Un equip de recerca liderat pel professor del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona David Cao i pel Patronat d’Estudis Osonencs ha iniciat un projecte pioner per identificar i estudiar la memòria material i simbòlica que la tercera guerra Carlista (1872-1875) va deixar a Catalunya. La iniciativa, coordinada en el marc del projecte Inventari digital de monuments i commemoracions de les guerres carlines (COMMON), ha rebut 10.000 euros dels ajuts Creu Casas Sicart 2025, destinats a impulsar la recerca en l’àmbit local i comarcal. Ara s’ha centrat en la darrera carlinada, però es preveu que en fases futures s’estengui a les altres guerres carlistes. L'equip investigador ha documentat més de seixanta memorials entre monuments, commemoracions i noms de calç, escampats per disset comarques catalanes.
La tercera guerra Carlista va ser la més significativa de les tres que van succeir durant el segle XIX. Aquesta va esclatar a causa de l'abdicació de la Reina Isabel II i de la inestabilitat política que el va seguir. El Rei Carles VII (Carlos de Borbó i Àustria-Est) va ser el líder i principal instigador d'aquesta revolta, destacant per una major organització que en els conflictes anteriors, a més de disposar d'un suport considerable al País Basc i Navarra. Tot i que inicialment van aconseguir diversos èxits militars, la manca d'un suport més ampli i la capacitat del govern liberal per organitzar una resistència efectiva van portar a la derrota. Es tracta d'un treball meticulós que ha comptat amb la col·laboració activa de diversos centres d'estudis locals, arxius comarcals i institucions de recerca patrimonial: el Patronat d'Estudis Osonencs, l'Institut d'Estudis Empordà, L'Espitllera Fòrum d'Estudis Segarrens, el Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, el Centre d'Estudis Granollers. L'anàlisi es basa en fonts com ara la premsa de l'època, la documentació municipal, els arxius parroquials, els registres militars o les fotografies històriques. A més a més del valor històric i patrimonial, l'equip de recerca destaca la complexitat metodològica d'un projecte d'aquestes característiques. "En el moment de documentar tots aquests elements memorials, hem recorregut a fonts molt diverses", explica Cao. Aquesta diversitat ha requerit la complicitat d'arxius i entitats locals, ja que, tal com afegeix el professor, “la presència d'aquesta memòria al territori és força capil·lar”.
Un dels aspectes més reveladors de la investigació ha estat la comprovació que les commemoracions carlistes van conviure, durant dècades, amb altres memòries rivals. Aquesta superposició va donar lloc a veritables “guerres de memòries”, amb episodis de violència simbòlica i tensió política. "Tenim identificades nombroses mostres d'oposició a les iniciatives memorials liberals i republicanes, i això ens revela que aquests passats recuperats per al present podrien tenir capacitats de cohesió i divisió alhora", explica Cao. Lluny de ser un moviment anecdòtic o marginal, el carlisme va tenir una influència profunda a la societat del segle XIX. "Les guerres carlistes no són únicament conflictes dinàstics. Formen part d'una dialèctica de revolució i contrarevolució que acompanya la construcció del món contemporani", relata Cao. Estudiar-les ens apropa a qüestions centrals com ara la politització de les classes populars, la construcció de l'Estat liberal espanyol o la creació d'imaginaris col·lectius amb gran capacitat de perdurabilitat”.
Per això insisteix que el carlisme s'ha d'entendre com un component estructural de la història contemporània. "És un moviment de llarga durada, amb capacitat dʻadaptació i transformació, que va saber connectar amb el catolicisme militant i que va transmetre la seva memòria a través de xarxes familiars i comunitàries". “Cal fugir de la idea que el carlisme va ser un moviment unívoc: històricament ha estat plural”, sentencia.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada