• Facebook Twitter

Carlistes de Catalunya

Carlistes de Catalunya és un moviment nacional català a favor del carlisme legítim representat políticament de forma principal pel Partit Carlista.

Com a tal té un projecte socialment basat en el socialisme autogestionari.

Com a tal té un projecte nacionalment basat en el dret a l'autodeterminació per a Catalunya i la resta de pobles de les Espanyes; així com pel federalisme.

Com a tal reconeix com a legítimes les aspiracions de Carles Xavier I de Borbó Parma al tron.

dijous, 30 de maig de 2019

Publicació de 'Madrid Carlista' (75)

El full informatiu del Partit Carlista de Madrid corresponent a l'abril-maig de 2019 ja és disponible. Inclou l'anàlisi electoral estatal i el discurs del secretari federal José María Aragón a l'aplec de Montejurra així com una crònica del llibre dedicat a les fotografies dels combatents de la guerra civil espanyola.

Enllaç

Read more »

dimecres, 29 de maig de 2019

Resultat de les forces monàrquiques a les eleccions europees

Dues forces declaradament monàrquiques s'han presentat el 26 de maig a les eleccions europees. A l'estat francès Une France royale au cœur de l'Europe impulsada per l'Alliance Royale presentava Robert de Prévoisin. Ha aconseguit 3.374 que representa un 0,01 %. El 2014 va obtenir un resultat similar amb 3.576 vots.

A Portugal el Partit Popular Monàrquic s'ha integrat a la coalició 'Basta!' amb el demòcrata cristià Partido Cidadania e Democracia Cristã, Democracia 21 i Chega, una escissió del Partit Social Demòcrata que lluita per la reducció del pes fiscal sobre les classes mitjanes. La coalició ha aconseguit 49.496 vots que signifiquen un 1,49 %. El PPM en solitari va aconseguir 17.732 vots (0,54 %) el 2014.

Read more »

diumenge, 26 de maig de 2019

Un centenar de persones al simposi d'Història del Carlisme

L’Ateneu d’Avià va aplegar, l'onze de maig un centenar de persones en la sisena edició del Simposi d’Història del Carlisme organitzat pel Centre d’Estudis d’Avià. Es van pronunciar una desena de conferències (a la fotografia). En acabat hi va haver un dinar. A la tarda es va projectar La destitució del Comte d’Espanya.


Read more »

dimecres, 8 de maig de 2019

El Rei assisteix a l'Aplec de Montejurra : "Ningú estorba, tots aportem"

 

Enguany el Via Crucis de Montejurra va comptar amb la presència del Rei Carles Xavier de Borbó-Parma i la Reina, Annemarie Gualthérie van Weezel. La parella real va participar en la marxa del Via Crucis i va fer un homenatge als dos militants carlistes, Ricardo García Pellejero i Aniano Jiménez Santos, assassinats per ultres el 9 de maig de 1976 així com d'altres militants ferits. És la primera vegada, des de 1979, que el Rei assisteix als actes de Montejurra en un gest que indica, una vegada més, la reactivació del Pacte Dinastia-Poble.

Davant del Crist Negre Carles Xavier va afirmar "És per a mi un dia especial junt amb la meva dona Annemaria, és la primera vegada que som, físicament, a la nostra muntanya sagrada. (...) Montejurra representa tradició, compromís, pacte i futur. Hem fet un camí per recordar una llarga lluita per una Espanya millor, més democràtica, justa, solidària i federal. Camí d'amplis horitzons on el curtplaçisme no sigui el lloc comú i únic del debat democràtic. (...) Em comprometo que, en uns anys, quan el meu fill Carles Enric m'acompanyi a Montejurra per estar amb tots vosaltres
per a que senti i visqui i escolti a tots els carlistes. Carles Enric és el futur i per això ha d'estar prop de vosaltres. (...) Ningú estorba, tots aportem per a construir unes Espanyes lliures i sobiranes model, basat en el respecte a les llibertats de cada poble amb l'objectiu de crear, entre tots, aquesta federació de repúbliques socials somniades pel meu antecessor Don Jaume (...) Els carlistes som de generacions, som aquí per a recordar les generacions passades i veiem les generacions futures, per això ascendim a la muntanya per recordar tots aquells que han estat per la nostra causa. Però pensar enrere només ens dóna força si és per anar endavant. I és per això que sóc aquí enguany. El 1957 el meu pare va venir aquí per afirmar que estava al servei dels carlistes. Fa deu anys quan el meu pare va morir vaig dir el mateix però senta molt millor dir-ho aquí, en aquest lloc, específicament."

El Rei va demanar als carlistes tres coses:
- fer-nos escoltar a la societat amb un missatge de serenitat
- fer-nos presents en el món acadèmic davant l'intent de manipular la nostra història
- implicar-nos en l'àmbit social aplicant l'autogestió tant als barris com a les empreses



Segons l'Associació 16 d'Abril la parella reial : "Foren rebuts al costat del Monestir d'Iratxe pels carlistes allà reunits, fent una ofrena floral al monòlit que recorda els dos carlins assassinats al Montejurra de 1976. Posteriorment, es va iniciar l'ascensió a Montejurra, després d'hora i mitja de pujada, Don Carles Xavier es va dirigir al cim a tots els carlistes allà presents renovant públicament el seu compromís per un futur federal per a les Espanyes i amb el poble carlista. Acabada la seva intervenció es va celebrar l'eucaristia i, després d'un dinar popular, es van donar per finalitzat els actes."






















Read more »

dilluns, 6 de maig de 2019

Aplec de Montejurra 2019: el Partit Carlista anuncia la guia a les eleccions generals






El Partit Carlista veu en la Declaració Universal de Drets Humans la guia en què s'han de basar els ciutadans a l'hora de decidir el seu vot de cara a les eleccions del 26 de maig. D'aquesta manera, el secretari general, Jesús María Aragón, va recordar el 5 de maig a l'emblemàtic Montejurra que aquests drets "anteposen a les persones davant dels textos legals" i és que al llarg del seu discurs va fer diverses referències a la necessitat que " la persona humana estigui al centre de tota activitat social, econòmica i mediambiental ".

Aragón també va analitzar el resultat de les eleccions generals i va advertir als socialistes que si volen desenvolupar un govern d'esquerres, ho han de fer "excloent-hi de possibles pactes de govern als partits de dretes de la plaça de Colón". A més, ha assegurat que el resultat obtingut en les urnes "no és suficient per alliberar-nos de la dependència econòmica dels grans fons d'inversió, ni de la dependència energètica del petroli, ni de la política internacional de l'OTAN i dels EUA".

Aragón també va atacar en el seu discurs durament al liberalisme, moviment que, segons ell, "exalta l'individu i busca el màxim benefici amb el menor treball o inversió possible, explotant el Medi Ambient físic i animal i fins i tot a les persones". D'aquesta manera, va recordar que la llibertat per al liberalisme no és una cosa inherent a les persones, sinó una mercaderia. "Gaudiràs de tanta llibertat quanta puguis pagar-te", ha afirmat.

En el seu acte anual, el Partit Carlista va defensar la seva muntanya i allà Andoni Rabanal va llegir un comunicat en contra de la planta de llots de Montejurra. "Volem un Montejurra net i protegit, cridem a l'Administració i Govern perquè prenguin cartes i impedeixin que es pugui construir l'abocador". A l'acte, també hi va haver paraules de suport per a la plataforma Antipolígon de les Bardenas i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. A més, el partit es va recordar dels actes succeïts en Sanfermins el 1978. D'aquesta manera, Santiago Pacheco va llegir un text de Carles Saralegui demanant que els responsables del que ha passat paguin i destacant el treball del col·lectiu Sanfermines 78 Gogoan "que juntament amb l'Ajuntament actual i altres institucions ens fa conservar l'esperança d'obtenir la veritat, justícia i reparació ".

El secretari general del carlisme a Navarra, Lázaro Ibáñez, va recordar es van complir 50 anys des que membres d'aquest partit van cremar el retrat de Franco a la plaça dels Furs de Estella a la tarda, després de pujar a Montejurra. Aquest va recordar que després dels actes hi va haver diversos detinguts, ell mateix ho va patir en les seves carns. "Vam cremar el retrat al crit de Franco traïdor i assassí!. Tant de bo tots els que avui diuen que van lluitar contra Franco, ho haguessin fet ". Un altre dels presents, Juan Cerrillo va recordar algunes de les proclames que es van dir en els discursos prohibits aquell dia i que també el van portar a ell presó. "Es parlava sobretot de la llibertat i la dignitat de les persones".








Read more »

diumenge, 5 de maig de 2019

Beatificat a Tarragona de Marià Mullerat i Soldevila, batlle carlista d'Arbeca

El 23 de març fou beatificat a la Catedral de Tarragona el batlle carlista d'Arbeca Marià Mullerat i Soldevila. El dia següent es celebrà a l'Església parroquial de Sant Jaume Apòstol d'Arbeca l'acció de gràcies per la beatificació. Aquesta és la primera beatificació en la història del temple religiós tarragoní i va ser presidida pel cardenal Giovanni Angelo Becciu. El religiós va subratllar la misericòrdia i la fidelitat a Déu que va processar l’ara beat, que va ser assassinat per les milícies republicanes a Arbeca a començaments de la Guerra Civil el 1936. Al seu torn l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, va afirmar que la beatificació de Mullerat al final del seu pontificat “és un regal del Senyor” i va fer una crida perquè “tot es resolgui amb la pau i el diàleg i enarborant la bandera de la pau, el perdó i la reconciliació que ara esgrimeix el nou beat”. El cardenal Becciu va llegir la Carta Apostòlica en llatí i seguidament es va descobrir la imatge del nou beat, que va despertar els aplaudiments dels prop de 1.200 assistents entre fidels, familiars i autoritats eclesiàstiques i civils, congregats ahir a la Catedral.


Militant carlista de primera hora

Nascut a Santa Coloma de Queralt, el 24 de març de 1897. Va ser el sisè dels set fills supervivents del matrimoni constituït per Ramon Mullerat i Segura i Bonaventura Soldevila i Calvís. Va rebre el baptisme el 30 de març, i la confirmació el 17 de maig del mateix any 1897. Va freqüentar una escola al seu poble natal fins als tretze anys. Després el van enviar a Reus (Tarragona), on va ingressar al col·legi «Sant Pere Apòstol», pertanyent als religiosos Fills de la Sagrada Família, fundats per Sant Josep Manyanet. En qualitat d’alumne intern va realitzar quatre anys d’estudis, de 1910 a 1914, i es va examinar amb òptims resultats a l’Institut de Segon Ensenyament de la mateixa ciutat. Orfe de mare als seus pocs anys, va ser un dels fundadors de la Joventut Tradicionalista de la seva vila natal. Sent estudiant de batxillerat ja col·laborava a "El Radical" de Reus i "El Correu Català", mostrant-infatigable propagandista. Va arribar a Barcelona per estudiar medicina, afilant immediatament a l'Agrupació Escolar Tradicionalista, prenent part activa en tots els seus actes públics.

El 1914 va començar a fer la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona. Es va distingir per la seva aplicació i per la professió i defensa de la fe. Des de 1919 va ser alumne intern pensionat de la facultat, amb l’obligació d’estar en contacte directe amb malalts ingressats. Va ser un dels estudiants més actius que recorria, especialment durant les vacances, diversos pobles i ciutats donant conferències sobre temes catòlics i sociopolítics de conformitat amb la doctrina de l’Església. Va obtenir la llicenciatura en medicina i cirurgia l’octubre de 1921.

Batlle d'Arbeca

Des de novembre de 1918 va entaular una correspondència epistolar amb la jove Dolors Sans i Bové amb vista a contraure matrimoni, que es va verificar a Arbeca, diòcesi de Tarragona i província de Lleida, el 14 de gener de 1922. En aquesta població de prop de 3.000 habitants van establir-hi la seva llar, i allà, i en diversos pobles veïns, va exercir com a metge. Del matrimoni van néixer cinc filles, encara que la primogènita va morir tot just nascuda el gener de 1923. Les quatre restants van rebre una formació profundament cristiana. Va pertànyer a l’associació dels Exercicis Espirituals Parroquials. Es va inscriure en l’Apostolat de l’Oració i va ser president del grup de la Perseverança de la fe. Animava els malalts greus a rebre els sagraments, assistia els pobres de franc i fins i tot els ajudava amb mitjans materials.

Des de 1923 fins al 1926 va dirigir un diari local en català, titulat «L’Escut» on incloïa textos de literatura catalana i notícies. Va ser escollit alcalde d’Arbeca el 29 de març de 1924, i va exercir el càrrec per dos triennis consecutius, fins al març de 1930. La seva elecció no va estar motivada per la pertinença a algun partit polític, ni va ser alcalde per fer política, sinó per servir el poble. Era respectat pels seus conciutadans, i va treballar en favor d’una convivència en pau entre els habitants de la vila, i va impulsar el progrés en els diferents àmbits, també en el religiós. Gaudia d’un gran prestigi a la província. El seu germà, militant de la Lliga Regionalista primer i de Lliga Catalana després, fou escollit batlle de Tarragona i diputat a corts republicanes.

En proclamar-se el 1931 la Segona República Espanyola es va manifestar molt conscient de la gravetat de la situació i del perill que corria la seva pròpia existència, per motiu de la fe que professava en l’àmbit personal i professional. Es va anar preparant pel que pressentia que li anava a ocórrer i, ja deslligada obertament la persecució, va arriscar la vida i es va mantenir generosament al costat dels seus malalts. Va ser tret violentament del seu domicili per republicans el matí del 13 d’agost de 1936.



Persecució republicana


Pel que fa referència al Servent de Déu, va veure des del primer moment que el perseguien per la seva significació catòlica. Va demanar llavors una vegada més a la seva esposa que perdonés els perseguidors, com ell els perdonava. L’odi a la fe que professava quedava en el seu cas ben patent en els gestos dels que van ocupar el seu estatge. Abans d’obligar-lo a sortir de la llar van llançar per un balcó objectes religiosos que li pertanyien. Amuntegats al mig del carrer els van calar foc. Però no es va aturar aquí la manifestació de la intencionalitat profunda que animava els seus opositors. L’animadversió cap als valors cristians que encarnava el servent de Déu els va empènyer a retornar moments després a casa, mentre ell romania detingut a la caserna de la Guàrdia civil. Davant la façana del domicili familiar continuaven cremant les imatges incendiades feia una mitja hora. Van comminar llavors la seva vídua i el seu sogre i, en general, els allí presents, al fet que, sota pena de mort, cremessin totes les imatges que quedaven encara per la casa.

Ni tan sols durant el temps de la seva presa va deixar de fer el bé el servent de Déu als qui el perseguien. Va curar un dels seus botxins d’una ferida que es va causar a si mateix en disparar-se-li l’arma homicida que portava a les mans. Va fer així mateix una recepta per al fill que tenia malalt un dels que l’assetjaven. A més, pujat ja al camió que el conduiria al lloc triat per a l’assassinat, va recordar els seus pacients. Va demanar un llapis i paper i va escriure-hi els noms dels que esperaven la seva visita professional. Després va pregar a algú del seu entorn que fes arribar aquella llista a un altre metge del poble, perquè ell mantingués sota la seva cura als qui ja mai no podria atendre.


Monument als Màrtirs d'Arbeca


Execució el 13 d0agost de 1936, els màrtirs d'Arbeca


El van pujar a un camió juntament amb altres cinc infortunats companys carlistes catalans: Llorenç Segarra Pau, Manuel Pont Gras, Joan Gras Navés, Josep Sans Balcells, Llorenç Vidal Ximenos. A ells van sumar dos carlistes més, Jaume Argilés Marés i Jaume Pau Verdés, portats de la població pròxima de Fugeda. Amb els altres detinguts, els noms dels quals circulaven amb anterioritat com a «gent d’ordre» que mereixia ser executada, va ser portat al lloc denominat «el Pla», a uns 3 quilòmetres de distància d’Arbeca, per la carretera que condueix a les Borges Blanques (Lleida). Si altres detinguts eren estimats dignes de mort per considerar-los persones «d’ordre», que s’assentaven la seva vida sobre fonaments ètics que no compartien els milicians republicans, en el servent de Déu, als valors ètics, s’hi afegien també els propis de la moral evangèlica. En el viatge cap al lloc de la condemna va exhortar a l’oració els seus companys detinguts i, en concret, al penediment.

Arribats al terreny conegut com «el Pla» els van fer baixar del vehicle que els transportava. S’esperaven allí reunides diverses desenes de persones que procedien de diversos llocs, disposades a participar en l’execució o almenys a presenciar-la de prop. Contra els presoners no s’havia format cap procés. Es creu que el servent de Déu va tornar a exhortar a la pregària els altres detinguts. Una persona que passava per aquell lloc va sentir que pronunciava aquestes paraules: «A les teves mans, Senyor, encomano el meu esperit». Abans de matar-ho el van assestar d’un cop a la cara amb una aixada. De l’impacte rebut li van saltar les dents. No hi va haver tan sols simulacre de judici. El camió va parar en el Quilòmetre 3 de la carretera d'Arbeca a Borges Blanques on els van baixar. Aquí mateix Marià Mullerat va ser assassinat juntament amb els seus companys. El grup d'assassins el formava unes setanta persones que s'alegraven amb els morts. Fins a tal punt van menysprear als executats que, estant encara moribunds, els van ruixar a tots amb gasolina per veure cremar els seus cossos.

Amb els impactes de les bales en els seus cossos i, quan almenys alguns, estaven encara amb vida, els van ruixar amb gasolina i els van calar foc. Es van sentir els seus laments de dolor des de lluny. Aquella mateixa tarda va partir de Lleida una crònica per al diari barceloní «La Rambla», en la qual s’oferia una versió dels fets completament allunyada de la realitat. Als, en realitat, detinguts i conduïts a la caixa d’un camió al lloc de l’execució, aquest relat els presentava com atacants feixistes situats a la vora de la carretera, als quals els milicians que circulaven per allà es van veure obligats a repel·lir, causant entre ells alguns morts, entre d’altres, el metge d’Arbeca, al qual s’esmentava expressament com a agressor.

Els cercles pròxims als morts, amb gran valentia i risc, van poder reunir algunes restes que van quedar escampades pel lloc de l’assassinat. Més tard, el 13 d’agost de 1940, van col·locar les cendres barrejades dels afusellats en un monument en forma de creu que van elevar al lloc del Pla. Allà reposen les cendres fins al dia d’avui. La fama de martiri del Servent de Déu va començar arran del coneixement de la seva mort i ha anat augmentant amb el pas del temps.

Memòria històrica ? Sí, però tota. La parcial és simple manipulació històrica.







Read more »