Ha mort Vicenç Catalán, carlista català exemplar

Vicenç Catalan

El 16 de Juny del 2014, Vicente o Vicenç Catalán Antolín, memòria viva del Carlisme, en especial del Carlisme Català. Nascut a la nostra capital el 23 de gener de 1924, al barri de Sant Andreu, on avui Carlistes de Catalunya també és implantat. Els seus pares, Vicenç i Rosa van tenir cinc germans, tots xicots. Els seu pare era manobre.

En el moment de l'Alçament, el 18 de juliol de 1936, Catalán va entrar amb els anarquistes a les casernes de Sant Andreu, fa poc derruides. Allà va fer-se amb armament. La seva bona relació amb els anarquistes va fer que fos un dels presents a l'enterrament de Buenaventura Durruti. També que els seus pares fossin alliberats després de ser detinguts per la CNT per anar a missa. Alguns es pregunten per quin motiu el carlisme va estar al bàndol vencedor a la Guerra Civil. Doncs el principal motiu, com explica l'historiador Josep Carles Clemente, també català i també carlí d'esquerra, fou la persecució, l'oprobi cap a les persones que practicaven la fe cristiana catòlica.

Catalán fou ferit en un braç en un bombardeig franquista i va ser hospitalitzat a l'Hospital de Sant Pau. Posteriorment va entrar al seminari on va entrar a un cercle carlista. Ja en ple franquisme fou detingut al Carrer de Balmes per la policia del règim participar en un acte de l'Agrupació d'Estudiants Tradicionalistes (AET). Catalán seria detingut diverses vegades per la policia del règim. Alguns es pregunten per què tot i participar a la Guerra Civil en el bàndol guanyador el carlisme no va reeixir. Doncs el motiu principal és que mentre altres grups desapareixien de l'escena política el carlisme va plantar cara al franquisme des de dins de l'estat amb repressió directa com la dels actes de l'AET.

Catalán fou sergent del Requeté, la milícia popular carlina, i membre del Cercle Carlista de la Rambla i del Moviment Obrer Tradicionalista (MOT); casant-se amb Maria Lluïsa Oliveres, també militant carlista catalana. A nivell laboral va treballar a un magatzem primer, com a mestre de llatí després i també a la construcció. Un exemple més de l'extracció popular del carlisme. Durant la visita a Barcelona de Franco amb l'avi de l'actual Felip, l'anomenat Don Juan que de Don tenia poc, Catalán va participar en les protestes carlistes catalanes essent capturat pes la policia franquista amb els germans Lubelza de llarga trajectòria militant i d'oposició al franquisme.

Vicenç Catalan

La seva militància va fer que Correa Veglison, Governador Civil de Barcelona, provés d'avortar la seva intensa activitat carlina oferint-li un càrrec pagat al Movimiento. Catalán va refusar. El propi Rei Carles Hug va aconsellar-li deixar un temps la seva militància al MOT però va continuar formant obrers carlins des d'una perspectiva anticapitalista. Fins al darrer moment va militar, al carrer, fent propaganda del Partit Carlista i assistint a actes com la trobada de Montejurra (Navarra). Fou condecorat amb la Creu de la Legitimitat.

Vicenç Catalan, amb les germanes Oliveras i altres companys

Com diu un company del PCM: "Este era Vicente, el Vicente que celebraba las victorias de su Barça, y mucho más si eran contra el Real Madrid, contaba anécdotas de su larga vida en el Carlismo y se le iluminaban los ojos o proponía hacer “acciones espectaculares” para dar a conocer nuestra ideología. Al enterarse de la marcha de Juan Carlos lo celebró y nos animó a seguir adelante con la lucha"

Fa uns anys se li va fer un homenatge a la capital de les Espanyes i se li va dedicar el següent poema de Bertold Brecht:

'Hi ha homes que lluiten un dia i són bons,

n'hi ha d'altres que lluiten un any i són millors,

hi ha els qui lluiten molts anys i són molt bons,

però els hi ha que lluiten tota la vida:

aquests són imprescindibles'