• Facebook Twitter

Carlistes de Catalunya

Carlistes de Catalunya és un moviment nacional català a favor del carlisme legítim representat políticament de forma principal pel Partit Carlista.

Com a tal té un projecte socialment basat en el socialisme autogestionari.

Com a tal té un projecte nacionalment basat en el dret a l'autodeterminació per a Catalunya i la resta de pobles de les Espanyes; així com pel federalisme.

Com a tal reconeix com a legítimes les aspiracions de Carles Xavier I de Borbó Parma al tron.

divendres, 6 de novembre del 2026

El Rei Carles Xavier reivindica la Doctrina Social de l'Església front la "la cultura de la indiferència": "L'honor conserva el seu significat només quan es converteix en responsabilitat"

El 25 de setembre, el Rei Carles Xavier de Borbó Parma va presidir a Parma el Capítol General de les ordres dinàstiques de la Casa Reial de Parma, celebrat en el marc dels seus actes anuals. El Duc de Madrid i duc de Parma i Plasència va estar acompanyat en els actes per la seva dona, la senyora Anna Maria.

En el seu discurs, que va aprofitar per comunicar la renovació dels òrgans rectors de les ordes, Carles  va centrar la seva intervenció en la necessitat de renovar les institucions sense abandonar les arrels cristianes. «L'honor conserva el seu significat només quan es converteix en responsabilitat; la distinció, quan es tradueix en servei», va afirmar. Inspirant-se en l'encíclica Magnifica humanites de Lleó XIV i en els principis de solidaritat, subsidiarietat, bé comú i dignitat de la persona, propis de la Doctrina Social de l'Església, Carles Xavier va advertir de les noves formes de solitud, exclusió i esclavitud material i digital presents a les nostres societats. Davant d'elles, va assenyalar que «servir avui vol dir oposar a la cultura de la indiferència la força de la proximitat, de l'escolta i del diàleg personal».

El Rei va reclamar així mateix un ús responsable de les noves tecnologies i va recordar que el progrés i l'eficàcia mai no es poden situar per sobre de l'ésser humà: «L'eficiència és necessària, però no és el criteri últim. El criteri últim és la persona: la persona concreta, sobretot la que corre el risc de quedar-ne al marge». Va concloure apel·lant a una renovació que faci a les ordes dinàstiques no només més modernes i eficaces, sinó també «més humanes» i «més capaces d'estimar i de servir», per contribuir a construir una civilització en què la veritable grandesa no consisteixi a dominar, sinó al servei. 


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada