Unes dues-centes persones s’han manifestat el 29 de gener al Monestir de Montserrat per protestar per la retirada recent del monument al soldat carlista que hi havia a la plaça de l’Apòstol i per exigir que torni al seu pedestal. La junta directiva del Terç de Nostra Senyora de Montserrat ha convocat aquesta concentració i ha amenaçat a l’abadia amb emprendre accions legals si no es restitueix l’estàtua del requeté malferit al seu lloc original. De moment, l’estàtua s’ha traslladat dins la cripta on reposen els 319 caiguts del Terç durant la guerra civil.
Els participants a la protesta d’aquest matí, alguns d’ells capellans i escolanets i molts amb les tradicionals gorres vermelles, han exhibit banderes espanyoles i catalanes i han passejat imatges de Jesucrist. A més dels crits reclamant la restitució de l’estàtua, els carlins n’han fet de “Visca Crist Rei” i “Visca Catalunya cristiana”. També han cantat l’himne carlista, l'Oriamendi, i el Virolai, l’himne montserratí.
Fa tres anys ja es va retirar la placa que acompanyava el monument, on s’hi llegia “Recorda el seu exemple i sacrifici”. L’abadia ha justificat la retirada de l’estàtua dient que ho ha fet per evitar més actes vandàlics com els que ha patit recentment. Ho ha fet després d’una negociació discreta amb la direcció general de Memòria Democràtica del Departament de Justícia de la Generalitat.
L'autoanomenada Memòria Històrica de la Generalitat de Catalunya ha obligat a retirar el monument al Terç de Voluntaris Carlins de la Mare de Déu
de Montserrat. L’himne del Terç de la Mare de Déu de Montserrat fou compost per l’eminent historiador Martí de Riquer. Agradi o no el
carlisme militar, cultural i polític forma part de la història de
Catalunya, personatges com el general Tristany d’Ardèvol al Solsonès o
el darrer cap carlí català de la república Tomàs Caylà Grau de Valls,
assassinat salvatgement l’agost de l’any 1936, com centenars de carlins,
milers de sacerdots, gent de missa, burgesos, empresaris, fabricants o
de dretes que també foren assassinats a la rereguarda del sector
republicà des del 19 de juliol del 1936 fins a les acaballes de la
guerra; d’aquests ara ningú en reivindica la seva memòria.
Com explica l'historiador Jordi Aragonès: "L'excusa emprada per eliminar l’escultura és que es tractava d’un homenatge franquista que incomplia les noves directrius de la coneguda com memòria històrica. Ara bé, consistia realment en un monument franquista? El pare Hilari Raguer, bon coneixedor de la història del Terç, va explicar que dins d’aquella unitat de requetès catalans hi havia carlins i, també, molts joves catòlics de la Federació de Cristians de Catalunya, Acció Catòlica o nacionalistes conservadors de la Lliga Catalana. Tota aquella joventut, en molts casos, fugia d’una mort segura a mans dels esquadrons de la mort de la CNT-FAI, la revolució i la persecució religiosa —especialment cruenta els primers mesos de la guerra civil a Catalunya. Acusar-los de franquistes és deshonest i malintencionat, amb l’agreujant que aquells joves ho feien per salvar la pell i, a sobre, en defensa d’un alçament que durant els anys de la guerra no se sabia ben bé en què acabaria. El Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat va ser concebut com una unitat de xoc. Va lluitar en batalles especialment difícils, les quals van causar-li moltes baixes. L’any 1937, a la batalla de Codo, per exemple, de 187 requetès en van morir 150. A l’Ebre, durant la presa de la cota 481, els carlins van llançar-se a l’assalt de la posició republicana sense obtenir el suport esperat dels batallons de l’exèrcit de Franco i, per aquest motiu, tot i aconseguir prendre la posició, la unitat va quedar pràcticament desfeta sota el foc de les metralladores republicanes.
Un cop finalitzada la guerra, els supervivents van depositar en ofrena la bandera del Terç a l’abadia de Montserrat. Uns anys més tard, es va plantejar que els caiguts d’aquella unitat fossin enterrats al Valle de los Caídos. Els familiars, però, s’hi van negar i van fer una cripta a Montserrat, per donar sepultura a tots els requetès caiguts durant el conflicte. L’any 1961, l’abad Escarré va beneir la cripta, que havia sigut pagada per subscripció popular (no pel govern) i, finalment, l’any 1965, va ser col·locada l’estàtua de bronze, tampoc pagada pel govern, que representava un requetè ferit.
El Duc de Parma, Don Carles Xavier de Borbó-Parma i Orange-Nassau,
actual cap de la família reial carlina, ha manifestat en un comunicat el
seu desconcert i tristor per la retirada del monument que, tal com ha
dit, s’ha produït sense permetre fer cap mena d’al·legat, ni defensa de
conjunt. A més a més, ha manifestat que “passar la piconadora per la
història, aplanant el camí per simplificar-ho tot i distingir entre bons
i dolents, ens impedeix entendre bé els successos del passat i
aprendre'n. Retirar el monument al requetè i la simbologia carlina per ser franquista és no entendre el primer i banalitzar el segon”.
