El passat Diumenge 9 de novembre hi va haver a Catalunya una
convocatòria per participar en una votació política indicativa de la
manera en què els ciutadans catalans, en general, volien veure i ser
considerats per part dels seus conciutadans de l'Estat espanyol i també,
per extensió, d'Europa , i del món.
A causa de les pressions dels poders públics, aquesta "consulta", o "acte de participació cívica" no pot ser considerada vinculant ni definitiva, en no tenir la "asèpsia democràtica". Però malgrat totes aquestes pressions, sorgides del Govern centralista i tancat del Partit Popular, uns dos milions i mig de ciutadans catalans hagin anat a participar en aquesta votació, és significatiu per si mateix, i s'ha de tenir en compte tant pels poders públics com pels altres conciutadans de l'Estat espanyol.
En lloc de fer estèrils i inútils desqualificacions de la participació ciutadana a Catalunya (del resultat fins i tot es podria dir que és un reflex de la composició del Parlament català), el Govern del PP hauria dialogar sobre l'assumpte amb els agents socials i polítics de Catalunya i obrir una negociació que donés els passos necessaris que conduïssin a un resultat satisfactori per a la majoria dels ciutadans catalans.
L'argument que l'actual Constitució no permet aquest tipus de "consultes", a més de no ser cert, així com l'oposició del Tribunal Constitucional, no deixa de ser una mera excusa perquè tant en una com en la composició de l'altre, el pes dels dos partits majoritaris és decisiu, i a la vista està que els utilitzen a la seva conveniència i voluntat, segons posa de manifest la reforma, en un tres i no res, l'article 135 de la Constitució, en un sentit objectivament perjudicial per als espanyols, a l'agost de 2011. Això mateix mostra que l'actual Constitució no serveix per ordenar democràticament la convivència dels ciutadans i dels territoris emmarcats a l'Estat espanyol, i que cal fer una altra que sigui el Pacte de convivència i organització territorial, al qual arribin els ciutadans dels territoris que conformarien l'Estat de les Espanyes.
L'Estat social, és a dir, democràtic, no ha de ser centralista, ni únic ni unívoc, sinó que pot ser i tenir una composició plural, respectuós amb les característiques pròpies de cada territori que s'adhereixi al Pacte (Federalisme); és per indicar això que en el Partit Carlista utilitzem l'expressió "les Espanyes".
A la nostra manera de veure, la contradicció principal no està en el binomi Catalunya-Espanya (Nacions, Estats, Estats-Nacions, Nacions-Estats), sinó entre Democràcia i centralisme.
Jesús M. Aragó Samanes
Secretari General Federal del Partit Carlista de les Espanyes
* Nota: Les negretes són de Carlistes de Catalunya que s'adhereix plenament al comunicat del Partit Carlista en estar en comunió amb les nostres Bases Doctrinals.
A causa de les pressions dels poders públics, aquesta "consulta", o "acte de participació cívica" no pot ser considerada vinculant ni definitiva, en no tenir la "asèpsia democràtica". Però malgrat totes aquestes pressions, sorgides del Govern centralista i tancat del Partit Popular, uns dos milions i mig de ciutadans catalans hagin anat a participar en aquesta votació, és significatiu per si mateix, i s'ha de tenir en compte tant pels poders públics com pels altres conciutadans de l'Estat espanyol.
En lloc de fer estèrils i inútils desqualificacions de la participació ciutadana a Catalunya (del resultat fins i tot es podria dir que és un reflex de la composició del Parlament català), el Govern del PP hauria dialogar sobre l'assumpte amb els agents socials i polítics de Catalunya i obrir una negociació que donés els passos necessaris que conduïssin a un resultat satisfactori per a la majoria dels ciutadans catalans.
L'argument que l'actual Constitució no permet aquest tipus de "consultes", a més de no ser cert, així com l'oposició del Tribunal Constitucional, no deixa de ser una mera excusa perquè tant en una com en la composició de l'altre, el pes dels dos partits majoritaris és decisiu, i a la vista està que els utilitzen a la seva conveniència i voluntat, segons posa de manifest la reforma, en un tres i no res, l'article 135 de la Constitució, en un sentit objectivament perjudicial per als espanyols, a l'agost de 2011. Això mateix mostra que l'actual Constitució no serveix per ordenar democràticament la convivència dels ciutadans i dels territoris emmarcats a l'Estat espanyol, i que cal fer una altra que sigui el Pacte de convivència i organització territorial, al qual arribin els ciutadans dels territoris que conformarien l'Estat de les Espanyes.
L'Estat social, és a dir, democràtic, no ha de ser centralista, ni únic ni unívoc, sinó que pot ser i tenir una composició plural, respectuós amb les característiques pròpies de cada territori que s'adhereixi al Pacte (Federalisme); és per indicar això que en el Partit Carlista utilitzem l'expressió "les Espanyes".
A la nostra manera de veure, la contradicció principal no està en el binomi Catalunya-Espanya (Nacions, Estats, Estats-Nacions, Nacions-Estats), sinó entre Democràcia i centralisme.
Jesús M. Aragó Samanes
Secretari General Federal del Partit Carlista de les Espanyes
* Nota: Les negretes són de Carlistes de Catalunya que s'adhereix plenament al comunicat del Partit Carlista en estar en comunió amb les nostres Bases Doctrinals.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada