Ja no serà mai més un nínxol en blanc, una tomba sense nom, malgrat
haver protagonitzat una de les pàgines més tacades de sang de la
història de Tortosa i sortir a tots els llibres sobre les guerres
carlistes. L’Ajuntament de Tortosa instal·larà una placa en record al
nínxol de Maria Griñó, al cementiri de Sant Llàtzer. Griñó per fi podrà
descansar en pau i ser reconeguda, després de 185 anys.
La placa, que també aportarà un context sobre la història i les
circumstàncies de la mort de Griñó, mare del general Ramon Cabrera
afusellada el 1836, s’instal·larà al mateix nínxol i en principi no hi
ha prevista cap exhumació.
El
destí de les restes de Maria Griñó havia sigut un misteri durant
dècades i fins i tot se n’havien teixit llegendes al respecte. Com va revelar en primícia el Diari de Tarragona,
les despulles de Griñó van sobreviure a un autèntic periple. Després de
canviar de nínxol tres cops, es troben des de 1985 al nínxol 75, segon
pis, de la Secció C del cementiri de Sant Llàtzer de Tortosa, juntament
amb dos descendents dels Olesa, família carlista que se’n va fer càrrec.
Així ho certifica la fitxa del nínxol de l’arxiu administratiu de
l’Ajuntament de Tortosa.
L’Ajuntament ja tenia coneixement de la ubicació de les restes
de Maria Griñó, segons ha explicat al Diari, i per aquest motiu no se
n’havia executat cap trasllat a l’ossari, com s’hagués fet en un altre
cas, quedant el nínxol resguardat, a l’espera que la família propietària
respongués als diversos avisos de l’Ajuntament sobre el possible retorn
de titularitat (el darrer, d’octubre de 2019).
«Des de feia molt de temps, coneixíem la presència de les restes
de Maria Griñó en aquest nínxol. Així ho havien determinat els
resultats de les recerques documentals fetes per l’arxiver municipal i
els tècnics de l’Ajuntament de Tortosa. Davant d’aquest fet hem estat
treballant per fer alguna acció que permetés recordar la memòria de
Griñó i la seua tràgica història. També en contacte amb alguns
descendents, que s’havien adreçat a l’Ajuntament per mirar de localitzar
les restes», declara l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé. «Ara,
estem treballant per instal·lar una inscripció al mateix nínxol que
recordarà la presència de les restes de Maria Griñó al seu interior.
Volem que això siga un acte de memòria que ajude a recordar la història
que va envoltar la mare de Ramon Cabrera».
La notícia ha sigut molt ben rebuda en especial per un dels
descendents, el londinenc Simon Gandolfi Hornyold, de 88 anys, rebesnét
de Griñó per part d’una filla de Cabrera.
«Espero que algun dia, si el virus em deixa, poder visitar la
tomba de Maria i agrair les autoritats per nombrar-la», valora. «La meua
rebesàvia va ser afusellada solament per ser la mare de Ramon Cabrera.
Ella existeix a la història sols com a mare: ni qui era ella, quines
eren les seues creences i somnis, dolors, amors, desitjos i
frustracions... Tot va ser borrat per la seua forma de morir. Fins i tot
va romandre durant molts anys en una tomba sense nom. Almenys ara això
canviarà i hi haurà un petit lloc amb el seu nom. Hi podrem anar, seure
al costat i imaginar qui era realment».
Per la seua banda, la biògrafa de Cabrera i periodista morellana
a Londres Conxa Rodríguez considera que seria bo comprovar si les
restes del nínxol són realment les de Griñó, encara que així ho
certifique l’arxiu administratiu.
«Me n’alegro que l’Ajuntament es faci càrrec, però convindria
analitzar i comprobar què hi ha de les restes, i si són de dona o de
l’època perquè hi hagut moltes fake news sobre la tomba de Maria Griñó
en el decurs de 185 anys. Fa cinc anys, ja em van dir que les tenien
localitzades i en indagar, res més es va saber», afirma.
Recordar el passat
«Maria Griñó va ser víctima innocent d’una guerra fratricida,
afusellada per ser la mare de Ramon Cabrera, com també van ser-ho Cinta
Fos, Francesca Urquizu –mare i filla- Maria Roqui i Mariana Guardia,
parents de liberals, executades per ordre del cabdill tortosí, com a
venjança per la mort de la seua progenitora», detalla per la seua banda
Roc Salvadó, historiador de la guerra del Francès i de les guerres
carlistes a les Terres de l’Ebre.
«Ara, gràcies a l’interès dels descendents de Maria Griñó i a la
vostra constància», expressa al Diari, «la malaurada mare rebrà el
reconeixement que mereix per part de l’ajuntament de la ciutat que la va
veure nàixer i on va morir. Que el seu record ens agullone l’espant
davant de totes les guerres».
L’Associació Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa va
demanar fa dues setmanes que el nínxol es recuperés i identifiqués.
Ara, valoren molt positivament l’anunci que ha fet l’Ajuntament.
«Celebrem que la memòria d’aquesta dona no es pergue i
l’Ajuntament prengue la iniciativa, i que sigue d’alguna forma el final
del principi. Moltes persones i moltes dones que han sigut importants al
llarg de la història de Tortosa s’han anat perdent per diversos
motius», explica el president de l’entitat, Jordi Mulet. «Celebrem que
es plante aquesta llavor per a recordar tantes persones que han passat a
l’oblit, especialment moltes dones de les quals sabem molt poc
d’elles».
Aspirar a un sepulcre amb nom propi és un dret que la història
ha negat en massa ocasions. Ara, la tomba de Maria Griñó deixarà de ser
un espai en blanc al cementiri de Tortosa i, d’alguna manera, ella podrà
passar a la història com a dona i com a tortosina, no només com a mare
de Cabrera. És Maria Griñó, però en realitat són totes les dones que en
algun moment de la història han sigut silenciades, menyspreuades o
caigudes a l’oblit sols per ser dones. Serà en definitiva un espai que
servirà per recordar-la, però també per tenir present les barbàries de
les guerres... I el que mai més no pot tornar a passar.
Biografia: Assassinada per la fúria contra el seu fill
Ana Maria Rosa Francisca Griñó i Diñé va nàixer a Tortosa el 29 de
novembre de 1782. Sembla que era una dona de molta fe. Es va casar amb
José Cabrera, patró d’embarcacions, a la Catedral de Tortosa el 19 de
juliol de 1801. Maria Griñó en aquest matrimoni va tenir quatre fills,
sent Ramon el tercer. Vivien en una casa del carrer Sant Ildefons, molt
aprop d’on després l’executarien. Durant la Guerra del Francès la
família va fugir a Vinaròs. El 1812 Maria Griñó va quedar vídua en morir
el marit (abans ja havia perdut el fill primogènit quan només tenia 7
anys), i llavors va decidir tornar a la seua ciutat natal. Quatre anys
després va tornar-se a casar, amb Felip Calderó, també mariner. Amb
Calderó Maria Griñó tindria quatre fills més.
El seu fill Ramon Cabrera va començar la carrera eclesiàstica,
però ho va deixar per oferir-se voluntari a la causa carlista. En cinc
anys va passar de seminarista a general per mèrits de guerra. El «Tigre
del Maestrat» i Comte de Morella tenia molt de talent militar i
probablement és el tortosí més famós dels llibres d’història.
Durant la primera guerra carlista, Ramon Cabrera va ordenar
afusellar els alcaldes de Torrecilla i Valdealgorfa, per creure que
havien ajudat als lliberals. En represàlia, el general Nogueras va
ordenar afusellar la seua mare, que portava empresonada un any i mig.
També s’havien empresonat les seues germanes, tot i que no van ser
executades. Cabrera respondria amb nous afusellaments. I si parlem de
dones injustament afusellades també cal esmentar les que va ordenar
executar Cabrera, al bàndol contrari: Cinta Fos i Francesca Urquizu
(mare i filla), Maria Roqui i Mariana Guardia.
L’afusellament de Griñó, el 16 de febrer de 1836, es va produir
en un ambient de guerra civil aferrissada. On la van executar, a la
Barbacana de Tortosa, prop de l’actual Plaça Alfons XII, es van portar a
terme fins a 400 afusellaments. La van portar a afusellar pujada damunt
d’un burret, sense poder-se acomiadar dels seus fills. I pel camí cap
al seu trist i injust final repetia: «Mireu, fills meus, em duen a
matar!». El destí de les seues restes havia sigut una gran incògnita.
Van passar per tres nínxols de dos cementiris diferents abans de
l’actual tomba. Griñó va ser enterrada sempre amb la família carlista
Olesa.
