• Facebook Twitter

Carlistes de Catalunya

Carlistes de Catalunya és un moviment nacional català a favor del carlisme legítim representat políticament de forma principal pel Partit Carlista.

Com a tal té un projecte socialment basat en el socialisme autogestionari.

Com a tal té un projecte nacionalment basat en el dret a l'autodeterminació per a Catalunya i la resta de pobles de les Espanyes; així com pel federalisme.

Com a tal reconeix com a legítimes les aspiracions de Carles Xavier I de Borbó Parma al tron.

dissabte, 29 de gener de 2022

El carlisme denuncia la retirada del monument de Montserrat, fet amb subscripció popular, al Requeté










Unes dues-centes persones s’han manifestat el 29 de gener al Monestir de Montserrat per protestar per la retirada recent del monument al soldat carlista que hi havia a la plaça de l’Apòstol i per exigir que torni al seu pedestal. La junta directiva del Terç de Nostra Senyora de Montserrat ha convocat aquesta concentració i ha amenaçat a l’abadia amb emprendre accions legals si no es restitueix l’estàtua del requeté malferit al seu lloc original. De moment, l’estàtua s’ha traslladat dins la cripta on reposen els 319 caiguts del Terç durant la guerra civil.

Els participants a la protesta d’aquest matí, alguns d’ells capellans i escolanets i molts amb les tradicionals gorres vermelles, han exhibit banderes espanyoles i catalanes i han passejat imatges de Jesucrist. A més dels crits reclamant la restitució de l’estàtua, els carlins n’han fet de “Visca Crist Rei” i “Visca Catalunya cristiana”. També han cantat l’himne carlista, l'Oriamendi, i el Virolai, l’himne montserratí.

Fa tres anys ja es va retirar la placa que acompanyava el  monument, on s’hi llegia “Recorda el seu exemple i sacrifici”. L’abadia ha justificat la retirada de l’estàtua dient que ho ha fet per evitar més actes vandàlics com els que ha patit recentment. Ho ha fet després d’una negociació discreta amb la direcció general de Memòria Democràtica del Departament de Justícia de la Generalitat.

L'autoanomenada Memòria Històrica de la Generalitat de Catalunya ha obligat a retirar el monument al Terç de Voluntaris Carlins de la Mare de Déu de Montserrat. L’himne del Terç de la Mare de Déu de Montserrat fou compost per l’eminent historiador Martí de Riquer. Agradi o no el carlisme militar, cultural i polític forma part de la història de Catalunya, personatges com el general Tristany d’Ardèvol al Solsonès o el darrer cap carlí català de la república Tomàs Caylà Grau de Valls, assassinat salvatgement l’agost de l’any 1936, com centenars de carlins, milers de sacerdots, gent de missa, burgesos, empresaris, fabricants o de dretes que també foren assassinats a la rereguarda del sector republicà des del 19 de juliol del 1936 fins a les acaballes de la guerra; d’aquests ara ningú en reivindica la seva memòria. 

Com explica l'historiador Jordi Aragonès: "L'excusa emprada per eliminar l’escultura és que es tractava d’un homenatge franquista que incomplia les noves directrius de la coneguda com memòria històrica. Ara bé, consistia realment en un monument franquista? El pare Hilari Raguer, bon coneixedor de la història del Terç, va explicar que dins d’aquella unitat de requetès catalans hi havia carlins i, també, molts joves catòlics de la Federació de Cristians de Catalunya, Acció Catòlica o nacionalistes conservadors de la Lliga Catalana. Tota aquella joventut, en molts casos, fugia d’una mort segura a mans dels esquadrons de la mort de la CNT-FAI, la revolució i la persecució religiosa —especialment cruenta els primers mesos de la guerra civil a Catalunya. Acusar-los de franquistes és deshonest i malintencionat, amb l’agreujant que aquells joves ho feien per salvar la pell i, a sobre, en defensa d’un alçament que durant els anys de la guerra no se sabia ben bé en què acabaria. El Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat va ser concebut com una unitat de xoc. Va lluitar en batalles especialment difícils, les quals van causar-li moltes baixes. L’any 1937, a la batalla de Codo, per exemple, de 187 requetès en van morir 150. A l’Ebre, durant la presa de la cota 481, els carlins van llançar-se a l’assalt de la posició republicana sense obtenir el suport esperat dels batallons de l’exèrcit de Franco i, per aquest motiu, tot i aconseguir prendre la posició, la unitat va quedar pràcticament desfeta sota el foc de les metralladores republicanes

Un cop finalitzada la guerra, els supervivents van depositar en ofrena la bandera del Terç a l’abadia de Montserrat. Uns anys més tard, es va plantejar que els caiguts d’aquella unitat fossin enterrats al Valle de los Caídos. Els familiars, però, s’hi van negar i van fer una cripta a Montserrat, per donar sepultura a tots els requetès caiguts durant el conflicte. L’any 1961, l’abad Escarré va beneir la cripta, que havia sigut pagada per subscripció popular (no pel govern) i, finalment, l’any 1965, va ser col·locada l’estàtua de bronze, tampoc pagada pel govern, que representava un requetè ferit.

El Duc de Parma, Don Carles Xavier de Borbó-Parma i Orange-Nassau, actual cap de la família reial carlina, ha manifestat en un comunicat el seu desconcert i tristor per la retirada del monument que, tal com ha dit, s’ha produït sense permetre fer cap mena d’al·legat, ni defensa de conjunt. A més a més, ha manifestat que “passar la piconadora per la història, aplanant el camí per simplificar-ho tot i distingir entre bons i dolents, ens impedeix entendre bé els successos del passat i aprendre'n. Retirar el monument al requetè i la simbologia carlina per ser franquista és no entendre el primer i banalitzar el segon”.

Read more »

dimarts, 18 de gener de 2022

Comunicat del Rei Carles Xavier I davant la retirada del Monument al Requetè del Monestir de Montserrat: 'Sense comprendre el Terç de Nostra Senyora de Montserrat no podem comprendre mai el que és, fou i serà Catalunya'

Estimats carlistes,


Al costat de tots vosaltres, he rebut amb profunda tristesa la notícia de la retirada del monument al Requetè Ferit a l'Abadia de Montserrat. La sobtada i silenciosa naturalesa de la decisió, que no ha donat lloc a plantejar cap tipus d'al·legat ni defensa del conjunt, em resulta tan incomprensible com a vosaltres.

El desconeixement històric demostrat per les autoritats que han pres aquesta decisió és difícil d'entendre, i afegeix estupefacció a la indignació. Vull ser molt clar: ha estat una decisió errònia, precipitada i dolorosa.

Per les files del Terç de Nostra Senyora de Montserrat hi van passar uns 1.600 homes. Els seus integrants, la majoria catalans que van haver d'escapar de la seva terra per la persecució religiosa, van defensar en un context caòtic i difícil els seus ideals catòlics.

Per aquests mateixos alts ideals, i seguint el meu avi, en van morir molts, enviats freqüentment a primera línia de batalla on més altes eren les baixes. Am la tranquil·litat i fermesa que només la fe els va poder donar, els requetès van aguantar persecucions abans de la guerra, van patir el dolor de la lluita fratricida, i encara es van veure perseguits una vegada més després de la contesa.

Per més que s'hagi plantejat així des d'alguns partits de tot l'espectre polític, cal recordar allò que tots sabem: els requetès del Terç, a qui aquest monument homenatjava, no eren franquistes ni van morir per Franco. En voler igualar – i confondre– als requetès amb el franquisme, alguns adopten la mateixa propaganda que el règim franquista va imposar i que tant de mal ha fet des de llavors al carlisme, essent-li aquesta totalment aliena.

Passar com una piconadora per la història, aplanant el camí per simplificar-ho tot i distingir entre bons i dolents, ens impedeix entendre bé els fets del passat i aprendre d'ells. Retirar el monument al requeté i la simbologia carlista per ser franquista és no entendre el primer i banalitzar el segon.

Amb tot, no només el què ha de ser criticat ans també el com. La nocturnitat i sorpresa de la retirada són completament contràries al mode d'actuar que s'havia mantingut per part de les autoritats civils fins ara. Sense avís previ ni notificació pública s'ha procedit al desmantellament d'una plaça monumental molt significativa per a mi, la meva família i tot el poble carlista, En efecte no se n'ha fet pública cap negociació ni oportunitat d'intervenció pública, pel que no podem més que sorprendre'ns davant uns fets consumats. Aquesta no és la forma d'actuar que hem d'esperar dels nostres governants.

Finalment, no hem de deixar de banda el perquè aquesta decisió. La retirada del monument, de la figura visible del requetè ferit, ens fa més sensibles al mal de les víctimes republicanes? Ens ajuda a fomentar la unitat en la diversitat, a guarir ferides històriques, a entendre millor el nostre passat recent? No.
Allò que aconsegueixen els responsables d'aquestes decisions, potser amb la millor de les intencions, és empènyer als ciutadans al frontisme i la discòrdia, simplificant la memòria històrica i forçant-la fins a fer-la irreconeixible. Enlloc d'interessar-se per la riquesa i profunditat del requetè, se la caricaturitza per a convertir-la en un malvat irreal. Però els homes homenatjats fins a la setmana passada a Montserrat són pares, avis, besavis de molts de nosaltres, i d'altres molts que potser ni saben les històries que aquells ulls van veure. I la memòria?

Així doncs, sense poder entendre ni compartir el què, el com ni el per què, hem de condemnar enèrgicament la retirada del monument. La darrera proposta del monestir -contextualitzar la estàtua adaptant-ne la placa informativa- era inclusiva, oberta i conciliadora. La seva desestimació suposa una gran pena per a molts, a més d'una pèrdua immensa del patrimoni de tots.

Però on és gran la pena, més gran ha de ser l'esperança i la feina. Ens toca a nosaltres continuar recordant i defensant la memòria del Terç de Nostra Senyora de Montserrat i de tots els que hi van passar. Davant de qualsevol intent de convertir-los en fanàtics franquistes, polititzant-los en un sentit o altre, hem de honrar-los com el que foren i són: catòlics, carlistes i heroics. La memòria històrica no pot ser una arma llancívola que condemni a l'oblit de la història a als qui produeixin alguna tensió al govern de torn.
En aquest sentit us animo a mantenir viva la memòria dels requetès i del carlisme, així com la seva profunda actualitat. Ja sigui estudiant-ho i investigant-ho, com hem començat a fer recentment a la Universitat Rovira i Virgili, col·laborant en associacions o participant a la vida pública, els carlistes d'avui hem de parlar per, i defensar els carlistes d'ahir. Perquè quan més forts hem estat és quan més ens han perseguit.

[Text en la nostra llengua en l'original] I a tots els catalans us vull fer arribar un missatge particular. Sense comprendre el Terç de Nostra Senyora de Montserrat no podem comprendre mai el que és, fou i serà Catalunya. Deixar-ho caure en l'oblit i estigmatitzar-lo no és només una afronta als carlins, sinó una manera de girar la cara a un element essencial de la nostra història. Catalans de cada racó de la seva terra, conduïts a l'exili per la persecució religiosa, van donar valentament la vida. El seu sacrifici i la seva fidelitat ens han d'interpel·lar a tots, perquè només entenent-los i honorant-los podrem interpretar veritablement les nostres últimes dècades.

A la meva darrera visita a Catalunya, vaig poder compartir amb molts el meu amor per aquesta terra, compartit pel meu pare i pel meu avi, i per tots els nostres antecessors. Amb ells i amb tot el Terç, us encomano la preservació de la nostra memòria històrica perquè mai no és perdut. 

Visqui la Mare de Déu de Montserrat!

La Haia, 18 de gener de 2022

Petició on line de restauració del monument al Requetè (Terç de Nostra Senyora de Montserrat) de Montserrat



Read more »