El passat 20 de novembre, Maria Teresa de Borbó-Parma va visitar
Pamplona. Fou acompanyada pel vicecanciller-adjunt de Castella Lleó D.
Luis Gismero, essent rebuda a l'estació pel vicecanceller del Regne de
Navarra Ramón Muruzábal, José Lázar i per diversos carlistes de Navarra .
Tots plegats la van acompanyar posteriorment a la sala de conferències
de la Biblioteca Civican, on un grup de més de dues-centes persones, la
majoria carlistes s'havien donat cita per assistir a la presentació del darrer llibre del Manuel Martorell, "Carles Hug davant Joan Carles, la solució Federal per a Espanya que Franco va rebutjar ".
A la seva arribada a la Biblioteca, SAR va ser saludada per l'autor Manuel Martorell i per Juan Cruz Alli, expresident del Govern de Navarra. Cruz Alli, autor del pròleg del llibre, va realitzar la presentació ressaltant la importància de la proposta que el Partit Carlista, ja en els anys 70, va presentar a l'aparell de l'Estat. Va poder evitar l'actual contenciós polític amb Catalunya i el País Basc ?.
Franco va tenir ocasió de fer-ho quan, a finals dels anys 50, va començar a preparar la seva successió amb una monarquia personificada en el llavors príncep Joan Carles. Davant d'aquest projecte monàrquic, el carlisme, sota el lideratge de Carles Hug de Borbó-Parma, va proposar com a alternativa recuperar una configuració territorial de l'Estat basada en els antics furs, un model que permetia a les diferents regions espanyoles el més ampli autogovern sense una Constitució centralitzada.
Tot i que res ni ningú l'obligava a decantar-se per un o altre model, Franco va optar per la continuïtat centralista, rebutjant l'aportació federativa del carlisme i obrint d'aquesta manera la porta a una major radicalització del nacionalisme. Davant d'aquesta proposta carlista, l'aparell franquista va respondre amb persecució, presó, segrests de premsa, multes, tancant els seus cercles i llocs de reunió. L'aparell franquista, més enllà de la mort del dictador, va culminar de la mà de Fraga l'agressió i assassinats feixistes del Montejurra 76.
Després d'una més que destacada extensa i brillant exposició sobre aquesta època del carlisme, Cruz Alli va finalitzar presentant a Martorell com l'historiador que reclamava Unamuno en la seva frase més reivindicativa del Carlisme:
"Quan s'estudiarà amb amor aquell desbordament popular que transcendia de tota forma ? Quantes coses cabien en els plecs d'aquell lema: Déu, Pàtria i Rei que van encasellar, formular i cristal·litzar, i avui no es veu aquell empenta laic, democràtic, popular, aquella protesta contra tot mandarinat, tot intel·lectualisme i tot xerrameca, contra l'aristocràcia i la centralització unificadora."
A continuació Martorell va dissertar sobre el seu llibre desentranyant passatges de la seva confecció i resumint els detalls del seu contingut. Al final després de la intervenció de la representant de l'Editora Edicions Eunate i del representant de l'Ateneu de Navarra que van convidar a SAR Maria Teresa a que formés part de la taula, des d'on va destacar la importància del llibre i la gran aportació documental sobre aquesta època que l'autor Martorell havia realitzat. Va destacar per altra banda la manca de menció a persones tan destacades d'aquesta època com la de Juan Francisco Martín d'Aguilera, si bé entenia la complexitat del projecte, i va fer referència al capítol "Aproximació al règim", comentant que durant aquesta època va ser una estratègia d'enfrontament a l'aparell franquista.
En paraules de García Romanillos, "Carles Hug, el príncep intrèpid" a El País 20 agost 2010. (cita 56, pàgina 30 del llibre):
"A la nostra generació li ha tocat la clarificació ideològica del carlisme, l'expressió moderna de les seves aspiracions històriques, foralistes i socialistes i participar amb altres forces progressistes a la transició democràtica. Al costat de les meves germanes Mª Teresa, Cecília i Mª de la Neus, al costat de la meva dona Irene d'Holanda i a tots els militants que em van secundar, va caldre convertir aquesta antiga força popular a partit modern i progressista, lluitant contra la dictadura franquista al llarg camí cap a la democràcia ".
Acabat l'acte de presentació, els participants es van desplaçar al Restaurant de l'hotel Regne de Navarra on es va celebrar un sopar sota la presidència de SAR Maria Teresa de Borbó-Parma, el Vicecanciller del Regne de Navarra, el Vicecanceller Adjunt de Castella Lleó, Manuel Martorell i Juan Cruz Alli, en la que es va entaular un debat sobre el carlisme durant l'època tractada en el llibre.
Al llarg del sopar, els assistents van fer patents les mostres d'afecte cap a SAR Maria Teresa de Borbó Parma. L'endemà, cap a les 8.30, SAR va mantenir una reunió amb els senyors Muruzábal i Gismero, tornant cap a Madrid a dos quarts de dotze.
A la seva arribada a la Biblioteca, SAR va ser saludada per l'autor Manuel Martorell i per Juan Cruz Alli, expresident del Govern de Navarra. Cruz Alli, autor del pròleg del llibre, va realitzar la presentació ressaltant la importància de la proposta que el Partit Carlista, ja en els anys 70, va presentar a l'aparell de l'Estat. Va poder evitar l'actual contenciós polític amb Catalunya i el País Basc ?.
Franco va tenir ocasió de fer-ho quan, a finals dels anys 50, va començar a preparar la seva successió amb una monarquia personificada en el llavors príncep Joan Carles. Davant d'aquest projecte monàrquic, el carlisme, sota el lideratge de Carles Hug de Borbó-Parma, va proposar com a alternativa recuperar una configuració territorial de l'Estat basada en els antics furs, un model que permetia a les diferents regions espanyoles el més ampli autogovern sense una Constitució centralitzada.
Tot i que res ni ningú l'obligava a decantar-se per un o altre model, Franco va optar per la continuïtat centralista, rebutjant l'aportació federativa del carlisme i obrint d'aquesta manera la porta a una major radicalització del nacionalisme. Davant d'aquesta proposta carlista, l'aparell franquista va respondre amb persecució, presó, segrests de premsa, multes, tancant els seus cercles i llocs de reunió. L'aparell franquista, més enllà de la mort del dictador, va culminar de la mà de Fraga l'agressió i assassinats feixistes del Montejurra 76.
Després d'una més que destacada extensa i brillant exposició sobre aquesta època del carlisme, Cruz Alli va finalitzar presentant a Martorell com l'historiador que reclamava Unamuno en la seva frase més reivindicativa del Carlisme:
"Quan s'estudiarà amb amor aquell desbordament popular que transcendia de tota forma ? Quantes coses cabien en els plecs d'aquell lema: Déu, Pàtria i Rei que van encasellar, formular i cristal·litzar, i avui no es veu aquell empenta laic, democràtic, popular, aquella protesta contra tot mandarinat, tot intel·lectualisme i tot xerrameca, contra l'aristocràcia i la centralització unificadora."
A continuació Martorell va dissertar sobre el seu llibre desentranyant passatges de la seva confecció i resumint els detalls del seu contingut. Al final després de la intervenció de la representant de l'Editora Edicions Eunate i del representant de l'Ateneu de Navarra que van convidar a SAR Maria Teresa a que formés part de la taula, des d'on va destacar la importància del llibre i la gran aportació documental sobre aquesta època que l'autor Martorell havia realitzat. Va destacar per altra banda la manca de menció a persones tan destacades d'aquesta època com la de Juan Francisco Martín d'Aguilera, si bé entenia la complexitat del projecte, i va fer referència al capítol "Aproximació al règim", comentant que durant aquesta època va ser una estratègia d'enfrontament a l'aparell franquista.
En paraules de García Romanillos, "Carles Hug, el príncep intrèpid" a El País 20 agost 2010. (cita 56, pàgina 30 del llibre):
"A la nostra generació li ha tocat la clarificació ideològica del carlisme, l'expressió moderna de les seves aspiracions històriques, foralistes i socialistes i participar amb altres forces progressistes a la transició democràtica. Al costat de les meves germanes Mª Teresa, Cecília i Mª de la Neus, al costat de la meva dona Irene d'Holanda i a tots els militants que em van secundar, va caldre convertir aquesta antiga força popular a partit modern i progressista, lluitant contra la dictadura franquista al llarg camí cap a la democràcia ".
SAR Maria Teresa de Borbó-Parma consultant el web de Carlistes de Catalunya
Acabat l'acte de presentació, els participants es van desplaçar al Restaurant de l'hotel Regne de Navarra on es va celebrar un sopar sota la presidència de SAR Maria Teresa de Borbó-Parma, el Vicecanciller del Regne de Navarra, el Vicecanceller Adjunt de Castella Lleó, Manuel Martorell i Juan Cruz Alli, en la que es va entaular un debat sobre el carlisme durant l'època tractada en el llibre.
Al llarg del sopar, els assistents van fer patents les mostres d'afecte cap a SAR Maria Teresa de Borbó Parma. L'endemà, cap a les 8.30, SAR va mantenir una reunió amb els senyors Muruzábal i Gismero, tornant cap a Madrid a dos quarts de dotze.