fer alguna actuació diferent d’aquesta), i gaudir de la Festa Major”.
Després el comunicat es torna a contradir sobre la importància dels fets, quan diu: “considerem que, d’aquesta manera, es donen motius per reaccionar, com ho han fet, desmesuradament, a ell i als mitjans de comunicació estatals poc amics de Catalunya” .
Tot plegat un despropòsit del consistori que governa l’alcaldessa de CiU, Calamanda Vila i Borralleras, a qui caldria com a mínim demanar que no segueixi el joc de dels populars, i avali amb comunicats les denúncies que està escampant Gelada contra el poble en general, i que defensi la seva gent.
També estaria força bé que li demanés explicacions a Gelada, per exemple, de per què fa piulades on mostra tatuatges amb emblemes nazis, o com és que després de demanar que es tapes el mural independentista de l’entrada del poble, aquest va ser esborrat de forma anònima l’agost de l’any passat, i després Gelada va denunciar a vuit veïns que van participar en la seva restauració, i que van ser condemnats a pagar 7.640 euros a Adif (propietari del mur) i a quatre dies de localització, o per què el membres del partit de Gelada, el PP, fan reiterades crides a la violència contra Catalunya, i mostren també repetidament emblemes nazis.
Però tot això no sembla preocupar gaire a l’equip de govern de Cardedeu. Sinó defensem les nostres tradicions no defensem la nostra pàtria.
Realment disparaven davant de la casa del regidor de Cardedeu?
Però el pitjor arriba després, quan equipara indirectament el fet amb un acte violent, al dir que “els fets ocorreguts no representen de cap manera el sentir de tots els vilatans, que el que volen és una convivència pacífica i amable (és que potser els trabucaires van fer alguna actuació diferent d’aquesta), i gaudir de la Festa Major”.
Després el comunicat es torna a contradir sobre la importància dels fets, quan diu: “considerem que, d’aquesta manera, es donen motius per reaccionar, com ho han fet, desmesuradament, a ell i als mitjans de comunicació estatals poc amics de Catalunya” .
Tot plegat un despropòsit del consistori que governa l’alcaldessa de CiU, Calamanda Vila i Borralleras, a qui caldria com a mínim demanar que no segueixi el joc de dels populars, i avali amb comunicats les denúncies que està escampant Gelada contra el poble en general, i que defensi la seva gent.
També estaria força bé que li demanés explicacions a Gelada, per exemple, de per què fa piulades on mostra tatuatges amb emblemes nazis, o com és que després de demanar que es tapes el mural independentista de l’entrada del poble, aquest va ser esborrat de forma anònima l’agost de l’any passat, i després Gelada va denunciar a vuit veïns que van participar en la seva restauració, i que van ser condemnats a pagar 7.640 euros a Adif (propietari del mur) i a quatre dies de localització, o per què el membres del partit de Gelada, el PP, fan reiterades crides a la violència contra Catalunya, i mostren també repetidament emblemes nazis.
Però tot això no sembla preocupar gaire a l’equip de govern de Cardedeu. Sinó defensem les nostres tradicions no defensem la nostra pàtria.
Realment disparaven davant de la casa del regidor de Cardedeu?
dissabte, 23 d’agost del 2014
Marxa contra el fracking i per la reforma agrària
La Plataforma Jaén Libre de Fracking ha endegat la Marxa contra el Fracking (o fracturació hidràulica) amb el lema 'Per l'aigua i per la terra, estem en peu de guerra!'. El fracking provoca contaminació de rius i aquífers, increment d'activitat sísima i destrucció ambiental. El moviment impulsor de la mobilització és el Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) una organització socialista de base, autogestionaria i camperola.
Les principals reivindicacions de la marxa són:
- Un medi rural viu, just i sostenible
- Sobirania alimentària
- Defensa del territori
- Reforma agrària
Aquest darrer punt ens sembla prioritari car proposa que les aigües i les terres siguin públiques, la promoció de productes locals, un banc de terres públiques explotades de forma cooperativa que, com diu el SAT, siguin una alternativa "per un país segrestat per terratinents, especuladors i capitalistes".
dimecres, 20 d’agost del 2014
Conferència de SAR Princesa Maria Teresa de Borbó-Parma a Catalunya
El passat 10 de maig de 2014 va tenir lloc a Berga una conferència de SAR Princesa Maria Teresa de Borbó-Parma, germana del difunt Rei Carles Hug de Borbó-Parma. Cal recordar que el Rei va morir a Barcelona el 18 d'agost de 2.010. Una mostra més dels vincles de la família reial amb Catalunya.
SAR Princesa Maria Teresa de Borbó-Parma va parlar sobre 'El front exterior a la Transició Espanyola' i la conferència fou presentada per Xavier Lubelza de l'Associació 16 d'Abril. Posteriorment es va realitza un col·loqui. La princesa, coneguda com "la princesa roja" és autora del llibre 'La clarificació ideològica del Partit Carlista' publicat l'any 1.979 en llengua castellana.
Abans de l'acte es va presentar la Medalla carlista encunyada per Jesús Martín Alías i es va fer una presentació del Museu del Carlisme a càrrec del seu responsable Iñaqui Urricelqui.
També es va poder assistir a una explicació de les fonts documentals emprades per a la construcció de la maqueta en 3D del castell durant la Tercera Guerra Carlina, a càrrec de Xavier Campillo, president de l’Associació Governador Francesc Puig de Sorribes d’Amics del Castell de Berga; i a la presentació del llibre Estat carlista: tradició i furs, que conté les ponències del II Simposi d’Història del Carlisme.
Ahir mateix Carlistes de Catalunya es va reunir amb la Princesa en una trobada d'alt nivell polític on vam fer repàs del passat carlista, la situació actual i vam explorar vies de treball per tornar el carlisme autogestionari a ser un referent polític i social a la nostra terra.
dilluns, 18 d’agost del 2014
II Simposi d’Història del Carlisme
Avià (Berguedà) va acollir el II Simposi d’Història del Carlisme el
passat 10 de maig. La temàtica de la jornada fou 'Estat carlista :
tradició i furs'. S'hi van estudiar catorze ponències, 10 en llengua
catalana i 4 en llengua castellana, sobre el moviment carlista amb el
següent detall:
1. Joan-Xavier Quintana i Segalà. Un nou cançoner carlí català, entre la tradició i el legitimisme
7. Josep Carles Clemente. La riqueza ideológica del carlismo en torno a la guerra de los ‘matiners’
1. Joan-Xavier Quintana i Segalà. Un nou cançoner carlí català, entre la tradició i el legitimisme
2. Antoni Sánchez Carcelén. La Primera Guerra Carlina a les Valls d’Àneu
3. Núria Sauch Cruz. Retalls de la Primera Guerra Carlista i dels seus personatges a través d’un manuscrit anònim
4. Juan Pedro Recio Cuesta. ‘Usurpadores,
peseteros e impíos’. El liberalismo isabelino a través de una fuente
carlista: La ‘Gaceta Oficial’ de Oñate (1835-1837)
5. Jordi Torner Planell. El setge de Solsona (1838-1840) i la modernització de l’exèrcit carlí
6. Francesc Roca Marsinyac. Les aventures i desventures del crani del Comte d’Espanya. Paradigma d’una època?
7. Josep Carles Clemente. La riqueza ideológica del carlismo en torno a la guerra de los ‘matiners’
8. Xavier Pedrals Costa. Els dietaris personals com a font històrica. Les guerres carlines al ‘Dietari’ de Pau Anfruns
9. Lluís Ferran Toledano. La política dels capitans generals en temps de carlinada i revolta republicana
10. Jesús Martín Alías. Elementos de organización del Estado carlista (1873-1876)
11.
Josep Albert Planes i Ball. Viure (i sobreviure) en la línia de foc. La
vila de Prats de Lluçanès en la Tercera Guerra Carlista
12. Francesc
Farrés Malian. El retrat fotogràfic a l’època carlista a la ciutat de
Vic. Suggeriments i vells records davant un conjunt d’imatges
13. Javier Cubero de Vicente. El Movimiento Obrero Tradicionalista (1963-1969)
14. Daniel Montañà i Josep Rafart. Aproximació bibliogràfica al carlisme (2005-2012)
El
primer simposi es va celebrar l'any 2.013 també organitzat pel Centre
d’Estudis d’Avià. Els textos estudiats estan recollits en el llibre 'El
carlisme, ahir i avui'.
diumenge, 17 d’agost del 2014
Persecució dels cristians a Mossul (Iraq)
Segons ha informat un sacerdot cristià de Mossul (Iraq), Enis Hana El Demnik, els fonamentalistes islàmics han realitzat diverses accions inhumanes a la ciutat des que la van conquerir el 10 de juny. El seu objectiu des d'un principi és exterminar els cristians locals. Per això van marcar les cases amb la lletra N.
Tanmateix aquesta setmana han venut com esclaves a la mateixa ciutat unes set-cents membres de la confessió local, yezidi, per un preu de mitjana de 150 dòlars. Això val una dona pels islamistes. Occident calla.
diumenge, 10 d’agost del 2014
Ja disponible 'Estat Carlista : Tradició i Furs'
Les catorze ponències del II Simposi d'Història del Carlisme(Maig 2.014)
ja estan disponibles en format de llibre. Cal destacar en especial el
treball de Javier Cubero de Vicente titulat 'El Movimiento Obrero
Tradicionalista (1963-1969)' que aporta una visió nova del carlisme en
una de les seves cares menys conegudes.
El llibre es pot demanar al Centre d'Estudis d'Avià que n'és l'editor: c.e.avia@telefonica.net
El llibre es pot demanar al Centre d'Estudis d'Avià que n'és l'editor: c.e.avia@telefonica.net
dissabte, 2 d’agost del 2014
Joan Carles de Borbó torna a ser inviolable, amb efectes immediats
El Butlletí Oficial de
l'Estat va publicar dissabte 12 de juliol de 2.014 l'aforament de Joan
Carles de Borbó. Per aquest text ha esdevingut inviolable, amb efectes
immediats. Totes les causes civils i penals contra ell es dirimiran en
el Tribunal Suprem. El blindatge s'estén a la Família Reial: els reis
actuals, les seves filles i els reis anteriors.
Els partits liberals protegeixen la dinastia liberal-franquista
La llei d'aforament de Joan Carles de Borbó
i la seva prole, tramitat a corre-cuita pel PP i aprovat amb 150 vots a
favor d'aquest partit més l'Unió del Poble Navarrès (el PP a Navarra) i
Foro Asturias, escissió asturiana del PP de Francisco Álvarez Cascos,
protegeix Joan Carles de Borbó de qualsevol responsabilitat el que
suposa un escàndol en termes socials. Els polítics liberals han
argumentat l'aforament per la "dignitat de la figura de qui ha estat el
rei d'Espanya, així com al tractament dispensat als titulars d'altres
magistratures i poders de l'Estat". No tothom ho veu així.
Un procediment irregular
Els liberals del PP han
colat el text com una esmena a una llei que ja estava en tràmit, tot i
que el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, va recomanar que ho
fessin mitjançant la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial, un
procediment jurídicament impecable, però més lent, que hauria deixat
'desprotegit' Joan Carles fins a finals d'any. Massa temps car hi han
massa processos per malifetes. La maniobra del Govern espanyol, segons
alguns experts en Dret Constitucional, planteja "seriosos dubtes de constitucionalitat" i xoca amb drets fonamentals.