• Facebook Twitter

Carlistes de Catalunya

Carlistes de Catalunya és un moviment nacional català a favor del carlisme legítim representat políticament de forma principal pel Partit Carlista.

Com a tal té un projecte socialment basat en el socialisme autogestionari.

Com a tal té un projecte nacionalment basat en el dret a l'autodeterminació per a Catalunya i la resta de pobles de les Espanyes; així com pel federalisme.

Com a tal reconeix com a legítimes les aspiracions de Carles Xavier I de Borbó Parma al tron.

dimarts, 29 de setembre del 2015

El President imputat per demòcrata, nosaltres amb ell

El 129è president de la Generalitat haurà de declarar el dia 15 d'octubre, coincidint amb el 75è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys, el 123è president de la Generalitat.

La querella de la Fiscalia investiga Mas, Ortega i Rigau pels delictes de prevaricació, desobediència, malversació i usurpació. El delicte de desobediència, que cometen els funcionaris i polítics "que es neguin obertament a donar compliment a resolucions judicials, decisions o ordres d'una autoritat superior", es castiga amb una multa i una inhabilitació especial per càrrec públic d'entre sis mesos i dos anys. El delicte de prevaricació el pot cometre un funcionari o autoritat que dóna una ordre administrativa "sabent de la seva injustícia" i es pot castigar amb una inhabilitació especial per feina o càrrec públic de set a deu anys. Una condemna en qualsevol dels dos delictes impediria a Mas tornar a ser president mentre durés la inhabilitació.

El President Mas va posar urnes per a poder votar. 
La xerrameca centralista pot parlar de desobediència, malversació, usurpació (aquí l'únic usurpador és Felip de Borbó i Grècia).
El poble, el demòcrata, parla de que vol votar.
Els carlistes sempre amb el poble.
Els carlistes sempre amb la democràcia.
Ara, amb el President Mas.



Read more »

diumenge, 27 de setembre del 2015

La bandera confederada es mantindrà a les matrícules de Georgia

L'estat ha mantingut la bandera a petició dels Sons of Confederate Veterans i ha estat acceptada pel governador de Georgia. Al contrari de Carolina del Sud, on el governador ha iniciat una cacera de bruixes contra el símbol sudista, Georgia mantindrà el seu "respecte cap a la herència històrica" que representa la bandera de combat dels Estats Confederats.

Posicionament de Carlistes de Catalunya: 'En defensa de la Bandera Confederada: herència enlloc d'odi'



Read more »

dijous, 24 de setembre del 2015

Un centenar de pagesos fan una tractorada per preus justos al sector de la fruita

Un centenar de pagesos de la fruita han fet avui una protesta amb els tractors, que han aparcat a l'entrada. Després, han aconseguit parlar amb la ministra espanyola García Tejerina, a qui han fet arribar un manifest amb les seves reivindicacions per aconseguir preus justos per al sector. Alguns dels manifestants han reclamat la seva dimissió.

La ministra ha dit als pagesos que s'han d'organitzar i que siguin ells els que negociïn amb les grans distribuïdores els preus de la fruita. També ha reconegut que el govern espanyol està lligat de mans per les directives de la Unió Europea.

Han intentat accedir al recinte, però un fort cordó policial dels Mossos d'Esquadra els ho han impedit. S'han viscut moments de tensió després que un grup de manifestants s'han enfrontat amb els agents antidisturbis, cridant consignes contra la policia i l'Administració. Els concentrats han llançat branques de presseguers als Mossos, com a senyal de protesta per la crisi.

Font: 3/24

Read more »

dimecres, 23 de setembre del 2015

A tots els catalans (Comissió gestora del Partit Carlí de Catalunya)

Per una mobilització massiva i democràtica el diumenge 27 de setembre

1. Nosaltres, carlistes catalans i de totes les Espanyes afirmem que cada elecció al Parlament és l'expressió de la sobirania nacional catalana.

Catalunya és una de les democràcies més antigues d'Europa, amb un Parlament en tots els períodes democràtics, el primer constituït en el S. XII

Des dels nostres orígens, principis del segle XIX , representem l'alternativa a l'Estat centralista i unitari que, per a benefici exclusiu de les classes dominants, ha impedit qualsevol possibilitat d'autodeterminació a les comunitats, no només a les nacions .

El nostre projecte és desenvolupat de federalisme, dissenyat i construït des del pacte entre iguals, elaborat federativament de baix cap a dalt. Llibertat i igualtat que són els requisits del Pacte, pilar fonamental i pedra angular de qualsevol sistema democràtic.

Pacte que el carlisme proposa com a mètode polític i l'ofereix com una experiència pròpia que ha acumulat durant dos segles de validesa del <Pacte Poble-Dinastia> que en tot moment han impulsat i respectat els nostres reis, especialment durant els segles XX i XXI: don Xavier, don Carles Hug i don Carles Xavier de Borbó Parma.

2. Davant d'aquesta convocatòria electoral, després de cinc anys d'absència d'acció de govern i d’acció parlamentària no és veu cap gest d’autocrítica.

Tampoc s’ofereix , ni per aquells que deixen el govern ni per aquells que pretenen aconseguir-ho, cap altre camí per la millora de la situació crítica de desfavorits, que han perdut l'esperança de treball, han estat desposseïts dels seus estalvis i privat del dret a l'habitatge.

En perjudici de les classes treballadores, primera comunitat en qualsevol estat modern, és desballesta l'estat del benestar, al mateix temps que el govern central els usurpa, de l’ estalvi col·lectiu, els fons de la seguretat social.

Estem davant de la IV Desamortització, la més greu i severa. Durant les tres primeres s’expropiaren els drets de la propietat individual i comunitària. Avui s’expropien els drets personals i els drets de la nostra condició d’espècie humana; entre els primers, el dret al treball, a la educació, al habitatge, a la salut i a l’estalvi col·lectiu; respecte als segons, la absurda explotació monopolista dels recursos naturals que posa en risc la pròpia supervivència de l'ecosistema que ens permet desenvolupar i continuar la nostra condició de criatures a la casa comuna que és la Terra.

I tot en benefici dels de sempre, que representen els grans interessos econòmics i soscaven, amb impunitat totes les sobiranies nacionals.

L'objectiu estratègic en el que, avui, tots podem coincidir, siguin quines siguin les nostres opcions, és rescat el poder, i per això trencar el monopoli de les grans corporacions empresarial i dels aparells dels partits polítics.

3. El 27 de setembre se’ns convoca a triar els membres del Parlament de Catalunya , per a la posterior formació del govern de la Generalitat.

En l'actual estat de coses és inútil qualsevol debat sobre la naturalesa plebiscitària o no d’aquestes eleccions, l'enfrontament ha estat exclusivament: independència SÍ o NO. Qualsevol altra qüestió s’ha quedat en el cel..

Pràcticament tots els partits polítics s'han organitzat en dos blocs: en el Sí o en el No a la independència. Nacionalisme espanyol contra el nacionalisme català. O separatisme contra uniformisme. És pretén presentar com a cosa normal aquest enfrontament dual, quan el que realment passa és que els dos grups s'autoalimenten, és necessiten un al altre per continuar vivint. D’aquesta manera simplista és com mantenen els seus respectius graners de vots.

La societat catalana no ha estat mai configurada amb dos blocs monolítics. Creiem que l'error fonamental del nacionalisme és la negació que l'home pertany simultàniament a diverses comunitats.

Al nostre parer, la societat catalana vol reformar l'encaix, vol unes relacions bilaterals Catalunya - Espanya més justes, més igualitàries, basades en el reconeixement mutu. El pacte entre iguals.

Enquestes solvents, publicades recentment, expressen que l'opinió pública catalana es configura en tres blocs: els dos més grans i amb significació estadística similar (un 38%) serien el de les posicions federals i les separatistes, la tercera seria la del immobilisme uniformista que representa un 18%.

El diàleg és possible i necessari, primer entre els dos principals blocs catalans per a una futura negociació amb les institucions de l'Estat, del que de moment només s’ha auto exclòs el tercer grup.

És necessària la massiva participació electoral el 27 de setembre, com únic camí per tal que el seu resultat sigui el reflex de l'opinió pública contra la bipolarització entre el reduccionista SI i el No immobilista.


                             Direcció del Partit Carlí de Catalunya

Read more »

El carlisme davant les eleccions catalanes (Comissió de militants del Partit Carlista de Catalunya)

Catalunya continua el recorregut polític que culminarà en les eleccions del 27 de setembre de 2015. Entrem en una nova fase de la situació encetada amb la sentència del Tribunal Constitucional contra l´Estatut del 2006.

  En aquesta etapa la reivindicació nacional ha passat de la demanda d´un marc ampli d´autogovern a una voluntat molt escampada de ruptura amb l´Estat central mitjançant la conformació d´un estat independent. 
  El gradualisme en l´assoliment d´autogovern ha estat una estratègia reiteradament fallida. La naturalesa uniformitzadora de l´estat liberal ha viscut les recuperacions parcials dels drets històrics com a concessions atorgades en moments de feblesa orgànica i ha escapçat les diverses experiències de seguida que s´ha sentit fort.
                                           
  La crisi de legitimitat ha esclatat en comprovar-se la negativa de l’estat central d’assumir una 
iniciativa col·lectiva provinent del Parlament de Catalunya i aprovada en referèndum. L’oposició de la classe dirigent al reconeixement de la pluralitat  nacional  hispànica  ha portat un gran  nombre de catalans a veure en la independència l´única sortida a l´atzucac polític.

  Tanmateix i en l’àmbit de les situacions que ens envolten, observem sortides a problemàtiques nacionals només a través del conflicte?.  D’altres casos s’han resolt pacíficament per mitjà del reconeixement de la diversitat interna i l’aplicació del principi de subsidiarietat.  L´àmbit que millor ens il·lustra és l´anglosaxó.
  El Canadà i el Regne Unit han vist plantejats en els darrers decennis situacions que s’han reconduït  en pactes estables entre entitats que es reconeixen com a sobiranes.  
  En el cas del Canadà, el moviment reivindicatiu del Quebec el portà a exercir l´autodeterminació en tres referèndums, en què ha optat per la continuïtat dins el país sobre unes noves bases de relació: el reconeixement de la sobirania d´arrel del Quebec, la consolidació de l´autogovern legislatiu i financer i la naturalització de la llengua francesa com a pròpia del Canadà al costat de l´anglesa.

  Al Regne Unit vam assistir a la celebració d´un referèndum pactat sobre la independència d´Escòcia. Després del retorn de la “Home Rule”, el Partit Nacional Escocès va posar damunt la taula l´opció independentista. El govern britànic en va pactar la celebració i la pregunta des del fonament constituent del Regne Unit: les corones d´Anglaterra i Escòcia s´uniren fa tres segles sense que això signifiqués l´absorció de l´una per l´altra ni la fusió de les tres nacions britàniques (amb Gal.les) en una de nova. El nexe d´unió en la persona d´un monarca compartit possibilità una acció mitjancera decisiva en la resolució del plet escocès.
  La continuïtat de pactes d´unió entre ens sobirans se´ns mostren preservats des de la monarquia també en altres contextos socials i polítics: són els casos de Malàisia o la Unió d´Emirats Àrabs des de la seva independència fa mig segle.

  Els exemples referits i altres com Suïssa, amb una direcció col·legial de caràcter republicà,  ens permeten veure que les articulacions duradores es construeixen de baix a dalt. L´agregació de municipis, ciutats-estat o principats dóna lloc a espais de poder compartit i acordat. El secret de la seva continuïtat radica en la sobirania de les entitats constituents i la resolució dels afers públics al nivell més proper als ciutadans. A partir d´aquí sorgeixen interessos, projectes i aspiracions comunes que donen solidesa a allò que s´edifica. És la identificació sentida per tots els que hi participen. En llenguatge polític  ho anomenem Confederació.

  La supressió del pacte confederal hispànic el 1714 significà la imposició de l´ absolutisme i la supressió de les institucions catalanes. Això s´aguditzà més tard amb l´aparició del nou estat liberal i jacobí espanyol.
  En aquest nou context sorgeix una força de resistència popular amb especial implantació als nostres territoris, el Carlisme. Aquest, defensa davant el liberalisme els béns i l´autonomia comunitaris, actua contra l´espoliació de les classes populars i reclama la restitució de les llibertats arrabassades, els Furs. 

  Paral·lelament el catalanisme polític pren consciència que la solució a l´opressió que viu Catalunya acabarà amb el retorn a la constitució original i plural de les Espanyes. Així el moviment català passa de demandes de proteccionisme a l´autonomisme i el federalisme. La crisi del 31 portà a l´exercici de la sobirania originària en la proclamació de Macià de l´Estat Català dins la Federació Ibèrica. Per primera vegada s´efectua un acte d´empoderament per concloure un nou pacte igualitari amb els altres pobles de les Espanyes.
  Passada la guerra civil i l´intent anihilador del franquisme, la Transició mirà de donar sortida als plets nacionals mitjançant estatuts de competències atorgades i revocables, l´anomenat Estat de les autonomies. S´emprèn una descentralització administrativa que deixa la problemàtica de fons irresolta: la restauració de la sobirania inherent a les nacions hispàniques. Les atribucions del magre marc autonòmic queden sempre sotmeses als atzars del bipartidisme espanyol.
                     
  El creixement i mobilització de l´independentisme té com a marc i referència la frustració per la confrontació de l´Estat a la voluntat democràtica expressada en les urnes i al Parlament de Catalunya. És el xoc d´una legalitat imposada i hostil a una legitimitat nascuda d´arrel. És per tant un independentisme reactiu que no troba la possibilitat d´un marc just en un horitzó espanyol plural.
                         
  El refús de les aspiracions catalanes se suma a un ambient general a tot l´Estat de final de cicle amb la corrupció política escampada i l´agressió als estrats populars per la destrucció de drets socials. A Catalunya l´alternativa s´ha identificat amb la construcció d´un Estat propi. Així hem arribat al moment actual.

  La convocatòria d´unes eleccions és l´única sortida que els catalans tenen de mesurar el suport a aquesta fita, davant la impossibilitat de convocar un referèndum acordat a la manera escocesa o quebequesa.
  La voluntat carlina d´articular les Espanyes(*) a partir d´estats sobirans i iguals és un sentir recollit des de fa prop de dos segles. La reivindicació foralista ha conduït amb el pas del temps a un posicionament a favor d´una Confederació espanyola en un marc de superació del sistema econòmic, polític i nacional  imperant.

  El Poble Carlí i amb ell el Partido Carlista de las Españas (**) hereu de tota la història de lluita carlina, s´expressa clarament en aquests termes i ha reiterat el seu compromís amb la Confederació i el dret a l´Autodeterminació en el seus Congressos del 2004 a Tolosa, el 2008 a Berriozar  i a Lizarra el 2012.
  El Carlisme català considera que ha arribat el moment d´assolir el nostre ideari col.lectiu. Cridem els catalans a participar en aquests comicis per bastir un Estat propi, lliure per decidir el seu futur. Només des del retorn a la sobirania arrabassada podrem construir el nostre esdevenidor. Cal un mandat majoritari a les urnes per poder construir les estructures d´un estat propi i afrontar l´oposició del Govern central amb el seu aparell.  Al llarg d´aquest recorregut i en compliment de la seva responsabilitat històrica, el Carlisme estarà en la mobilització que s´escaigui.
  Mentrestant el carlisme generarà debat al costat dels qui comparteixin la nostra postura: la Confederació del nou Estat Català amb els altres pobles hispànics. Aquesta aliança s´ha de basar en projectes i interessos comuns dins la Unió Europea. Defensarem que en la futura Carta Magna es reculli l´opció confederal.

  En paral·lel el Carlisme espanyol, fidel a la seva trajectòria i compromisos, fomentarà un debat constituent. Aquest ha de preveure l´articulació federal d´aquells territoris que ho desitgin, el pacte confederal per als qui reafirmin llur sobirania (previsiblement Catalunya i Euskal Herria) i el reconeixement al dret de secessió negociat.

  Alhora, els carlins no obviem el qüestionament social per la problemàtica nacional. El protagonisme que les mobilitzacions i les urnes donen al poble català és l´ocasió per aturar l´ofensiva neoliberal que patim.
  Recordem que els qui volen gestionar la creació d´un estat català han atacat greument els drets socials. Refusem que el nou model de partida sigui en benefici del grups oligàrquics i el sotmetiment als dictats d´austeritat. L´impuls autogestionari del procés nacional ha de traslladar-se a l´àmbit social.
  De cara doncs a la convocatòria del 27 de setembre cridem els catalans a exercir una sobirania negada durant tres segles i a començar la construcció d´un país lliure nacionalment, just socialment i preparat per agermanar-se amb els altres pobles hispànics des de fonaments d´igualtat.  L´opció triada ha de tenir en compte també els drets socials que han de ser preservats i recuperats en la Catalunya del futur.
  L´ Estat català sobirà i social ha de proposar un pacte de Confederació. Aquesta és la llibertat i la força conjunta que ens permetrà tenir veu efectiva en les decisions col.lectives, cada cop més desplaçades cap a Brussel·les i Berlín. 

  L’estructuració de Catalunya com a nació històrica ha estat principi rector per al Poble Carlí. Passades vuit dècades, les paraules del dirigent del Carlisme català Tomàs Caylà se´ns adrecen amb tota actualitat: “Catalunya serà o deixarà de ser segons vulguin els catalans. Sentim-nos doncs, en aquesta hora suprema, ben catalans” (Joventut, 22-4-1931, Valls).

 (*) i (**) - Denominacions històriques emprades fins avui pel carlisme.

Aquest comunicat compta amb l’adhesió de militants i simpatitzants del Partit Carlí de Catalunya. Per més informació poden dirigir-se a confederaciopcc@yahoo.es o atcc.pcdec@yahoo.es








                                                                                                                                                                        

Read more »

dilluns, 21 de setembre del 2015

Exposició sobre carlisme al Maestrat




La Iglesuela del Cid acull des de divendres 11 de setembre l'exposició itinerant "Temps convulsos al Maestrat. Bandits, francesos, carlistes i liberals", dirigida pel professor Pedro Rújula i impulsada pel Departament de Patrimoni Cultural de la Comarca del Maestrat amb la col·laboració de l'Ajuntament de La Iglesuela del Cid.Aquest projecte es va iniciar a Fortanete el 2006 i durant aquests anys s'ha pogut veure també a Castellote, Mirambell i Tronchón, ampliant-se cada any amb noves investigacions centrades en el municipi amfitrió. L'any que ve es muntarà per última vegada a Cantavieja.La tècnic de Patrimoni de la Comarca, Sofia Sánchez, ha comentat que "l'exposició aplega un valuós conjunt d'objectes originals, gravats, il·lustracions, llibres, fotografies i documents procedents dels pobles de la comarca". Per a la mostra "s'ha comptat amb la col·laboració dels ajuntaments i de particulars que generosament han prestat les peces i en cada exposició s'enriqueix més".
La mateixa no es centra només en els fets militars
"sinó del dia a dia d'una societat sotmesa a la tensió de les guerres ". Cal recordar que el català Ramon Cabrera va gestionar al Maestrat un estat carlista que proporcionava tots els serveis als seus habitants.
Recolzant-se en els objectes exposats, Rújula va explicar com els carlistes es fan forts al Maestrat i com, quan aquest es troba en el seu màxim apogeu gràcies sobretot al geni militar de Cabrera, el Rei Carles V es trasllada amb la seva Cort i un nombrós exèrcit fins al Maestrat, on va passar vuit dies a La Iglesuela, visitant Cantavieja i Mirambell, i des d'on va emprendre la marxa sobre Madrid.Com a novetat, la mostra està acompanyada per un catàleg amb la informació extreta d'arxius locals, la majoria inèdita, i que permet conèixer com va afectar als veïns d'aquests pobles, la presència dels exèrcits, trencant amb la tranquil·litat del seu dia a dia i imposant noves normes i necessitats.L'element estrella a La Iglesuela és un paravent procedent de la Casa Aliaga, un palau local del segle XVI. Està decorat a partir de gravats i litografies procedents de llibres del segle XIX que mostren partir d'imatges de ciutats europees a fragments de llibres i, al centre, la presa de Cantavieja pel general Evaristo San Miguel.

Read more »