• Facebook Twitter

Carlistes de Catalunya

Carlistes de Catalunya és un moviment nacional català a favor del carlisme legítim representat políticament de forma principal pel Partit Carlista.

Com a tal té un projecte socialment basat en el socialisme autogestionari.

Com a tal té un projecte nacionalment basat en el dret a l'autodeterminació per a Catalunya i la resta de pobles de les Espanyes; així com pel federalisme.

Com a tal reconeix com a legítimes les aspiracions de Carles Xavier I de Borbó Parma al tron.

dilluns, 3 de maig de 2021

El Partit Carlista suspèn els actes de Montejurra 2021

El dia 9 de maig hauria de celebrar-se la concentració anual de Montejurra, però a l'igual que l'any passat aquest any 2021 hem decidit suspendre-la davant la greu situació creada pel COVID-19.

La lluita contra la pandèmia és una prioritat, i la salut pública ens obliga a tots a complir amb les normes sanitàries i de seguretat, per acabar amb ella.

Aquesta decisió que hem pres ens ha de servir perquè l'any que anem a Montejurra els carlistes de totes les Espanyes amb més entusiasme i compromís.

Per a nosaltres, Montejurra no és una cosa del passat; Montejurra és, sobretot, futur. Per aquest motiu, els carlistes hem participat en totes les convocatòries i crides per mantenir i millorar l'entorn natural en les millors condicions mediambientals, de neteja i conservació. Hem denunciat les iniciatives que volien convertir Montejurra en un dipòsit de residus, o fer amb aquest lloc alguna cosa diferent a com ho hem conegut fins ara. Demanem que qualsevol iniciativa que es vagi a prendre sigui sempre amb el coneixement i aprovació de la Merindad d'Estella.

Des del Partit Carlista, volem també denunciar a aquelles forces polítiques que estan creant un clima de confrontació, de fractura de la convivència, fent possible el sorgiment de noves formes de feixisme, adaptades a el segle XXI.

Davant d'aquesta preocupant situació apostem per estendre i aprofundir la democràcia, no conformar-nos amb votar cada 4 anys, i desentendre'ns de què fan amb el nostre vot aquells a qui els ho hem atorgat. La millor medicina és més cultura, més democràcia, més control i participació. Seguim apostant per l'Autogestió com a millor manera per fomentar la participació i la gestió popular a tots els nivells.

Una representació de militants de el Partit Carlista de la Merindad d'Estella, ens reunirem, mantenint totes les normes de seguretat, a les 12 del matí del dia 9, al monòlit de Iratxe, que recorda als nostres companys Ricardo i Aniano, assassinats per la barbàrie feixista el 9 de maig de 1976, per dipositar un ram de flors en el seu record i en el de tots aquells que van donar la seva vida per una societat més justa, fraterna i lliure.

José Lázaro Ibáñez Compains
Secretari General de Partit Carlista-E.K.A de Navarra

Read more »

dimarts, 13 d’abril de 2021

Maria Teresa de Borbó-Parma, un any després


El passat dia 26 de març es va complir el primer aniversari de la mort a París, víctima d'el covid-19, d'una dona exemplar: la princesa Maria Teresa de Borbó-Parma. Maria Teresa és una genuïna representant d'aquesta generació d'homes i dones que es van enfrontar a la dictadura franquista sense demanar res a canvi, i sense haver vist mai reconeguda, pública i oficialment, la seva lluita i els seus sacrificis.
Ella i la seva família (don Xavier, el seu pare, i el seu germà Carles Hug, la seva esposa Irene, i les seves germanes Cecília i Neus), des de la clandestinitat o a l'exili, van aportar el seu granet de sorra per acabar amb el règim del general Franco i construir una societat radicalment diferent de la que havíem viscut fins ara. Uns altres que van prosperar a l'ombra del dictador van passar, de la nit al dia, a erigir-se en dispensadors del carnet de demòcrates, encara que en molts casos havien gaudit de substancials privilegis polítics i econòmics en el franquisme i ho continuen fent en els nostres dies. Mai va pidolar un càrrec públic o un lloc en un consell d'administració, sinó que va seguir lluitant per allò en el que sempre havia cregut i havia donat sentit a la seva vida: el Carlisme.


Respectuosa amb l'opinió dels altres, mai van silenciar la seva veu ni Franco, ni les modes conjunturals, ni els compromisos polítics dels que consideren que per arribar a el govern s'ha de pagar qualsevol preu. Recordo aquella ocasió en què María Teresa li va dir públicament a l'expresident de Govern, Adolfo Suárez, que tenia una enorme taca antidemocràtica en el seu currículum: la seva negativa a legalitzar a el Partit Carlista i a d'altres organitzacions de l'esquerra revolucionària, per la qual cosa no van poder concórrer a les primeres eleccions democràtiques. Suárez va guardar silenci i no va respondre res.

Dona de fe, cristiana conseqüent, sempre va apostar pel diàleg com a forma de resoldre els problemes, escoltant a les parts enfrontades i els seus arguments. Darrerament estava molt amoinada per trobar una solució, estable i duradora, per a les reivindicacions de el poble català per definir una nova configuració territorial. Solia passar algunes temporades a Catalunya, i li agradava parlar amb sectors polítics molt diferents per poder tenir d'aquesta manera una visió de conjunt el més àmplia possible. Era partidària entusiasta d'acabar amb els murs i tendir ponts, seguint els ensenyaments del Papa Francesc, a qui admirava i celebrava amb enorme alegria la seva elecció. Li agradava d'ell la claredat i rotunditat dels seus escrits i intervencions públiques, que vessaven radicalitat i humilitat evangèliques, molt allunyades de pomposes, buides i artificials postures tan contràries del genuí pastor amb olor de ovella.

Crítica del neoliberalisme, va lluitar per un socialisme sorgit de la base, democràtic, humanista, autogestionari i defensor dels drets humans i de l'autodeterminació dels pobles i de les persones. Un socialisme que encara no s'ha plasmat en cap projecte concret i tangible, com ella reconeixia freqüentment, però plena d'esperança en fer-ho realitat en un futur no molt llunyà.

Sempre que es trobava a Madrid solia acompanyar-la a conferències, presentacions de llibres, actes de solidaritat, congressos o exposicions. Fa uns anys vam anar a la presentació d'una biografia sobre el president xilè Salvador Allende i vaig poder escoltar la lliçó magistral que va donar a tots els allà presents, entre ells l'ambaixador cubà, comparant la teoria guevarista del focus guerriller amb la lluita de masses en la construcció del socialisme, que devia realitzar-se sempre des de la base, amb la necessària i imprescindible participació popular. En aquesta intervenció, espontània, feta a el fil del que afirmen els participants a l'acte, va posar de manifest la seva enorme cultura política i el gran coneixement que tenia de la realitat social llatinoamericana. Li van marcar molt profundament els viatges que va fer a El Salvador i Veneçuela, on es va submergir en la religiositat de la vila pobre i oprimit, va admirar les formes d'auto organització popular i es va commoure davant les enormes i escandaloses desigualtats socials que va veure en aquests dos països .

Ella fou l'encarregada d'anunciar a París, al juliol de 1974, la constitució de la Junta Democràtica, un front polític d'oposició a la dictadura de què va formar part el Partit Carlista. Des d'aquest moment va ser coneguda com la princesa roja i va passar a ser una de les cares més reconeixibles dels qui lluitaven contra el règim franquista. Per aquest fet se li va prohibir tornar a Espanya, i cada vegada que ho feia, passava la frontera de manera clandestina.

Dona d'enorme cultura, viatgera impenitent i amena conversadora, va romandre fidel a les seves idees fins a l'últim sospir, però sent conscient que la realitat canvia constantment i cal tenir sempre respostes als nous problemes que se'ns presenten.

Autora de mitja dotzena de llibres i multitud de monografies sobre el Carlisme i la seva família els Borbó Parma, les diverses experiències històriques de construcció del socialisme, l'acollida als immigrants, el federalisme i la configuració territorial de les Espanyes o l'islam. La seva gran curiositat per aquesta religió la va portar a estudiar àrab per a poder llegir l'Alcorà en la seva llengua original i a visitar països com el Marroc, Jordània, Algèria o Tunísia. Sempre va denunciar el terrorisme que s'amaga darrere del rètol islàmic com un dels grans enemics de l'islam. En els últims vint anys he editat diverses de les seves obres i he estat testimoni directe de com, en les presentacions de les mateixes, s'acostaven a ella persones de molt diferents opcions ideològiques i la reconeixien per la seva trajectòria política, encara que discrepessin d'alguna de les seves postures o opinions.

En el tracte proper feia gala d'un encant molt particular, sempre atenta i amb un somriure per a totes les persones que es dirigien a ella. Cal destacar especialment la seva passió per la vida i l'obra del senyor Ramon Maria de la Valle-Inclán, de qui va pronunciar a l'Ateneu de Madrid una recordada conferència, en la qual reivindicava el genuí carlisme i el mestratge literària del genial autor gallec. No només don Ramón se sentia atret estèticament pel Carlisme, també li atreia ideològicament, com va demostrar Maria Teresa al llarg de tota la seva documentada, rigorosa i divertida conferència.

El paper de les religions en les nostres societats va ser una altra de les causes a què va dedicar una gran part del seu temps, denunciant l'ús polític que històricament havien fet les elits polítiques, econòmiques i socials de el fet religiós. Posava com a exemple el nacionalcatolicisme que es va viure al nostre país durant gairebé quaranta anys o el fonamentalisme islàmic.

El record de Maria Teresa segueix molt viu. La seva coherència, lleialtat, simpatia i exemple de quefer polític honest seran sempre una referència, i molt més, en aquests temps en què es fomenta el transfuguisme, es juga de manera tan obscena amb les fidelitats polítiques i s'abandonen velles banderes per ocupar un escó o una butaca ministerial.




Read more »

dimecres, 31 de març de 2021

La Federació Reialista de Bretanya activa una secció al Morbihan

La Federació Reialista de Bretanya (Fédération Royaliste de Bretagne) va celebrar el 27 de març una trobada a Auray, a la regió bretona del Morbihan. Vinculada al moviment Action Française, la FRB és una organització en defensa de la descentralització de l'estat francès per tal d'assolir un veritable autogovern bretó. En un sentit similar existeix la Union Royaliste Bretagne Vendée Militaire també propera a l'AF. En un altre sentit hi ha la Fédération Bretonne Legitimiste alineada amb el moviment Unió de Cercles Legitimistes de França, fundat el 1979. Mentre els primers defensen la casa d'Orleans, encapçalada pel Comte de País, Joan. Els darrers són partidaris del pretendent Lluís Alfons de Borbó, de la Casa de Borbó i Duc d'Anjou. Una quarantena de bretons, la majoria joves, es van aplegar a Auray, i van acordar reactivar una secció de la FRB al Morbihan. 



Read more »

dissabte, 27 de març de 2021

Nou número de la revista carlista 'Esfuerzo Común' del primer trimestre de 2021

'Esfuerzo Común' fou una revista carlista d'oposició al règim franquista publicada entre 1960 i 1974. Ara és de nou al carrer gràcies a l'Associació 16 d'Abril. El nou número de la Revista Carlista de debat i propostes és l'onze i recull la proposta carlista de segle XXI.  Del carlisme federalista, per la justícia social de fonament cristià. 


Read more »

dijous, 25 de març de 2021

Misses a València i Tarragona per SAR María Teresa de Borbó Parma, la 'Princesa Roja'

Amb motiu de complir-se el primer aniversari de la mort per Covid-19 de SAR María Teresa de Borbó Parma, tindran lloc en diverses ciutats misses pel seu etern descans, organitzades per la Real Ordre de la Legitimitat Proscrita. A la nostra nació s'han convocat les següents:

 València: 26 de març a les 19h a l'Església de Sant Joan de l'Hospital

Tarragona: 27 de març a les 19h a l'Església de Sant Fructuós

També n'hi haurà a d'altres indrets de les Espanyes com ara:

Madrid: 31 de març a les 20h a l'Església de Sant Sebastià
 

Iruñea/Pamplona: 27 de març a les 11h a la capella de Sant Fermí





Read more »

dilluns, 15 de març de 2021

L’Ajuntament de Tortosa instal·larà una placa en record al nínxol de Maria Griñó, mare de Ramon Cabrera afusellada pels liberals


Ja no serà mai més un nínxol en blanc, una tomba sense nom, malgrat haver protagonitzat una de les pàgines més tacades de sang de la història de Tortosa i sortir a tots els llibres sobre les guerres carlistes. L’Ajuntament de Tortosa instal·larà una placa en record al nínxol de Maria Griñó, al cementiri de Sant Llàtzer. Griñó per fi podrà descansar en pau i ser reconeguda, després de 185 anys.

La placa, que també aportarà un context sobre la història i les circumstàncies de la mort de Griñó, mare del general Ramon Cabrera afusellada el 1836, s’instal·larà al mateix nínxol i en principi no hi ha prevista cap exhumació.

El destí de les restes de Maria Griñó havia sigut un misteri durant dècades i fins i tot se n’havien teixit llegendes al respecte. Com va revelar en primícia el Diari de Tarragona, les despulles de Griñó van sobreviure a un autèntic periple. Després de canviar de nínxol tres cops, es troben des de 1985 al nínxol 75, segon pis, de la Secció C del cementiri de Sant Llàtzer de Tortosa, juntament amb dos descendents dels Olesa, família carlista que se’n va fer càrrec. Així ho certifica la fitxa del nínxol de l’arxiu administratiu de l’Ajuntament de Tortosa.

L’Ajuntament ja tenia coneixement de la ubicació de les restes de Maria Griñó, segons ha explicat al Diari, i per aquest motiu no se n’havia executat cap trasllat a l’ossari, com s’hagués fet en un altre cas, quedant el nínxol resguardat, a l’espera que la família propietària respongués als diversos avisos de l’Ajuntament sobre el possible retorn de titularitat (el darrer, d’octubre de 2019).

«Des de feia molt de temps, coneixíem la presència de les restes de Maria Griñó en aquest nínxol. Així ho havien determinat els resultats de les recerques documentals fetes per l’arxiver municipal i els tècnics de l’Ajuntament de Tortosa. Davant d’aquest fet hem estat treballant per fer alguna acció que permetés recordar la memòria de Griñó i la seua tràgica història. També en contacte amb alguns descendents, que s’havien adreçat a l’Ajuntament per mirar de localitzar les restes», declara l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé. «Ara, estem treballant per instal·lar una inscripció al mateix nínxol que recordarà la presència de les restes de Maria Griñó al seu interior. Volem que això siga un acte de memòria que ajude a recordar la història que va envoltar la mare de Ramon Cabrera».

 

La notícia ha sigut molt ben rebuda en especial per un dels descendents, el londinenc Simon Gandolfi Hornyold, de 88 anys, rebesnét de Griñó per part d’una filla de Cabrera.

«Espero que algun dia, si el virus em deixa, poder visitar la tomba de Maria i agrair les autoritats per nombrar-la», valora. «La meua rebesàvia va ser afusellada solament per ser la mare de Ramon Cabrera. Ella existeix a la història sols com a mare: ni qui era ella, quines eren les seues creences i somnis, dolors, amors, desitjos i frustracions... Tot va ser borrat per la seua forma de morir. Fins i tot va romandre durant molts anys en una tomba sense nom. Almenys ara això canviarà i hi haurà un petit lloc amb el seu nom. Hi podrem anar, seure al costat i imaginar qui era realment».

Per la seua banda, la biògrafa de Cabrera i periodista morellana a Londres Conxa Rodríguez considera que seria bo comprovar si les restes del nínxol són realment les de Griñó, encara que així ho certifique l’arxiu administratiu.

«Me n’alegro que l’Ajuntament es faci càrrec, però convindria analitzar i comprobar què hi ha de les restes, i si són de dona o de l’època perquè hi hagut moltes fake news sobre la tomba de Maria Griñó en el decurs de 185 anys. Fa cinc anys, ja em van dir que les tenien localitzades i en indagar, res més es va saber», afirma.

Recordar el passat

«Maria Griñó va ser víctima innocent d’una guerra fratricida, afusellada per ser la mare de Ramon Cabrera, com també van ser-ho Cinta Fos, Francesca Urquizu –mare i filla- Maria Roqui i Mariana Guardia, parents de liberals, executades per ordre del cabdill tortosí, com a venjança per la mort de la seua progenitora», detalla per la seua banda Roc Salvadó, historiador de la guerra del Francès i de les guerres carlistes a les Terres de l’Ebre.

«Ara, gràcies a l’interès dels descendents de Maria Griñó i a la vostra constància», expressa al Diari, «la malaurada mare rebrà el reconeixement que mereix per part de l’ajuntament de la ciutat que la va veure nàixer i on va morir. Que el seu record ens agullone l’espant davant de totes les guerres».

L’Associació Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa va demanar fa dues setmanes que el nínxol es recuperés i identifiqués. Ara, valoren molt positivament l’anunci que ha fet l’Ajuntament.

«Celebrem que la memòria d’aquesta dona no es pergue i l’Ajuntament prengue la iniciativa, i que sigue d’alguna forma el final del principi. Moltes persones i moltes dones que han sigut importants al llarg de la història de Tortosa s’han anat perdent per diversos motius», explica el president de l’entitat, Jordi Mulet. «Celebrem que es plante aquesta llavor per a recordar tantes persones que han passat a l’oblit, especialment moltes dones de les quals sabem molt poc d’elles».

Aspirar a un sepulcre amb nom propi és un dret que la història ha negat en massa ocasions. Ara, la tomba de Maria Griñó deixarà de ser un espai en blanc al cementiri de Tortosa i, d’alguna manera, ella podrà passar a la història com a dona i com a tortosina, no només com a mare de Cabrera. És Maria Griñó, però en realitat són totes les dones que en algun moment de la història han sigut silenciades, menyspreuades o caigudes a l’oblit sols per ser dones. Serà en definitiva un espai que servirà per recordar-la, però també per tenir present les barbàries de les guerres... I el que mai més no pot tornar a passar.

Biografia: Assassinada per la fúria contra el seu fill

 

Ana Maria Rosa Francisca Griñó i Diñé va nàixer a Tortosa el 29 de novembre de 1782. Sembla que era una dona de molta fe. Es va casar amb José Cabrera, patró d’embarcacions, a la Catedral de Tortosa el 19 de juliol de 1801.  Maria Griñó en aquest matrimoni va tenir quatre fills, sent Ramon el tercer. Vivien en una casa del carrer Sant Ildefons, molt aprop d’on després l’executarien. Durant la Guerra del Francès la família va fugir a Vinaròs. El 1812 Maria Griñó va quedar vídua en morir el marit (abans ja havia perdut el fill primogènit quan només tenia 7 anys), i llavors va decidir tornar a la seua ciutat natal. Quatre anys després va tornar-se a casar, amb Felip Calderó, també mariner. Amb Calderó Maria Griñó tindria quatre fills més.

El seu fill Ramon Cabrera va començar la carrera eclesiàstica, però ho va deixar per oferir-se voluntari a la causa carlista. En cinc anys va passar de seminarista a general per mèrits de guerra. El «Tigre del Maestrat» i Comte de Morella tenia molt de talent militar i probablement és el tortosí més famós dels llibres d’història.

Durant la primera guerra carlista, Ramon Cabrera va ordenar afusellar els alcaldes de Torrecilla i Valdealgorfa, per creure que havien ajudat als lliberals. En represàlia, el general Nogueras va ordenar afusellar la seua mare, que portava empresonada un any i mig. També s’havien empresonat les seues germanes, tot i que no van ser executades. Cabrera respondria amb nous afusellaments. I si parlem de dones injustament afusellades també cal esmentar les que va ordenar executar Cabrera, al bàndol contrari: Cinta Fos i Francesca Urquizu (mare i filla), Maria Roqui i Mariana Guardia.

L’afusellament de Griñó, el 16 de febrer de 1836, es va produir en un ambient de guerra civil aferrissada. On la van executar, a la Barbacana de Tortosa, prop de l’actual Plaça Alfons XII, es van portar a terme fins a 400 afusellaments. La van portar a afusellar pujada damunt d’un burret, sense poder-se acomiadar dels seus fills. I pel camí cap al seu trist i injust final repetia: «Mireu, fills meus, em duen a matar!». El destí de les seues restes havia sigut una gran incògnita. Van passar per tres nínxols de dos cementiris diferents abans de l’actual tomba. Griñó va ser enterrada sempre amb la família carlista Olesa.

 

Read more »

dissabte, 13 de març de 2021

Eleccions agràries, principals punts del programa de la Unió de Pagesos

Unió de Pagesos es presenta a les eleccions agràries del 25 i el 26 de març amb un programa que reclama propostes legislatives de cara a la nova legislatura catalana. Entre les quals hi ha:

- una llei per regular el funcionament de les llotges i mercats en origen,

- així com el dels observatoris de preus i costos per a tots els productes agraris.

- un instrument d’estabilització d’ingressos, adreçat a les explotacions agràries prioritàries

-  una assegurança agrària autonòmica catalana

- un decret llei per deixar sense efecte les obligacions addicionals del Decret de gestió de la fertilització, per ajustar-lo estrictament a les obligacions europees

- una llei per al salvament d’empreses en crisi, ja que cal disposar permanentment d’instruments eficaços que ajudin a pal·liar aquestes situacions amb finançament, ajuts de minimis i ajuts de reestructuració.


Read more »

Programa polític del Partit Carlista. Punts per al segle XXI

Davant la contínua situació de crisi social, política, territorial i econòmica, des del PARTIT CARLISTA han pres consciència del paper com a dinamitzadors del debat i, per això, han sintetitzat la nostra línia d'actualització programàtica que presentem en el fullet adjunt.

Es tracta d'una adaptació i posada a el dia de tots aquells punts que al llarg de la història el PARTIT CARLISTA ha considerat fonamentals per a la construcció d'una societat més participativa, democràtica i lliure.

Amb ells es pretén posar sobre la taula aquells principis que avui haurien de replantejar-se en el si de la nostra societat tenint com a objectiu final d'aquest debat l'impuls d'un nou procés constituent que culmini en la redacció d'una carta magna lliure de qualsevol lligam del passat, més justa i coherent amb els nostres temps. 

Enllaç al text en català


Read more »

dimecres, 10 de març de 2021

Comunicat de Carles Xavier pel Dia dels Màrtirs de la Tradició

Avui dia 10 de març celebrem la jornada instituïda pel meu antecessor Carles VII perquè el Poble Carlista honri amb senzillesa i lleialtat la memòria dels nostres màrtirs. A l'igual que ahir, avui tots estem cridats a esforçar-nos diàriament i a lliurar-nos per la causa. Els que ens van precedir bé s'ho mereixen.


En aquest sentit vull, com en anys anteriors, evocar la lluita de tots els carlistes que al llarg de la nostra dilatada història han donat la seva vida, han patit persecució, han estat privats de llibertat i injustament separats de les seves famílies i han estat calumniats o forçats a l'exili. Ells constitueixen el prototip de carlista, davant el qual, nosaltres, la generació que està obligada a mantenir en alt la nostra bandera i les nostres propostes, ha de mirar-se i evocar els seus grans sacrificis.


Però avui no només vam celebrar una jornada nostàlgica, sinó també és una data clau de futur. Futur esperançador perquè estem immersos en un moment històric, en el que tot i el materialisme individualista que impera, la nostra alternativa carlista es fa més necessària que mai. Una proposta que després de 187 anys d'història forma part de el patrimoni comú de tots els espanyols, i que es tradueix en els nostres dies en una defensa compromesa i activa dels "descartats de la societat" a la qual ens impel·leix el nostre fonament cristià, en una concepció federal per a les Espanyes i en la necessitat d'una ètica que promogui la transparència en la gestió de la cosa pública. És el moment de la batalla de les idees, sempre des de la caritat com ens ensenya el Papa Francesc.

Juntament amb la meva dona, els meus fills i altres membres de la dinastia, he volgut deixar un testimoni que els carlins seguim treballant pel que ha estat sempre el nostre compromís amb la societat.
Avui com ahir, tots junts en unió per una societat més justa.

L'Haia, a 10 de març de 2021


Read more »

dijous, 18 de febrer de 2021

Les queixes del Partit Carlista i la Associació 16 d'abril fan rectificar un informe de Govern navarrès sobre els Grups d'Acció Carlista, Moviment Obrer Tradicionalista i Joventuts Carlistes

Segons informa el Govern Foral, s'han suprimit les referències al Terç de Requetés, GAC, MOT (Moviment Obrer Tradicionalista) i Joventuts Carlistes. L'equip d'investigadors que ha elaborat l'informe 'El Terrorisme desconegut. Atemptats terroristes d'extrema dreta a Navarra (1975-1985) 'ha valorat la nova documentació que se'ls ha fet arribar .

L'informe, encarregat per la Direcció General de Pau, Convivència i Drets Humans a l'Institut de Drets Humans 'Gregorio Peces Barba' de la Universitat Carlos III de Madrid, ha pres en consideració les aportacions i noves documentacions remeses per part del Partit Carlista i la Associació 16 d'abril i antics integrants dels Grups d'Acció Carlista (GAC).

En aquest sentit, segons informa el Govern Foral, s'han suprimit les referències  que figuraven en el document de la llista de sigles d'organitzacions extremistes publicades en 1976 per Ramón Pi que havia estat inclòs en l'estudi .

A més, el grup redactor modifica la cita "carlistes tradicionalistes", substituint-la pel terme "carlistes reaccionaris" al entendre que els primers podien englobar també a sectors que no participaven d'actes violents.

L'estudi, que després de la seva rectificació estarà disponible a la pàgina web de la direcció general, aporta un quadre d'atemptats i accions violentes de manera aproximada i no exhaustiva ocorreguts en la dècada 1975-1985 per organitzacions d'extrema dreta.

En aquest sentit, es reitera la crida perquè, les persones o associacions que vulguin aportar aclariments, esmenar errors, detalls o informacions es posin en contacte amb la Direcció General de Pau, Convivència i Drets Humans.



Read more »

dijous, 21 de gener de 2021

El Tsarévitx de Rússia anuncia el seu matrimoni

Els monàrquics russos celebraran un casament imperial a la tardor, després que el fill del cap de la casa de Romanov proposés matrimoni a la seva parella Victoria Romanovna Bettarini. El gran duc és fill de la gran duquessa Maria Vladimirovna de Rússia, reclamant de la disputada direcció de la família imperial de Rússia. Considerant el gran duc George el seu hereu, la gran duquessa li atribueix el títol de Tsarévitx.

Jordi també porta l’estil de Sa Altesa Imperial (SAI) i és descendent de la línia masculina de l’emperador el Tsar Alexandre II de Rússia. El compromís s’ha anunciat sis mesos després que la senyora Bettarini, nascuda Rebecca Virginia Bettarini, fos rebuda a la fe ortodoxa el 12 de juliol de 2020. Després de la seva conversió a la Catedral de St. Pere i Pau a Sant Petersburg, va prendre els noms de Victoria Romanovna.

 


Read more »