Per una mobilització massiva i democràtica el diumenge 27 de setembre
1. Nosaltres, carlistes catalans i de totes les Espanyes afirmem que cada elecció al Parlament és l'expressió de la sobirania nacional catalana.
Catalunya és una de les democràcies més antigues d'Europa, amb un Parlament en tots els períodes democràtics, el primer constituït en el S. XII
Des dels nostres orígens, principis del segle XIX , representem l'alternativa a l'Estat centralista i unitari que, per a benefici exclusiu de les classes dominants, ha impedit qualsevol possibilitat d'autodeterminació a les comunitats, no només a les nacions .
El nostre projecte és desenvolupat de federalisme, dissenyat i construït des del pacte entre iguals, elaborat federativament de baix cap a dalt. Llibertat i igualtat que són els requisits del Pacte, pilar fonamental i pedra angular de qualsevol sistema democràtic.
Pacte que el carlisme proposa com a mètode polític i l'ofereix com una experiència pròpia que ha acumulat durant dos segles de validesa del <Pacte Poble-Dinastia> que en tot moment han impulsat i respectat els nostres reis, especialment durant els segles XX i XXI: don Xavier, don Carles Hug i don Carles Xavier de Borbó Parma.
2. Davant d'aquesta convocatòria electoral, després de cinc anys d'absència d'acció de govern i d’acció parlamentària no és veu cap gest d’autocrítica.
Tampoc s’ofereix , ni per aquells que deixen el govern ni per aquells que pretenen aconseguir-ho, cap altre camí per la millora de la situació crítica de desfavorits, que han perdut l'esperança de treball, han estat desposseïts dels seus estalvis i privat del dret a l'habitatge.
En perjudici de les classes treballadores, primera comunitat en qualsevol estat modern, és desballesta l'estat del benestar, al mateix temps que el govern central els usurpa, de l’ estalvi col·lectiu, els fons de la seguretat social.
Estem davant de la IV Desamortització, la més greu i severa. Durant les tres primeres s’expropiaren els drets de la propietat individual i comunitària. Avui s’expropien els drets personals i els drets de la nostra condició d’espècie humana; entre els primers, el dret al treball, a la educació, al habitatge, a la salut i a l’estalvi col·lectiu; respecte als segons, la absurda explotació monopolista dels recursos naturals que posa en risc la pròpia supervivència de l'ecosistema que ens permet desenvolupar i continuar la nostra condició de criatures a la casa comuna que és la Terra.
I tot en benefici dels de sempre, que representen els grans interessos econòmics i soscaven, amb impunitat totes les sobiranies nacionals.
L'objectiu estratègic en el que, avui, tots podem coincidir, siguin quines siguin les nostres opcions, és rescat el poder, i per això trencar el monopoli de les grans corporacions empresarial i dels aparells dels partits polítics.
3. El 27 de setembre se’ns convoca a triar els membres del Parlament de Catalunya , per a la posterior formació del govern de la Generalitat.
En l'actual estat de coses és inútil qualsevol debat sobre la naturalesa plebiscitària o no d’aquestes eleccions, l'enfrontament ha estat exclusivament: independència SÍ o NO. Qualsevol altra qüestió s’ha quedat en el cel..
Pràcticament tots els partits polítics s'han organitzat en dos blocs: en el Sí o en el No a la independència. Nacionalisme espanyol contra el nacionalisme català. O separatisme contra uniformisme. És pretén presentar com a cosa normal aquest enfrontament dual, quan el que realment passa és que els dos grups s'autoalimenten, és necessiten un al altre per continuar vivint. D’aquesta manera simplista és com mantenen els seus respectius graners de vots.
La societat catalana no ha estat mai configurada amb dos blocs monolítics. Creiem que l'error fonamental del nacionalisme és la negació que l'home pertany simultàniament a diverses comunitats.
Al nostre parer, la societat catalana vol reformar l'encaix, vol unes relacions bilaterals Catalunya - Espanya més justes, més igualitàries, basades en el reconeixement mutu. El pacte entre iguals.
Enquestes solvents, publicades recentment, expressen que l'opinió pública catalana es configura en tres blocs: els dos més grans i amb significació estadística similar (un 38%) serien el de les posicions federals i les separatistes, la tercera seria la del immobilisme uniformista que representa un 18%.
El diàleg és possible i necessari, primer entre els dos principals blocs catalans per a una futura negociació amb les institucions de l'Estat, del que de moment només s’ha auto exclòs el tercer grup.
És necessària la massiva participació electoral el 27 de setembre, com únic camí per tal que el seu resultat sigui el reflex de l'opinió pública contra la bipolarització entre el reduccionista SI i el No immobilista.
1. Nosaltres, carlistes catalans i de totes les Espanyes afirmem que cada elecció al Parlament és l'expressió de la sobirania nacional catalana.
Catalunya és una de les democràcies més antigues d'Europa, amb un Parlament en tots els períodes democràtics, el primer constituït en el S. XII
Des dels nostres orígens, principis del segle XIX , representem l'alternativa a l'Estat centralista i unitari que, per a benefici exclusiu de les classes dominants, ha impedit qualsevol possibilitat d'autodeterminació a les comunitats, no només a les nacions .
El nostre projecte és desenvolupat de federalisme, dissenyat i construït des del pacte entre iguals, elaborat federativament de baix cap a dalt. Llibertat i igualtat que són els requisits del Pacte, pilar fonamental i pedra angular de qualsevol sistema democràtic.
Pacte que el carlisme proposa com a mètode polític i l'ofereix com una experiència pròpia que ha acumulat durant dos segles de validesa del <Pacte Poble-Dinastia> que en tot moment han impulsat i respectat els nostres reis, especialment durant els segles XX i XXI: don Xavier, don Carles Hug i don Carles Xavier de Borbó Parma.
2. Davant d'aquesta convocatòria electoral, després de cinc anys d'absència d'acció de govern i d’acció parlamentària no és veu cap gest d’autocrítica.
Tampoc s’ofereix , ni per aquells que deixen el govern ni per aquells que pretenen aconseguir-ho, cap altre camí per la millora de la situació crítica de desfavorits, que han perdut l'esperança de treball, han estat desposseïts dels seus estalvis i privat del dret a l'habitatge.
En perjudici de les classes treballadores, primera comunitat en qualsevol estat modern, és desballesta l'estat del benestar, al mateix temps que el govern central els usurpa, de l’ estalvi col·lectiu, els fons de la seguretat social.
Estem davant de la IV Desamortització, la més greu i severa. Durant les tres primeres s’expropiaren els drets de la propietat individual i comunitària. Avui s’expropien els drets personals i els drets de la nostra condició d’espècie humana; entre els primers, el dret al treball, a la educació, al habitatge, a la salut i a l’estalvi col·lectiu; respecte als segons, la absurda explotació monopolista dels recursos naturals que posa en risc la pròpia supervivència de l'ecosistema que ens permet desenvolupar i continuar la nostra condició de criatures a la casa comuna que és la Terra.
I tot en benefici dels de sempre, que representen els grans interessos econòmics i soscaven, amb impunitat totes les sobiranies nacionals.
L'objectiu estratègic en el que, avui, tots podem coincidir, siguin quines siguin les nostres opcions, és rescat el poder, i per això trencar el monopoli de les grans corporacions empresarial i dels aparells dels partits polítics.
3. El 27 de setembre se’ns convoca a triar els membres del Parlament de Catalunya , per a la posterior formació del govern de la Generalitat.
En l'actual estat de coses és inútil qualsevol debat sobre la naturalesa plebiscitària o no d’aquestes eleccions, l'enfrontament ha estat exclusivament: independència SÍ o NO. Qualsevol altra qüestió s’ha quedat en el cel..
Pràcticament tots els partits polítics s'han organitzat en dos blocs: en el Sí o en el No a la independència. Nacionalisme espanyol contra el nacionalisme català. O separatisme contra uniformisme. És pretén presentar com a cosa normal aquest enfrontament dual, quan el que realment passa és que els dos grups s'autoalimenten, és necessiten un al altre per continuar vivint. D’aquesta manera simplista és com mantenen els seus respectius graners de vots.
La societat catalana no ha estat mai configurada amb dos blocs monolítics. Creiem que l'error fonamental del nacionalisme és la negació que l'home pertany simultàniament a diverses comunitats.
Al nostre parer, la societat catalana vol reformar l'encaix, vol unes relacions bilaterals Catalunya - Espanya més justes, més igualitàries, basades en el reconeixement mutu. El pacte entre iguals.
Enquestes solvents, publicades recentment, expressen que l'opinió pública catalana es configura en tres blocs: els dos més grans i amb significació estadística similar (un 38%) serien el de les posicions federals i les separatistes, la tercera seria la del immobilisme uniformista que representa un 18%.
El diàleg és possible i necessari, primer entre els dos principals blocs catalans per a una futura negociació amb les institucions de l'Estat, del que de moment només s’ha auto exclòs el tercer grup.
És necessària la massiva participació electoral el 27 de setembre, com únic camí per tal que el seu resultat sigui el reflex de l'opinió pública contra la bipolarització entre el reduccionista SI i el No immobilista.
Direcció del Partit
Carlí de Catalunya
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada