1-Rebuig frontal i condemna al terrorisme
El terrorisme, entès com
l'aplicació de la violència per aconseguir fins polítics és refusable
tant per la seva naturalesa intrínseca com per la cadena d'odis i
ressentiments que genera.
En aquest sentit el PCdC
manifesta el seu rebuig als atemptats que van tenir lloc a França
contra el setmanari «Charlie Hebdo», una agent de policia municipal de
París i l'establiment comercial «Hyper Casher».
2- El jihadisme desvirtua el sentit dels ensenyaments de l'islam
Dins de les
consideracions que ens mereixen els atemptats n'hi ha una que mereix
especial atenció: tot i que els terroristes s'emparessin en la religió
islàmica, aquesta és contrària al vessament de sang i els actes
terroristes.
L'islam té dues fonts
principals, l'Alcorà i la Tradició profètica. En el Llibre sagrat de
l'islam es diu que «Qui assassina una ànima és com si hagués assassinat
tota la humanitat, i qui salva una ànima és com si hagués salvat tota la
humanitat». I el Profeta de l'Islam commina els seus seguidors a tornar
el mal amb el bé i al perdó de les ofenses. És un fet històric que quan
va conquerir la ciutat dels que l'havien ofès, insultat i oprimit (la
Meca), ell no es va venjar de ningú i no va deixar que ho fessin els
seus seguidors. Aquests dos exemples ens ajuden a situar l'actitud de
l'islam enfront el terrorisme.
Els grups anomenats
«jihadistes» són una distorsió de l'esperit de l'islam tal com han
destacat nombroses personalitats religioses i polítiques musulmanes. És
més, el nombre més gran de morts pels jihadistes són musulmans.
3- Contra el xoc de les civilitzacions i el racisme
Aquests tristos fets i
d'altres són contemplats per part d'algunes personalitats del món
intel·lectual i polític com el que han anomenat «xoc de les
civilitzacions». Segons el mateix, el món estaria dividit en unes
unitats civilitzatòries irreconciliables i amb la intenció de fer-se mal
les unes a les altres.
Al si de les societats
occidentals, les divisions socials serien les de religió, ètnia o color
de la pell. I cadascun d'aquests grups estarien enfrontats els uns
contra els altres. Així es generen binomis -per a ells irreconciliables-
com autòcton/immigrant o musulmà/occidental.
Aquesta visió els és
molt útil als que volen tapar les desigualtats i els sofriments que
generen, al món, la diferència entre els països del Nord i del Sud del
planeta, i a l'interior dels països del Nord els efectes polítics,
socials i econòmics del neoliberalisme.
Les víctimes a mig i
llarg termini a França i la UE d'aquests atemptats, poden ser, si
apliquem la teoria del xoc de les civilitzacions, les comunitats de
musulmans, vistes amb recel per la resta de la gent -especialment per
les tendències d'extrema dreta- i considerats sota sospita permanent
pels Estats, amb governs neoliberals com els d'Hollande, Rajoy, Merkel o
Cameron.
Més enllà del terrorisme
jihadista, més enllà dels teòrics del xoc de civilitzacions, els
carlins creiem que un altre món és possible, on homes i dones de totes
les cultures visquin en pau i harmonia. Això vol dir la no explotació i
intervenció estrangera en els països del Sud, la fi del suport que
alguns Estats donen a grups i ideologies terroristes i la promoció dels
valors de respecte i tolerància entre totes les religions i creences al
si de les nostres societats. Aquesta veritable llibertat humana és la
que sempre ha defensat el Carlisme
Barcelona, 13 de gener de 2015
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada