• Facebook Twitter

Carlistes de Catalunya

Carlistes de Catalunya és un moviment nacional català a favor del carlisme legítim representat políticament de forma principal pel Partit Carlista.

Com a tal té un projecte socialment basat en el socialisme autogestionari.

Com a tal té un projecte nacionalment basat en el dret a l'autodeterminació per a Catalunya i la resta de pobles de les Espanyes; així com pel federalisme.

Com a tal reconeix com a legítimes les aspiracions de Carles Xavier I de Borbó Parma al tron.

dijous, 19 de setembre del 2019

El bisbe de Solsona : el dret a l'autodeterminació de Catalunya és anterior i superior a la Constitució espanyola

El bisbe de Solsona, Xavier Novell


El bisbe de Solsona, Xavier Novell, ha reiterat el seu suport al dret a decidir i rebutja que ningú pugui considerar il·legal la consulta. Per al bisbe, el dret a l'autodeterminació de Catalunya és anterior i superior a la Constitució espanyola, segons afirma a la carta que publicarà aquest diumenge al full parroquial de la seva diòcesi, a la qual ha tingut accés Catalunya Informació.

Novell fa una crida als seus fidels perquè votin el 9-N, si bé sense incitar-los en cap opció concreta de vot. Escriu textualment: "No resteu aliens a aquest procés i, amb esperit democràtic i pacífic, escolliu amb tranquil·litat de consciència aquella opció davant la consulta que cregueu millor per al bé de Catalunya".

Xavier Novell és el primer bisbe de Catalunya que es pronuncia sobre el dret a decidir i que entra en contradicció amb la Conferència Episcopal Espanyola.

Read more »

diumenge, 17 de desembre del 2017

Una resposta a Enric Juliana

El passat dilluns, dia 11, i el divendres, dia 15, el sr. Enric Juliana va publicar a La Vanguardia uns articles sobre el Carlisme, només voldria fer unes observacions:

1r. El Carlisme sempre ha reivindicat la seva legitimitat històrica en front d’uns règims totalment liberals-capitalistes.

2n. El Carlisme no te res a veure ni amb el sr. Puigdemont ni amb Junts per Catalunya. No existeix cap carlisme del sr. Puigdemont.

3r. Si el sr. Puigdemont sabés quelcom sobre el Carlisme mai s’hagués sumat al procés independentista que no ha portat a cap lloc.

4rt. Nosaltres sempre hem estat foralistes que, traduït a la terminologia actual, voldria dir federalistes. Un federalisme fet de baix a dalt, començant pels municipis fins arribar a l’Estat federal passant per les autonomies o estats federats. Un federalisme basat en el Principi de Subsidiarietat.

5e .El Carlisme a uns els interessa situar-lo encara en el s.XIX i a uns altres etiquetar-lo d’esquerrà, perà la realitat és que el Carlisme durant 200 anys ha sabut, sense renunciar a les seves arrels, adaptar-se en cada moment a la evolució lògica de la Societat. Sense renunciar al quadrilema de Déu, Paria, Furs i Rei el Carlisme es manifesta per la Llibertat, el Federalisme i l’Autogestió a tots els nivells. Contra la opressió d’un sistema liberal-capitalista que està ofegant a la classe mitjana i treballadora.

Víctor Ml. Cervera i Queral. Secretari General del Partit Carlí de Catalunya.

Read more »

dimarts, 29 de setembre del 2015

El President imputat per demòcrata, nosaltres amb ell

El 129è president de la Generalitat haurà de declarar el dia 15 d'octubre, coincidint amb el 75è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys, el 123è president de la Generalitat.

La querella de la Fiscalia investiga Mas, Ortega i Rigau pels delictes de prevaricació, desobediència, malversació i usurpació. El delicte de desobediència, que cometen els funcionaris i polítics "que es neguin obertament a donar compliment a resolucions judicials, decisions o ordres d'una autoritat superior", es castiga amb una multa i una inhabilitació especial per càrrec públic d'entre sis mesos i dos anys. El delicte de prevaricació el pot cometre un funcionari o autoritat que dóna una ordre administrativa "sabent de la seva injustícia" i es pot castigar amb una inhabilitació especial per feina o càrrec públic de set a deu anys. Una condemna en qualsevol dels dos delictes impediria a Mas tornar a ser president mentre durés la inhabilitació.

El President Mas va posar urnes per a poder votar. 
La xerrameca centralista pot parlar de desobediència, malversació, usurpació (aquí l'únic usurpador és Felip de Borbó i Grècia).
El poble, el demòcrata, parla de que vol votar.
Els carlistes sempre amb el poble.
Els carlistes sempre amb la democràcia.
Ara, amb el President Mas.



Read more »

divendres, 23 de gener del 2015

Catalunya Nació

Catalunya es una Nació dins la Monarquia Espanyola, dins la Corona, però no d'´Espanya, per què la nació espanyola no ha existit mai; únicament quan va triomfar la revolució burgesa a 1833 i al seu constitucionalisme gadità de 1812. 

Així, la Nació Catalana es mes antiga i tradicional que la Nació Espanyola, producte revolucionari jacobí, copiat de la revolució francesa.

Read more »

divendres, 3 d’octubre del 2014

Monjos de Montserrat es manifesten pel 9-N: «Volem votar»

En un gest simbòlic sense gaires precedents, un grup de monjos de Montserrat també es va manifestar davant del monestir amb cartells de "Volem votar". Montserrat sempre ha estat un referent del carlisme català. El blogaire Guillem Carbonell afirma a Barcelona Street Times, on escriu: "M'expliquen que és la primera vegada, que se sàpiga, que monjos de Montserrat fan una manifestació. De fet, l’última manifestació de capellans que es recorda és la del 1966, oi?"Entre els manifestants hi havia Hilari Raguer, autor del llibre Ser independentista no és cap pecat. L'Església i el nacionalisme català (Claret).



Monjos de Montserrat reclamant la consulta del 9 de novembre. Foto: Guillem Carbonell/Barcelona Street Times.
 
Més fotografies al blog de Guillem Carbonell

Read more »

dimarts, 23 de setembre del 2014

El CATN proposa un Consell Ibèric per a cooperar amb Espanya després de la independència

El concepte de les Espanyes, defensat pel carlisme, segueix més viu que mai i el van adoptant diverses corrents de pensament. Un dels casos més recents ha estat el del Consell Assessor per a la Transició Nacional qui proposa un proposa un Consell Ibèric per a cooperar amb les Espanyes després de la independència. Aquest Consell inclouria també Andorra i Portugal i s'inspira en experiències existents, com el Consell Nòrdic i el Benelux.




Carles Viver Pi-Senyer

El Consell Assessor per a la Transició Nacional proposa la creació d'un Consell Ibèric de cooperació entre l'estat català i l'estat espanyol, a més de Portugal i Andorra en cas d'independència de Catalunya. Així consta en un dels informes que el consell assessor ha presentat avui i que porta per nom 'Les relacions de cooperació entre Catalunya i l'estat espanyol' (pdf) i del qual ha parlat el seu president, Carles Viver i Pi-Sunyer. Aquest consell s'inspira en el consell nòrdic, que agrupa Noruega, Dinamarca, Islàndia, Finlàndia i Suècia; el Benelux, que aplega Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg, i el consell britànic-irlandès.


'El procés de transició nacional hauria de ser una oportunitat per establir relacions entre Catalunya i l'estat espanyol estretes i constructives, potser més que no ara', ha dit Viver i Pi-Sunyer. 'La transició nacional no té per finalitat la ruptura i l'aïllament de Catalunya respecte d'Espanya. Hi ha molts vincles individuals i col·lectius, històrics, culturals, econòmics. Caldrien unes noves relacions amb un nou principi d'igualtat i respecte mutu entre les dues parts. És un propòsit coherent, que sempre ha buscat el catalanisme polític, però que ara es podria fer d'una altra manera', ha afegit.

En aquest sentit ha parlat de les relacions de cooperació que hi acaba havent entre estats limítrofs que han viscut processos de separació. 'Al final les relacions de cooperació es restableixen', ha dit Viver i Pi-Sunyer, que ha explicat que 'a partir de l'experiència comparada i la minimització del paper de les fronteres, l'informe suggereix que des del començament s'intenti establir amb l'estat espanyol relacions de cooperació. Per exemple, oferir la creació d'institucions de cooperació de tipus general'. I aquest seria el cas del Consell Ibèric que es suggereix.

A més d'aquest informe, el CATN n'ha presentat avui tres més: un sobre l'administració tributària de Catalunya; un altre sobre la internacionalització de la consulta i un tercer sobre les tecnologies de la informació i de la comunicació en un estat català.

Font: Vilaweb

Read more »

dissabte, 12 de juliol del 2014

Existe-t-il une nation espagnole?


El partit monàrquic d'esquerra Nouvelle Action Royaliste (NAR) va organitzar el passat mes de maig una conferència sota el títol "Existeix una nació espanyola?" a París. Benoît Pellistrandi va dirigir la Casa de Velázquez de 1997 a 2005 i és un expert sobre les Espanyes com queda reflectit en la seva obra
Histoire de l’Espagne des guerres napoléoniennes à nos jours (Perrin, 2013).  Les tesis de Pellistrandi s'orienten a les de Carlistes de Catalunya en el sentit que la construcció de la "Nació espanyola", única, castellana, és una invenció. Així afirma: "la construction d’une nation libérale espagnole est donc en marche tout au long du XIXe siècle" i l'aparició d'un nacionalisme centralista llunyà de la concepció plural dels segles anteriors. "Le pouvoir défend par ailleurs une politique centralisatrice".



El ponent va destacar les politiques de centralització:

"Au-delà des témoignages littéraires, au-delà des politiques étatiques d’uniformisation culturelle (inauguration du musée du Pardo en , 19 novembre 1819, réforme des Académies de 1847, loi Moyano sur l’éducation en 1857…)". I per què parla de textos literaris?. Doncs perquè Pellistrandi explica que:

"Le même mouvement qui voit “la naissance et l’affirmation d’une culture nationale en France de 1815 à 1880”, selon l’expression de Françoise Mélonio, anime le monde académique, intellectuel et culturel espagnol. La volonté de comprendre l’Espagne comme une réalité inscrite dans l’histoire et qui y trouve sa continuité, bien plutôt que ses ruptures :

Lorsque, vers le milieu du xixe siècle, l’historien Modesto Lafuente entreprend une Histoire générale de l’Espagne, il voit dans les hauts faits de la guerre contre les Français la répétition d’autres épisodes de résistance. Les sièges de Saragosse et de Gérone sont les lointains échos d’une furia hispánica dont avait déjà témoigné la résistance des Celtibères à Numance face à Scipion et à Sagonte face aux armées romaines. Encore aujourd’hui, dans un ouvrage superbement édité par le Ministère espagnol de la Défense pour commémorer le bicentenaire du début de la Guerre d’Indépendance, l’auteur de l’article consacré à la guérilla trouve dans Tite-Live l’hommage de l’historien romain à la résistance farouche, sur le mode de la guerre non conventionnelle, des Ibères."

En definitiva invenció d'una història unitària a imitació del model francès. Els oligarques liberals espanyolistes ni es van prendre la molèstia d'inventar un model propi: van copiar el francès.

Com a darrer apunt destacar com Pellistrandi va detallar la repressió sobre pobles hispànics com el català en especial en la qüestió de llengua. En definitiva un text importantíssim que també recull el número 1.059 de la publicació 'Royaliste' de la NAR.  

Read more »

diumenge, 6 de juliol del 2014

Les entitats cristianes adherides al Pacte Nacional pel Dret a Decidir convoquen un acte públic i obert el 7 de juliol

Les entitats cristianes adherides al Pacte Nacional pel Dret a Decidir convoquen un acte públic i obert el 7 de juliol a Barcelona. Diverses entitats d’Església i d’inspiració cristiana renovaran el suport a la celebració d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya després de l’acte d’adhesió conjunta al Pacte Nacional del passat mes d’octubre al Parlament de Catalunya.

L’acte inclourà un espai de diàleg sobre la Doctrina Social de l’Església amb el teòleg Xavier Morlans; el president Joan Rigol, coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir; la teresiana Victòria Molins; i el periodista Miquel Calçada, comissari de la commemoració del Tricentenari. El debat estarà acompanyat de diverses intervencions musicals i artístiques en les que participaran, entre altres, el músic Natxo Tarrés. També es projectarà un audiovisual sobre el pensament de diversos intel·lectuals i eclesiàstics catalans i sobre el magisteri eclesial del segle XX al voltant dels drets dels pobles i de les nacions. La dibuixant Pilarín Bayés també ha donat suport a l’acte amb una il·lustració.



L’acte del dilluns 7 de juliol vol mostrar públicament el suport que també té el dret a decidir dins de l’Església a Catalunya. Està convocat per les entitats que van promoure l’adhesió conjunta de grups i institucions cristianes al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

Representants de més de cinquanta entitats van presentar aquesta adhesió enuna recepció al Parlament de Catalunya. Ara es convida als membres als membres d’aquestes entitats a participar en un acte públic per visualitzar aquest suport. El Pacte Nacional, promogut per una àmplia majoria del Parlament, reclama “la celebració d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya” i s’hi han adherit tot tipus d’entitats de la societat civil catalana.

L’acte “Cristians pel Dret a Decidir” vol respondre a “la trajectòria d’arrelament al país” i al reconeixement de Catalunya com a nació que tradicionalment ha mantingut l’Església catalana. Els promotors recorden que els bisbes de Catalunya ha reiterat en diversos documents, com Arrels Cristianes de Catalunya, que “l'existència de la nació catalana exigeix una adequada estructura jurídico-política que faci viable l'exercici dels (seus) drets”. També es fan ressò de la doctrina que ha desenvolupat diversos papes com Joan Pau II, que ha vinculat l’existència de les nacions a la llengua i a la cultura: “Ningú -ni un estat, ni una altra nació ni cap organització internacional- no està mai legitimat a afirmar que una determinada nació no és digna d'existir”.

Entre les entitats que s’han adherit al Pacte Nacional hi ha diversos ordes religiosos masculins i femenins, associacions familiars i educatives, centres d’estudi, pensament i cultura, associacions de laics, i entitats socials de diverses tendències i sensibilitats eclesials. L’acte es farà el dilluns 7 de juliol a les 19,30 al CaixaForum de Montjuic: www.cristianspeldretadecidir.cat.

Read more »

dijous, 3 de juliol del 2014

El Papa recorda al cap de l'estat espanyol els drets dels pobles

1. El papa Francesc ha recordat al cap de l'estat espanyol en la seva trobada al Vaticà –entre altres qüestions socials, eclesials i d’existència cristiana- els drets dels pobles. Ho ha fet al lliurar a Felip i Leticia un exemplar de l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium (La joia de l’Evangeli). Lliurar al cap de l'estat aquest document de 288 punts, que és el programa del seu pontificat, és un gest intencionat, i no merament protocol·lari, per part d’un home transparent i directe com Jorge Bergoglio. Això és molt interessant des de la perspectiva dels ciutadans, catòlics o no, que viuen a una Catalunya en procés sobiranista democràtic i pacífic.

2. Francesc parla de la cultura específica de cada poble. “Aquest poble de Déu s’encarna en els pobles de la terra, cada un dels quals té la seva cultura pròpia (...) Cada poble, en el seu esdevenir històric, desenvolupa la seva pròpia cultura amb legítima autonomia” (115).

3. Francesc reconeix el caràcter de subjecte col·lectiu de cada poble. “Els distints pobles en què ha estat inculturat l’Evangeli són subjectes col·lectius actius, agents de l’evangelització. Això és així perquè cada poble és el creador de la seva cultura i el protagonista de la seva història” (122).

4. Francesc apel.la a la independència i a la solidaritat. “La pau es funda no sols en el respecte dels drets de l’home, sinó també en el dels drets dels pobles (...) Respectant la independència i la cultura de cada nació, cal recordar sempre que el planeta és de tota la humanitat i per a tota la humanitat (...) Necessitem créixer en una solidaritat que ha de permetre a tots els pobles arribar a ser per ells mateixos artífexs del seu destí” (190).

5. Francesc recalca que la voluntat del poble no pot ser substituïda per suposades elits. “L’autor principal, el subjecte històric d’aquest procés, és la gent i la seva cultura, no és una classe, una fracció, un grup, una elit. No necessitem un projecte d’uns pocs per a uns pocs, o una minoria il·lustrada o testimonial que s’apropiï d’un sentiment col·lectiu” (239).

6. Francesc afirma que tot conflicte s’ha de resoldre per les vies pacífiques i sense violència. “Les armes i la repressió violenta, més que aportar solucions, creen nous i pitjors conflictes” (60).
 
 

7. Una acotació final. Francesc escriu en l’Evangelii gaudium lliurat al cap de l'estat espanyol que els cristians i els bisbes no són prínceps. “Queda clar que Jesucrist no ens vol com a prínceps que miren despectivament sinó com a homes i dones de poble” (271).

Read more »

dilluns, 16 de juny del 2014

Sobre la sentència del TC sobre l'estatut d'autonomia

Dissabte 10 de juliol de 2.010 s´aplegà a Barcelona una històrica manifestació de més d´un milió de catalans en defensa de l´Autogovern, del Dret a Decidir el propi futur i en contra de la recent sentència del Tribunal Constitucional contra l´actual Estatut de Catalunya.

El text estatutari, nascut d´un últim intent per realitzar un encaix adequat de la realitat nacional catalana des d´una perspectiva ja molt modesta, ha rebut un cop de gràcia definitiu per part dels magistrats del Tribunal Constitucional.

Aquests, no ho oblidem, són la corretja de transmissió jurídica dels dos braços de la partitocràcia sistèmica: PP i PSOE. En definitiva han tornat a reblar la marca essencial que defineix la Constitució Espanyola: el manteniment maquillat de l´Estat jacobí i centralista que ens llegà Franco i que perpetua l´oligarquia que el mena.

Per això fou redactada la Carta Magna del 78. Amb retocs de caire cosmètic, renova la “sobirania nacional espanyola” que els liberals instituïren a Cadis el 1812, els republicans reafirmaren el 1931 i els militars ens repetiren durant quaranta anys.

L´afirmació de la sobirania originària dels pobles hispànics és l´única garantia que des de la llibertat podrem bastir junts un projecte de convivència. La Confederació de les Espanyes serà filla de l´exercici de l´Autodeterminació o l´actual bloqueig només portarà com a resposta el reforçament de la tensió disgregadora.

Nosaltres Carlistes, abanderats històrics dels Furs arrabassats, sabem que la negació de la Tradició pactista espanyola que executaren primer l´absolutisme i avui el liberalisme, duu inevitablement a la dissolució final del vincle comú. Lluitem davant del nacionalisme jacobí que ens aclapara i omple de protesta legítima i indignada els carrers de Catalunya o Euskal Herria.

Per això, el 10 de juliol els Carlins, amb l´adhesió d'altres que no ens pogueren acompanyar, exhibírem la nostra idea amb una frase emblemàtica del malaguanyat Carles Feliu de Travy en pancarta: “Igual que entre els homes, l´Entesa entre els pobles només es pot donar si aquests són lliures”. A sota reblàvem l´obvietat: “Catalunya sempre ha estat una Nació”.

L´ocasió va servir perquè d´altres carlins provinents d´Euskadi i Madrid ens acompanyessin en la marxa. Alhora difonguérem l´Ideari entre els presents i establírem contacte amb diferents simpatitzants i antics militants de la Causa.

Després de quatre hores junts, tornàrem amb la convicció que els testimoniatges verídics i honestos com el nostre són més necessaris que mai.

Un dels companys presents ve dir al finalitzar “hem estat on ens pertocava”.

Font: Nabarralde

Read more »