Entrevista al carlista català Ferran Lucas

Aquest barceloní catalanoparlant va ser traumàticament ferit en el romiatge carlista de Montejurra de 1976, fa 40 anys. Sospita que va ser la pròpia Guàrdia Civil d'un Estat copat per franquistes reticents a cedir poder ... Em contacten seus companys del Partit Carlí de Catalunya (cada autonomia d'Espanya té el seu partit carlista: 'la seva doctrina imposa no centralitzar-mai!), contents amb la meva novel·la de l'heroi carlista de 1840.

Ferran Lucas, persona exquisida, desmenteix el tòpic simple del carlista trabucaire i obcecat: "el carlisme sempre ha estat un moviment popular!", reivindica. Que l'astut Franco va instrumentalitzar ... i Fraga va apunyalar.

Qui li va enfonsar el crani?

Algú em va colpejar per darrere. Amb un pedrot, segurament. Potser un carlí Sixtino, potser un guàrdia civil ... Fa 40 anys.

A Montejurra, Navarra ...

Sí, el 9 de maig de 1976, i a punt vaig estar de morir ... Van caure dos companys, Ricardo García, de 18 anys, i Aniano Jiménez. Jo porto una placa metàl·lica al crani.

Què hi feien?

Celebrar la nostra romeria anual en homenatge als carlins caiguts durant la Guerra Civil: portava quinze anys acudint.

Qui va assassinar als seus companys?

Van arribar feixistes italians, francesos, argentins ... amb l'anuència de Fraga: flanquejaven a Sixte, per desbaratar el carlisme de Carles Hug de Borbó-Parma. I un, amb gavardina, va disparar a boca de canó. Jo el vaig veure!

Carlistes tots? Qui era Sixte? ¿I Carles Hug?

Carles Hug era el legítim pretendent del carlisme històric: socialdemòcrata, autogestionari i federalista. Sixte, el seu germà petit: integrista i ultradretà.

Culpa d'allò a Sixte?

Es va deixar utilitzar pel búnquer franquista, es va envoltar d'aquells fatxes. El de la gavardina es deia José Luis Marín García-Verde.

Li van detenir?

Per amnistiar-l0 mesos després. Bé ... hi ha amnistia si abans no hi va haver judici? El van deixar anar! Tots van quedar impunes.

Li va compensar a vostè algú?

El 2003 l'Estat em va oferir indemnitzar com a víctima del terrorisme: vaig refusar!

I això per què?

Van haver de enjudiciar aquells culpables i van haver de indemnitzar ells, no tu, no els diners del poble espanyol! Vergonyós.

Admirable, la seva coherència.

Jo tenia 36 anys i hi era per fidelitat als ideals que tinc des dels 14 anys, i mai els deshonraré.

Què ideals?

El meu pare va combatre com a republicà, es va lliurar d'un afusellament prop de Girona, per pèls ... Va fugir, es va ocultar a Barcelona. Però va arribar Franco i es va empassar dos anys de mili. Jo tenia tres anyets quan el vaig veure tornar i abraçar-se amb la meva mare ... Franco era un tirà, i em venia de gust plantar-li cara, contestar-...

Com?

'Afiliant al carlisme! M'ho va descobrir un col·lega del taller de xapista, Luis, de la meva edat, 14 anys: cridàvem, Rambla avall: "Separació Església-Estat!" I altres consignes contra el règim.

De debò? I no els detenien?

No. Franco tolerava el carlisme, al qual va robar els seus símbols en el decret d'unificació de 1937 entre falangistes i requetès.

¿Requetés?

Són els carlins en armes. Franco els va sacrificar en primera línia durant la guerra: els nois del Terç Mare de Déu de Montserrat, catalans la majoria, van anar caient com a mosques ...

¿Es va fer vostè carlista per antifranquista, doncs?

Sí, eren les úniques files des d'on desairar Franco. Quina altra oposició havia? No vaig saber de socialistes, comunistes ... Col·legues carlistes, de vegades, es pegaven amb falangistes ...

¿Va emprar vostè alguna vegada la violència?

Mai! Formàvem uniformats, desfilàvem, vetllàvem al Crist de Lepant a la catedral de Barcelona, ​​anàvem en processons a Montserrat ... I després de la qual de Montejurra no se'ns va legalitzar per a les eleccions de 1977, allò ens va enfonsar ...

Quins símbols distingeixen el carlisme?

La creu de Sant Andreu, en forma d'aspa, i la boina vermella.

I el seu lema: "Déu, Pàtria, Rei".

'Pàtria entesa com el teu poble, la teva terra! Consigna del primer carlisme del segle XIX, reformulada en els anys 70 per Carles Hug.

Rival de Joan Carles I, com a pretendent carlista.

Millor ens hagués anat amb un rei com Carles Hug! Home cultíssim, ha advocat pel socialisme autogestionari i federalista, amb respecte a la identitat de cada regió.

El carlisme és socialista i federalista?

Confederalista, avui: cada regió d'Espanya és sobirana per pactar amb les altres des de la seva sobirania. 'Espanya és nació de nacions!

Són independentistes, llavors?

Independentistes ... transitoris: només el estoneta que triguin a confederar democràticament els pobles d'Espanya. L'actual procés independentista català ens desagrada perquè és finalista, no el pont a la confederació! No és raonable, com tampoc ho és l'esgerro autonomista.

Els carlistes sempre descol·locant-se ...

Tenim 183 anys d'existència! I sempre en defensa dels humils contra abusos de centralistes, acaparadors, funcionaris i militaristes. I no des del marxisme, sinó des del sentit comú! I els polítics no atenen les raons de la ciutadania: les Espanyes han confederar. I jo mai he deixat ni deixaré de ser i sentir-me carlista!

De què seria capaç pels seus ideals?

Als meus companys els dic que si tornant algú a enfonsar-me el crani aconseguíssim que la gent comencés a escoltar-nos, endavant, endavant, aquí teniu el meu pobre crani! 

Publicat a La Contra de La Vanguardia