• Facebook Twitter

Carlistes de Catalunya

Carlistes de Catalunya és un moviment nacional català a favor del carlisme legítim representat políticament de forma principal pel Partit Carlista.

Com a tal té un projecte socialment basat en el socialisme autogestionari.

Com a tal té un projecte nacionalment basat en el dret a l'autodeterminació per a Catalunya i la resta de pobles de les Espanyes; així com pel federalisme.

Com a tal reconeix com a legítimes les aspiracions de Carles Xavier I de Borbó Parma al tron.

divendres, 7 de setembre de 2018

Berga recuperarà la Torre de la Petita, el darrer edifici 100 % carlista del país


La recuperació de la Torre de la Petita és cada cop més a prop. L'Ajuntament de Berga ha rebut, aquest 2018, una subvenció de la Diputació de Barcelona de 160.256,40 euros per al projecte de restauració del fortí en què ha estat treballant el govern de la CUP en el darrer any i mig. L'executiu preveu que el projecte es porti a aprovació després de l'estiu perquè les obres puguin licitar-se «quan més aviat millor».
Tot i que l'obra completa que proposa el consistori ronda els 218.000 euros, el regidor d'Urbanisme, Oriol Camps, assegura que de cara als propers mesos es podrà començar amb la primera de les fases, mentre es treballa per buscar el finançament restant per a realitzar la totalitat del projecte el 2019. A hores d'ara, l'objectiu principal és evitar-ne un major deteriorament, i a la vegada, potenciar aquest recurs en l'àmbit patrimonial i turístic. Amb aquest projecte, Camps assegura que es farà una obra «amb cara i ulls» en aquesta construcció del patrimoni berguedà que ha estat oblidada durant anys.
Tal com ha explicat el regidor Camps, el projecte preveu deixar totalment visitable la torre, amb tasques de consolidació i neteja; frenar el deteriorament del fortí i recuperar-ne la seva estructura; i si és possible, adequar-ne l'accés. Tot i que l'actuació inicial estava prevista en dues fases, finalment s'ha acabat dividint en tres: la de consolidació, la d'adaptació i la d'acabat. Un cop obtinguts tots els permisos i amb els projectes a punt, està previst que aquesta tardor la proposta passi pel plenari municipal per iniciar la licitació de les obres. «Tenim clar que amb aquests diners que hem rebut podrem fer-hi una part important del projecte», ha destacat, «i veurem fins on podem arribar». Paral·lelament, el regidor ha anunciat que s'ha demanat una subvenció dins de les ajudes de l'1 % cultural del Govern espanyol.

Actuació a la torre

El projecte total preveu, a grans trets, una intervenció arqueològica per a la rehabilitació de la torre, la recuperació i la consolidació dels murs del fossat, el buidat interior de terres, l'estabilització dels murs i la volta, i la neteja i l'estabilització dels murs exteriors del fossat, a banda de l'adequació d'una pista d'accés.
El regidor ha recordat la importància que té la recuperació de la Torre de la Petita com a «única construcció de l'època carlina que queda dempeus a Catalunya». L'espai patrimonial és Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) i per a Camps, «més que la rellevància que té pel que fa a l'arquitectura, cal destacar-ne el valor històric i patrimonial per la singularitat de ser cent per cent carlina», construïda el 1838.
Per altra banda, creu que l'Ajuntament de Berga, com a propietària, «té el deure i l'obligació de mantenir el seu patrimoni».

Un projecte pendent

La recuperació de la Torre de la Petita és un projecte històric i que ja tenia entre mans l'anterior equip de govern de CiU, amb Juli Gendrau al capdavant, que va quedar al calaix a principi de l'actual mandat, l'estiu del 2015, per manca de finançament i d'un projecte executiu, tal com va assegurar el nou govern de la CUP.
Segons Camps, tot i que l'anterior govern havia aconseguit una ajuda Feder que finançaria aproximadament la meitat de l'actuació, restava trobar la resta de diners per assolir els més de 400.000 euros en els que es valorava la proposta. Llavors, la primera fase de la millora de la Torre de la Petita costava 474.500 euros i el govern convergent havia aconseguit una ajuda de 237.250 euros dels fons europeus Feder i n'havia sol·licitat 189.800 de les ajudes de l'1 % cultural. El consistori preveia posar-hi 47.450 euros de fons propis, que suposava el 10 % del cost de l'obra, que a priori havia de quedar subvencionada al 90 %. Finalment, la subvenció de l'1 % cultural de l'estat no va arribar i la CUP va decidir deixar aparcat el projecte per la manca de diners per dur-lo a terme. La situació requeria que el consistori avancés la totalitat dels diners amb fons propis a través d'un crèdit fins a recuperar-ne una part quan s'hagués atorgat el Feder.
Per altra banda, Camps ha afegit que en aquells moments no es va redactar cap projecte executiu, sinó que únicament hi havia una memòria valorada, «amb molts detalls pendents de determinar que són els que s'han acabat de plantejar amb la redacció del projecte durant el darrer any i mig.»

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada