Aquesta setmana s'han produït diversos atacs terroristes a França,
Tunísia, Somàlia, el Kurdistan de Síria i Kuwait. En total han mort més
de 270 persones. Han estat reivindicats per un grup anomenat Estat
Islàmic. L'islam no ha estat prohibit. Cap símbol islàmic ha estat
prohibit.
La setmana passada un desequilibrat va matar 9 persones als Estats Units. No formava part de cap grup, va actuar unilateralment. Tot i això s'han fet públiques dues fotografies d'ell amb la bandera dels Estats Confederats d'Amèrica. Immediatament la bandera ha estat demonitzada, eliminada de llocs públics i condemnada.
L'assassí de Charleston era un individu desequilibrat. Els membres de l'Estat Islàmic formen part d'un grup organitzat amb desenes de milers de persones que pretenen imposar l'islam al món. Permetre l'expansió de l'islam o condemnar-lo en base als atemptats de l'Estat Islàmic és debatible. Condemnar la bandera confederada per l'ús d'un individu no.
La bandera confederada representa una herència. Com molt bé argumenta el lema dels seus partidaris "Heritage, Not Hate". Els Estats del Sud tenien un model propi, erròniament se'l vincula a l'esclavisme. No és cert. En aquella època també hi havia estats esclavistes al Nord. I molts esclavistes al Nord. La bandera britànica representa l'esclavisme doncs l'Imperi Britànic en fou un ferm partidari i promotor.
El model social confederat tenia errades però era un model propi que va escollir, democràticament, la secessió. I fou obligat, per les armes, a defensar-se. I fou obligat, amb violència, a reintegrar-se. La bandera confederada és un homenatge, també, a tot aquell jovent que va morir en defensa d'uns ideals; alguns d'ells anti esclavistes. Els ideals de la família, la tradició, la cohesió social, el cristianisme, el model agrari front la revolució industrial i les conseqüències que en patim (ecològiques, econòmiques i de destrucció social pel culte als diners). L'heritage és recordar, honrar, a les persones que creien en aquest model i van arribar a morir per ell. També molts hi van morir per aquesta bandera essent de raça negra o índia, com els cherokee.
La guerra civil americana no fou per l'esclavisme. Fou per imposar un model de destrucció i culte al diner d'una majoria a una minoria. No tots els estats esclavistes se separaren, alguns van continuar a la Unió. Endemés, molts prohoms eminents surenys; el propi General Robert Lee o i el President Jefferson Davi; alliberaren llurs esclaus, fins i tot hom creu que, amb el temps, ho haurien suprimit com a un anacronisme.
Defensar el dret d'hissar la bandera confederada és defensar la llibertat de cadascú a entendre la història a la seva manera. I molts sudistes, encara avui, entenen la seva derrota amb un record afectiu cap als seus familiars assassinats. El liberalisme sovint defensa la llibertat mentre sigui la "seva" llibertat.
Una darrera nota. Els qui avui fan crida de lluita contra l'esclavisme són els mateixos que defensen amb ungles i dents el model capitalista. Un model on els treballadors són esclaus. No els espereu denunciant les condicions d'esclavatge de treballadores tèxtils al Marroc o Bangladesh. En aquest cas, per a ells, prima la llibertat, la de mercat.
La setmana passada un desequilibrat va matar 9 persones als Estats Units. No formava part de cap grup, va actuar unilateralment. Tot i això s'han fet públiques dues fotografies d'ell amb la bandera dels Estats Confederats d'Amèrica. Immediatament la bandera ha estat demonitzada, eliminada de llocs públics i condemnada.
L'assassí de Charleston era un individu desequilibrat. Els membres de l'Estat Islàmic formen part d'un grup organitzat amb desenes de milers de persones que pretenen imposar l'islam al món. Permetre l'expansió de l'islam o condemnar-lo en base als atemptats de l'Estat Islàmic és debatible. Condemnar la bandera confederada per l'ús d'un individu no.
La bandera confederada representa una herència. Com molt bé argumenta el lema dels seus partidaris "Heritage, Not Hate". Els Estats del Sud tenien un model propi, erròniament se'l vincula a l'esclavisme. No és cert. En aquella època també hi havia estats esclavistes al Nord. I molts esclavistes al Nord. La bandera britànica representa l'esclavisme doncs l'Imperi Britànic en fou un ferm partidari i promotor.
El model social confederat tenia errades però era un model propi que va escollir, democràticament, la secessió. I fou obligat, per les armes, a defensar-se. I fou obligat, amb violència, a reintegrar-se. La bandera confederada és un homenatge, també, a tot aquell jovent que va morir en defensa d'uns ideals; alguns d'ells anti esclavistes. Els ideals de la família, la tradició, la cohesió social, el cristianisme, el model agrari front la revolució industrial i les conseqüències que en patim (ecològiques, econòmiques i de destrucció social pel culte als diners). L'heritage és recordar, honrar, a les persones que creien en aquest model i van arribar a morir per ell. També molts hi van morir per aquesta bandera essent de raça negra o índia, com els cherokee.
La guerra civil americana no fou per l'esclavisme. Fou per imposar un model de destrucció i culte al diner d'una majoria a una minoria. No tots els estats esclavistes se separaren, alguns van continuar a la Unió. Endemés, molts prohoms eminents surenys; el propi General Robert Lee o i el President Jefferson Davi; alliberaren llurs esclaus, fins i tot hom creu que, amb el temps, ho haurien suprimit com a un anacronisme.
Defensar el dret d'hissar la bandera confederada és defensar la llibertat de cadascú a entendre la història a la seva manera. I molts sudistes, encara avui, entenen la seva derrota amb un record afectiu cap als seus familiars assassinats. El liberalisme sovint defensa la llibertat mentre sigui la "seva" llibertat.
Una darrera nota. Els qui avui fan crida de lluita contra l'esclavisme són els mateixos que defensen amb ungles i dents el model capitalista. Un model on els treballadors són esclaus. No els espereu denunciant les condicions d'esclavatge de treballadores tèxtils al Marroc o Bangladesh. En aquest cas, per a ells, prima la llibertat, la de mercat.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada