El 10 de novembre la ciutadania espanyola ha estat convocada novament a les urnes. És evident per a tots que no són unes eleccions generals precisament normals, ja que no només seran les segones eleccions celebrades en menys d'un any, sinó també les quartes en menys de quatre anys.
Des de les eleccions del 20 de desembre de 2015, les primeres des de la abdicació del successor de Franco a l'actual Cap d'Estat, cap dels partits polítics presents a les Corts Generals té la força suficient per imposar el seu horitzó particular ni la capacitat necessària per negociar acords amplis.
L'absència d'una majoria parlamentària sòlida que garanteixi la governabilitat, el mateix en termes d'estabilitat institucional com de "bon govern", no és conseqüència del pluralisme polític sinó de la crisi de règim iniciada l'any 2011. Una crisi que no acaba de tancar perquè cap dels greus problemes econòmics, territorials i polítics que acumula la societat espanyola pot ser resolt en el marc constitucional vigent. Únicament un procés constituent, que situï el model global d'Estat en el centre del debat ciutadà, permetrà desenvolupar un escenari diferent més enllà de l'actual estructura partitocràtica.
El Partit Carlista, sense cap renúncia al seu projecte confederal i socialista, recomana als seus simpatitzants el vot per a les candidatures d'aquells sectors democràtics que en 2017 es van oposar tant a l'aplicació a Catalunya de l'article 155 com a la ratificació del CETA, el Tractat de lliure comerç entre la Unió Europea i Canadà. Aquesta recomanació és realitzada sense cap entusiasme, únicament per responsabilitat davant la catàstrofe que podria suposar un govern tripartit de la dreta neoliberal i recentralitzadora, que dissimula cada vegada menys el seu component criptofranquista.
Enllaç al comunicat en castellà
Des de les eleccions del 20 de desembre de 2015, les primeres des de la abdicació del successor de Franco a l'actual Cap d'Estat, cap dels partits polítics presents a les Corts Generals té la força suficient per imposar el seu horitzó particular ni la capacitat necessària per negociar acords amplis.
L'absència d'una majoria parlamentària sòlida que garanteixi la governabilitat, el mateix en termes d'estabilitat institucional com de "bon govern", no és conseqüència del pluralisme polític sinó de la crisi de règim iniciada l'any 2011. Una crisi que no acaba de tancar perquè cap dels greus problemes econòmics, territorials i polítics que acumula la societat espanyola pot ser resolt en el marc constitucional vigent. Únicament un procés constituent, que situï el model global d'Estat en el centre del debat ciutadà, permetrà desenvolupar un escenari diferent més enllà de l'actual estructura partitocràtica.
El Partit Carlista, sense cap renúncia al seu projecte confederal i socialista, recomana als seus simpatitzants el vot per a les candidatures d'aquells sectors democràtics que en 2017 es van oposar tant a l'aplicació a Catalunya de l'article 155 com a la ratificació del CETA, el Tractat de lliure comerç entre la Unió Europea i Canadà. Aquesta recomanació és realitzada sense cap entusiasme, únicament per responsabilitat davant la catàstrofe que podria suposar un govern tripartit de la dreta neoliberal i recentralitzadora, que dissimula cada vegada menys el seu component criptofranquista.
Enllaç al comunicat en castellà