• Facebook Twitter

Carlistes de Catalunya

Carlistes de Catalunya és un moviment nacional català a favor del carlisme legítim representat políticament de forma principal pel Partit Carlista.

Com a tal té un projecte socialment basat en el socialisme autogestionari.

Com a tal té un projecte nacionalment basat en el dret a l'autodeterminació per a Catalunya i la resta de pobles de les Espanyes; així com pel federalisme.

Com a tal reconeix com a legítimes les aspiracions de Carles Xavier I de Borbó Parma al tron.

dimecres, 4 de desembre de 2019

El Rei Carles Xavier jura els Furs de València usant la fómula del Jurament dels Reis d'Aragó




El Rei de les Espanyes, Carles Xavier de Borbó-Parma, va jurar l'u de desembre els Furs del Reyno de València, en el marc d'una Missa celebrada a la Capella de el Sant Calze de la Catedral de València, un cop el principal oficiant, August Monzó, i concelebrants van abandonar el recinte, tot i haver estat denegat el permís.

L'Eucaristia va començar amb el cant de les lletanies dels Sants i la memòria del Baptisme. Concloïa la Litúrgia de la Paraula va arribar el moment de l'Compromís i Benedicció de Carles Xavier de Borbó-Parma, cantant-se el Te Deum.

En aquest punt l'oficiant principal, August Monzó, de l'Oratori de sant Felip Neri, va comunicar que no anava a efectuar-se la Jura dels Furs prevista per Carles Xavier, perquè "l'autoritat eclesiàstica" havia denegat l'autorització. En senyal de protesta va convidar els presents a guardar un minut de silenci, tot asseguts, acció que va ser secundada per tots els presents, coreligionaris carlistes en la seva majoria, que omplien la capella.

A continuació, els preveres catòlics i anglicans oficiants en el cerimonial van baixar de l'altar i es van dirigir a el lloc on estava situat el Rei, al costat de la seva tieta la Princesa Maria Teresa de Borbó-Parma, imposant-li les mans i pronunciant la següent oració en Llengua Valenciana, que la de l'ofici i homilia:

"us beneïm, Senyor, perquè el vostre Fill, a el fer-se home, va compartir la vida de família i va poder experimentar els seus problemes i alegries. Us demanem ara per Carles Xavier, cap de la Casa de Borbó-Parma, protegeix-i defensa-, per tal que, enfortit amb la vostra gràcia, de testimoni de la vostra glòria enmig del món ".

La benedicció final de la Missa va ser impartida per tots els preveres presents, catòlics i anglicans. Aquests van romandre en tot moment en els setials dels canonges seguint la cerimònia, es van unir a ella en les benediccions i en la comunió sota les dues espècies. En la conclusió es va cantar l'Himne de la Coronació Pontifícia de la Mare de Déu.

Una vegada els concelebrants van abandonar la capella, tal com s'havia previst de forma callada i secreta pels organitzadors de l'acte, càrrecs carlistes valencians, van convidar al Rei a pujar a l'altar de la Capella de el Sant Calze que va llegir, també en català, la fórmula del Jurament dels Reis d'Aragó i Espanya quan prenien possessió del Regne de València:

"Jo, Carles Xavier de Borbó-Parma, juro per la meva voluntat, sobre els Quatre Evangelis de Déu, que ara toco amb la meva mà , i la Creu de nostre Senyor Jesucrist, respectar i emparar íntegrament i sense alteració, els drets històrics de el Poble Valencià, i tots els drets i llibertats reconeguts en els Furs del Regne de València i en les lleis emanades de les Corts Valencianes ".

Dirigents carlistes van informar que arran de publicar-se la celebració de l'acte, l'Arquebisbe de València, Antonio Cañizares, havia mostrat un gran enuig i ser contrari a la celebració de la Jura dels Furs de el mateix dins de el temple catedralici, però els organitzadors calladament van idear portar-lo endavant un cop acabada la Missa, deixant-pel final l'estricte moment del Jurament. El pretendent va ser vitorejat com a Rei de València.

Read more »

Jornada d'estudi sobre l'Autogestió

El passat 30 de Novembre el grup de militants de el Partit Carlista -Carlistes per l'Autogestió- va celebrar a Estella / Lizarra una Jornada d'estudi sobre l'Autogestió i l'actualitat sociopolítica, centrant el debat en temes tan importants com les pensions, la revocació i nova redacció de l'Estatut dels Treballadors, l'actual conflicte territorial i la revisió i adequació de el Codi Penal i la Llei de Violència de Gènere.

Tant l'actual conflicte social com el de la plurinacionalitat a l'Estat són el resultat de la constant manipulació i ignorància de la voluntat popular per part dels grans partits en ús continuat de el poder absolut.

En concret, la proposta de Carlistes per l'Autogestió per aconseguir una solució efectiva a l'endèmic problema territorial és dur a terme un nou procés constituent que abordi la construcció d'un sistema Confederal, únic realment participatiu i democràtic que permet la convivència en llibertat.

Per assolir les fites exposades, des Carlistes per l'Autogestió invoquen i exigeixen l'exercici efectiu de la democràcia participativa.

"Volem transmetre el missatge urgent a la societat de la necessitat de la seva implicació directa per a la recerca de solucions que únicament podran arribar a bon port si és amb la lliure participació de tots i cadascun dels ciutadans en la presa de decisions."

Read more »

dimarts, 29 d’octubre de 2019

Comunicat del Partit Carlista sobre les eleccions estatals: cap vot als qui van dir sí al 155

El 10 de novembre la ciutadania espanyola ha estat convocada novament a les urnes. És evident per a tots que no són unes eleccions generals precisament normals, ja que no només seran les segones eleccions celebrades en menys d'un any, sinó també les quartes en menys de quatre anys.

Des de les eleccions del 20 de desembre de 2015, les primeres des de la abdicació del successor de Franco a l'actual Cap d'Estat, cap dels partits polítics presents a les Corts Generals té la força suficient per imposar el seu horitzó particular ni la capacitat necessària per negociar acords amplis.

L'absència d'una majoria parlamentària sòlida que garanteixi la governabilitat, el mateix en termes d'estabilitat institucional com de "bon govern", no és conseqüència del pluralisme polític sinó de la crisi de règim iniciada l'any 2011. Una crisi que no acaba de tancar perquè cap dels greus problemes econòmics, territorials i polítics que acumula la societat espanyola pot ser resolt en el marc constitucional vigent. Únicament un procés constituent, que situï el model global d'Estat en el centre del debat ciutadà, permetrà desenvolupar un escenari diferent més enllà de l'actual estructura partitocràtica.

El Partit Carlista, sense cap renúncia al seu projecte confederal i socialista, recomana als seus simpatitzants el vot per a les candidatures d'aquells sectors democràtics que en 2017 es van oposar tant a l'aplicació a Catalunya de l'article 155 com a la ratificació del CETA, el Tractat de lliure comerç entre la Unió Europea i Canadà. Aquesta recomanació és realitzada sense cap entusiasme, únicament per responsabilitat davant la catàstrofe que podria suposar un govern tripartit de la dreta neoliberal i recentralitzadora, que dissimula cada vegada menys el seu component criptofranquista.

Enllaç al comunicat en castellà


Read more »

dilluns, 28 d’octubre de 2019

Número 71 d'El Federal

El número 71 de la revista del Partit Carlista es centra en l'emergència climàtica i la crisi dels immigrants. Podeu subscriure's a partidocarlista@partidocarlista.com. La subscripció anual és de 30 €. 'El federal' té una periodicitat trimestral.

Read more »

divendres, 25 d’octubre de 2019

Maria Teresa Borbó-Parma visita Morella, al País Valencià

Maria Teresa Borbó-Parma al Congrés de Morella participa al congrés internacional sobre l'Estatut de Morella i la construcció d'Europa. La visita reial es prolongarà d'avui al 27 d'octubre en base al debat “El principi foral i la plurinacionalitat de les Espanyes”. Maria Teresa de Borbó-Parma, i junt a les companyes i companys de Carlistes Valencians, assistiran a la Missa “Per la Pàtria, la Pau i la Justícia” que es celebrarà al Reial Monestir de Santa Maria de El Puig, i que enguany s’oficiarà en sufragi de Laura Pastor Collado, la Secretària General del Partit Carlista del País Valencià (PCPV)que ens va deixar el passat mes de setembre. A la processó d’entrada serà portat el Llibre dels Furs del Regne de València junt a l’efígie del Rei En Jaume. Així mateix, el dissabte 26 Carlistes Valencians ha organitzat un dinar, amb col·loqui i debat posterior amb l'anomenada "Princesa Roja" del carlisme.

Read more »

Entrevista al Comte de París demà a TF1

El Comte de París, el príncep Jean d’Orleans, serà entrevistat el 26 d’octubre pel canal de televisió francès TF1 anuncia la ciutat de Dreux on resideix actualment i el comte de París, el príncep Jean d’Orleans, serà entrevistat el mes d’octubre. 26è de TF1 Dreux on actualment hi viu. 



Read more »

dimarts, 22 d’octubre de 2019

Comunicat del Partit Carlí de Catalunya

El 26 de gener de 1874 el rei Carles VII signava el Decret de Restitució de les Constitucions Catalanes, que Felip V havia suspès mitjançant el Decret de Nova Planta, pel que fa a Catalunya, el 16 de gener de 1716. Malauradament les forces liberals deixaren sense efecte aquesta restitució. No n’hi ha cap dubte que de seguir vigent el Decret de Carles VII, on quedà manifest el reconeixement del sentiment col·lectiu de l’exercici de l’autogovern, no viuríem ara els espectacles que s’estan produint a Barcelona, a tota Catalunya i a Espanya.


Afirmem que una Declaració Unilateral de Independència, ni tampoc, la sentència condemnatòria dels responsables del procés solucionen l'actual conflicte entre els poders establerts a Catalunya i Espanya. Conflicte que, a més ha dividit per la meitat els catalans, i, també, ha generat incomprensió, entre els diferents pobles de les Espanyes. Els carlins en tota la nostra història, durant mes de dos segles, venim oferim a totes les Espanyes un model federal; en el que les competències i recursos de cada Estat Federat siguin plenes en totes les esferes que els hi siguin pròpies, reconegudes i garantides per pacte entre iguals entre cada Estat Federat i el Govern Federal de les Espanyes.

El principi rector de tal pacte és el la subsidiarietat, que no es res més, ni menys, que el que pugui resoldre les comunitats bàsiques no cal ho facin instancies superposades. Proposem un Estat múltiple i negociat. El diàleg i el respecte entre totes les parts es necessari i imprescindible. El respecte a les minories es substancial. La diversitat es sempre enriquidora. No valen, per fraudulents, plantejaments essencialistes ni supremacistes.
El diàleg significa no imposar, i obliga a pactar renunciant, si cal a part, del que pretén cadascuna de les parts, en posició de igualtat. Enraonar, negociar i pactar es la primera responsabilitat de la classe política. Reafirmant el nostre permanent compromís per les solucions pactades en un marc democràtic, volem manifestar rotundament que les persones que participen, amb boina roja i onejant banderes amb la Creu de Borgonya, fen costat a la extrema dreta no tenen res a veure amb el Partit Carlí ni amb el Carlisme en general.


  

Read more »

dijous, 19 de setembre de 2019

El bisbe de Solsona : el dret a l'autodeterminació de Catalunya és anterior i superior a la Constitució espanyola

El bisbe de Solsona, Xavier Novell


El bisbe de Solsona, Xavier Novell, ha reiterat el seu suport al dret a decidir i rebutja que ningú pugui considerar il·legal la consulta. Per al bisbe, el dret a l'autodeterminació de Catalunya és anterior i superior a la Constitució espanyola, segons afirma a la carta que publicarà aquest diumenge al full parroquial de la seva diòcesi, a la qual ha tingut accés Catalunya Informació.

Novell fa una crida als seus fidels perquè votin el 9-N, si bé sense incitar-los en cap opció concreta de vot. Escriu textualment: "No resteu aliens a aquest procés i, amb esperit democràtic i pacífic, escolliu amb tranquil·litat de consciència aquella opció davant la consulta que cregueu millor per al bé de Catalunya".

Xavier Novell és el primer bisbe de Catalunya que es pronuncia sobre el dret a decidir i que entra en contradicció amb la Conferència Episcopal Espanyola.

Read more »

dilluns, 16 de setembre de 2019

Mor la carlista Laura Pastor, promotora de l'autonomia al País Valencià


Laura Pastor (1934-2019), militant del Partit Carlista del País Valencià, va lluitar contra el franquisme i va ser l’única dona dels “deu d’Alaquàs”. Aquesta comissió fou detinguda en constituir el Consell Democràtic del País Valencià que redactava del primer estatut d’autonomia del País Valencià fou reprimida pel franquisme i processada el 1975. Se’ls hi va imposar tres anys de presó però foren indultats. Entre els integrants hi havia Francesc Candela i Josep Guia, del PSAN, Josep Corell, sindicalista de l’USO, Ernest Lluch i Joan Josep Pérez Benlloch del PSOE i Vicent Soler del PSPV. Va ser la primera vegada en la història valenciana que un organisme amb vocació nacionalista resultava empresonat. Ella era la representant del Partit Carlista del País Valencià (PCPV) al dit Consell.

Es va fer especialment coneguda el juny de 1975 quan fou detinguda per la policia juntament a altres 9 líders polítics i sindicals valencians. Era la única dona entre aquells que van ser coneguts com els 10 d'Alaquàs. L'objectiu dels quals era configurar el Consell Democràtic del País Valencià, amb la intenció de constituir, després del trencament democràtic, el Consell de la Generalitat. 

Com a secretaria general del PCPV i activista cultural, va sofrir diverses prohibicions de conferències sobre el socialisme i l'autogestió arreu del País. No solament ve estar perseguida durant els darrers anys de la dictadura franquista, sinó també durant els primers anys de la Monarquia. Tan és així que el seu partit no va ser legalitzat i no es va poder presentar a les primeres eleccions de 1977 com a tal, raó per la qual ho va fer com una candidatura independent on, a Castelló, estava encapçalada per Laura Pastor. Va ser una feminista en el sentit de considerar la igualtat d'homes i dones, sense cap tipus de discriminació ni privilegi. Els darrers anys estava delicada de salut i conseqüentment apartada de la política activa.

Read more »

dilluns, 12 d’agost de 2019

Maria Teresa de Borbó-Parma: “No haurien de ser a la presó, espero que absolguin els presos”

princesa roja per les seves idees i opinions.
Filla del Rei carlista Xavier de Borbó-Parma i cosina de l'usurpador Felip "VI", Maria Teresa de Borbó-Parma és coneguda popularment com la
Quina és la seva vinculació amb Cadaqués?
Ja fa molts anys que hi vinc cada estiu i tinc amics aquí. Em sembla un poble meravellós i preciós.
Vostè és carlista. Quina solució proposen per a Catalunya?
El carlisme creu que els furs són la millor base per a les Espanyes. Són països diferents amb una cultura diferent, però que poden viure junts si es respecten. El carlisme aposta pel federalisme, i fins i tot admet que si un poble vol separar-se, que ho faci, tot i que no és el que nosaltres defensem. Però no es pot imposar una voluntat i menys amb amenaces o burles. Ens ha ofès l’actitud que s’ha tingut.
¿Hi ha presos polítics a Espanya?
Sí, clarament, crec que no haurien de ser a la presó. I espero que els absolguin, per la pau i per la justícia. Li asseguro que a Europa s’observa amb estupefacció tot el que passa a Catalunya.
Demana la seva absolució, però la Fiscalia manté que van donar un cop d’estat.
Efectivament van anar contra la Constitució, però s’ha de tenir en compte que partien del rebuig al diàleg per part de l’Estat. Durant sis anys l’Estat es va negar a estudiar una cosa que és a la Constitució, l’eixamplament de l’autonomia, que va ser votada pel Congrés i pel Senat i que el Tribunal Constitucional (TC) es va negar a reconèixer. I em sembla que no hi ha cap membre del TC a la presó… Per això crec que no haurien d’estar empresonats i que les dues parts han d’intentar arribar a un consens pel bé de tots.
Com?
És molt difícil perquè hi ha nacionalisme a les dues parts. A Espanya hi ha un nacionalisme que no es correspon al patriotisme. El patriotisme no és fer onejar la bandera, és estimar tots els pobles d’una pàtria. I a Catalunya també hi ha nacionalisme. El meu somni és que hi hagi diàleg entre alcaldes, artistes, entre la gent; que es coneguin, que parlin i que arribin a un consens.
Vostè va dir que no era ni monàrquica ni republicana, sinó demòcrata.
M’han retret molt aquesta frase! [riu] No, nosaltres els carlistes som monàrquics, però d’una monarquia molt particular que és la defensora dels furs, i això ara no ho veiem. La monarquia no ens interessa si no aporta una solució per a les Espanyes.
Creu que l’actual monarquia…
No, això no vull contestar-ho. Em quedo amb una frase que em va dir un carnisser de França: “Jo crec que un rei és un pare, no un jutge”.

Read more »

dilluns, 17 de juny de 2019

La premsa es fa ressò del comunicat de Carles Xavier I


El primer comunicat de Carles Xavier I va tenir un notable ressò a la premsa de les Espanyes. En el text es reivindica com a Rei legítim i afirma la seva voluntat: "compliré amb els deures i obligacions que m’imposa el ser avui l’abanderat dinàstic del Carlisme, que la legimitat d’origen i d’exercici, des dels temps de Carles V, ha fet recaure en mi”.

Així ho van recollir Europa Press, el diari 'Diario de Información', 'Vanitatis', 'Ecodiario' i el diari 'Ya'.
 

Read more »

divendres, 14 de juny de 2019

El secessionisme, en la geografia carlista


Som el que som i venim d'on venim, és a dir, del passat individual i col·lectiu, en altres paraules, de la nostra pròpia història; la d'Espanya i la de Catalunya, de vegades juntes, de vegades revoltes. Van entrar al segle XXI juntes, però, ara caminen revoltes. Des de les eleccions autonòmiques del 21 de desembre de 2017 s'han succeït no un, sinó diversos plebiscits per determinar la força de cadascuna d'elles en el sistema democràtic. Al Parlament de Catalunya els tres partits independentistes (ERC, JxCat o neo convergents i CUP) van aconseguir el 47,5% dels vots. Aquesta és la seva força, que no és poca.

En les recents eleccions municipals l'independentisme ha dominat el mapa català, especialment a l'interior, on no apareix gairebé cap ajuntament del PSC, Ciutadans, PP o En Comú Podem
com a la Catalunya urbana i costanera, l'esperpent Tabarnia. L'independentisme nia en les zones geogràfiques que al segle XIX van ser carlistes i es van aixecar, almenys, en tres ocasions contra el poder establert dels liberals. Ja vaig apuntar en aquestes pàgines (Del carlisme al separatisme català, 2017.09.16, enllaç en castellà) que la coincidència no era un caprici de l'atzar, sinó el resultat de l'esdevenir històric. La tendència a enllaçar independentisme del XXI i carlisme de l'XIX s'ha aguditzat.

La ciutat de Berga va ser el centre del carlisme en la primera guerra, la qual amb crueltat es va perllongar de 1833 a 1840 amb episodis tan atroços com l'execució de Maria Griñó a Tortosa, per venjar la fama del seu fill, o l'assassinat del capità general de Catalunya, Carlos Espanya Couserans, llançat al riu Segre amb un pedrot lligat al coll, les mans i els peus lligats, i la cara desfigurada. Berga, en les últimes eleccions, ha resultat ser el lloc en el qual l'anti sistema CUP ha augmentat vots mentre els perdia a Barcelona, ​​el cinturó metropolità, Girona i Tarragona. Els cuperos han passat de sis a vuit regidors, i són independentistes 16 de les 17 regidories del consistori. Amb una població de 16.000 habitants, un regidor del PSC és l'únic constitucionalista.

L'historiador Jordi Canal, que ha analitzat el carlisme des de totes les vessants possibles, destaca en la seva abundant bibliografia l ' "element insurrecte" del moviment que cada vegada es veu més com una actitud col·lectiva de reacció en lloc i temps concret que com a ideari polític en defensa de Déu, Pàtria, Rei i (si convé) Furs. Un altre historiador, Josep Sánchez Cervelló, aplica la mateixa consideració de "protesta vinculada al territori" al XIX a la zona del Baix Ebre. A Tortosa també hi ha hagut pujada independentista tot i que els neo convergents ha perdut força passant de vuit a set regidors dels 21 que formen la corporació municipal.

La segona guerra carlista, de 1846 a 1849, va ser assumpte dels catalans insurrectes. La guerra dels Matiners es va desenvolupar principalment a Catalunya encara que va haver brots de rebel·lió a tot Espanya. Ramon Cabrera va muntar la seva caserna a Amer (Girona) a quatre passes del bressol de Carles Puigdemont. Una altra casualitat, o causalitat, en la qual conflueixen el carlisme i l'independentisme. A Amer els 11 regidors de l'Ajuntament són independentistes (vuit de JxCat i tres d'ERC). En una població de 2.300 habitants, si hi ha algun ciutadà constitucionalista, no està representat en el govern local.

En l'última guerra carlista o civil del XIX, la de 1872 a 1876, que va arribar a tot Espanya encara que va tenir major incidència a Navarra, el País Basc i Catalunya, la zona d'Olot va aglutinar gran activitat bèl·lica, narrada per l'escriptor i soldat carlista Marià Vayreda (1853-1903). A Olot, 17 dels 21 regidors són independentistes, amb el PSC que té tres, el mateix nombre que el 2015 mentre que els neo convergents han passat de nou a 11.


                                                            Partida de Carles VII

L'element sediciós, l'actitud de protesta pel territori i fins i tot l'afinitat ideològica com la defensa del que és local i els referents històrics a Déu, Pàtria i Furs (el Rei s'ha devaluat en més de cent anys d'història) coincideixen en els dos moviments. La declaració d'independència d'octubre de 2017, el famós suflé i el que Artur Mas va cridar "la majoria indestructible" al 2014, han resultat tan miratge com el somni carlista de representar la voluntat divina. Ni convertint el partit constitucionalista CDC, de Jordi Pujol, al independentista JxSí, JxCat o PDeCat es manté el suflé buit.

L'empresonament i exili de polítics i civils del Procés alimenta la narrativa independentista a l'interior i l'exporta a l'exterior on el suflé s'ha desinflat. La recent elecció d'Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín com eurodiputats està porten-do el cas català a l'Eurocambra. La vaga de fam del passat desembre dels presos del Procés, que va resultar de mentida, va generar comparacions en els mitjans independentistes amb les vagues de Mahatma Gandhi o Bobby Sands. El primer, en una de sis dies, de les moltes que va fer, contra els anglesos va aconseguir que eliminessin de la llei electoral la discriminació entre indis britànics i no britànics. El nord-irlandès Bobby Sands va iniciar la seva vaga a la presó l'1 de març de 1981, va ser elegit diputat el 9 d'abril i va morir el 5 de maig. Després de la mort de deu vaguistes, les famílies dels altres van demanar el final del dejuni. El degoteig de morts va tenir gran ressò internacional.

El procés tornarà a l'actualitat internacional, encara que sigui per breu, quan es publiquin després de l'estiu les sentències del judici a polítics i civils pels delictes de rebel·lió i sedició, i malversació, desobediència i organització criminal. I després què? Haurà arribat l'hora de negociar per resoldre els problemes o continuarà la xerrameca antagònica que es perpetua per a la història?
Conxa Rodríguez, autora de Ramon Cabrera, a l'exili, Piano a quatre mans i Els exilis de Ramon Cabrera, de recent publicació. Versió en castellà. 
 Estat major de carlistes de Catalunya encapçalat per Francesc Savalls

Read more »

dijous, 13 de juny de 2019

"Seriosos dubtes de constitucionalitat" a l'aforament de Joan Carles de Borbó

Segons ha recollit el diari 'Publico' l'aforament no s'ajusta a la constitucionalitat, és retroactiu, vulnerant drets fonamentals, i retorna a Joan Carles el paper de "irresponsable" (sic) del que ha gaudit les darreres dècades. Eduardo Virgala, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat del País Basc afirma que l'aforament té "Seriosos dubtes de constitucionalitat (...) sembla molt difícil salvar la constitucionalitat d'aquesta futura disposició". L'article 24.2 de la constitució estableix com a dret fonamental que "el jutge predeterminat per la llei, és a dir, que quan s'inicia el procés ha d'estar ja establert el tribunal que correspon a aquest litigi". L'esmena del PP manipula aquest dret traslladant-ho tot al Tribunal Suprem. D'altra banda l'article 9.3 del text constitucional prohibeix que les normes siguin retroactives quan restringeixen drets fonamentals, com és aquest cas. Virgala és contundent: "les persones afectades no ocupen cap càrrec públic pel que no hi ha argument legal per a que que se les discrimini positivament establint un fur jurisdiccional propi"
En la mateixa línia s'expressa Luis Aguiar, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Carles III. Aguiar també es refereix al 24.2. i al 9.3. En el segon cas vulnerant un dret fonamental, el de jutge natural. I el segon per fer retroactiva una norma que vulnera un dret fonamental. Aguiar assenyala que des del 19 de juny de 2014, quan va abdicar, Borbó ha deixat de ser "irresponsable" jurídicament.
En el mateix sentit s'expressa Verónica del Carpio, professora de Dret a l'UNED: "s'està inventant una única instància civil per a procediments ja iniciats i s'està privant a una part del dret a recórrer". L única instància civil seria el Tribunal Suprem.

Read more »

dijous, 6 de juny de 2019

"A la ultraderecha no se la combate con adjetivos horrorosos, sino con la cultura popular"


“La historia del franquismo es una historia mítica, y el mito es peligroso porque impide el principio de realidad; y la gente no ve la realidad”
“La lucha democrática en el Tardofranquismo” fue el título de la conferencia que ayer, en la sede de la Sociedad Cultural Gijonesa, pronunció María Teresa de Borbón-Parma y Bourbon- Busset, doctora en Sociología, disciplina de la que fue profesora en la Universidad Complutense de Madrid. Su hermano Carlos Hugo de Borbón-Parma fue desde 1975 hasta su fallecimiento, en agosto de 2010, el pretendiente carlista al trono de España con el nombre de Carlos Hugo I.
–¿El “asunto” de Cataluña se puede considerar la quinta “guerra” carlista?
–No, pero tiene que ver, eso sí. El carlismo siempre ha defendido la autonomía popular en cuanto representa la nación en su profundidad, con sus mitos, sus esperanzas y su historia. El Estado es una superestructura necesaria, pero no tiene que negar la nación, y es lo que ha ocurrido en Cataluña. Pero guerra carlista, no. La gente no ve la historia de nuestro partido, que es muy interesante. El inicio es la negación de los fueros, y qué son los fueros: pues son los derechos de los pueblos de España y el fuero es la identidad de un pueblo. Por tanto, es su primera libertad. El carlismo ha considerado que tenía que cuajar en política en un federalismo, en un pacto de los pueblos con el rey o con quien estuviese al frente del Estado. Y lo creyó tanto que libró tres guerras en el siglo XIX. A nosotros se nos ha tildado de inmovilistas, en cuanto que un pueblo que lucha tiene un instinto ideológico muy fuerte y solamente se rinde a novedades cuando quienes le representan son dignos de confianza, hombres y hechos, pero no fue así. Hay unos políticos muy poco dignos de confianza, hay unos hechos absolutamente escandalosos, como la confiscación de las tierras comunales, que permitían vivir a las comunidades campesinas, como el robo de los votos populares, la negación de los fueros… Algo que la base carlista no podía aceptar.
–¿Fueros son privilegios territoriales?
–No, en absoluto, aunque la derecha así lo quiera tildar. Fueros son el derecho de un pueblo a su propia identidad.
–Da la sensación de que en España llevamos doscientos años, desde la Constitución de 1812, sin solucionar un problema que otros países solventaron hace mucho tiempo: el paso del Antiguo Régimen al Estado liberal y parlamentario, de ahí las tres guerras carlistas de las que habla, a la que añado la cuarta: la Guerra Civil…
–Tiene usted razón, los países de Europa han logrado ese paso, Francia con una revolución muy violenta. En España, efectivamente, después de un régimen autocrático como fue el de Franco es lo que querían muchos partidos, pero, ¿por qué no se logró? Lo que dijimos nosotros fue que antes del consenso democrático se hubiera debido pedir a todos los partidos que habían luchado contra el franquismo qué régimen político querían: monarquía o república, qué régimen territorial: Estado unitario, federal o confederal, y qué régimen económico. Esto le hubiera dado mucha más solidez al consenso, pero no se hizo, quizá no era posible, pero así es que esta España democrática tiene lastres antiguos que se están viendo ahora con la cuestión catalana. Los problemas de España son territoriales, religiosos y políticos que se han podido resolver medianamente; en el político hemos pasado a un Estado tipo europeo, pero no hemos resuelto el problema territorial y a penas el religioso.
–Y en el laberinto español surge ahora con fuerza la extrema derecha. Es decir, ¿el problema catalán lo está contaminando todo?
–Estoy de acuerdo y eso es lo que acabo de decir, la problemática no está resuelta y mientras no lo esté habrá surgimiento muy fuerte de un partido o de otro en los extremos. La historia del franquismo es una historia mítica y el mito es peligroso, impide el principio de realidad, la gente no ve la realidad, por eso da saltos muy peligrosos de un lado a otro.
–¿La decisión del Gobierno del PSOE de sacar los restos de Franco del Valle de los Caídos ha despertado un fortísimo franquismo sociológico?
–En efecto, pero lo de sacar los restos me parece una tontería. Los restos del franquismo hay que sacarlos políticamente, hay que sacarlo de la sociedad española a base de cultura y educación, pero sacar los restos de Franco es para deslumbrar a la opinión pública y para no hacer lo necesario.
–Vuelvo a la Sociología. ¿El auge de los populismos tanto de izquierda como de derecha tiene que ver con el fin del Estado de Bienestar que en Europa se estableció después de la Segunda Guerra Mundial como contención a la Unión Soviética?
–Creo que tiene razón, pero hay otras. Los pueblos de Europa están buscando otra salida, la democracia supone un avance continuo y no es así, ha retrocedido social y políticamente. Entonces, la reacción es achacar a alguien la culpa, y la culpa es Europa. Yo soy proeuropea, pero es cierto que Europa no obedece a los principios democráticos, hay una confusión, poca claridad y conexión con la base europea, lo que es un caldo de cultivo para la ultraderecha. Pero a la ultraderecha no hay que combatirla con adjetivos horrorosos, hay que combatirla con la cultura popular, que es lo que no se está haciendo, desde luego, en España.
–¿Qué relación hubo en la lucha contra el franquismo entre el Partido Carlista y el Partido Comunista?
–Hubo mucha relación por una razón: ambos eran partidos auténticamente populares. Había un enemigo común y también una meta común.
–En la Guerra Civil lucharon en bandos contrarios…
–Ambos lucharon por sus ideas. Lo que les diferenciaba era la religión. A lo largo de la historia el pueblo carlista ha considerado a la religión católica como un bien del pueblo y como tal lo han defendido, lo que explica su beligerancia, pero nunca hemos caído en el integrismo, ni la dinastía ni el pueblo carlista.
–¿Por qué el carlismo no obtuvo buenos resultados electorales en la Transición?
–No teníamos amarres en el extranjero ni financiación y tampoco fuimos legalizados a tiempo como lo fueron otros partidos.
–El carlismo también estaba dividido…
–El Partido Carlista estaba muy unido y los que nos atacaron no fueron carlistas…
–¿Habla de Montejurra?
–Claro, fueron guerrilleros de la ultraderecha, bandidos muchos de ellos extranjeros.

Entrevista a
MARÍA TERESA DE BORBÓN-PARMA Y BOURBON-BUSSET | Doctora en Sociología, publicada en 'La Nueva España' (2019/03/21) en Gijón
J. M. Ceinos

Read more »

dijous, 30 de maig de 2019

Publicació de 'Madrid Carlista' (75)

El full informatiu del Partit Carlista de Madrid corresponent a l'abril-maig de 2019 ja és disponible. Inclou l'anàlisi electoral estatal i el discurs del secretari federal José María Aragón a l'aplec de Montejurra així com una crònica del llibre dedicat a les fotografies dels combatents de la guerra civil espanyola.

Enllaç

Read more »

dimecres, 29 de maig de 2019

Resultat de les forces monàrquiques a les eleccions europees

Dues forces declaradament monàrquiques s'han presentat el 26 de maig a les eleccions europees. A l'estat francès Une France royale au cœur de l'Europe impulsada per l'Alliance Royale presentava Robert de Prévoisin. Ha aconseguit 3.374 que representa un 0,01 %. El 2014 va obtenir un resultat similar amb 3.576 vots.

A Portugal el Partit Popular Monàrquic s'ha integrat a la coalició 'Basta!' amb el demòcrata cristià Partido Cidadania e Democracia Cristã, Democracia 21 i Chega, una escissió del Partit Social Demòcrata que lluita per la reducció del pes fiscal sobre les classes mitjanes. La coalició ha aconseguit 49.496 vots que signifiquen un 1,49 %. El PPM en solitari va aconseguir 17.732 vots (0,54 %) el 2014.

Read more »

diumenge, 26 de maig de 2019

Un centenar de persones al simposi d'Història del Carlisme

L’Ateneu d’Avià va aplegar, l'onze de maig un centenar de persones en la sisena edició del Simposi d’Història del Carlisme organitzat pel Centre d’Estudis d’Avià. Es van pronunciar una desena de conferències (a la fotografia). En acabat hi va haver un dinar. A la tarda es va projectar La destitució del Comte d’Espanya.


Read more »

dimecres, 8 de maig de 2019

El Rei assisteix a l'Aplec de Montejurra : "Ningú estorba, tots aportem"

 

Enguany el Via Crucis de Montejurra va comptar amb la presència del Rei Carles Xavier de Borbó-Parma i la Reina, Annemarie Gualthérie van Weezel. La parella real va participar en la marxa del Via Crucis i va fer un homenatge als dos militants carlistes, Ricardo García Pellejero i Aniano Jiménez Santos, assassinats per ultres el 9 de maig de 1976 així com d'altres militants ferits. És la primera vegada, des de 1979, que el Rei assisteix als actes de Montejurra en un gest que indica, una vegada més, la reactivació del Pacte Dinastia-Poble.

Davant del Crist Negre Carles Xavier va afirmar "És per a mi un dia especial junt amb la meva dona Annemaria, és la primera vegada que som, físicament, a la nostra muntanya sagrada. (...) Montejurra representa tradició, compromís, pacte i futur. Hem fet un camí per recordar una llarga lluita per una Espanya millor, més democràtica, justa, solidària i federal. Camí d'amplis horitzons on el curtplaçisme no sigui el lloc comú i únic del debat democràtic. (...) Em comprometo que, en uns anys, quan el meu fill Carles Enric m'acompanyi a Montejurra per estar amb tots vosaltres
per a que senti i visqui i escolti a tots els carlistes. Carles Enric és el futur i per això ha d'estar prop de vosaltres. (...) Ningú estorba, tots aportem per a construir unes Espanyes lliures i sobiranes model, basat en el respecte a les llibertats de cada poble amb l'objectiu de crear, entre tots, aquesta federació de repúbliques socials somniades pel meu antecessor Don Jaume (...) Els carlistes som de generacions, som aquí per a recordar les generacions passades i veiem les generacions futures, per això ascendim a la muntanya per recordar tots aquells que han estat per la nostra causa. Però pensar enrere només ens dóna força si és per anar endavant. I és per això que sóc aquí enguany. El 1957 el meu pare va venir aquí per afirmar que estava al servei dels carlistes. Fa deu anys quan el meu pare va morir vaig dir el mateix però senta molt millor dir-ho aquí, en aquest lloc, específicament."

El Rei va demanar als carlistes tres coses:
- fer-nos escoltar a la societat amb un missatge de serenitat
- fer-nos presents en el món acadèmic davant l'intent de manipular la nostra història
- implicar-nos en l'àmbit social aplicant l'autogestió tant als barris com a les empreses



Segons l'Associació 16 d'Abril la parella reial : "Foren rebuts al costat del Monestir d'Iratxe pels carlistes allà reunits, fent una ofrena floral al monòlit que recorda els dos carlins assassinats al Montejurra de 1976. Posteriorment, es va iniciar l'ascensió a Montejurra, després d'hora i mitja de pujada, Don Carles Xavier es va dirigir al cim a tots els carlistes allà presents renovant públicament el seu compromís per un futur federal per a les Espanyes i amb el poble carlista. Acabada la seva intervenció es va celebrar l'eucaristia i, després d'un dinar popular, es van donar per finalitzat els actes."






















Read more »

dilluns, 6 de maig de 2019

Aplec de Montejurra 2019: el Partit Carlista anuncia la guia a les eleccions generals






El Partit Carlista veu en la Declaració Universal de Drets Humans la guia en què s'han de basar els ciutadans a l'hora de decidir el seu vot de cara a les eleccions del 26 de maig. D'aquesta manera, el secretari general, Jesús María Aragón, va recordar el 5 de maig a l'emblemàtic Montejurra que aquests drets "anteposen a les persones davant dels textos legals" i és que al llarg del seu discurs va fer diverses referències a la necessitat que " la persona humana estigui al centre de tota activitat social, econòmica i mediambiental ".

Aragón també va analitzar el resultat de les eleccions generals i va advertir als socialistes que si volen desenvolupar un govern d'esquerres, ho han de fer "excloent-hi de possibles pactes de govern als partits de dretes de la plaça de Colón". A més, ha assegurat que el resultat obtingut en les urnes "no és suficient per alliberar-nos de la dependència econòmica dels grans fons d'inversió, ni de la dependència energètica del petroli, ni de la política internacional de l'OTAN i dels EUA".

Aragón també va atacar en el seu discurs durament al liberalisme, moviment que, segons ell, "exalta l'individu i busca el màxim benefici amb el menor treball o inversió possible, explotant el Medi Ambient físic i animal i fins i tot a les persones". D'aquesta manera, va recordar que la llibertat per al liberalisme no és una cosa inherent a les persones, sinó una mercaderia. "Gaudiràs de tanta llibertat quanta puguis pagar-te", ha afirmat.

En el seu acte anual, el Partit Carlista va defensar la seva muntanya i allà Andoni Rabanal va llegir un comunicat en contra de la planta de llots de Montejurra. "Volem un Montejurra net i protegit, cridem a l'Administració i Govern perquè prenguin cartes i impedeixin que es pugui construir l'abocador". A l'acte, també hi va haver paraules de suport per a la plataforma Antipolígon de les Bardenas i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. A més, el partit es va recordar dels actes succeïts en Sanfermins el 1978. D'aquesta manera, Santiago Pacheco va llegir un text de Carles Saralegui demanant que els responsables del que ha passat paguin i destacant el treball del col·lectiu Sanfermines 78 Gogoan "que juntament amb l'Ajuntament actual i altres institucions ens fa conservar l'esperança d'obtenir la veritat, justícia i reparació ".

El secretari general del carlisme a Navarra, Lázaro Ibáñez, va recordar es van complir 50 anys des que membres d'aquest partit van cremar el retrat de Franco a la plaça dels Furs de Estella a la tarda, després de pujar a Montejurra. Aquest va recordar que després dels actes hi va haver diversos detinguts, ell mateix ho va patir en les seves carns. "Vam cremar el retrat al crit de Franco traïdor i assassí!. Tant de bo tots els que avui diuen que van lluitar contra Franco, ho haguessin fet ". Un altre dels presents, Juan Cerrillo va recordar algunes de les proclames que es van dir en els discursos prohibits aquell dia i que també el van portar a ell presó. "Es parlava sobretot de la llibertat i la dignitat de les persones".








Read more »