Als meus estimats carlistes:
Durant els darrers mesos, i especialment des del passat mes d'agost en el qual el terrorisme va colpejar criminalment Barcelona, ciutat a la qual tinc especial afecte i de la qual no puc parlar si no és amb extrem afecte per ser la ciutat en la qual va morir el meu pare, Carles Hug, i en la qual l'any passat us vaig presentar al meu fill, Carles Enric; he estat molt pendent dels esdeveniments que se succeïen a les Espanyes sense voler manifestar-me per tenir l'esperança que els polítics elegits democràticament per tots els ciutadans complirien amb les seves obligacions buscant la trobada i no l'enfrontament.
Lamentablement no ha estat així, i davant els esdeveniments que es desenvolupen, conscient de les obligacions que recauen sobre la meva com a representant del llegat històric de la Dinastia carlista, amb la memòria dels meus antecessors, amb la lleialtat sacrificada i persistent que cap a ells van mostrar milers i milers d'espanyols durant dos segles, i en definitiva amb el significat històric del Carlisme, però també com a ciutadà espanyol i europeu, em impel·leixen a traslladar i compartir amb vosaltres les següents reflexions per tal de contribuir a esbossar un camí diferent al de l' enfrontament ja previst.
Recordem la nostra proposta tradicional, que és més necessària que mai. El federalisme, com a expressió actualitzada de la foralitat dels vells regnes, és la solució que pot canalitzar les aspiracions de les diferents nacionalitats que conviuen a les Espanyes.
El moment concret que vivim és preocupant. La situació que es dóna a Catalunya està demostrant que les autoritats polítiques, tant del Govern espanyol com les de la Generalitat, ens condueixen a un escenari de confrontació i fractura. I en cap cas és admissible que aquells que tenen la responsabilitat de governar perdin el control sobre els esdeveniments.
La crisi oberta actualment ha pres tal deriva que cal recordar que la prioritat fonamental que cal defensar, i defensar des d'ambdós costats del conflicte, és la Concòrdia. Si aquesta concòrdia es trenca desapareixerà tota la resta, desapareixerà la legalitat, desapareixerà el sentit de comunitat i desapareixerà la possibilitat de solucionar qualsevol tipus de problema, obrint-se pas en les nostres estimades Espanyes tota mena de sentiments negatius dels quals seran esclaves les generacions futures. Estic convençut que la immensa majoria dels ciutadans, volen un diàleg serè que desemboqui en un pacte. I aquest acord encara és possible dins el marc d'una Constitució actualitzada i del respecte a les aspiracions del poble català. Aquest diàleg, des de la voluntat d'aconseguir la concòrdia, ha de tenir lloc ara, abans que sigui massa tard. Estic segur que així, i només així, s'aconseguirà la pau immediata, futura i duradora.
Per tot l'exposat, demano als meus lleials carlistes que, qualsevol que siguin els seus sentiments i sensibilitats, s'abstinguin de participar en actes d'enfrontament que puguin produir-se, i que davant qualsevol conat de violència ofereixin, en la mesura de les seves possibilitats, la seva mediació. No siguem nosaltres els que polaritzem la situació. Hem de ser la veu de la calma i de la raó. Comprenc les profundes emocions que la situació d'avui pot desencadenar, però hem de mirar a la nostra Història i treure les lliçons que ella ens ofereix. La violència no porta a solucions duradores.
Demano a tots els espanyols que mirin al seu voltant i comprenguin que no hi ha cap "ells" perquè tots som un "nosaltres".
Demano als representants polítics que tinguin la valentia i la grandesa de reconduir la perillosa situació a la qual han portat a Catalunya i a la resta de les Espanyes, per les vies de la concòrdia i de la negociació.
La meva profunda solidaritat amb els qui estan patint les conseqüències de l'enfrontament creat per aquest clima de tensió.
Donat a 5 d'Octubre de 2017
Carles Xavier I
Durant els darrers mesos, i especialment des del passat mes d'agost en el qual el terrorisme va colpejar criminalment Barcelona, ciutat a la qual tinc especial afecte i de la qual no puc parlar si no és amb extrem afecte per ser la ciutat en la qual va morir el meu pare, Carles Hug, i en la qual l'any passat us vaig presentar al meu fill, Carles Enric; he estat molt pendent dels esdeveniments que se succeïen a les Espanyes sense voler manifestar-me per tenir l'esperança que els polítics elegits democràticament per tots els ciutadans complirien amb les seves obligacions buscant la trobada i no l'enfrontament.
Lamentablement no ha estat així, i davant els esdeveniments que es desenvolupen, conscient de les obligacions que recauen sobre la meva com a representant del llegat històric de la Dinastia carlista, amb la memòria dels meus antecessors, amb la lleialtat sacrificada i persistent que cap a ells van mostrar milers i milers d'espanyols durant dos segles, i en definitiva amb el significat històric del Carlisme, però també com a ciutadà espanyol i europeu, em impel·leixen a traslladar i compartir amb vosaltres les següents reflexions per tal de contribuir a esbossar un camí diferent al de l' enfrontament ja previst.
Recordem la nostra proposta tradicional, que és més necessària que mai. El federalisme, com a expressió actualitzada de la foralitat dels vells regnes, és la solució que pot canalitzar les aspiracions de les diferents nacionalitats que conviuen a les Espanyes.
El moment concret que vivim és preocupant. La situació que es dóna a Catalunya està demostrant que les autoritats polítiques, tant del Govern espanyol com les de la Generalitat, ens condueixen a un escenari de confrontació i fractura. I en cap cas és admissible que aquells que tenen la responsabilitat de governar perdin el control sobre els esdeveniments.
La crisi oberta actualment ha pres tal deriva que cal recordar que la prioritat fonamental que cal defensar, i defensar des d'ambdós costats del conflicte, és la Concòrdia. Si aquesta concòrdia es trenca desapareixerà tota la resta, desapareixerà la legalitat, desapareixerà el sentit de comunitat i desapareixerà la possibilitat de solucionar qualsevol tipus de problema, obrint-se pas en les nostres estimades Espanyes tota mena de sentiments negatius dels quals seran esclaves les generacions futures. Estic convençut que la immensa majoria dels ciutadans, volen un diàleg serè que desemboqui en un pacte. I aquest acord encara és possible dins el marc d'una Constitució actualitzada i del respecte a les aspiracions del poble català. Aquest diàleg, des de la voluntat d'aconseguir la concòrdia, ha de tenir lloc ara, abans que sigui massa tard. Estic segur que així, i només així, s'aconseguirà la pau immediata, futura i duradora.
Per tot l'exposat, demano als meus lleials carlistes que, qualsevol que siguin els seus sentiments i sensibilitats, s'abstinguin de participar en actes d'enfrontament que puguin produir-se, i que davant qualsevol conat de violència ofereixin, en la mesura de les seves possibilitats, la seva mediació. No siguem nosaltres els que polaritzem la situació. Hem de ser la veu de la calma i de la raó. Comprenc les profundes emocions que la situació d'avui pot desencadenar, però hem de mirar a la nostra Història i treure les lliçons que ella ens ofereix. La violència no porta a solucions duradores.
Demano a tots els espanyols que mirin al seu voltant i comprenguin que no hi ha cap "ells" perquè tots som un "nosaltres".
Demano als representants polítics que tinguin la valentia i la grandesa de reconduir la perillosa situació a la qual han portat a Catalunya i a la resta de les Espanyes, per les vies de la concòrdia i de la negociació.
La meva profunda solidaritat amb els qui estan patint les conseqüències de l'enfrontament creat per aquest clima de tensió.
Donat a 5 d'Octubre de 2017
Carles Xavier I
