Carlistes de Catalunya: Comunicat del Rei Carles Xavier I davant la retirada del Monument al Requetè del Monestir de Montserrat: 'Sense comprendre el Terç de Nostra Senyora de Montserrat no podem comprendre mai el que és, fou i serà Catalunya'

Estimats carlistes,

Al costat de tots vosaltres, he rebut amb profunda tristesa la notícia de la retirada del monument al Requetè Ferit a l'Abadia de Montserrat. La sobtada i silenciosa naturalesa de la decisió, que no ha donat lloc a plantejar cap tipus d'al·legat ni defensa del conjunt, em resulta tan incomprensible com a vosaltres.

El desconeixement històric demostrat per les autoritats que han pres aquesta decisió és difícil d'entendre, i afegeix estupefacció a la indignació. Vull ser molt clar: ha estat una decisió errònia, precipitada i dolorosa.

Per les files del Terç de Nostra Senyora de Montserrat hi van passar uns 1.600 homes. Els seus integrants, la majoria catalans que van haver d'escapar de la seva terra per la persecució religiosa, van defensar en un context caòtic i difícil els seus ideals catòlics.

Per aquests mateixos alts ideals, i seguint el meu avi, en van morir molts, enviats freqüentment a primera línia de batalla on més altes eren les baixes. Am la tranquil·litat i fermesa que només la fe els va poder donar, els requetès van aguantar persecucions abans de la guerra, van patir el dolor de la lluita fratricida, i encara es van veure perseguits una vegada més després de la contesa.

Per més que s'hagi plantejat així des d'alguns partits de tot l'espectre polític, cal recordar allò que tots sabem: els requetès del Terç, a qui aquest monument homenatjava, no eren franquistes ni van morir per Franco. En voler igualar – i confondre– als requetès amb el franquisme, alguns adopten la mateixa propaganda que el règim franquista va imposar i que tant de mal ha fet des de llavors al carlisme, essent-li aquesta totalment aliena.

Passar com una piconadora per la història, aplanant el camí per simplificar-ho tot i distingir entre bons i dolents, ens impedeix entendre bé els fets del passat i aprendre d'ells. Retirar el monument al requeté i la simbologia carlista per ser franquista és no entendre el primer i banalitzar el segon.

Amb tot, no només el què ha de ser criticat ans també el com. La nocturnitat i sorpresa de la retirada són completament contràries al mode d'actuar que s'havia mantingut per part de les autoritats civils fins ara. Sense avís previ ni notificació pública s'ha procedit al desmantellament d'una plaça monumental molt significativa per a mi, la meva família i tot el poble carlista, En efecte no se n'ha fet pública cap negociació ni oportunitat d'intervenció pública, pel que no podem més que sorprendre'ns davant uns fets consumats. Aquesta no és la forma d'actuar que hem d'esperar dels nostres governants.

Finalment, no hem de deixar de banda el perquè aquesta decisió. La retirada del monument, de la figura visible del requetè ferit, ens fa més sensibles al mal de les víctimes republicanes? Ens ajuda a fomentar la unitat en la diversitat, a guarir ferides històriques, a entendre millor el nostre passat recent? No.
Allò que aconsegueixen els responsables d'aquestes decisions, potser amb la millor de les intencions, és empènyer als ciutadans al frontisme i la discòrdia, simplificant la memòria històrica i forçant-la fins a fer-la irreconeixible. Enlloc d'interessar-se per la riquesa i profunditat del requetè, se la caricaturitza per a convertir-la en un malvat irreal. Però els homes homenatjats fins a la setmana passada a Montserrat són pares, avis, besavis de molts de nosaltres, i d'altres molts que potser ni saben les històries que aquells ulls van veure. I la memòria?

Així doncs, sense poder entendre ni compartir el què, el com ni el per què, hem de condemnar enèrgicament la retirada del monument. La darrera proposta del monestir -contextualitzar la estàtua adaptant-ne la placa informativa- era inclusiva, oberta i conciliadora. La seva desestimació suposa una gran pena per a molts, a més d'una pèrdua immensa del patrimoni de tots.

Però on és gran la pena, més gran ha de ser l'esperança i la feina. Ens toca a nosaltres continuar recordant i defensant la memòria del Terç de Nostra Senyora de Montserrat i de tots els que hi van passar. Davant de qualsevol intent de convertir-los en fanàtics franquistes, polititzant-los en un sentit o altre, hem de honrar-los com el que foren i són: catòlics, carlistes i heroics. La memòria històrica no pot ser una arma llancívola que condemni a l'oblit de la història a als qui produeixin alguna tensió al govern de torn.
En aquest sentit us animo a mantenir viva la memòria dels requetès i del carlisme, així com la seva profunda actualitat. Ja sigui estudiant-ho i investigant-ho, com hem començat a fer recentment a la Universitat Rovira i Virgili, col·laborant en associacions o participant a la vida pública, els carlistes d'avui hem de parlar per, i defensar els carlistes d'ahir. Perquè quan més forts hem estat és quan més ens han perseguit.

[Text en la nostra llengua en l'original] I a tots els catalans us vull fer arribar un missatge particular. Sense comprendre el Terç de Nostra Senyora de Montserrat no podem comprendre mai el que és, fou i serà Catalunya. Deixar-ho caure en l'oblit i estigmatitzar-lo no és només una afronta als carlins, sinó una manera de girar la cara a un element essencial de la nostra història. Catalans de cada racó de la seva terra, conduïts a l'exili per la persecució religiosa, van donar valentament la vida. El seu sacrifici i la seva fidelitat ens han d'interpel·lar a tots, perquè només entenent-los i honorant-los podrem interpretar veritablement les nostres últimes dècades.

A la meva darrera visita a Catalunya, vaig poder compartir amb molts el meu amor per aquesta terra, compartit pel meu pare i pel meu avi, i per tots els nostres antecessors. Amb ells i amb tot el Terç, us encomano la preservació de la nostra memòria històrica perquè mai no és perdut.