• Facebook Twitter

Carlistes de Catalunya

Carlistes de Catalunya és un moviment nacional català a favor del carlisme legítim representat políticament de forma principal pel Partit Carlista.

Com a tal té un projecte socialment basat en el socialisme autogestionari.

Com a tal té un projecte nacionalment basat en el dret a l'autodeterminació per a Catalunya i la resta de pobles de les Espanyes; així com pel federalisme.

Com a tal reconeix com a legítimes les aspiracions de Carles Xavier I de Borbó Parma al tron.

dissabte, 18 de juny del 2016

Comunitat d'En Carles Xavier de Borbó Parma amb motiu de les eleccions del 26 de juny

Adjuntem el comunicat de la secretaria d'En Carles Xavier de Borbó Parma amb motiu de les properes eleccions generals del 26 de juny.

Estimats carlistes

Davant la nova convocatòria electoral al nostre país vull dirigir-me a vosaltres i als espanyols que vulguin escoltar-me, amb la vista posada primer en ella i, després, en un horitzó que la sobrepassa, encara que calgui preparar des d'ara.

Molta gent està preocupada perquè no comprèn el que passa.
El meu pare, Carles Hug, es remetia així l'origen del problema polític: "L'estat no és la font jurídica del Poder, és només l'instrument executiu de la voluntat popular".
I és que l'estat no és un fi en si mateix, ni una empresa mercantil on l'únic important és el balanç econòmic. L'estat només es justifica si serveix al bé comú mitjançant un correcte exercici de la justícia distributiva. Els seus poders han d'estar limitats no només per un adequat marc jurídic, sinó també pels diferents cossos socials que articulen la societat civil. El carlisme ha plantejat sempre aquesta necessitat de potenciar la societat, perquè d'ella surt l'impuls col·lectiu com a punt de partida de qualsevol solució política.

Avui en dia la corrupció política ha afectat la moralitat pública, agraviándola seriosament. S'han utilitzat les institucions per assegurar l'enriquiment personal i empresarial d'una gran part de la classe política. Mentre s'aplicaven retallades socials en educació, sanitat, dependència o cultura, que han recaigut en els sectors més desfavorits, es enquistaba, amb doble moral, l'evasió fiscal i la fugida de capitals, o en el pitjor dels casos, la prevaricació i la malversació de fons.
Vull insistir en el fet que, en els últims anys, la desigualtat no ha deixat de créixer en les Espanyes, els drets socials s'han vist retallats i afrontem un ràpid empobriment de la població, que ens està fent retrocedir a períodes que crèiem superats . La lluita contra aquesta situació ha de ser la finalitat principal de l'exercici de la tasca política, que únicament ha de mirar enrere per evitar cometre els mateixos errors del passat.
Els únics enemics són: la pobresa, la desocupació, l'exclusió social i la pèrdua de drets que amenacen als nostres compatriotes, i, davant d'aquesta panorama tan desolador, ha de cedir tota diferència partidista.

Caldrà lluitar per la valoració de la feina, ja que no podem acceptar que la riquesa s'obtingui per mitjà de salaris baixos i horaris abusius.
Afrontem uns temps durs, per això és exigible a tots els que a aquestes eleccions concorren que siguin sincers i expliquin quina és la situació real del país i quins
són les solucions proposades. No és admissible que, després de demanar el vot, s'apliquin programes contraris als manifestats en campanya.
Molts dels nostres compatriotes estan patint un veritable drama personal i social, per això és igualment exigible als polítics que recordin que un govern es deu a tot un poble, i no només als seus votants, i que tot afany de protagonisme individual i de partit , o cedeix davant l'obligació de solucionar els problemes reals del poble o és pura frivolitat.

Aquests temps durs també afecten a la resta d'Europa, on la desesperació de la gent està fent emergir els vells fantasmes del totalitarisme. Encara avui aquest problema no es dóna al nostre país, us animo a que no us deixeu enlluernar mai per promeses impossibles, fugint també dels defensors d'estats autoritaris, del signe que siguin, i considereu als partits i als líders que reuneixin les qualitats de creativitat, exemplaritat, honestedat, sinceritat i valentia, capaços de solucionar els problemes, tant els immediats que són greus, i sàpiguen preveure els futurs, sent capaços de promoure el canvi al qual tots hem d'aspirar. Així ho diu el Papa Francesc: "Mirar la realitat d'una altra manera ja que la humanitat ha ingressat en una nova era".

Pocs parlen d'aquesta problemàtica, que no obstant això toca a la supervivència del planeta. Cal promoure un comerç just i que doni suport a la consecució d'una economia circular, eficient en usos i recursos, limitant els impactes ambientals. No és possible un desenvolupament sostenible sense lluitar contra la pobresa i la desigualtat.
Hem d'optar decididament per promoure i defensar opcions ecològiques, donant suport a les energies renovables i als que lluiten per elles.
La protecció del medi ambient requereix una gestió creativa del bé comú i dels valors econòmics i socials. Les solucions mai apareixen per si mateixes, les creem les persones.
Pel que fa al horitzó més ampli, al qual m'he referit anteriorment, hem d'optar per Europa, tot i ser conscients dels seus defectes, que caldrà corregir, començant pels egoismes, causa de la proliferació de moviments extremistes i xenòfobs. Però hem de tenir present que Europa és la nostra gran pàtria comuna, havent de constituir-se, irrenunciablement, en un espai de llibertat i progrés social on no tingui cabuda l'autoritarisme creixent.

Acabo aquest missatge subratllant altres paraules del meu pare, "L'Estat es fa de baix a dalt i no de dalt a baix". Aquesta ha de ser la nostra tasca actual, perquè és l'hora de donar-li inexcusablement la volta a la situació i hem de saber fer-ho.
En aquest afany ens trobareu sempre a mi i al meu Família.
Europa, juny 2016 

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada