• Facebook Twitter

Carlistes de Catalunya

Carlistes de Catalunya és un moviment nacional català a favor del carlisme legítim representat políticament de forma principal pel Partit Carlista.

Com a tal té un projecte socialment basat en el socialisme autogestionari.

Com a tal té un projecte nacionalment basat en el dret a l'autodeterminació per a Catalunya i la resta de pobles de les Espanyes; així com pel federalisme.

Com a tal reconeix com a legítimes les aspiracions de Carles Xavier I de Borbó Parma al tron.

divendres, 24 de juliol de 2020

Josep Aragüés Parcerisa, un històric del Carlisme a Les Borges Blanques



El 3 de març de 1892 naixia a les Borges en Josep Aragüés Parcerisa, fuster, propietari, fabricant d’oli i polític borgenc. Aragüés és una de les personalitats més interessants de les Borges de la primera meitat del segle XX, fins a la seva mort el 8 d’octubre de 1962. Estudià al col·legi Sant Josep de Tàrrega i va destacar en música però la seva mare el considerà massa jove per continuar els estudis a Itàlia i decidí seguir els passos dels oficis familiars.
Lector del Correo Catalán, el diari catòlic i carlista per excel·lència, Aragüés s’interessà per la política on tenia antecedents familiars ja que el pare, Joan Aragüés Barrull, havia estat regidor i el seu oncle, Pere Aragüés Barrull, alcalde. Feu els seus primers passos exercint de regidor durant la dictadura de Primo de Rivera però seria durant la Segona República quan la cosa anà de debò. Fou cap de llista per a la Unió Ciutadana, la coalició conservadora i catòlica local, aconseguint 752 vots i 4 regidors, la segona força política després dels republicans. Davant de la repressió estatal després dels fets d’octubre de 1934 el Comandant Militar de les Borges, Antonio Ibáñez López, destituí l’alcalde legítim, Joan Navés Ricart, juntament amb tots els regidors de les esquerres, i es formà una junta gestora encapçalada per Aragüés, que es negà a presentar càrrecs contra els polítics expulsats. La seva alcaldia estigué limitada per un marcat caràcter interí i en destaca la inauguració de l’edifici de les Escoles, un canvi de 180º en la política religiosa tornant a les bones relacions amb l’església, l’urbanització de part de l’avinguda Santiago Rusiñol i les obres per acabar la carretera de Cervià. Perseguit per les forces revolucionàries durant la Guerra Civil, s’amagà a Barcelona fins a la fi del conflicte i retornà a les Borges amb la família el mateix 1939. Allí el nou règim el va intentar convèncer per a recuperar l’alcaldia però ell s’hi negà i es va limitar a exercir de regidor.
Durant el franquisme Aragüés va destacar per la seva implicació en el cooperativisme agrari, presidint dos cops la Cooperativa Sant Isidre, entre 1945 aprox. i 1952 i altre cop i breument el 1956. D’aquesta etapa en destaca la refundació de l’antic Sindicat de Sant Jaume en Cooperativa, separant-se del Sindicat del Pla d’Urgell i adaptant-lo a la nova legislació, i la construcció d’un nou edifici cooperatiu al mateix lloc on s’havia bastit l’anterior, molt malmès pels bombardeigs franquistes. A més durant els primers anys del nou règim fou president de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos local. Com veieu una de les figures més destacades del carlisme borgenc i tot un personatge digne d’estudi!

Font

Read more »