• Facebook Twitter

Carlistes de Catalunya

Carlistes de Catalunya és un moviment nacional català a favor del carlisme legítim representat políticament de forma principal pel Partit Carlista.

Com a tal té un projecte socialment basat en el socialisme autogestionari.

Com a tal té un projecte nacionalment basat en el dret a l'autodeterminació per a Catalunya i la resta de pobles de les Espanyes; així com pel federalisme.

Com a tal reconeix com a legítimes les aspiracions de Carles Xavier I de Borbó Parma al tron.

divendres, 27 de juny del 2014

La monarquia hisànica fou molt abans que la "nació espanyola"

Molts confonen Nació Espanyola amb Monarquia Espanyola i s'arroguen a la primera més història de la que realment té, doncs jurídicament i administrativament la "Nació Espanyola comença amb la Constitució de Cadiz, l'anomenada Pepa de 1812. 

Celebrem la Hispanitat, i molts associen aquest fet a la "Nació Espanyola" de manera errònia. 

Els professors John H. Elliott i HG Koenigsberger defineixen la Monarquia Hispànica o Espanyola d'Antic Règim, com una monarquia composta, territorial, pactista, i polisinodial. 

-Composta i territorial, perquè la mateixa estava formada per diferents estats territorials polítics independents i quasi-sobirans, ja que la sobirania era del Rei i també de les institucions d'aquells estats: Corts, Concejos, Consells, tribunals de justícia, Hisenda. 

-Pactista i polisinodial, pels nombrosos Consells i subconsells: Consell de Castella, d'Aragó, Cancelleria Reial, Generalitat Valenciana, Generalitat Catalana, ... L'existència d'allò implicava un Pacte que el Rei tenia amb cadascun dels pobles de les Espanyes, o millor dit amb els habitants de cada un dels estats, com si el Rei que els manté units, fora Rei de cadascun dels diferents estats. 

Celebrem la Hispanitat creient que es tracta de la celebració de la "Nació Espanyola" dels "patriotes jacobins". Això és un gran error, perquè la Monarquia Espanyola va ser una Monarquia Confederal, mai centralista. Perquè no existia un estat o un govern unitari, com existiria després 1812 amb la instauració burgesa capitalista de la Constitució de Cadis. 

JOHN H. ELLIOTT (Reading, 1930), mestre d'hispanistes i premi Príncep d'Astúries el 1996, ha ensenyat, al llarg de la seva dilatada carrera acadèmica, al Trinity College de Cambridge, al King 's College de la Universitat de Londres, al Institute for Advanced Study de Princeton, ia la Universitat d'Oxford, de la qual va ser Regius Professor des de 1990 fins a la seva jubilació el 1997. Entre la seva extensa bibliografia cal esmentar la revolta catalana, 1598-1640 (Crítica, 1989) , l'Espanya Imperial (Barcelona, 1969), Poder i Societat en l'Espanya dels Àustries (Crítica, 1982), Richelieu i Olivares (Crítica, 1984) o l'Europa dividida, 1559-1598 (Crítica, 2002).

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada