El 29 de juny de 1872, amb 400 soldats carlistes, el lleidetà Joan Francesch i Serret (1833-1872) va entrar a Reus i va sorprendre la guarnició liberal en el curs de la Tercera guerra carlina. Mentre negociava a l'Ajuntament amb l'alcalde Felip Font,
el pagament d'una quantitat per evitar el saqueig, la guarnició es va
reorganitzar i va foragitar els carlistes, morint el general Francesch en
el combat. La seva modesta tomba era al cementiri de Reus, amb una dedicatòria que deia: "A l'heròic general Francesch", però les seves despulles van ser tretes del nínxol i la placa fou eliminada l'any 2015 per l'Ajuntament. El també militar carlista Francisco Hernando Eizaguirre va escriure sobre Francesch: «Només el pla, i la manera de prendre Reus, van ser suficients per immortalitzar Francesch, perquè l'home se'l coneix pels seus fets, i en la presa de Reus va revelar alhora enginy, audàcia, previsió i energia gens comuns, i va demostrar que posseïa moltes de les qualitats que Déu concedeix als grans capitans».
Francesch era un militar català, el 1856 va ascendir a capità. Es va distingir a l'Àfrica obtenint l'ascens a comandant. Una ferida el va fer passar al cos d'invàlids. El 1868 es va oposar a la revolució de Joan Prim i el 1869 es va posar al servei del Rei Carles VII, que el va nomenar coronel i capità general de la província de Tarragona, i pel seu càrrec, s'encarregà de reclutar tropes i comprar armes iniciant l'operació de Reus.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada