La Vanguardia entrevista Carles Xavier: “Ser príncep m’ajuda a millorar el benestar comú”

“Ser príncep m’ajuda a millorar el benestar comú”

Vol ser rei?
Què li va respondre el meu pare quan li va preguntar això mateix aquí ara fa onze anys?
“No és prioritat”, em va dir Carles Hug, que en pau descansi.
I va afegir: “Sóc legatari d’uns drets històrics que no abandono.., però la prioritat són sempre les llibertats dels pobles”, oi?
Sí, això em va dir.
Doncs jo hi coincideixo, i aprofito la meva posició com a príncep per ajudar a millorar el bé comú, el benestar dels pobles.
No entrevisto un príncep cada dia...
Mort el meu pare, fa sis anys, avui sóc cap de la casa Borbó-Parma, i hereu dinàstic de la legitimitat carlina.
El cap d’una altra casa de la seva família és avui el rei d’ Espanya...
Felip VI, sí.
Com es porten vostès dos?
Molt bé. No plantejo cap plet. El seu pare va pilotar la transició democràtica, un anhel que el meu pare compartia. És respectaven.
Queden encara carlins per aquí?
A Espanya molta gent m’expressa sempreel seu afecte pel carlisme, per vincles fami­liars, és un moviment de fons popular. ésper això que he vingut ara a Barcelona!
Per a què?
Per presentar al poble carlí el meu fill nounat, Carles Enric: ell serà un dia el meu successor i hereu de la causa i els valors del carlisme.
Quins valors són els del carlisme?
Llibertats individuals i justícia social, confederalisme i democràcia. I democràcia no és només votar: és participar! El poder és del poble, emana des de baix i es delega a dalt: el contrari no és democràcia.
I allò de “ Déu, pàtria, rei”?
L’anticlericalisme liberal del segle XIX va beneficiar minories burgeses fent mal als més humils..., i el carlisme va reaccionar! Avui ens inspira el catolicisme del papa Francesc, compromès amb la sostenibilitat.
Pàtria.
Al·ludeix als furs, lleis del poble sobirà: el carlisme és foralista i confederalista.
El poble català és sobirà, doncs?
No vull interferir en la política espanyola.
Insisteixo a conèixer la visió carlina d’aquesta qüestió.
Amb el sistema foral i federal carlí, no es­taríem en aquest punt de confrontació.
Segur?
Espanya no és una, sinó plural. M’agrada parlar de “les nostres Espanyes”, cadascuna amb la seva identitat singular: un r ei carlí vol ser-ho de les Espanyes.
Però... per a què serveix un rei, avui?
És molt útil com a símbol identitari i serveix com a fusible últim d’una democràcia: pot alertar de la seva perversió.
Espanya és avui jacobina?
Napoleó Bonaparte va portar a Espanya l’Estat centralista. I el centralisme és sempre un error! El poder d’un carrer ha de ser dels seus veïns, i anar unint-nos tots –de baix a dalt– fins a gestionar Europa.
Franco va ser bonapartista, llavors?
Va centralitzar tot el poder: Franco va expulsar d’ Espanya el meu avi, X avier, perquè s’oposava al seu decret d’unificació de ­carlins i falangistes. I el 1969 va expulsar el meu pare, Carles Hug, just després d’haver nomenat com a successor seu Joan Carles a títol de rei.
El seu pare i el seu avi van ser antifranquistes?
És clar, i al general Franco li inquietava el carlisme, per ser un moviment popular. El meu pare, el 1976, em fa fer venir a conèixer Espanya, acompanyat per la meva institutriu basca.., i la Guàrdia Civil em va retenir.
Com és això?
Els franquistes encara manaven molt, van organitzar la matança contra el carlisme a Montejurra.. “És que el règim té por d’un nen de set anys?”, va publicar la premsa, i em van deixar anar. L’avi ja m’havia explicat com Franco va desitjar que Hitler el matés...
Sí?
Resistent a França, va ser enviat al camp ­nazi de Dachau, i Franco es va encongir d’espat­lles quan Hitler li va preguntar què n’havia de fer. Un dia li vaig preguntaral meu avi si Dachau no va destruir la sevafe en la humanitat... “Al contrari!”, em vadir ell.
Per què?
“Cada dia vaig presenciar actes d’heroisme, els presos s’ajudaven malgrat l’amenaça de ser executats: la meva fe en la humanitat va créixer!”. Jo he heretat la confiança de l’avi.
I a què es dedica vostè?
Fomento l’economia circular, sostenible. Es tracta de produir riquesa sense menyscabar el medi ambient i la justícia social. De Terra només n’hi ha una i és de tots, i és molt injust que una minoria abusiva s’enriqueixi en perjudici del benestar de la majoria.
Això sona carlí...
Hem estat molt inconscients, però avui sabem que podem minimitzar danys. No suportaria que un dia el meu fill em retragués: “Coneixíeu els perills, pare, i no hi vau fer res?”. Per això reuneixo sectors empre­sarials, socials, polítics, legislatius...: ja hem aconseguit acordar que tota l’energia d’Holanda sigui renovable l’any 2090.

Príncep

El príncep Carles Xavier és per als carlins l’hereu dinàstic d’una causa que va encendre tres guerres civils durant el nostre segle XIX i que també palpitava al sagnant epíleg del 1936. El príncep Carles Xavier és un europeista poliglot –parla castellà, francès, neerlandès, anglès, alemany i italià–, pioner en la defensa de l’economia sostenible a Europa i artífex de grans acords en aquest àmbit. Fidel als ideals dels seus avantpassats i als valors del carlisme popular (re­ligiós, monàrquic, fo­ralista, confederalistai social), hi ha qui m’apunta que les seves lúcides aportacions ­poden investir-lo coma ferm candidat a ocupar algun dia la presidència d’Europa.

Font