La monarquia espanyola fou molt abans que la "nació espanyola"

Molts confonen nació espanyola amb Monarquia Espanyola i s'arroguen a la primera més història de la que realment té, doncs jurídicament i administrativa la "Nació Espanyola” comença amb la Constitució de Càdis, l'anomenada Pepa de 1812 .

Celebrem la Hispanitat , i molts associen aquest fet a la " Nació Espanyola " de manera errònia.

Els professors John H. Elliott i H. G. Koenigsberger definiran la Monarquia Hispànica o espanyola d'Antic Règim , com una monarquia COMPOSTA , TERRITORIAL , pactista , I polisinodial .

- COMPOSTA I TERRITORIAL , perquè la mateixa estava formada per diferents estats territorials polítics independents i quasi- sobirans , ja que la sobirania era del Rei i també de les institucions d'aquells estats: Corts , Concejos , Consells , tribunals de justícia, Hisenda.

- Pactista i polisinodial , pels nombrosos Consells i subconsells : Consell de Castella , d'Aragó, Cancelleria Reial, Generalitat Valenciana , Generalitat Catalana , ... L'existència d' allò implicava un Pacte que el Rei tenia amb cadascun dels pobles de les Espanyes , o millor dit amb els habitants de cada un dels estats , com si el Rei que els manté units , fora Rei de cadascun dels diferents estats .

Celebrem la Hispanitat creient que es tracta de la celebració de la "nació espanyola " dels " patriotes jacobins". Gran error ! . Perquè la Monarquia Espanyola va ser una Monarquia Confederal, mai centralista. Perquè no existia un estat o un govern unitari, com existiria després 1812 amb la instauració burgesa capitalista de la Constitució de Cadis .

JOHN H. ELLIOTT (Reading, 1930), mestre d'hispanistes i premi Príncep d' Astúries en 1996, ha ensenyat, al llarg de la seva dilatada carrera acadèmica, al Trinity College de Cambridge, al King s College de la Universitat de Londres, en l'Institute for Advanced Study de Princeton, i a la Universitat d'Oxford, de la que va ser Regius Professor des de 1990 fins a la seva jubilació el 1997. Entre la seva extensa bibliografia s'han de citar La revolta catalana , 1598-1640 (Crítica, 1989) , L'Espanya Imperial (Barcelona , 1969) , Poder i Societat en l'Espanya dels Àustries (Crítica, 1982) , Richelieu i Olivares (Crítica , 1984) o L'Europa dividida, 1559-1598 (Crítica , 2002).