El Rei Carles Xavier de Borbó Parma va presidir el passat dia 5 de novembre a Madrid els actes en la commemoració de Sant Carles Borromeu, festivitat de la Dinastia legítima. La jornada es va obrir amb una missa per la dinastia i el poble carlista a la parròquia de S. Francisco de Borja de Madrid. Posteriorment el monarca va imposar les creus de la legitimitat proscrita. En acabat el dinar es va presentar el llibre sobre el carlista català Josep Borges.
El 5 de novembre vam tenir l'oportunitat de celebrar Sant Carles Borromeu (el dia de la Dinastia Legítima), en companyia del Rei Carles Xavier de Borbó Parma, duc de Madrid i duc de Parma.
No podia faltar la celebració de la Santa Missa, que va tenir lloc a la parròquia de San Francisco de Borja de Madrid i que l'espai estava pràcticament ple. Les pregàries de celebració van ser definides per l'oficial com a valents, del que malauradament no se sent a parlar a la majoria de parròquies espanyoles. Al final, els carlistes mai han estat conformistes, i menys contemporanis, com passa a bona part del clergat espanyol actual. Aleshores, també en el lloc previst, tenia el capítol de la Reial Orde de Legitimitat Proscrita i, en compliment dels estatuts de la mateixa, se li va concedir la medalla, anomenada Senyors i Dames, a aquells correligionaris que ho mereixien. Entre ells es troba don Gilberto Motilla Olmo, cap del Requetè, i que per força major no va poder assistir, rebent la distinció en nom seu el seu germà Emilio. A la conclusió de l'acte va intervenir el català Antoni Aluja Farré, Vicecanceller de la ROLP a la Corona d'Aragó qui va incidir en el compromís del carlisme amb els desafavorits de la societat.
Acabada aquesta part de l'acte, el duc de Madrid va tancar l'acte amb un discurs destacant les següents idees expressades per ell:
Va parlar de la construcció d'Europa com un impuls que va assumir com a propi, mentre que aquesta construcció havia d'implicar-se més en els interessos dels ciutadans. En aquesta construcció es va lamentar la pèrdua de valors cristians que va fer Europa, mentre que, segons Ell, aquesta construcció s'hauria de fer segons un sistema federal seguint el principi de subsidiarietat (l'autor de la crònica suggereix que ead l'apartat: EL PRINCIPI DE SUBIDIARITAT AL MÓN PLÀ -140-, de l'encíclica del papa Joan XXIII titulada PACEM IN TERRIS). El que exposa Don Carlos Javier està plenament d'acord amb el que ensenya el papa en la cita encíclica.
Parlant de l'actual crisi econòmica que viuen les Espanyes, ens va demanar que concretéssim la nostra idea en les petites accions d'ajuda als que pateixen els efectes d'aquesta. Ha insistit en projectar, també, aquesta ajuda a l'immigrant desemparat, tot denunciant les màfies que negocien i s'enriqueixen amb el tràfic d'immigrants.
Va defensar la vida des dels seus inicis fins al seu final natural i, per tant, va expressar la seva opinió contra l'avortament i l'eutanàsia. També va denunciar l'actual ideologia de gènere que ens volen imposar.
Va contribuir a la unió de Carlistes, de tots, i va declarar que estava obert a totes les propostes tendents a ajudar a aquest propòsit; única manera de fer que el Carlisme i les seves idees fossin influents en la societat espanyola actual.
Després d'aquestes paraules va animar a un piscolabis pels assistents al crit de Visca el Rei!.Cal dir que encara aquesta part més humana va ser visitada per carlistes d'altres sensibilitats i que van quedar encantats amb les paraules i idees que transmetia, i amb la proximitat i calidesa del seu tracte.
Al final, un bon dia que ens va obrir esperança a una unió a la que, amb la nostra feina, hem de contribuir tots.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada