Crònica de l'acte sobre els carlistes i l'Onze de Setembre

El passat 13 d'octubre la Sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès va acollir una trentena de persones per debatre sobre l'actitud dels carlistes sobre l'Onze de Setembre de 1.714. L'acte, organitzat per Els Amics de la Història del Carlisme, fou presentat per Beatriz Pinilla de Joves Carlins qui va repassar els diferents esdeveniments carlistes que el propi Ateneu Barcelonès, entitat catalana emblemàtica, havia acollit els darrers anys.

El primer dels tres ponents a intervenir fou Bernat Castany i Magraner, doctor en filosofia i ponent de la secció de cultura i secretari de l'Ateneu Barcelonès.Castany va fer una ràpida visió del que no és el carlisme, del que no ha sigut i va desfer-se dels tòpics sobre aquest moviment polític que és el més antic d'Europa encara existent. De forma amena va introduir els elements que els altres dos ponents van concretar.

Jordi Vàzquez , historiador especialista en carlisme contemporani, va parlar sobre la temàtica de "El 9N com a continuïtat del 11S i de les guerres carlistes". Va començar amb la primera partida carlista, a Prats de Lluçanès, mostrant evidències de la continuïtat històrica a partir de llavors amb un ideal català, catalanista però partidari de participar en unes Espanyes confederals, forals i plurals. Així va recordar Ramon Cabrera, Tomàs Bertràn i Soler, la participació del Partit Carlista a Solidaritat Catalana el 1907, l'Estatut carlista de 1930, Tomàs Caylà, l'anti franquisme de Sivatte o els posicionaments per l'autodeterminació dels anys setanta i a favor del 9N de l'actual Partit Carlista.

Llluís Ferran Toledano, professor d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, va parlar de "Els Furs i la cultura política catalana contemporània."De fet va realitzar un recorregut invers a la intervenció anterior, partint de l'Onze de Setembre 1.714 va anar mostrant l'evolució bibliogràfica de pensament hereva d'aquella data demostrant com l'esclat del carlisme era la seva continuïtat. Per tot plegat va mostrar l'interès dels historiadors carlistes per l'Onze de Setembre i la continuïtat amb els voluntaris reialistes i els qui van combatre l'ocupació francesa de Napoleó al segle XIX.

En acabat hi hagué un torn de paraules de manera que la xerrada va convertir-se en un format propi del carlisme, autogestionat i social, enlloc d'un acte protocolari i acadèmic. S'hi va debatre sobre el Requeté, el paper del Lluçanès en el carlisme català o els elements de transformació social del propi carlisme actual.

Foto: Jordi Aragonès