La ciutat de Vic hi va tenir una presència destacada gràcies a la ponència presentada per Francesc Farrés i Malian, investigador de la fotografia històrica, titulada "El retrat fotogràfic a l'època carlista a la ciutat de Vic. Suggeriments i vells records davant d'un conjunt d'imatges", que va incloure un total de 38 fotos de l'època, essent l'única ponència que va comptar amb acompanyament gràfic.
Després de referenciar l'entrada de la fotografia a Vic, a principis de la dècada dels seixanta del segle XIX a càrrec de passavolants de Barcelona, la ponència referencia l'obertura del que va ser la primera galeria fotogràfica de la ciutat, la del vigatà Josep Mas, el 1868, i que seria l'única que es mantindria oberta durant la Tercera Guerra Carlina, ja a la dècada dels setanta.
Gràcies a això, Mas va efectuar una gran col·lecció de retrats d'estudi de combatents carlins vestits amb els seus uniformes. Unes imatges que Farrés va rescatar durant els seus anys de recerca i investigació fotogràfiques i que, a més de quedar recollides parcialment en algunes obres publicades, va passar finalment a l'Arxiu Comarcal d'Osona.
Farrés és autor de dues obres cabdals com Fotografia històrica de Vic. De la República a la postguerra (1931-1944) , editat el 1985, i Història de la fotografia a la ciutat de Vic. Homes tècniques i màquines , aparegut el 1991. També va dirigir la col·lecció de reculls de fotografia històrica Imatges , inclosa al setmanari La Marxa de Catalunya a principis dels anys noranta.
La branca carlina dels Borbó va enviar una representació de primer nivell al Congrés d'Avià en la persona de Jaume de Borbó Parma, germà de Carles Xavier, que és l'actual successor de la línia carlina aspirant al tro. En la visita anava acompanyat de la seva esposa Viktoria Cservenyák , advocada hongaresa i vinculada a la família reial holandesa. D'altra banda, a la sessió de la tarda hi va pronunciar una conferència Sa Altesa Reial Maria Teresa de Borbó Parma, membre també de la branca legitimista carlina i germana del difunt Carles Huc de Borbó Parma, l'anterior cap de la dinastia, mort recentment i que va enforntar-se a la dictadura franquista tot aliniant el seu carlisme amb l'Assemblea de catalunya.
Les ponències del simposi -que va reunir unes vuitanta persones- han quedat recollides íntegrament en un volum de prop de 300 pàgines editat pel mateix centre d'estudis, i que ha estat coordinat per Daniel Montañà i Josep Rafart.
Font: Nació Digital
La primera part de la jornada va estar dedicada a la lectura de ponències sobre diversos aspectes de la historiografia carlina. Es van presentar un total de catorze treballs que abasten, cronològicament, des de la Primera Guerra Carlina (1833) a una recopilació dels darrers llibres i publicacions de temàtica carlina (2012).
Cap a les dues de la tarda van arribar a l'Ajuntament d'Avià els infants Jaume i Victòria de Borbó Parma. La infanta Maria Teresa anteriorment havia assistit a la presentació de les ponències. Van ser rebuts per l'alcalde d'Avià, diversos regidors i organitzadors de l'esdeveniment. Van visitar les dependències municipals i van repartir, llargament, amb els participants en aquesta trobada. A la Dinastia se'l va tractar no només amb respecte i afecte, també amb simpatia i reconeixement.
Posteriorment van presidir, ja a la propera localitat de Berga, un dinar al qual van assistir més d'un centenar de persones. A les postres, en nom dels carlins presents, Maties Palau va pronunciar unes paraules.
PRESENTACIÓ DE LA MEDALLA
A primera hora de la tarda es va presentar la medalla encunyada amb motiu d'aquest II Simposi. Seguint la tradició del medaller carlí, té a l'anvers, superposades, les efígies de Don Carlos Hugo i el seu fill Don Carlos Javier de Borbó Parma, com a símbol de la continuïtat dinàstica. Al revers hi figura l'escut reial i la inscripció “Avià-Berga 2014”.
Don Jaume en el seu breu discurs d'agraïment va assenyalar que “els ideals i els sentiments els he après dels nostres pares, dels nostres avis, igual que tots vosaltres. Però el Carlisme no és una proposta immutable. El Carlisme són uns ideals, uns valors i uns sentiments que hem de renovar i actualitzar a cada moment. S'amaga la història del Carlisme, s'escriu de nosaltres que som fanàtics catòlics, o fanàtics de dretes, o fanàtics d'esquerres. Però els carlins som gent amb valors ètics tangibles. Els carlins vivim a la societat i tenim uns ideals i unes propostes que volem compartir. Per això és important el diàleg, parlar i debatre”.
“Aquesta medalla que presentem, per la seva naturalesa, durarà generacions, és un símbol dels nostres ideals, dels nostres valors i, també, dels nostres patiments i de la lluita de molts carlins que van donar la seva vida per la Causa”.
CONFERÈNCIA DE DONYA MARIA TERESA
El front exterior a la Transició Espanyola era el títol de la intervenció de la Infanta. Va centrar la seva dissertació en les activitats desenvolupades pel Partit Carlista, juntament amb altres partits antifranquistes, tant a l'Europa democràtica com, encara que menys, a l'Europa de l'Est, entre els anys 1973-1978. Al front exterior va participar ella mateixa, juntament amb les seves germanes Maria Cecília i Maria de les Neus i una trentena de militants carlins.
En aquells anys l'oposició democràtica, integrada per un ampli espectre polític, des dels liberals als comunistes, va desenvolupar en la mesura de les seves possibilitats i de les limitacions i les represàlies que imposava el règim franquista, una gran activitat en els fòrums europeus. Espanya compartia amb Grècia i Portugal –l'Europa del Sud- governs dictatorials, on es conculcaven sistemàticament els drets humans i les llibertats més elementals.
El Partit Carlista, amb la senyora María Teresa al capdavant, va participar en trobades polítiques -com els congressos de la Internacional Liberal o els dels partits socialistes- fòrums sobre l'ordre mundial -com el Congrés de la Pau- trobades religioses ecumèniques. Es va entrevistar amb diverses personalitats polítiques, des de Giulio Andreotti a François Mitterand, passant pel Rei Balduí de Bèlgica, científics, com Lady Fleming, intel·lectuals, com André Malraux. Cardenals i representants de l´Església Catòlica o Patriarques de l´Església Ortodoxa. Particularment intensa, en l'àmbit religiós, va ser la campanya contra les penes de mort imposades pel franquisme a Puig Antic i pels afusellats el setembre del 75.
Brussel·les, Berlín, Estrasburg, Tolosa, París... van ser, entre d'altres, les ciutats del pelegrinatge democràtic.
També va relatar la constitució dels diversos organismes unitaris de l'oposició democràtica, des de la Junta Democràtica a la Plataforma de Convergència Democràtica i la Platajunta. La constant relació amb la UMD (Unió Militar Democràtica) a l'exili. Així mateix, va ser molt intensa la presència del Partit Carlista a la premsa europea; el diari “Le monde” va prestar una llarga atenció al Carlisme.
La senyora María Teresa va acabar la seva intervenció: “Crec que nosaltres, i altres, a cavall entre la dictadura i la militància de la llibertat, hem obrat per la salvació de l'esdevenir històric”.
Una larga, molt llarga emotiva i sentida ovació, amb la sala posada dempeus, va ratificar la seva intervenció. Un homenatge de respecte i admiració a la senyora Maria Teresa, per la seva plena dedicació a la Causa carlina i als valors de la llibertat, la justícia i la democràcia.
DESTINACIÓ GIRONA
Dissabte a la nit es va efectuar un sopar d'honor dels Borbó Parma, organitzat per Juli Prat, cavaller de la ROLP i advocat gironí. Hi van assistir quaranta personalitats de la societat gironina, entre els quals hi havia diversos representants de les institucions públiques: Ajuntament, diputació, tribunals de justícia… Don Jaime va conversar d'una manera especial amb el Regidor d'Urbanisme, Carles Ribas, amb qui va mantenir un canvi d'impressions sobre el desenvolupament i la planificació de la ciutat de Girona i els seus projectes urbanístics.
El diumenge al matí el senyor Jaume, la senyora Victòria i la senyora María Teresa van realitzar una visita pel nucli antic: carrers, patis, monuments, edificis públics i privats artísticament engalanats amb flors i plantes, amb motiu de la celebració de la festa de la primavera Girona, Temps de Flors. Acabat el recorregut l'Ajuntament va oferir un esmorzar als prínceps i acompanyants, entre ells el Vicecanceller de la ROLP, Javier Lubelza. Va presidir el menjar el senyor Jaume, juntament amb alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont. Hi van assistir, entre altres comensals, el president de l'Audiència, Fernando Lacaba Sánchez, i l'anterior alcalde de la ciutat, Joaquim Nadal, que ho va ser durant vint-i-tres anys. Durant el dinar es van projectar futures trobades del senyor Jaume amb altres sectors de la vida local, com la Universitat i el sector empresarial.
A primeres hores de la nit el senyor Jaume i la senyora Victòria van emprendre el viatge de tornada a casa. Dilluns el senyor Jaume començava un llarg viatge professional per Noruega i Groenlàndia.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada