• Facebook Twitter

Carlistes de Catalunya

Carlistes de Catalunya és un moviment nacional català a favor del carlisme legítim representat políticament de forma principal pel Partit Carlista.

Com a tal té un projecte socialment basat en el socialisme autogestionari.

Com a tal té un projecte nacionalment basat en el dret a l'autodeterminació per a Catalunya i la resta de pobles de les Espanyes; així com pel federalisme.

Com a tal reconeix com a legítimes les aspiracions de Carles Xavier I de Borbó Parma al tron.

dimecres, 4 de desembre del 2019

El Rei Carles Xavier jura els Furs de València usant la fórmula del Jurament dels Reis d'Aragó




El Rei de les Espanyes, Carles Xavier de Borbó-Parma, va jurar l'u de desembre els Furs del Reyno de València, en el marc d'una Missa celebrada a la Capella de el Sant Calze de la Catedral de València, un cop el principal oficiant, August Monzó, i concelebrants van abandonar el recinte, tot i haver estat denegat el permís.

L'Eucaristia va començar amb el cant de les lletanies dels Sants i la memòria del Baptisme. Concloïa la Litúrgia de la Paraula va arribar el moment de l'Compromís i Benedicció de Carles Xavier de Borbó-Parma, cantant-se el Te Deum.

En aquest punt l'oficiant principal, August Monzó, de l'Oratori de sant Felip Neri, va comunicar que no anava a efectuar-se la Jura dels Furs prevista per Carles Xavier, perquè "l'autoritat eclesiàstica" havia denegat l'autorització. En senyal de protesta va convidar els presents a guardar un minut de silenci, tot asseguts, acció que va ser secundada per tots els presents, coreligionaris carlistes en la seva majoria, que omplien la capella.

A continuació, els preveres catòlics i anglicans oficiants en el cerimonial van baixar de l'altar i es van dirigir a el lloc on estava situat el Rei, al costat de la seva tieta la Princesa Maria Teresa de Borbó-Parma, imposant-li les mans i pronunciant la següent oració en Llengua Valenciana, que la de l'ofici i homilia:

"us beneïm, Senyor, perquè el vostre Fill, a el fer-se home, va compartir la vida de família i va poder experimentar els seus problemes i alegries. Us demanem ara per Carles Xavier, cap de la Casa de Borbó-Parma, protegeix-i defensa-, per tal que, enfortit amb la vostra gràcia, de testimoni de la vostra glòria enmig del món ".

La benedicció final de la Missa va ser impartida per tots els preveres presents, catòlics i anglicans. Aquests van romandre en tot moment en els setials dels canonges seguint la cerimònia, es van unir a ella en les benediccions i en la comunió sota les dues espècies. En la conclusió es va cantar l'Himne de la Coronació Pontifícia de la Mare de Déu.

Una vegada els concelebrants van abandonar la capella, tal com s'havia previst de forma callada i secreta pels organitzadors de l'acte, càrrecs carlistes valencians, van convidar al Rei a pujar a l'altar de la Capella de el Sant Calze que va llegir, també en català, la fórmula del Jurament dels Reis d'Aragó i Espanya quan prenien possessió del Regne de València:

"Jo, Carles Xavier de Borbó-Parma, juro per la meva voluntat, sobre els Quatre Evangelis de Déu, que ara toco amb la meva mà , i la Creu de nostre Senyor Jesucrist, respectar i emparar íntegrament i sense alteració, els drets històrics de el Poble Valencià, i tots els drets i llibertats reconeguts en els Furs del Regne de València i en les lleis emanades de les Corts Valencianes ".

Dirigents carlistes van informar que arran de publicar-se la celebració de l'acte, l'Arquebisbe de València, Antonio Cañizares, havia mostrat un gran enuig i ser contrari a la celebració de la Jura dels Furs de el mateix dins de el temple catedralici, però els organitzadors calladament van idear portar-lo endavant un cop acabada la Missa, deixant-pel final l'estricte moment del Jurament. El pretendent va ser vitorejat com a Rei de València.

Read more »

Jornada d'estudi sobre l'Autogestió

El passat 30 de Novembre el grup de militants de el Partit Carlista -Carlistes per l'Autogestió- va celebrar a Estella / Lizarra una Jornada d'estudi sobre l'Autogestió i l'actualitat sociopolítica, centrant el debat en temes tan importants com les pensions, la revocació i nova redacció de l'Estatut dels Treballadors, l'actual conflicte territorial i la revisió i adequació de el Codi Penal i la Llei de Violència de Gènere.

Tant l'actual conflicte social com el de la plurinacionalitat a l'Estat són el resultat de la constant manipulació i ignorància de la voluntat popular per part dels grans partits en ús continuat de el poder absolut.

En concret, la proposta de Carlistes per l'Autogestió per aconseguir una solució efectiva a l'endèmic problema territorial és dur a terme un nou procés constituent que abordi la construcció d'un sistema Confederal, únic realment participatiu i democràtic que permet la convivència en llibertat.

Per assolir les fites exposades, des Carlistes per l'Autogestió invoquen i exigeixen l'exercici efectiu de la democràcia participativa.

"Volem transmetre el missatge urgent a la societat de la necessitat de la seva implicació directa per a la recerca de solucions que únicament podran arribar a bon port si és amb la lliure participació de tots i cadascun dels ciutadans en la presa de decisions."

Read more »