Des del migdia del dijous 23, i per diversos mitjans de transport, van començar a arribar a Santiago carlistes de diverses terres de les Espanyes: Andalusia, Castella, Lleó, Euskadi, València, Catalunya, Navarra, Rioja, Madrid ... Carles Xavier va arribar a l'aeroport de Lavacolla a primera hora de la nit.
El divendres al matí es van iniciar els actes programats realitzant una trobada amb la premsa a l'Hotel Hesperia Pelegrí. Posteriorment es va celebrar un debat en el qual, al costat del Rei Carles Xavier, van participar: Xosé Luis Barreiro, exvicepresident de la Xunta, Antón Baamonde, periodista i professor de filosofia, Luís Álvarez Pousa, catedràtic de periodisme i Xaime Subiela, politòleg i exdegà del Col·legi de Sociòlegs de Galícia. La trobada es va centrar inicialment en la situació general de Galícia i el plantejament territorial de les Espanyes. Posteriorment es va passar a debatre diversos aspectes de la política espanyola: la participació ciutadana, els moviments alternatius al sistema de partits, els valors ètics i morals en la societat civil, la validesa de l'actual Constitució, la integració europea, ... El debat, que es va prolongar durant gairebé tres hores, va concloure amb un agraïment personal del senyor Carles Xavier als ponents i una pregunta oberta: Com és possible que comptant l'actual societat amb els millors mitjans humans i econòmics de la història no hàgim estat capaços de solucionar el problema de la justícia social?
A primera hora de la tarda es va realitzar una visita al nucli històric de la ciutat. El recorregut va concloure a l'església de Santo Domingo de Bonaval, Panteó de Gallecs Il·lustres. Carles Xavier, amb la resta de carlistes i amics que l'acompanyaven, va rendir un homenatge a Alfredo Brañas (1859-1900). Brañas és el primer referent històric del galleguisme. Va propiciar, des dels seus pressupostos i militància carlista, un acord d'unitat entre les diferents tendències que propugnaven, a finals del segle XIX, la recuperació de les llibertats i la cultura gallegues. Les activitats desenvolupades per Alfredo Brañas van constituir el punt de partida de la mobilització del galleguisme. Les seves restes reposen al costat dels de Rosalía de Castro i Castelao.
A mitja tarda, i fins a l'hora del sopar, Carles Xavier va mantenir una llarga reunió de treball juntament amb els vicecancellers de la Reial Ordre de la Legitimitat Proscrita. Com van quedar pendents alguns punts a tractar al matí següent es va reprendre la trobada amb els vicecancellers.
Carles Xavier de Borbó Parma va presidir, a la catedral compostel·lana, la Missa del Pelegrí, que va ser una de les més peculiars dels darrers temps, segons un diari local. Acompanyat per representants del Carlisme gallec i els vicecancellers, Carles Xavier es va situar al costat de l'Evangeli. Van assistir també a l'Eucaristia el Ministre de Cultura d'Hongria, l'alcalde de Santiago, ambaixadors, altres autoritats ... i diversos grups de pelegrins d'Espanya, Europa i Amèrica.
Manuel Rego Nieto, històric dirigent del Carlisme a Galícia, va llegir la Invocació al Sant. Ho va fer en gallec -l'únic moment en tota la cerimònia en què es va utilitzar la llengua pròpia- i en castellà. Davant la tomba de l'Apòstol "els carlistes acceptem el compromís de treballar per una societat més humana i més justa, on els valors socials ens uneixin en un gran projecte de treball comunitari, on la societat sigui participativa. Treballem per una Espanya federal, on es respectin les lleis, les tradicions, la llengua, costums i cultura que defineix cadascun dels seus territoris ".
El celebrant, en resposta a la Invocació llegida per Manuel Rego, va saludar en primer lloc al senyor Carles Xavier, "des de Carles Maria Isidre a Carles Hug", actual titular de la Dinastia. Va presentar al Carlisme com un moviment de profundes arrels històriques i populars, però amb una "profunda vocació de futur". L'espectacular i colpidor vaivé del Botafumeiro, creuant el transsepte de la Catedral, va posar fi a la celebració.
Conclosa la Missa de Pelegrí Carles Xavier va departir amb la resta d'autoritats presents i amb nombrosos pelegrins que es van acostar a saludar-lo, entre ells un grup de cavallers templers abillats amb els seus uniformes.
En l'acte d'imposició de Creus sis nous cavallers van passar a formar part de la ROLP. Un jove carlista gallec va llegir, en la seva llengua, el jurament de fidelitat al Abanderat. Es van atorgar creus a tres gallecs, un Riojà, un valencià i un navarrès. En el discurs de benvinguda, Manuel Rego va saludar al senyor Carles Xavier "amb el desig que seguiu amb el compromís adquirit a la mort del vostre August pare, recorrent tots i cadascun dels Pobles ... / ... us tenim pel legítim hereu d'una dinastia que va preferir viure en el desterrament, com molts dels vostres lleials, abans de claudicar davant les oligarquies econòmiques, polítiques, militarsi fins i tot eclesiàstiques ". Rego va concloure la seva intervenció amb el final de l'Himne Gallego:“Mais soio os iñorantes e féridos e duros, imbéciles e escuros, non vos entenden, non”. L'acte d'imposició va acabar amb un discurs del Rei Carles Xavier.
A la tarda, es va celebrar l'últim dels actes programats, l'assemblea general de l'Associació "16 d'abril", entitat que dóna cobertura legal a la Real Ordre.
Inicialment també estava programada la visita de la Reina Anna Maria. Problemes respiratoris de la infanta Cecília Maria, que van obligar a la seva hospitalització, van impedir que el matrimoni compartís el viatge. El s carlistes desitgem una ràpida recuperació de la petita i enviem els nostres respectuosos salutacions a la Sra Anna Maria. Notem la seva absència.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada