Dissabte 10 de juliol de 2.010 s´aplegà a Barcelona una històrica manifestació de més d´un milió de catalans en defensa de l´Autogovern, del Dret a Decidir el propi futur i en contra de la recent sentència del Tribunal Constitucional contra l´actual Estatut de Catalunya.
El text estatutari, nascut d´un últim
intent per realitzar un encaix adequat de la realitat nacional catalana
des d´una perspectiva ja molt modesta, ha rebut un cop de gràcia definitiu per part dels magistrats del Tribunal Constitucional.
Aquests, no ho
oblidem, són la corretja de transmissió jurídica dels dos braços de la
partitocràcia sistèmica: PP i PSOE. En definitiva han tornat a reblar la
marca essencial que defineix la Constitució Espanyola: el manteniment
maquillat de l´Estat jacobí i centralista que ens llegà Franco i que
perpetua l´oligarquia que el mena.
Per això fou redactada la Carta Magna del 78. Amb retocs de caire cosmètic, renova la “sobirania nacional espanyola” que els liberals instituïren a Cadis el 1812, els republicans reafirmaren el 1931 i els militars ens repetiren durant quaranta anys.
L´afirmació de la
sobirania originària dels pobles hispànics és l´única garantia que des
de la llibertat podrem bastir junts un projecte de convivència. La Confederació
de les Espanyes serà filla de l´exercici de l´Autodeterminació o
l´actual bloqueig només portarà com a resposta el reforçament de la
tensió disgregadora.
Nosaltres Carlistes, abanderats històrics dels Furs arrabassats,
sabem que la negació de la Tradició pactista espanyola que executaren
primer l´absolutisme i avui el liberalisme, duu inevitablement a la
dissolució final del vincle comú. Lluitem davant del nacionalisme
jacobí que ens aclapara i omple de protesta legítima i indignada els
carrers de Catalunya o Euskal Herria.
Per això, el 10
de juliol els Carlins, amb l´adhesió d'altres que no ens pogueren
acompanyar, exhibírem la nostra idea amb una frase emblemàtica del
malaguanyat Carles Feliu de Travy en pancarta: “Igual que entre els homes, l´Entesa entre els pobles només es pot donar si aquests són lliures”. A sota reblàvem l´obvietat: “Catalunya sempre ha estat una Nació”.
L´ocasió va servir perquè d´altres carlins provinents d´Euskadi i Madrid ens acompanyessin en la marxa.
Alhora difonguérem l´Ideari entre els presents i establírem contacte
amb diferents simpatitzants i antics militants de la Causa.
Després de quatre
hores junts, tornàrem amb la convicció que els testimoniatges verídics i
honestos com el nostre són més necessaris que mai.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada