Compleganza, aliança entre el carlisme i l'independentisme aragonès

 La col·laboració política entre el partit independentista Estau Aragonés i el Partido Carlista de Aragón va començar oficialment la tardor de 2019.Tot va començar amb una primera reunió proposada per Estau Aragonés el setembre de 2019. Des de llavors, aquesta entesa ha evolucionat fins a materialitzar-se en una aliança més estreta, coneguda com a Compleganza por Aragón. Aquesta plataforma ha estat impulsada per ambdues formacions per bastir una alternativa sobiranista aragonesa.

El projecte va arrencar en descobrir punts en comú basats en el socialisme autogestionari, la recuperació dels drets històrics i la defensa de la sobirania d'Aragó. El projecte  de Compleganza (terme aragonès que evoca una reunió per culminar un treball) es va formalitzar com l'eix per aglutinar l'aragonisme progressista. El maig de 2025, ambdues organitzacions van fer un pas ferm en constituir la comissió permanent de Compleganza por Zaragoza (CxZ). També durant la primavera de 2025, el partit independentista Estau Aragonés va aprovar oficialment l'establiment d'una coalició electoral formal amb el Partit Carlista d'Aragó.  La col·laboració ha continuat madurant fins al punt de plantejar la transformació definitiva de la Compleganza en una coalició electoral unitària per concórrer conjuntament a les eleccions municipals de l'any 2027.

Read more »

Conferència "Els carlins catalans i el foc de Molins de Rei"

Els Carlins eren els seguidors de Carles Maria Isidre, que va ser un dels pretendents a la corona d’Espanya a principis del segle XIX. Eren contraris a la instauració del liberalisme a Espanya.

El conflicte entre carlins i liberals originà nombroses insurreccions durant el segle XIX que van esdevenir autèntiques guerres civils: les Tres Guerres Carlines.

Els carlins catalans també van ser un moviment polític i militar tradicionalista i antilliberal que defensava l'absolutisme, l'Església, i alhora la recuperació de les institucions i furs propis de Catalunya.

La Tercera Guerra Carlina va ser el darrer gran conflicte carlí. Van arribar a establir un govern paral·lel a Catalunya fins que al 1876 van ser derrotats per l'exèrcit centralista.

A les hores és quan succeeix el "Foc de Molins de Rei", un inesperat atac a sang i foc perpetrat a finals de juny de 1875 per les tropes carlines comandades pel general Francesc Savalls. El 25 de juny els carlins van penetrar amb èxit a la vila de Molins de Rei, de la qual foren foragitats ràpidament en apropar-se una columna de l'exèrcit alfonsí. El dia 27 hi tornaren i aquest cop van entrar a la vila i causaren diverses morts i greus danys materials.

La vila de Molins era encara una vila pagesa, però tenia una considerable arrel liberal i estava controlada per una petita guarnició militar de l'exèrcit governamental i per voluntaris de la vila. 

Segons el bàndol que explica la història, va ser un atac terrible o no va passar res greu.

Ens explicà que van morir un centenar de persones d'ambdós bàndols i va esmentar els noms de molinencs que van protagonitzar el conflicte.

També va destacar la fotografia de BARTOMEU BONSOMS, fill de Molins de Rei, Capità del Batalló Franc Mòbil de Catalunya, núm. 7. (1874) i el document en el qual el Govern de la República li concedeix la Creu de Primera Classe del Mèrit Militar Roja pels mèrits obtinguts en la defensa de Manresa dels atacs carlistes l'any 1874, que s'exposa en una de les vitrines del Museu.  Els Amics del Museu de Molins van organitzar una xerrada amb Lluís Ferran Toledano, professor agregat de la UAB i el  va omplir el 12 de juny amb la conferència "Els carlins catalans i el foc de Molins de Rei".

Read more »