• Facebook Twitter

Carlistes de Catalunya

Carlistes de Catalunya és un moviment nacional català a favor del carlisme legítim representat políticament de forma principal pel Partit Carlista.

Com a tal té un projecte socialment basat en el socialisme autogestionari.

Com a tal té un projecte nacionalment basat en el dret a l'autodeterminació per a Catalunya i la resta de pobles de les Espanyes; així com pel federalisme.

Com a tal reconeix com a legítimes les aspiracions de Carles Xavier I de Borbó Parma al tron.

dimarts, 30 de novembre de 2021

El Rei Carles Xavier jura els furs, usos, constitucions i drets històrics de Catalunya a Poblet

 




El Rei Carles Xavier de Borbó-Parma i Orange-Nassau, cap del carlisme, a més de duc de Parma i príncep de la Casa d'Orange va visitar el 29 de novembre el monestir de Poblet on va jurar els furs i els drets històrics dels catalans. A l'acte de Poblet, el monarca va aprofitar per realitzar nomenaments a la Reial Ordre de la Legitimitat Proscrita, una organització creada el 1923 per dotar de múscul orgànic el carlisme i que presideix el mateix Carles Xavier. Aquesta entitat va ser l'organitzadora dels actes a Poblet. 

Paral·lelament, el 25 de novembre a la Universitat Rovira i Virgili es van realitzar unes "jornades d'estudis sobre el carlisme" inaugurades pel mateix Carles Xavier i en què van intervenir també David Hidalgo (historiador de grup de treball del Servei Històric dels Mossos d'Esquadra), l'historiador Josep Miralles, l'historiador i periodista Manuel Martorell i el professor de la Universitat de Nottingham John Milbank. El Rei va revisar la digitalització del fons de l'historiador carlista Josep-Carles Clemente. El gener del 2020, el rei carlsta, que resideix a l'Haia, ja va escriure una carta, on avisava que “aquest nou Govern de les Espanyes ha promès diàleg amb Catalunya. Per nosaltres, els carlistes, aquest diàleg amb tots els pobles de les Espanyes és indispensable, això sí, sense exclusions ni sectarismes de cap naturalesa”. 


Per això l'acte de Poblet és més que simbòlic: a la localitat tarragonina Carles Xavier I Borbó-Parma va ingressar a la Germandat de Poblet i va jurar els furs, usos, constitucions i drets històrics de Catalunya, com feien els reis anteriors a la guerra de Successió que va acabar amb la caiguda de Barcelona el 1714. L'entitat assenyalava en un editorial el gener del 2019, quan començaria el judici de l'1-O, que hi havia “un sentiment àmpliament compartit que sobrepassa la normalitat social i crea un profund malestar” a causa de “la situació dels presos per qüestions polítiques, en reclusió sense judici des de fa molts mesos. A tot això, se li sumen les peticions de penes completament exagerades i unes acusacions que no es corresponen amb el que molts han vist a la realitat”.







Read more »

dissabte, 27 de novembre de 2021

El Rei Carles Xavier visita l'entitat Reus Circ Social i es reuneix amb plataformes d'integració de gitanos

El Rei Carles Xavier va visitar a l'entitat Reus Circ Social, dedicada a acollir joves immigrants sense recursos. A més, el mateix  27 de novembre va mantenir una trobada a l'Ateneu de Barcelona, amb representants de diferents plataformes d'integració de gitanos, entre les quals hi havia l'entitat Pere Closa, una referència al sector.





Read more »

diumenge, 14 de novembre de 2021

El Partit Carlista escull el navarrès José Lázaro Ibáñez Compains com a nou secretari federal

 

El Partit Carlista ha elegit el navarrès José Lázaro Ibáñez Compains com a nou secretari general federal del partit. Així ho ha decidit el XV Congrés del Partit Carlista celebrat aquest cap de setmana, 13 i 14 de novembre, a la ciutat de Lizarra/Estella.

L'elecció d'un nou secretari general federal era una de les tasques encomanades a la trobada, que va reunir delegats de tot l'Estat per buscar un substitut al també navarrès Jesús Mari Aragón, secretari general sortint i que ha estat al càrrec durant els darrers dotze anys. S'hi van presentar dues candidatures: la del navarrès, resident a Villava, que va comptar amb 66 vots; i la de l'aragonès Jaime Urriza, que va recol·lectar 39 vots. A més, el congrés va procedir a actualitzar i ratificar els estatuts d'acord amb la llei 3/2015, sense que es produís cap canvi sobre el guió previst. També es van debatre set ponències polítiques i les seves esmenes respectives. El secretari sortint, Jesús Mari Aragón, va destacar la normalitat amb què va transcórrer el congrés, amb els debats i moments de tensió propis de l'intercanvi d'idees. Sí que va lamentar que, potser, alguns punts es van demorar massa quan la resposta era als estatuts.

Read more »