Els carlistes de la Comunió Tradicionalista renovaren els òrgans de govern del seu partit i també votaran tres ponències ideològiques sobre tres temes: "La família", "La societat" i "La Hispanitat" cridant l'atenció que aquesta branca del carlisme es planteja de nou la seva posició davant la monarquia.
Quan Carles Hug de Borbó-Parma va donar el gir a l'esquerra, els militants més conservadors no van seguir en Partit Carlista i van formar altres organitzacions que van convergir el 1986 a l'actual Comunió Tradicionalista Carlista. D'aquesta manera, encara que òbviament segueixen sent monàrquics, aquests carlistes no tenen des de llavors a un pretendent al tron, ja que no segueixen tampoc a l'actual Rei i fill de Carles Hug, Carles Xavier de Borbó-Parma. En les ponències per a aquest congrés, diversos ideòlegs d'aquesta branca del carlisme aposten per estudiar i replantejar-se la posició sobre la monarquia i la corona. Però no per apostar per Carlos Javier de Borbó-Parma (almenys no per ara), i menys per virar cap al republicanisme.
Javier Barraycoa, escriptor i professor universitari català, ha elaborat la ponència sobre la Hispanitat. Barrayoca considera que "pensar el la Hispanitat inevitablement ens porta a pensar en la Monarquia espanyola segons el model tradicional i no el liberal", és a dir, no en l'actual monarquia de Felip VI. I és aquí on aquest conseller nacional de la Comunió Tradicionalista Carlista introdueix la seva proposta sobre la posició davant la monarquia: "Si aspirem a restaurar una monarquia tradicional i legítima, encara que sigui a molt llarg termini, no pot delimitar el contingut d'aquesta institució amb la dinastia que l'ha d'encarnar ". D'aquí que proposi que es porti a terme" un estudi jurídic sobre la successió legítima ". Els carlistes basen el seu nom en la disputa dinàstica per la successió de Ferran VII, que va acabar amb la llei sàlica que hauria impedit regnar a la seva filla Isabel II, que s'hauria vist desplaçada pel germà del rei, Carles Maria Isidre, primer pretendent carlista .
La successió d'aquesta línia dinàstica va acabar amb Alfons Carles de Borbó-Àustria Est. A partir d'aquí, el carlisme es va escindir en diverses branques amb diferents pretendents, sense dubte essent la principal de les quals és el citat Rei Carles Xavier de Borbó-Parma. D'aquí que ara els carlistes de la Comunió Tradicionalista Carlista es plantegin un estudi sobre la "successió legítima". "Aquest estudi és merament teòric sense ànim de confrontar al carlisme sinó per tenir un plantejament seriós del que partir a l'hora de concretar -si Déu permet- la personificació de la dinastia legítima ", precisa Javier Barraycoa.
Aquesta proposta no és aïllada en el marc d'aquest congrés. L'autor de la ponència sobre "La família", l'advocat Javier María Pérez-Roldán, introdueix un punt "Sobre la Família Reial". D'una banda, afirma que "l'absència de reconeixement del Rei Legítim no és tan urgent com podria semblar, per de sempre els carlistes hem considerat la monarquia com la cúspide del nostre sistema polític" .Però a continuació afegeix que "tot i això, si convindria estudiar detingudament la qüestió dinàstica ". "Si després del seu estudi existís una conclusió segura i indubtable, des de la perspectiva jurídica (única vàlida en aquest tema)", assegura l'autor d'aquesta ponència de la Comunió Tradicionalista Carlista, "s'hauria obrar en conseqüència".
Continua proposant que "de la mateixa manera, si no pogués haver una conclusió segura i indubtable jurídicament caldria obrar en conseqüència en el sentit de no reconèixer a cap dels actuals pretendents i arbitrar un sistema (un Consell) que en el futur pugui donar conclusió al debat jurídic sobre el legítim titular de la Corona ".
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada