La filòsofa avisa que «l'important no és el cotxe oficial dels polítics, sinó que l'Estat governi per al mercat»
Dir de Susan George que
és una activista i pensadora és empetitir la figura d'aquesta combativa
nord-americana de 78 anys establerta a Paris. Exerceix com a presidenta
d'honor d'ATTAC, l'Associació per a la Taxació de les Transaccions
Financeres i l'Ajuda a la Ciutadania. I el seu assaig L'Informe Lugano,
en què imagina un terrorífic escenari ecològic, econòmic, laboral i
social cap al qual abocava el capitalisme del segle XXI constitueix una
Bíblia per als moviments socials i l'anticapitalisme. A l'octubre del
2012, George va inaugurar a València el IV Màster en Drets Humans,
Democràcia i Justícia Internacional de la UV. Aquí començà amb un avís:
«La democràcia està en perill» davant «l'atac de« la classe de Davos:
una classe transnacional desvinculada de la sort de la resta de la
societat i composta per les altes finances, les empreses transnacionals i
alguns governs que consideren que la democràcia és massa lenta».
Vostè denuncia l' «austericidi» d'Europa.
És que l'actual política
d'austeritat, en particular a Grècia i Espanya, és inacceptable. És
inacceptable que la meitat de joves espanyols no tingui feina. Per a qui
es governa? Perquè aquesta és la gran qüestió en democràcia. Les
constitucions dels Estats Units, França-i m'imagino que també la
d'Espanya-subratllen que el poble és sobirà. Però amb aquest principi
d'austeritat aprovat per Europa, es governa per la gent o per als
mercats financers?
Creu llavors que el poble ja no és sobirà ...
El poble està esdevenint
cada vegada menys sobirà. I amb el Tractat d'Estabilitat, Coordinació i
Governança de la UE s'està robant no només el poder als ciutadans, sinó
també als representants dels ciutadans. Per tant, ni tenim democràcia
directa, ni democràcia representativa.
Però tot just reaccionem ...
Hi ha el front dels
indignats i alguns vaguistes. Però l'última vaga a Espanya no ha tingut
èxit. I penso que és perquè la gent té por de perdre la feina. Jo
comprenc aquesta por, perquè la por és la disciplina d'una societat
capitalista, que utilitza la por individual per disciplinar i calmar la
població amb l'objectiu que accepti el que li diguin. De fet, crec que
els grecs i els espanyols són com rates de laboratori per veure quin
nivell de càstig i sofriment pot ser acceptat per aquesta societat sense
que la gent es rebel·li. Això pot encoratjar al feixisme.
Considera que l'extrema dreta sortirà reforçada?
És el paradigma clàssic
que ja vam veure en els anys 20 i 30: el poder de l'extrema dreta. Penso
que és normal. Cap a on es tornaran les persones sense formació?
Miraran aquell veí, l'immigrant que tenen al costat ... Malauradament,
és una reacció que ja hem vist i per a la qual hem d'estar preparats.
Amb la crisi, la
població espanyola ha redoblat les seves crítiques contra els sous i
privilegis dels polítics. Això és desviar l'atenció de la importància?
Però si són els banquers
als quals haurien criticar! L'actual crisi és la continuació del que va
passar el 2007 i 2008 per culpa dels banquers i, a Espanya, de la
bombolla immobiliària, que al final també era culpa dels bancs per donar
préstecs imprudents i alimentar aquesta bombolla.
No obstant això, quan va
esclatar la bombolla, va ser l'Estat el que va assumir el deute privat.
El deute públic d'Espanya era molt moderat quan va esclatar la crisi.
Sense dèficit i amb el 50% de deute públic, quan es permetia tenir fins al 60%. Estàveu perfectes, millor que Alemanya!
Però l'Estat va carregar
amb el deute dels bancs. I ha gastat moltíssims diners per capitalitzar
i salvar els mateixos bancs que havien causat el problema.
Per això el deute públic
va augmentar molt ràpidament. És una resposta molt llarga a la
pregunta, però no és el cotxe oficial dels polítics l'important, sinó
que l'Estat governa per als mercats financers i no per al poble.
S'ha castigat als innocents i els culpables han estat recompensats.
I, davant d'això, què poden fer els ciutadans espanyols?
Unir-se. Unir els
estudiants, els aturats, els jubilats, els treballadors, els
sindicalistes, els agricultors ... Tothom ha d'unir-se contra aquesta
realitat. Perquè la classe de Davos, que és la que governa per ells,
està molt unida.
Al Pakistan, una nena que volia estudiar ha estat víctima d'un atemptat que gairebé li arrenca la vida. El món està boig?
No, el món no està boig.
El món musulmà dels talibans és sexista, masclista i té una por
terrible a la dona, a la sexualitat de la dona i al poder de la dona. I
quan ells tenen el poder, l'utilitzen per oprimir a les dones. Pot
anomenar bogeria, però respon a l'interès dels homes per coartar la
sexualitat femenina.
Si Karl Marx rescuscités i veiés aquesta Europa, què pensaria?
Ell pensaria que la guerra de classes està acabant i que els rics l'estan guanyant.
D'això tracta el meu
pròxim llibre, que publicarà Planeta a Espanya al febrer i que es
titularà L'Informe Lugano 2. Com guanyar la guerra de classes. El
subtítol procedeix d'una frase de Warren Buffet, la tercera fortuna del
món, que va escriure: «Hi ha una guerra de classes, però és la meva classe, la dels rics, la que està fent la guerra, i l'estem guanyant».
És cert.
És clar! I per això cal
unir-se i no deixar-se perdre. Perquè en joc està la democràcia i tot el
que hem fet des del segle XVIII. Tot allò que els europeus hem fet des
de la fi de la Segona Guerra Mundial. Tot el que els espanyols han fet
des del final del franquisme.
Paco Cerdà
Font: Llevant, Octubre 2012
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada