• Facebook Twitter

Carlistes de Catalunya

Carlistes de Catalunya és un moviment nacional català a favor del carlisme legítim representat políticament de forma principal pel Partit Carlista.

Com a tal té un projecte socialment basat en el socialisme autogestionari.

Com a tal té un projecte nacionalment basat en el dret a l'autodeterminació per a Catalunya i la resta de pobles de les Espanyes; així com pel federalisme.

Com a tal reconeix com a legítimes les aspiracions de Carles Xavier I de Borbó Parma al tron.

diumenge, 28 de setembre de 2014

Bases Doctrinals de Carlistes de Catalunya 'Manifest de Sitges'





BASES DOCTRINALS DE CARLISTES DE CATALUNYA


‘MANIFEST DE SITGES’

Carlistes de Catalunya és un moviment polític i social hereu (1) i continuador de les lluites populars del carlisme català. Els seus principis ideològics estan fonamentats en la rica evolució social doctrinal del carlisme basada en una evolució dialèctica, assumint els seus errors i reivindicant els seus encerts. Aquests principis fonamentals són:
1. Monarquia
Una monarquia socialista (2), basada en el pacte Dinastia-Poble, on la figura del Rei, o Reina, tingui un paper d’àrbitre i jutge. El Monarca no pot ser decoratiu sinó l’element que :

- arbitri la igualtat entre els tres poders: executiu, legislatiu i judicial

- eviti els abusos de les oligarquies o grups de poder; que poden manipular mitjançant les eleccions a presidència de la república els candidats (3)

- mantingui l’equilibri entre els diferents territoris vetllant que aquest sigui just i equitatiu

- Sigui un primum inter pares (4)

- sigui monarca amb doble legitimitat, d’origen i exercici (5)
Assumim l’accidentalisme com a via per arribar a la monarquia. Entenem l’accidentalisme com a deixar en mans del poble l’elecció entre monarquia o república, mitjançant consulta popular en la que defensem la primera opció. Una vegada instaurada la monarquia defensem la celebració d’una consulta sobre la forma d’estat cada vegada que ho demani un 10 % de la població.
2. Confederalisme-Federalisme-Subsidiarietat
L’organització de les comunitats humanes ha de respectar profundament la seva personalitat. Així ho ha defensat sempre el carlisme en la forma dels furs, expressió ancestral de la subsidiarietat per una part i de la màxima sobirania de les nacions i regions a Europa. (6) Creiem en una fórmula confederal o, ad mínimum, federal, per l’organització d’un estat i també per la de l’Unió Europea. (7) En aquest sentit qualsevol pacte federalista ha de partir del dret a l’autodeterminació ja sigui local o nacional. (8) Sense acord mutu no hi pota haver pacte entre pobles com sense acord mutu, Dinastia-Poble, no hi pot haver monarquia. L’acord assegura un tracte just.


3. Socialisme autogestionari
El socialisme és l’alternativa a la crisi del capitalisme. No neguem la divisió de la societat en classes sinó que creiem que la lluita de classes no pot ser l’alternativa ja que només cerc a la substitució d’una classe al poder per una altra. La nostra aposta es basa en socialitzar els béns de producció, nacionalitzar els serveis bàsics i substituir la fi de la societat del benefici per un fi de servei. (9) El creixement no pot ser il·limitat. Socialitzar no és passar el poder de l’empresari a l’estat sinó promoure l’autogestió dels treballadors retornant a la situació on el poder generador era de l’artesà. El capital passa a ser un servei i no un fi en si mateix i el treballador no és ni oprimit ni subsidiarietat, sinó responsable. Reprenem així a cultura del treball comunitari del camp català que van tractar de defensar els carlistes, de l’auzolan, de l’andecha, de les cooperatives.
El carlisme fou el primer en defensar el mutualisme com a etapa superior a la caritat. (10) Aquesta via assegura de forma complementària que no hi hagi persones que quedin despenjades de la societat quan en el seu moment eren dins. La inspiració cristiana del carlisme, essent un moviment laic i considerant que la política ha de ser aconfessional, és fonamental. Aquesta inspiració rau en una concepció basada en grans parts de la Doctrina Social de l’Església, el Concili Vaticà II i, tanmateix, la teologia de l’alliberament i els drets humans. (11)

4. Tradicions
La tradició és el conjunt de consensos d’una societat que l’ajuden a crear nexes que la cohesionen així com les normes forjades per segles de convivència. (12) La tradició sense evolució es converteix en immobilisme i genera reacció. Tradició són costums i som partidaris/es de defensar-les de forma actualitzada. Són festes comunitàries, és conservar les arrels paganes, les cristianes, les d’una comunitat local, les de la nostra nació sens perjudici de la seva actualització. (13) No volem traspassar les cendres sinó el foc. Tradició, és conservar el nostre medi ambient, el nostre folklore, preservar la nostra llengua i estimar la nostra història.

La defensa del món rural forma part d’aquesta doctrina, també de la foral, de la descentralització, la perseverança en un model territorialment equilibrat, d’autogestió local, del món del camp oposat a la globalització del liberalisme, l’individualisme i la destrucció de les identitats.

Sitges, a 18 d’Agost de 2.014


ANOTACIONS 
(1) Seguint l’esperit del ‘Catecisme Tradicionalista’ (1935): “és la herència dels nostres pares, el tresor dels nostres fills, la terra on hem nascut, la llar que ha estat testimoni de les nostres alegries i els nostres dolors, la llengua que hem après”.

(2) En oposició a la “institució monàrquica, instrument de la classe dominant” descrita a ‘Que es el carlismo’ (1976) de Carles Hug de Borbó-Parma. Els detalls es poden trobar al mateix llibre als apartats: ‘Una dinastia para un pueblo’ i a ‘Elección popular’. També la Declaració del Rei Xavier al 1r congrés del Poble Carlista: “Els Reis de la meva dinastia no concedien furs o llibertats; els reconeixien”. La Monarquia socialista fou explicitada el ‘Missatge de Don Xavier al Poble carlista’ (1972).

(3) Per exemple a ‘Esquema Doctrinal’ AET, 1964 defineix monarquia com ‘Sistema de govern creat pel poble per a defensar-se contra els abusos dels poderosos’. 


(4) Explicitat per exemple a ‘Manifestación de los Ideales Tradicionalistas’ (1939) de Manuel Fal Conde: “no són els pobles pels reis, sinó els reis pels pobles”.

(5) Com va establir la reina Maria Teresa de Braganza a la ‘Carta als espanyols’ (1864).

(6) Ja Carles V definia els Furs d’Aragó com a ‘Numen Tutelar’ en el Manifest als Aragonesos (1834) i l’Acta de Loredan (1897) indica que el carlisme defensa els furs “a macha martillo”. 

(7) Segons el 12è congrés del Partit Carlista (2008): “fórmula del pacte confederal que permeti una vinculació lliure entre els diferents nacions de les Espanyes.”

(8) Així ho recull, per exemple, el Document de Sant Miquel de Cuixà (27.06.1976) signat pel Rei Carles Hug amb els Partits Carlistes de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears.

(9) El socialisme autogestionari fou aprovat al 3r congrés del Poble Carlista (1972)

(10) El mutualisme en especial a l’Acta de Loredan (1897) a partir de l’encíclica Rerum Novarum. 

(11) Veure ‘Catecisme Tradicionalista’

(12) Per exemple a ‘Esquema Doctrinal’ AET, 1964: ‘conjunt de solucions creades pels homes i acreditades per la història’ o ‘la tradició, no pot suposar mai una coacció del passat; és un projecte de futur a partir d’una alçada històrica’.

(13) En la línia, per exemple, de l’Ideari (1937): “restaurar els principis forals, amb les modificacions que siguin d’actualitat”.

Read more »

dissabte, 27 de setembre de 2014

Campanya internacional "Adopt a Christian from Mosul"




La campanya internacional "Adopt a Christian from Mosul", (Adopta un cristià de Mossul) s'ha endegat aquest mes d'agost. L'objectiu és donar un cop de mà als cristians perseguits pels fonamentalistes islàmics de l'Estat Islàmic a la ciutat iraquiana. Els diners seran destinats a menjar pels perseguits per lse seves creences. En aquest cas la caritat, un dels valors del carlisme des dels seus inicis, es pot combinar amb la solidaritat amb els que ho estan passant malament per les seves creences.

Les dades per fer els donatius són:
Adopt a Christian from Mosul"

- Via bank transfer to AsiaNews - Account no. 6152510434/77
c/o Banca Intesa - Branch 499
Address: Via G. Carini 32/D - 00152 Roma RM
Bank Code: Z 03069 05078 615251043477
IBAN Code: IT35 Z030 6905 0786 1525 1043 477
Swift Code: BCI TIT MM
Indicate reason for payment to "AsiaNews - Adopt a Christian from Mosul"

- Via bank draft, addressed to
AsiaNews c/o PIME
Via Guerazzi 11
00152 Roma RM
Italy

Read more »

dimarts, 23 de setembre de 2014

El CATN proposa un Consell Ibèric per a cooperar amb Espanya després de la independència

El concepte de les Espanyes, defensat pel carlisme, segueix més viu que mai i el van adoptant diverses corrents de pensament. Un dels casos més recents ha estat el del Consell Assessor per a la Transició Nacional qui proposa un proposa un Consell Ibèric per a cooperar amb les Espanyes després de la independència. Aquest Consell inclouria també Andorra i Portugal i s'inspira en experiències existents, com el Consell Nòrdic i el Benelux.




Carles Viver Pi-Senyer

El Consell Assessor per a la Transició Nacional proposa la creació d'un Consell Ibèric de cooperació entre l'estat català i l'estat espanyol, a més de Portugal i Andorra en cas d'independència de Catalunya. Així consta en un dels informes que el consell assessor ha presentat avui i que porta per nom 'Les relacions de cooperació entre Catalunya i l'estat espanyol' (pdf) i del qual ha parlat el seu president, Carles Viver i Pi-Sunyer. Aquest consell s'inspira en el consell nòrdic, que agrupa Noruega, Dinamarca, Islàndia, Finlàndia i Suècia; el Benelux, que aplega Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg, i el consell britànic-irlandès.


'El procés de transició nacional hauria de ser una oportunitat per establir relacions entre Catalunya i l'estat espanyol estretes i constructives, potser més que no ara', ha dit Viver i Pi-Sunyer. 'La transició nacional no té per finalitat la ruptura i l'aïllament de Catalunya respecte d'Espanya. Hi ha molts vincles individuals i col·lectius, històrics, culturals, econòmics. Caldrien unes noves relacions amb un nou principi d'igualtat i respecte mutu entre les dues parts. És un propòsit coherent, que sempre ha buscat el catalanisme polític, però que ara es podria fer d'una altra manera', ha afegit.

En aquest sentit ha parlat de les relacions de cooperació que hi acaba havent entre estats limítrofs que han viscut processos de separació. 'Al final les relacions de cooperació es restableixen', ha dit Viver i Pi-Sunyer, que ha explicat que 'a partir de l'experiència comparada i la minimització del paper de les fronteres, l'informe suggereix que des del començament s'intenti establir amb l'estat espanyol relacions de cooperació. Per exemple, oferir la creació d'institucions de cooperació de tipus general'. I aquest seria el cas del Consell Ibèric que es suggereix.

A més d'aquest informe, el CATN n'ha presentat avui tres més: un sobre l'administració tributària de Catalunya; un altre sobre la internacionalització de la consulta i un tercer sobre les tecnologies de la informació i de la comunicació en un estat català.

Font: Vilaweb

Read more »

dilluns, 22 de setembre de 2014

Escrit dels Joves Carlistes Catalans

Ens plau convidar-vos a les noves joventuts carlines de Catalunya. Hem creat la pàgina facebook.com/joventutscarlinespcc per donar-nos a conèixer i per a publicar comentaris i demés temes d’interès. I també un grup de WhatsApp (em podeu contactar al 662 51 41 45) per al funcionament intern dels membres.
Per tothom que li interessi, el pròxim 27.09.14, ens reunirem a la Casa Orlandai del barri de Sarrià de Barcelona per parlar de carlisme.

Si et poses en contacte amb nosaltres et donarem més informació pel dia 27.09.14

Jesús Martín

Read more »

dijous, 11 de setembre de 2014

Presidents de la Generalitat de Catalunya

El propassat 24 de desembre de 2012 Artur Mas era investit novament com a president de la Generalitat de Catalunya en el que serà el seu segon (i darrer?) mandat al capdavant del govern català. La premsa del dia de Nadal destacava la investidura del 129è president de la Generalitat…. Evidentment, això només seria possible en el cas d’existir una continuïtat entre aquella Diputació del General d’origen medieval que va abolir Felip V i la Generalitat nascuda de la instauració de l’autonomia el 1931. Realment existeix aquesta continuïtat?


La Diputació del General o Generalitat va néixer durant el regnat de Pere el Gran (1289) com una delegació dels estaments reunits a les Corts, amb caràcter permanent i ordinari, per tal de recaptar les contribucions que aquelles havien aprovat. D’aquesta manera, per Generalitat, en el context històric medieval, cal entendre la universitat o comunitat dels súbdits del monarca catalano-aragonès en els territoris del Principat de Catalunya i els comtats del Rosselló i la Cerdanya. És a dir, era la representació dels braços i tenia l’encàrrec de portar a terme el cobrament del donatiu reial.

Emanada de les Corts, que aplegaven el rei i la representació estamental de la societat, la Diputació del General tenia la missió de portar a bon fi determinades decisions, bàsicament de caràcter fiscal, que exigien més temps que el breu lapse de la reunió parlamentària on s’havien acordat i que requeien en l’àmbit de les responsabilitats dels estaments o braços segons l’esperit pactista del règim feudal. Així, amb la concessió del cobrament d’impostos (1363) la Generalitat va esdevenir una institució financera clau en l’entramat institucional català.


La Diputació del General estava formada per tres representants o diputats de les Corts, un de cada braç, i tres oïdors de comptes encarregats de controlar l’administració dels diputats. El diputat eclesiàstic esdevenia el predient. Tenia la seva seu a la ciutat de Barcelona i la residència a les cases del carrer de Sant Honorat que formen el nucli inicial de l’actual Palau de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta institució va evolucionar ràpidament i ben aviat va convertir-se en el principal organisme del Principat, esdevenint, a partir del 1359 sota el regnat de Pere el Cerimoniós, una institució realment estable encarregada de l’administració financera. Si bé les seves funcions eren originàriament econòmiques, paulatinament van anar afegint-se de polítiques i militars, esdevenint defensora del compliment de les lleis, constitucions i privilegis de Catalunya des de 1422.
Pau Claris
Abolida per Felip V mitjançant un decret del duc de Berwick immediatament després de la derrota de l’Onze de setembre de 1714, la Generalitat va desaparèixer de la història de Catalunya fins 1931, tot i que els carlins havien intentat de ressuscitar les velles institucions medievals en el context de les diferents guerres civils que van protagonitzar en el segle XIX. Per tant, no seria fins a la instauració de la Segona República i la victòria de les forces republicanes i autonomistes d’esquerra que Catalunya assoliria l’autonomia política mitjançant la creació del govern de la Generalitat, una denominació, en aquell context, suficientment ambigua com per no crear més malestar dels existents en els sectors nacionalistes i unitaristes espanyols.

La història és suficientment coneguda: el 14 d’abril, Lluís Companys, cap de llista d’Esquerra Republicana de Catalunya a la ciutat de Barcelona, i Joan Lluhí i Vallescà van presentar-se a l’Ajuntament per fer-se càrrec. Cap quarts de dues a la Plaça Sant Jaume ja onejava la bandera republicana i els dirigents d’ERC van sortir al balcó de l’ajuntament des d’on Companys va proclamar la República. Poques hores després, Francesc Macià, el màxim dirigent d’ERC, va proclamar la República Catalana integrada en el si de la Federació de Repúbliques Ibèriques. Macià s’avançava així als esdeveniments que es succeïen a Madrid, potser per poder negociar amb més força, i constituïa, el 15 d’abril, el seu primer govern integrat per totes les formacions polítiques catalanes de caràcter progressista.
Francesc Macià (1931-1933)
Lluís Companys (1933-1940)

La iniciativa dels dirigents catalans, però, va provocar un conflicte amb el govern provisional de la República perquè, segons la seva interpretació, els acords del Pacte de Sant Sebastià fixaven que la descentralització de l’Estat i la manera d’articular les diferents nacionalitats havien de ser establerts per la futura Constitució. El 17 d’abril arribava a Barcelona una comissió del govern integrada per tres ministres (Nicolau d’Olwer, Marcel·lí Domino i Fernando de los Ríos) que serien els encarregats de negociar amb el president Macià. D’aquests contactes van sortir la substitució de la República Catalana per la concessió immediata d’un règim d’autonomia concretat en el naixent govern de laGeneralitat i el compromís de l’elaboració d’un Estatut d’Autonomia que seria aprovat pel govern espanyol després de ser referendat pel poble català. És a dir, no es restaurava cap institució medieval, quelcom impensable en el context republicà, sinó que es creava una de nova sota la denominació de Generalitat.

És a dir, la Generalitat de Catalunya nascuda el 1931 era la institució plenament democràtica i encarregada d’exercir el govern autònom català mitjançant les competències atribuïdes en l’Estatut d’Autonomia de 1932. Una institució nova i creada expressament per a donar resposta a un nou context polític. Res a veure, doncs, amb la Generalitat medieval. Abolida el 1939 després de la victòria franquista en la Guerra Civil, la institució va sobreviure des de l’exili fins a la seva reinstauració el 1977 en el context de la Transició democràtica. Els Estatuts d’Autonomia de 1979 i 2006 serien els encarregats de regular les seves competències polítiques, econòmiques, socials i culturals.
Josep Irla (1940-1954)

Josep Tarradellas (1954-1980)

Per tant, podem establir una línea que uneixi la vella Diputació del General medieval i moderna de base estamental amb la Generalitat contemporània de caràcter democràtic? Malgrat el simbolisme que vulguem atribuir al nom de la cosa, la resposta és rotundament no. És cert que la Generalitat medieval no només va exercir funcions de caràcter econòmic i fiscal, sinó que va gaudir d’atribucions polítiques. Ara bé, en un context feudalitzant propi de l’Antic Règim i mai com a òrgan de govern, atribució restringida al monarca (i al virrei de torn). Res a veure amb una institució democràtica i que sí és un veritable òrgan de govern com és el cas de l’actual Generalitat. Si estiguéssim parlant de caps d’Estat sí que es podria dibuixar una línea entre monarques i caps de República, però entre institucions no, perquè aquestes només suposen una continuïtat nominal que res té a veure amb funcions, atribucions i legitimitat.

Així, de la mateixa manera que no es pot establir una continuïtat entre les corts medievals i els parlaments democràtics contemporanis, la continuïtat entre els presidents de la vella Generalitat medieval i la Generalitat democràtica no té sentit. En canvi, sí és coherent entendre la existència d’una continuïtat entre la Generalitat republicana i l’actual govern de la Generalitat, reconeguda a través de la figura de Josep Tarradellas com a dipositari de la legitimitat institucional i democràtica catalana en el context de la Transició. En conclusió, la del 24 de desembre de 2012 va ser la investidura del vuitè president de la Generalitat de Catalunya, en una llista integrada per Francesc Macià (1931-1933), Lluís Companys (1933-1940), Josep Irla (1940-1954), Josep Tarradellas (1954-1980), Jordi Pujol (1980-2003), Pasqual Maragall (2003-2006), José Montilla (2006-2010) i el mateix Artur Mas (2010-????).
Jordi Pujol (1980 - 2003)
Pasqual Maragall (2003-2006)

José Montilla (2006-2010)

Artur Mas (2010- ???)

Font: Sàpiens

Read more »

dimarts, 9 de setembre de 2014

Joan Carles de Borbó: va arribar al tron gairebé sense diners; la seva fortuna supera els 2.300 milions


La premsa del Regne d'Espanya calla. Controlada per les oligarquies el seu silenci és submissió a la dinastia usurpadora, just el contrari de la Monarquia Socialista propugnada pel carlisme. No calla però la premsa exterior. Entre les últimes xifres divulgades pel New York Times destaquen lel 2.300 milions de dòlars dels quals informava el diari nord-americà en un detallat article. La cadena NBC torna a recordar aquesta dada i parla d'aproximadament 2.000 milions d'euros. En el primer cas, es recalcava més l'arribada del Monarca al tron ​​gairebé sense diners el 1975. 

Llavors, el diari feia la següent reflexió, que mantindria la seva vigència actualment: "Amb Espanya sumida en la crisi econòmica, molts espanyols es qüestionen la figura del Rei, molt de temps venerat pel seu paper en l'arribada de la democràcia a la nació, però ara vigilat amb lupa pel seu estil de vida de luxe i el seu opaca fortuna ". Malgrat els esforços de la Casa Real dels últims temps, els mitjans nord-americans han seguit sent inflexibles: l'NBC ha tornat a treure el mateix càlcul després de la seva abdicació, tot i que les xifres donades per NYT es basaven en dades aparegudes en Eurobusiness que incloïen en la fortuna del Monarca propietats de Patrimoni Nacional. 

Assenyalava el rotatiu com a punt d'inflexió per a la Monarquia espanyola, fou l'accident sofert per Joan Carles a Botswana, quan es va fracturar el maluc durant una cacera d'elefants. Aquest "episodi va provocar una disculpa real inusual. Recordem que després d'aquests càlculs, que tornaven a posar el pressupost de la Casa Reial i les seves possessions en dubte, la Monarquia va apostar per una major transparència en els seus comptes. "Han intentat ser més transparents en revelar el seu pressupost anual", assenyalava Herman Matthis, professor de Finances a la Universitat de Brussel·les, que va analitzar llavors la despesa pública de les monarquies europees i va buscar sense èxit informació sobre la fortuna personal del Rei d'Espanya. "Suposo, almenys, que és milionari, però la qüestió és: ¿és multimilionari? Quin és el seu veritable riquesa? ".

Read more »

diumenge, 7 de setembre de 2014

Nikolai Kirilòvitx accepta el títol d'Emperador de Rússia com a Nicolau III



El Partit Monàrquic de la Federació Russa va escollir al príncep  Nikolai Kirilòvitx com a candidat al tro de Totes les Rússies. L'abril d'enguany el president del partit Anton Bàkov i Kirilòvitx van anunciar que el príncep acceptava les proposicions del partit així com el títol d'emperador.

El títol adoptat per Nikolai Kirilòvitx ha estat de Nicolau III. Es reconeix com a descendent de la monarquia cristiana que té les seves arrels en l'emperador bizantí Constantí el Gran. Cal recordar que, pels monàrquics russos, Moscou és la Tercera Roma.No tots els monàrquics russos accepten Nicolau III sinó a la Gran Duquessa Maria Vladimirovna qui no és reconeguda per l'Associació de la Família Romanov.

Read more »

dimecres, 3 de setembre de 2014

Oligarquies: les grans fortunes guanyen 6.200 milions € a Borsa en un any

Mentre la majoria de la població es veu sotmesa als patiments de les retallades, les grans oligarquies de les Espantes continuen enriquint-se de forma pornogràfica. Les grans fortunes han guanyat 6.200 milions d’€ a Borsa el darrer any.

Un cas especial és el d’Amancio Ortega, fundador d’Inditex, que ha guanyat un 53 % dels 6.200 milions d’€. A un altre nivell hi ha els Villar Mir, d’OHL, els del Pino, de Ferrovial, la faíilia Entrecanales, d’Acciona o les Koplowitz de FCC. Molts d’aquests diners fet a costa d’obra pública delegada en empresa privada i amb plusvàlues extraordinàries. En el cas de FCC, per exemple, després d’acomiadar 18.000 persones. També forma part d’aquestes oligarquies Florentino Pérez, d’ACS, que ha guanyat prop de 400 milions d’€ per pura especulació.

Read more »

dilluns, 1 de setembre de 2014

Crònica dels Simposi d'Història del Carlisme


La publicació 'Nació Digital' recull una interessant crònica del simposi celebrat al Berguedà el passat mes de maig. Sota el títol "Estat carlista: tradició i furs" es va celebrar el passat 10 de maig a Avià (El Berguedà) el segon Simposi d'Història del Carlisme , organitzat pel Centre d'Estudis d'Avià, que va reunir importants especialistes en l'anàlisi d'aquest moviment rebel que va protagonitzar tres guerres civils durant el segle XIX.

La ciutat de Vic hi va tenir una presència destacada gràcies a la ponència presentada per Francesc Farrés i Malian, investigador de la fotografia històrica, titulada "El retrat fotogràfic a l'època carlista a la ciutat de Vic. Suggeriments i vells records davant d'un conjunt d'imatges", que va incloure un total de 38 fotos de l'època, essent l'única ponència que va comptar amb acompanyament gràfic.

Després de referenciar l'entrada de la fotografia a Vic, a principis de la dècada dels seixanta del segle XIX a càrrec de passavolants de Barcelona, la ponència referencia l'obertura del que va ser la primera galeria fotogràfica de la ciutat, la del vigatà Josep Mas, el 1868, i que seria  l'única que es mantindria oberta durant la Tercera Guerra Carlina, ja a la dècada dels setanta.

Gràcies a això, Mas va efectuar una gran col·lecció de retrats d'estudi de combatents carlins vestits amb els seus uniformes. Unes imatges que Farrés va rescatar durant els seus anys de recerca i investigació fotogràfiques i que, a més de quedar recollides parcialment en algunes obres publicades, va passar finalment a l'Arxiu Comarcal d'Osona.

Farrés és autor de dues obres cabdals com Fotografia històrica de Vic. De la República a la postguerra (1931-1944) , editat el 1985, i Història de la fotografia a la ciutat de Vic. Homes tècniques i màquines , aparegut el 1991. També va dirigir la col·lecció de reculls de fotografia històrica Imatges , inclosa al setmanari La Marxa de Catalunya a principis dels anys noranta.

La branca carlina dels Borbó va enviar una representació de primer nivell al Congrés d'Avià en la persona de Jaume de Borbó Parma, germà de Carles Xavier, que és l'actual successor de la línia carlina aspirant al tro. En la visita anava acompanyat de la seva esposa Viktoria Cservenyák , advocada hongaresa i vinculada a la família reial holandesa. D'altra banda, a la sessió de la tarda hi va pronunciar una conferència Sa Altesa Reial Maria Teresa de Borbó Parma, membre també de la branca legitimista carlina i germana del difunt Carles Huc de Borbó Parma, l'anterior cap de la dinastia, mort recentment i que va enforntar-se a la dictadura franquista tot aliniant el seu carlisme amb l'Assemblea de catalunya.

Les ponències del simposi -que va reunir unes vuitanta persones- han quedat recollides íntegrament en un volum de prop de 300 pàgines editat pel mateix centre d'estudis, i que ha estat coordinat per Daniel Montañà i Josep Rafart.
 Jesús Martín Alías, ponent; Luis Ferran Toledano, ponent; Francesc Farrés i Mailian, ponent; Victoria Cservenyák i Jaume de Borbó Parma, de la família reial carlina; Maria Teresa de Borbó Parma, tieta de Jaume de Borbó; Joan Xavier Quintana; Daniel Montañà; Xavier Pedrals, arxiver del Consell Comarcal del Berguedà, i Iñaki Urricelqui, del Museo del Carlismo del Gobierno de Navarra. Foto: Osona.com.  

Font: Nació Digital 
El passat dissabte, 10 de maig, van assistir al II Simposi d'Història del Carlisme, celebrat a Avià (Catalunya), el senyor Jaume de Borbó Parma, en representació del seu germà el senyor Carlos Javier, i la senyora María Teresa de Borbó Parma.
La primera part de la jornada va estar dedicada a la lectura de ponències sobre diversos aspectes de la historiografia carlina. Es van presentar un total de catorze treballs que abasten, cronològicament, des de la Primera Guerra Carlina (1833) a una recopilació dels darrers llibres i publicacions de temàtica carlina (2012).
Cap a les dues de la tarda van arribar a l'Ajuntament d'Avià els infants Jaume i Victòria de Borbó Parma. La infanta Maria Teresa anteriorment havia assistit a la presentació de les ponències. Van ser rebuts per l'alcalde d'Avià, diversos regidors i organitzadors de l'esdeveniment. Van visitar les dependències municipals i van repartir, llargament, amb els participants en aquesta trobada. A la Dinastia se'l va tractar no només amb respecte i afecte, també amb simpatia i reconeixement.
Posteriorment van presidir, ja a la propera localitat de Berga, un dinar al qual van assistir més d'un centenar de persones. A les postres, en nom dels carlins presents, Maties Palau va pronunciar unes paraules.

PRESENTACIÓ DE LA MEDALLA
A primera hora de la tarda es va presentar la medalla encunyada amb motiu d'aquest II Simposi. Seguint la tradició del medaller carlí, té a l'anvers, superposades, les efígies de Don Carlos Hugo i el seu fill Don Carlos Javier de Borbó Parma, com a símbol de la continuïtat dinàstica. Al revers hi figura l'escut reial i la inscripció “Avià-Berga 2014”.
Don Jaume en el seu breu discurs d'agraïment va assenyalar que “els ideals i els sentiments els he après dels nostres pares, dels nostres avis, igual que tots vosaltres. Però el Carlisme no és una proposta immutable. El Carlisme són uns ideals, uns valors i uns sentiments que hem de renovar i actualitzar a cada moment. S'amaga la història del Carlisme, s'escriu de nosaltres que som fanàtics catòlics, o fanàtics de dretes, o fanàtics d'esquerres. Però els carlins som gent amb valors ètics tangibles. Els carlins vivim a la societat i tenim uns ideals i unes propostes que volem compartir. Per això és important el diàleg, parlar i debatre”.
“Aquesta medalla que presentem, per la seva naturalesa, durarà generacions, és un símbol dels nostres ideals, dels nostres valors i, també, dels nostres patiments i de la lluita de molts carlins que van donar la seva vida per la Causa”.

CONFERÈNCIA DE DONYA MARIA TERESA
El front exterior a la Transició Espanyola era el títol de la intervenció de la Infanta. Va centrar la seva dissertació en les activitats desenvolupades pel Partit Carlista, juntament amb altres partits antifranquistes, tant a l'Europa democràtica com, encara que menys, a l'Europa de l'Est, entre els anys 1973-1978. Al front exterior va participar ella mateixa, juntament amb les seves germanes Maria Cecília i Maria de les Neus i una trentena de militants carlins.
En aquells anys l'oposició democràtica, integrada per un ampli espectre polític, des dels liberals als comunistes, va desenvolupar en la mesura de les seves possibilitats i de les limitacions i les represàlies que imposava el règim franquista, una gran activitat en els fòrums europeus. Espanya compartia amb Grècia i Portugal –l'Europa del Sud- governs dictatorials, on es conculcaven sistemàticament els drets humans i les llibertats més elementals.
El Partit Carlista, amb la senyora María Teresa al capdavant, va participar en trobades polítiques -com els congressos de la Internacional Liberal o els dels partits socialistes- fòrums sobre l'ordre mundial -com el Congrés de la Pau- trobades religioses ecumèniques. Es va entrevistar amb diverses personalitats polítiques, des de Giulio Andreotti a François Mitterand, passant pel Rei Balduí de Bèlgica, científics, com Lady Fleming, intel·lectuals, com André Malraux. Cardenals i representants de l´Església Catòlica o Patriarques de l´Església Ortodoxa. Particularment intensa, en l'àmbit religiós, va ser la campanya contra les penes de mort imposades pel franquisme a Puig Antic i pels afusellats el setembre del 75.
Brussel·les, Berlín, Estrasburg, Tolosa, París... van ser, entre d'altres, les ciutats del pelegrinatge democràtic.
També va relatar la constitució dels diversos organismes unitaris de l'oposició democràtica, des de la Junta Democràtica a la Plataforma de Convergència Democràtica i la Platajunta. La constant relació amb la UMD (Unió Militar Democràtica) a l'exili. Així mateix, va ser molt intensa la presència del Partit Carlista a la premsa europea; el diari “Le monde” va prestar una llarga atenció al Carlisme.
La senyora María Teresa va acabar la seva intervenció: “Crec que nosaltres, i altres, a cavall entre la dictadura i la militància de la llibertat, hem obrat per la salvació de l'esdevenir històric”.
Una larga, molt llarga emotiva i sentida ovació, amb la sala posada dempeus, va ratificar la seva intervenció. Un homenatge de respecte i admiració a la senyora Maria Teresa, per la seva plena dedicació a la Causa carlina i als valors de la llibertat, la justícia i la democràcia.
DESTINACIÓ GIRONA
Dissabte a la nit es va efectuar un sopar d'honor dels Borbó Parma, organitzat per Juli Prat, cavaller de la ROLP i advocat gironí. Hi van assistir quaranta personalitats de la societat gironina, entre els quals hi havia diversos representants de les institucions públiques: Ajuntament, diputació, tribunals de justícia… Don Jaime va conversar d'una manera especial amb el Regidor d'Urbanisme, Carles Ribas, amb qui va mantenir un canvi d'impressions sobre el desenvolupament i la planificació de la ciutat de Girona i els seus projectes urbanístics.
El diumenge al matí el senyor Jaume, la senyora Victòria i la senyora María Teresa van realitzar una visita pel nucli antic: carrers, patis, monuments, edificis públics i privats artísticament engalanats amb flors i plantes, amb motiu de la celebració de la festa de la primavera Girona, Temps de Flors. Acabat el recorregut l'Ajuntament va oferir un esmorzar als prínceps i acompanyants, entre ells el Vicecanceller de la ROLP, Javier Lubelza. Va presidir el menjar el senyor Jaume, juntament amb alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont. Hi van assistir, entre altres comensals, el president de l'Audiència, Fernando Lacaba Sánchez, i l'anterior alcalde de la ciutat, Joaquim Nadal, que ho va ser durant vint-i-tres anys. Durant el dinar es van projectar futures trobades del senyor Jaume amb altres sectors de la vida local, com la Universitat i el sector empresarial.
A primeres hores de la nit el senyor Jaume i la senyora Victòria van emprendre el viatge de tornada a casa. Dilluns el senyor Jaume començava un llarg viatge professional per Noruega i Groenlàndia.

Read more »