• Facebook Twitter

Carlistes de Catalunya

Carlistes de Catalunya és un moviment nacional català a favor del carlisme legítim representat políticament de forma principal pel Partit Carlista.

Com a tal té un projecte socialment basat en el socialisme autogestionari.

Com a tal té un projecte nacionalment basat en el dret a l'autodeterminació per a Catalunya i la resta de pobles de les Espanyes; així com pel federalisme.

Com a tal reconeix com a legítimes les aspiracions de Carles Xavier I de Borbó Parma al tron.

dilluns, 15 de juny del 2015

Acte carlista a Barcelona el proper dimecres





El proper dimecres 17 de juny es realitzarà la conferència "El carlisme dins del franquisme (1936-1975). La metamorfosi del carlisme català" de l’historiador Robert Vallverdú (Professor associat d’Història a la URV).

Será a les 19:00, a la Sala Segarra de l’Ateneu Barcelonès. Presentarà l’acte el Sr. Solé i hi parlaran el Xavier Lubelza Roca, sotscanceller de la Reial Ordre de la Legitimitat Proscrita (ROLP) i president dels Amics de la Història del Carlisme de Catalunya i l’autor del llibre.

L’historiador Robert Vallverdú, culmina la seva quadrilogia sobre el carlisme català a Catalunya, amb el llibre “La metamorfosi del carlisme : del Déu, Pàtria i Rei a l’Assemblea de Catalunya (1936-75)”.

Es tracta d’una època especialment rellevant: la guerra civil, amb les baralles entre carlins i falangistes, el franquisme ­amb les lluites entre els grups carlins profranquistes i antifranquistes­ i els inicis de la transició, quan el carlisme es va desfer després dels embolics dinàstics i de la preponderància del rei Joan Carles.

Entre les principals conclusions destaca el gran esforç del príncep Carles Hug per modernitzar el carlisme. Cal tenir present que des de l’octubre de 1833, quan es varen aixecar les primeres partides carlines fins avui, han passat més de 180 anys i això vol dir dues coses: que el carlisme és el partit més antic d’Espanya i que durant aquests anys les persones han evolucionat i han canviat els costums, la vida, el pensament i l’economia.

Però el carlisme cap als anys seixanta del segle anterior continuava unit al quatrilema del segle XIX (“Déu, Pàtria, Rei i Furs”), mentre que la societat avançava i evolucionava cap a formes més modernes.

Els Borbó-Parma s’adonaren que el carlisme no podia mantenir-se ancorat en el passat i decidiren transformar-lo, actualitzar-lo i adequar-lo als temps moderns, sense renunciar a res del passat. Carles Hug va promoure una àmplia democratització interna i una evolució lògica que el va portar a adoptar el socialisme autogestionari i la participació activa a l’Assemblea de Catalunya i en les plataformes d’oposició al franquisme.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada