Montejurra 2018: Federalisme per a Conviure

Programa d'actes:DISSABTE, dia 5 de maig:18'30: recepció al Cercle d'Estella / Lizarra a les delegacions carlistes de les Espanyes.19 hores: Consell Federal de Direcció.21'30 hores: sopar al restaurant Casanova.DIUMENGE, dia 6 de maig:10 h: inici del Via Crucis des de la 1a creu fins al cim on es farà un respons i es recordarà a tots els carlins difunts.A les 11 hi ha una missa pública al monestir d'Iratxe en la qual també es tindrà un record per a tots els difunts carlistes.A la sortida de la missa, com és habitual, es farà una parada al monòlit que recorda a Ricardo i a Aniano.13 Hores: Acte polític a la Campa de la Fuente de la Tejería en què intervindran Ton Aluja, company del Partit Carlí de Catalunya, el secretari de Navarra, José Lázaro Ibáñez, i el secretari general Federal, Jesús M. Aragón.14'30 hores: dinar popular a la seu del Partit a Estella / Lizarra (Plaça de la Coronació, Núm 4, davant de l'estació d'autobusos).Telèfons per apuntar-se a sopar de dissabte, així com al dinar del Diumenge: 609 18 28 25 (Maribel), i 661 00 13 00 (Dolors).

Castellà

Read more »

Què ha passat amb la guardiola de les pensions?

Què ha passat amb la guardiola de les pensions?
No és absurd afirmar que no hi ha diners per a les pensions públiques i oferir desgravaments a les contribucions a les pensions privades?
La guardiola de les pensions s’ha buidat. I aprofitant l’ocasió, tornen una vegada més sobre el tema de la crisi de les pensions i, com no, sobre la recomanació que es facin pensions privades. Han observat que aquesta campanya s’intensifica sempre a cap d’any, quan les persones que tenen estalvis busquen com col·locar-los pagant el mínim d’impostos? I, clar, existeixen desgravaments fiscals per a les pensions privades. No és absurd afirmar que no hi ha diners per a les pensions públiques i oferir desgravaments a les contribucions a les pensions privades? Solament això ens havia de fer sospitar que alguna cosa estrany, per usar paraules suaus, s’oculta després del tema de les pensions.
S’està acabant la guardiola de les pensions. No era para això precisament pel que s’havia establert la guardiola? Perquè quan les cotitzacions no bastessin es poguessin pagar igualment les pensions? Per què llavors tanta alarma? Si de debò està tenint lloc una ‘recuperació’, haurien de recuperar-se les cotitzacions i la guardiola. Però clar, com la recuperació, suposant que sigui real, té lloc amb una gran precarietat laboral i salaris de misèria, no es recuperen les contribucions a la Seguretat Social. Aquí està, per tant, un primer element que cal plantejar: millorar els salaris i l’estabilitat laboral i no plorar com plañideras perquè els jubilats viuen massa anys. Encara que desaparegui la guardiola, les contribucions normals segueixen i, si els salaris fossin decents, de la mateixa forma que en molts altres anys amb les contribucions, podrien finançar-se les pensions.
Però totes les ocasions són bones per tornar una vegada més al tema de la insostenibilitat de les pensions: hi ha massa vells i viuen massa anys —no s’atreveixen a dir-ho així però és el que es trasluce del seu tractament del tema—, i no hi ha diners per mantenir-los. És un argument totalment fals en totes les seves facetes. Com es distribueix la riquesa d’un país per pagar les despeses col·lectives? Qui decideix quines despeses es financen i quins no? Qui decideix que és millor finançar l’Exèrcit, certes infraestructures, les ambaixades o el rescat bancari que mantenir als ancians?
Si tots aquests aspectes i molts uns altres es financen a través dels impostos, per què no les pensions? Si no arriba amb les cotitzacions, per què no es poden finançar les pensions amb impostos, com tots els altres despeses col·lectives d’una societat?
En un moment de la nostra història es va decidir que les pensions públiques es financessin solament amb les contribucions dels treballadors en actiu. El que fa que les pensions no siguin més que transferències entre treballadors. És una forma, però no l’única. De manera que la resta de la població, especialment aquells que obtenen beneficis de les empreses, no participa per res a mantenir a aquells que han produït la riquesa que ha fet que el país arribi on està ara.
Arguments falsos
El tema està replet d’arguments falsos. Com a mostra, un que hagués de fer sonrojar als economistes que, no obstant això, ho usen sense descans. Es refereix al tema que no hi haurà suficients treballadors per mantenir als pensionistes. En el cas de l’Estat espanyol, com s’ha decidit prèviament que les pensions públiques solament es financin amb les contribucions dels treballadors, els salaris són rellevants. Però aquesta és una opció política.
En realitat, per al finançament de les pensions, el nombre de treballadors no importa per res, la qual cosa explica és la riquesa que els treballadors produeixen. El que importa per avaluar la capacitat de finançar les pensions és la producció de riquesa i la seva distribució. I en l’Estat espanyol es produeix molta més riquesa que fa 40 anys i s’espera produir més en el futur. Per què no es considera això en lloc d’embullar amb el nombre de treballadors? No és el nombre de les persones que treballen, sinó el que aquestes produeixen i com es distribueix el que importa. Es pot creure que no ho saben els economistes, o a qui convé aquest error?
S’ha fet una gran difusió del comentari de l’OCDE que nostres pensions són massa altes. S’ha observat com viuen els pensionistes espanyols que, a més, amb freqüència mantenen als seus familiars més joves? La proporció de les pensions és més alta que en alguns altres països, però els salaris són molt més baixos, amb el que es cobra realment menys. Es poden tergiversar molt les coses amb les estadístiques quan convé. Sense oblidar que l’OCDE és una de les grans institucions internacionals amb polítiques econòmiques neoliberals.
Hi ha o no hi ha diners?
El tema de la insostenibilitat de les pensions torna cada cert temps. En part, perquè en les societats modernes s’ha assumit la idea que sostenir a la gent quan no produeix és un cost, encara que produís molt en la seva vida activa, però, sobretot, perquè el que els poders fàctics, econòmics i polítics persegueixen és que la gent que pot estalviar es faci pensions privades, que permeten sucosos beneficis al capital financer.
Però considerem el tema en la seva dimensió real: com és que en un país que no té diners per finançar les pensions públiques existeix aquests mateixos diners si les pensions són privades? Hi ha o no hi ha recursos reals per mantenir als ancians?
Les pensions privades són un estupend negoci per al capital financer. Però són un disbarat per als pensionistes. Per a aquests, és molt arriscat posar els diners en pensions privades que depenen de la Borsa, perden valor amb la inflació i són molt cares, doncs cobren comissions per gestionar-les. I en el social són enormement injustes, doncs solament els qui poden estalviar podran tenir-les. Què es farà amb els milions de persones que no poden estalviar?
L’alarma causada perquè s’acaba la guardiola té unes bases i unes raons fal·laces que es poden resoldre amb relativa facilitat si es vol realment solucionar el problema. Si no arriba amb les contribucions dels actius, que les pensions es financin com tots els altres despeses socials, amb impostos. Vivim en una societat relativament rica que, si distribueix ben el que produeix, pot permetre viure decentment a tota la seva població.
* Miren Etxezarreta és economista i membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa. Article publicat a la revista El Salto.

Read more »

Els monàrquics italians a les eleccions del 4 de març

El moviment polític Italia Reale es presenta en la coalició 'Blocco Nazionale per le Libertà'. Ho fa conjuntament amb Demo Cristiana. Entre les propostes de la coalició monàrquica hi ha:
- desgravacions fiscals en proporció el nombre de fills
- prestigiar les classes mitjanes, els professionals i artesans
- protegir el parlament dels grups de pressió (fet que s'aconseguiria amb una monarquia)
- reforma territorial per a potenciar les províncies
- Oposició a l'ius soli, com també defensa el Moviment 5 Stelle
- Servei militar de 3 mesos
- Condonació dels deutes tributaris menors

Read more »

La Vanguardia entrevista Carles Xavier: “Ser príncep m’ajuda a millorar el benestar comú”

“Ser príncep m’ajuda a millorar el benestar comú”

Vol ser rei?
Què li va respondre el meu pare quan li va preguntar això mateix aquí ara fa onze anys?
“No és prioritat”, em va dir Carles Hug, que en pau descansi.
I va afegir: “Sóc legatari d’uns drets històrics que no abandono.., però la prioritat són sempre les llibertats dels pobles”, oi?
Sí, això em va dir.
Doncs jo hi coincideixo, i aprofito la meva posició com a príncep per ajudar a millorar el bé comú, el benestar dels pobles.
No entrevisto un príncep cada dia...
Mort el meu pare, fa sis anys, avui sóc cap de la casa Borbó-Parma, i hereu dinàstic de la legitimitat carlina.
El cap d’una altra casa de la seva família és avui el rei d’ Espanya...
Felip VI, sí.
Com es porten vostès dos?
Molt bé. No plantejo cap plet. El seu pare va pilotar la transició democràtica, un anhel que el meu pare compartia. És respectaven.
Queden encara carlins per aquí?
A Espanya molta gent m’expressa sempreel seu afecte pel carlisme, per vincles fami­liars, és un moviment de fons popular. ésper això que he vingut ara a Barcelona!
Per a què?
Per presentar al poble carlí el meu fill nounat, Carles Enric: ell serà un dia el meu successor i hereu de la causa i els valors del carlisme.
Quins valors són els del carlisme?
Llibertats individuals i justícia social, confederalisme i democràcia. I democràcia no és només votar: és participar! El poder és del poble, emana des de baix i es delega a dalt: el contrari no és democràcia.
I allò de “ Déu, pàtria, rei”?
L’anticlericalisme liberal del segle XIX va beneficiar minories burgeses fent mal als més humils..., i el carlisme va reaccionar! Avui ens inspira el catolicisme del papa Francesc, compromès amb la sostenibilitat.
Pàtria.
Al·ludeix als furs, lleis del poble sobirà: el carlisme és foralista i confederalista.
El poble català és sobirà, doncs?
No vull interferir en la política espanyola.
Insisteixo a conèixer la visió carlina d’aquesta qüestió.
Amb el sistema foral i federal carlí, no es­taríem en aquest punt de confrontació.
Segur?
Espanya no és una, sinó plural. M’agrada parlar de “les nostres Espanyes”, cadascuna amb la seva identitat singular: un r ei carlí vol ser-ho de les Espanyes.
Però... per a què serveix un rei, avui?
És molt útil com a símbol identitari i serveix com a fusible últim d’una democràcia: pot alertar de la seva perversió.
Espanya és avui jacobina?
Napoleó Bonaparte va portar a Espanya l’Estat centralista. I el centralisme és sempre un error! El poder d’un carrer ha de ser dels seus veïns, i anar unint-nos tots –de baix a dalt– fins a gestionar Europa.
Franco va ser bonapartista, llavors?
Va centralitzar tot el poder: Franco va expulsar d’ Espanya el meu avi, X avier, perquè s’oposava al seu decret d’unificació de ­carlins i falangistes. I el 1969 va expulsar el meu pare, Carles Hug, just després d’haver nomenat com a successor seu Joan Carles a títol de rei.
El seu pare i el seu avi van ser antifranquistes?
És clar, i al general Franco li inquietava el carlisme, per ser un moviment popular. El meu pare, el 1976, em fa fer venir a conèixer Espanya, acompanyat per la meva institutriu basca.., i la Guàrdia Civil em va retenir.
Com és això?
Els franquistes encara manaven molt, van organitzar la matança contra el carlisme a Montejurra.. “És que el règim té por d’un nen de set anys?”, va publicar la premsa, i em van deixar anar. L’avi ja m’havia explicat com Franco va desitjar que Hitler el matés...
Sí?
Resistent a França, va ser enviat al camp ­nazi de Dachau, i Franco es va encongir d’espat­lles quan Hitler li va preguntar què n’havia de fer. Un dia li vaig preguntaral meu avi si Dachau no va destruir la sevafe en la humanitat... “Al contrari!”, em vadir ell.
Per què?
“Cada dia vaig presenciar actes d’heroisme, els presos s’ajudaven malgrat l’amenaça de ser executats: la meva fe en la humanitat va créixer!”. Jo he heretat la confiança de l’avi.
I a què es dedica vostè?
Fomento l’economia circular, sostenible. Es tracta de produir riquesa sense menyscabar el medi ambient i la justícia social. De Terra només n’hi ha una i és de tots, i és molt injust que una minoria abusiva s’enriqueixi en perjudici del benestar de la majoria.
Això sona carlí...
Hem estat molt inconscients, però avui sabem que podem minimitzar danys. No suportaria que un dia el meu fill em retragués: “Coneixíeu els perills, pare, i no hi vau fer res?”. Per això reuneixo sectors empre­sarials, socials, polítics, legislatius...: ja hem aconseguit acordar que tota l’energia d’Holanda sigui renovable l’any 2090.

Príncep

El príncep Carles Xavier és per als carlins l’hereu dinàstic d’una causa que va encendre tres guerres civils durant el nostre segle XIX i que també palpitava al sagnant epíleg del 1936. El príncep Carles Xavier és un europeista poliglot –parla castellà, francès, neerlandès, anglès, alemany i italià–, pioner en la defensa de l’economia sostenible a Europa i artífex de grans acords en aquest àmbit. Fidel als ideals dels seus avantpassats i als valors del carlisme popular (re­ligiós, monàrquic, fo­ralista, confederalistai social), hi ha qui m’apunta que les seves lúcides aportacions ­poden investir-lo coma ferm candidat a ocupar algun dia la presidència d’Europa.

Font

 

Read more »

Carlisme a Berga: Acte sobre Notaris Carlistes

Divendres dia 29 a les 18h al Casal Cívic de Berga. Presentació del llibre sobre els Notaris Carlistes a Catalunya (1833-1840).

Read more »

Acte avui a Mataró: 10 minuts de silenci per escoltar el Nadal

Des de fa dissets anys i de forma ininterrompuda, una colla d’entitats de Mataró – la revista Valors, Justícia i Pau-Maresme, el Grup Tercer Món-Mataró, Acció Catòlica Obrera i la Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU– organitzen cada 24 de desembre l’acte 10 minuts de silenci per escoltar el Nadal.

La senzillesa és l’èxit d’aquesta iniciativa, que té com a principal objectiu generar un petit temps de reflexió i silenci just abans de l’inici de les festes de Nadal perquè tothom pugui pensar de forma personal sobre aquest temps, els valors del qual poden oblidar-se a causa de l’estrès i el consum.

L’acte, que per contrast es realitza a la Plaça Santa Anna, una zona molt comercial i cèntrica de la ciutat, comença a les 7 de la tarda amb la lectura d’un manifest sobre la importància del silenci i després es fan els deu minuts de reflexió. Només la claror d’una espelma ajuda els participants a centrar els seus pensaments. Plaça de Santa Anna Plaça Santa Anna, Mataró

Read more »

La posició de Carlistes de Catalunya davant les eleccions a Catalunya

El 21 de desembre no hi haurà unes eleccions normals.
La situació, sobretot des del fets del 20 de setembre, intolerables, és d'excepció.
La brutalitat de l'u d'octubre, injustificable, contra la nostra gent fou un punt d'inflexió.
La suspensió de l'autonomia, anant més enllà del que permet la pròpia constitució de 1978, un veritable cop d'estat.
El procés judicial, sense garanties jurídiques, l'empresonament i allunyament de polítics pacífics i democràtics, l'exili, que tantes vegades hem viscut els carlistes, un escenari repugnant i de degradació absoluta.
Això, va de garanties democràtiques. I els qui no som independentistes som els màxims responsables d'aturar els qui, amb l'excusa de lluitar contra els independentistes estan violant, sistemàticament, drets fonamentals. Els aturarem. I la manera de fer-ho és restituir el President Legítim de Catalunya, votant Junts per Catalunya, el Vice President, fent-ho per ERC o la força que els ha donat suport extern, la CUP. Per tot plegat subscrivim, mot a mot, la crida d'Albano Dante Fachin que fem plenament nostra:

Read more »

Una resposta a Enric Juliana

El passat dilluns, dia 11, i el divendres, dia 15, el sr. Enric Juliana va publicar a La Vanguardia uns articles sobre el Carlisme, només voldria fer unes observacions:

1r. El Carlisme sempre ha reivindicat la seva legitimitat històrica en front d’uns règims totalment liberals-capitalistes.

2n. El Carlisme no te res a veure ni amb el sr. Puigdemont ni amb Junts per Catalunya. No existeix cap carlisme del sr. Puigdemont.

3r. Si el sr. Puigdemont sabés quelcom sobre el Carlisme mai s’hagués sumat al procés independentista que no ha portat a cap lloc.

4rt. Nosaltres sempre hem estat foralistes que, traduït a la terminologia actual, voldria dir federalistes. Un federalisme fet de baix a dalt, començant pels municipis fins arribar a l’Estat federal passant per les autonomies o estats federats. Un federalisme basat en el Principi de Subsidiarietat.

5e .El Carlisme a uns els interessa situar-lo encara en el s.XIX i a uns altres etiquetar-lo d’esquerrà, perà la realitat és que el Carlisme durant 200 anys ha sabut, sense renunciar a les seves arrels, adaptar-se en cada moment a la evolució lògica de la Societat. Sense renunciar al quadrilema de Déu, Paria, Furs i Rei el Carlisme es manifesta per la Llibertat, el Federalisme i l’Autogestió a tots els nivells. Contra la opressió d’un sistema liberal-capitalista que està ofegant a la classe mitjana i treballadora.

Víctor Ml. Cervera i Queral. Secretari General del Partit Carlí de Catalunya.

Read more »

Missatge del Rei: "La meva profunda solidaritat amb els qui estan patint les conseqüències de l'enfrontament creat per aquest clima de tensió"

Als meus estimats carlistes:

Durant els darrers mesos, i especialment des del passat mes d'agost en el qual el terrorisme va colpejar criminalment Barcelona, ​​ciutat a la qual tinc especial afecte i de la qual no puc parlar si no és amb extrem afecte per ser la ciutat en la qual va morir el meu pare, Carles Hug, i en la qual l'any passat us vaig presentar al meu fill, Carles Enric; he estat molt pendent dels esdeveniments que se succeïen a les Espanyes sense voler manifestar-me per tenir l'esperança que els polítics elegits democràticament per tots els ciutadans complirien amb les seves obligacions buscant la trobada i no l'enfrontament.

Lamentablement no ha estat així, i davant els esdeveniments que es desenvolupen, conscient de les obligacions que recauen sobre la meva com a representant del llegat històric de la Dinastia carlista, amb la memòria dels meus antecessors, amb la lleialtat sacrificada i persistent que cap a ells van mostrar milers i milers d'espanyols durant dos segles, i en definitiva amb el significat històric del Carlisme, però també com a ciutadà espanyol i europeu, em impel·leixen a traslladar i compartir amb vosaltres les següents reflexions per tal de contribuir a esbossar un camí diferent al de l' enfrontament ja previst.

Recordem la nostra proposta tradicional, que és més necessària que mai. El federalisme, com a expressió actualitzada de la foralitat dels vells regnes, és la solució que pot canalitzar les aspiracions de les diferents nacionalitats que conviuen a les Espanyes.

El moment concret que vivim és preocupant. La situació que es dóna a Catalunya està demostrant que les autoritats polítiques, tant del Govern espanyol com les de la Generalitat, ens condueixen a un escenari de confrontació i fractura. I en cap cas és admissible que aquells que tenen la responsabilitat de governar perdin el control sobre els esdeveniments.

La crisi oberta actualment ha pres tal deriva que cal recordar que la prioritat fonamental que cal defensar, i defensar des d'ambdós costats del conflicte, és la Concòrdia. Si aquesta concòrdia es trenca desapareixerà tota la resta, desapareixerà la legalitat, desapareixerà el sentit de comunitat i desapareixerà la possibilitat de solucionar qualsevol tipus de problema, obrint-se pas en les nostres estimades Espanyes tota mena de sentiments negatius dels quals seran esclaves les generacions futures. Estic convençut que la immensa majoria dels ciutadans, volen un diàleg serè que desemboqui en un pacte. I aquest acord encara és possible dins el marc d'una Constitució actualitzada i del respecte a les aspiracions del poble català. Aquest diàleg, des de la voluntat d'aconseguir la concòrdia, ha de tenir lloc ara, abans que sigui massa tard. Estic segur que així, i només així, s'aconseguirà la pau immediata, futura i duradora.

Per tot l'exposat, demano als meus lleials carlistes que, qualsevol que siguin els seus sentiments i sensibilitats, s'abstinguin de participar en actes d'enfrontament que puguin produir-se, i que davant qualsevol conat de violència ofereixin, en la mesura de les seves possibilitats, la seva mediació. No siguem nosaltres els que polaritzem la situació. Hem de ser la veu de la calma i de la raó. Comprenc les profundes emocions que la situació d'avui pot desencadenar, però hem de mirar a la nostra Història i treure les lliçons que ella ens ofereix. La violència no porta a solucions duradores.
Demano a tots els espanyols que mirin al seu voltant i comprenguin que no hi ha cap "ells" perquè tots som un "nosaltres".

Demano als representants polítics que tinguin la valentia i la grandesa de reconduir la perillosa situació a la qual han portat a Catalunya i a la resta de les Espanyes, per les vies de la concòrdia i de la negociació.

La meva profunda solidaritat amb els qui estan patint les conseqüències de l'enfrontament creat per aquest clima de tensió.


Donat a 5 d'Octubre de 2017
Carles Xavier I

Read more »

Mensaje del Rey: "Concordia... La violencia no lleva a soluciones duraderas"

A mis queridos carlistas:

Durante los últimos meses, y especialmente desde el pasado mes de agosto en el cual el terrorismo golpeó criminalmente Barcelona, ciudad a la que tengo especial afecto y de la que no puedo hablar si no es con extremo cariño por ser la ciudad en la que falleció mi padre, Carlos Hugo, y en la que el año pasado os presenté a mi hijo, Carlos Enrique; he estado muy pendiente de los acontecimientos que se sucedían en las Españas sin querer manifestarme por tener la esperanza de que los políticos elegidos democráticamente por todos los ciudadanos cumplirían con sus obligaciones buscando el encuentro y no el enfrentamiento.



Lamentablemente no ha sido así, y ante los acontecimientos que se vienen desarrollando, consciente de las obligaciones que recaen sobre mi como representante del legado histórico de la Dinastía carlista, con la memoria de mis antecesores, con la lealtad sacrificada y persistente que hacia ellos mostraron miles y miles de españoles durante dos siglos, y en definitiva con el significado histórico del Carlismo, pero también como ciudadano español y europeo, me impelen a trasladar y compartir con vosotros las siguientes reflexiones con el fin de contribuir a esbozar un camino diferente al del enfrentamiento ya previsto.



Recordemos nuestra propuesta tradicional, que es más necesaria que nunca. El federalismo, como expresión actualizada de la foralidad de los viejos reinos, es la solución que puede encauzar las aspiraciones de las distintas nacionalidades que conviven en las Españas.



El momento concreto que vivimos es preocupante. La situación que se da en Cataluña está demostrando que las autoridades políticas, tanto del Gobierno español como las de la Generalitat, nos conducen a un escenario de confrontación y fractura. Y en ningún caso es admisible que aquellos que tienen la responsabilidad de gobernar pierdan el control sobre los acontecimientos.



La crisis abierta actualmente ha tomado tal deriva que es preciso recordar que la prioridad fundamental que hay que defender, y defender desde ambos lados del conflicto, es la Concordia. Si esa concordia se rompe desaparecerá todo lo demás, desaparecerá la legalidad, desaparecerá el sentido de comunidad y desaparecerá la posibilidad de solucionar cualquier tipo de problema, abriéndose paso en nuestras queridas Españas toda clase de sentimientos negativos de los que serán esclavas las generaciones futuras. Estoy convencido de que la inmensa mayoría de los ciudadanos, quieren un diálogo sereno que desemboque en un pacto. Y este acuerdo aun es posible dentro del marco de una Constitución actualizada y del respeto a las aspiraciones del pueblo catalán. Este diálogo, desde la voluntad de lograr la concordia, debe tener lugar ahora, antes de que sea demasiado tarde. Estoy seguro que así, y solo así, se alcanzará la paz inmediata, futura y duradera.



Por todo lo expuesto, pido a mis leales carlistas que, cualquiera que sean sus sentimientos y sensibilidades, se abstengan de participar en actos de enfrentamiento que puedan producirse, y que ante cualquier conato de violencia ofrezcan, en la medida de sus posibilidades, su mediación. No seamos nosotros los que polaricemos la situación. Debemos de ser la voz de la calma y de la razón. Comprendo las profundas emociones que la situación de hoy puede desencadenar, pero debemos mirar a nuestra Historia y sacar las lecciones que ella nos ofrece. La violencia no lleva a soluciones duraderas.



Pido a todos los españoles que miren a su alrededor y comprendan que no existe ningún "ellos" porque todos somos un "nosotros".

Pido a los representantes políticos que tengan la valentía y la grandeza de reconducir la peligrosa situación a la que han llevado a Cataluña y al resto de las Españas, por las vías de la concordia y de la negociación.

Mi profunda solidaridad con quienes están sufriendo las consecuencias del enfrentamiento creado por este clima de tensión.





Dado a 5 de Octubre de 2017

Read more »