Bases Doctrinals de Carlistes de Catalunya 'Manifest de Sitges'

BASES DOCTRINALS DE CARLISTES DE CATALUNYA

‘MANIFEST DE SITGES’

Carlistes de Catalunya és un moviment polític i social hereu (1) i continuador de les lluites populars del carlisme català. Els seus principis ideològics estan fonamentats en la rica evolució social doctrinal del carlisme basada en una evolució dialèctica, assumint els seus errors i reivindicant els seus encerts. Aquests principis fonamentals són:

1. Monarquia

Una monarquia socialista (2), basada en el pacte Dinastia-Poble, on la figura del Rei, o Reina, tingui un paper d’àrbitre i jutge. El Monarca no pot ser decoratiu sinó l’element que :

- arbitri la igualtat entre els tres poders: executiu, legislatiu i judicial

- eviti els abusos de les oligarquies o grups de poder; que poden manipular mitjançant les eleccions a presidència de la república els candidats (3)

- mantingui l’equilibri entre els diferents territoris vetllant que aquest sigui just i equitatiu

- Sigui un primum inter pares (4)

- sigui monarca amb doble legitimitat, d’origen i exercici (5)

Assumim l’accidentalisme com a via per arribar a la monarquia. Entenem l’accidentalisme com a deixar en mans del poble l’elecció entre monarquia o república, mitjançant consulta popular en la que defensem la primera opció. Una vegada instaurada la monarquia defensem la celebració d’una consulta sobre la forma d’estat cada vegada que ho demani un 10 % de la població.

2. Confederalisme-Federalisme-Subsidiarietat

L’organització de les comunitats humanes ha de respectar profundament la seva personalitat. Així ho ha defensat sempre el carlisme en la forma dels furs, expressió ancestral de la subsidiarietat per una part i de la màxima sobirania de les nacions i regions a Europa. (6) Creiem en una fórmula confederal o, ad mínimum, federal, per l’organització d’un estat i també per la de l’Unió Europea. (7) En aquest sentit qualsevol pacte federalista ha de partir del dret a l’autodeterminació ja sigui local o nacional. (8) Sense acord mutu no hi pota haver pacte entre pobles com sense acord mutu, Dinastia-Poble, no hi pot haver monarquia. L’acord assegura un tracte just.

3. Socialisme autogestionari

El socialisme és l’alternativa a la crisi del capitalisme. No neguem la divisió de la societat en classes sinó que creiem que la lluita de classes no pot ser l’alternativa ja que només cerc a la substitució d’una classe al poder per una altra. La nostra aposta es basa en socialitzar els béns de producció, nacionalitzar els serveis bàsics i substituir la fi de la societat del benefici per un fi de servei. (9) El creixement no pot ser il·limitat. Socialitzar no és passar el poder de l’empresari a l’estat sinó promoure l’autogestió dels treballadors retornant a la situació on el poder generador era de l’artesà. El capital passa a ser un servei i no un fi en si mateix i el treballador no és ni oprimit ni subsidiarietat, sinó responsable. Reprenem així a cultura del treball comunitari del camp català que van tractar de defensar els carlistes, de l’auzolan, de l’andecha, de les cooperatives.

El carlisme fou el primer en defensar el mutualisme com a etapa superior a la caritat. (10) Aquesta via assegura de forma complementària que no hi hagi persones que quedin despenjades de la societat quan en el seu moment eren dins. La inspiració cristiana del carlisme, essent un moviment laic i considerant que la política ha de ser aconfessional, és fonamental. Aquesta inspiració rau en una concepció basada en grans parts de la Doctrina Social de l’Església, el Concili Vaticà II i, tanmateix, la teologia de l’alliberament i els drets humans. (11)

4. Tradicions

La tradició és el conjunt de consensos d’una societat que l’ajuden a crear nexes que la cohesionen així com les normes forjades per segles de convivència. (12) La tradició sense evolució es converteix en immobilisme i genera reacció. Tradició són costums i som partidaris/es de defensar-les de forma actualitzada. Són festes comunitàries, és conservar les arrels paganes, les cristianes, les d’una comunitat local, les de la nostra nació sens perjudici de la seva actualització. (13) No volem traspassar les cendres sinó el foc. Tradició, és conservar el nostre medi ambient, el nostre folklore, preservar la nostra llengua i estimar la nostra història.

La defensa del món rural forma part d’aquesta doctrina, també de la foral, de la descentralització, la perseverança en un model territorialment equilibrat, d’autogestió local, del món del camp oposat a la globalització del liberalisme, l’individualisme i la destrucció de les identitats.

Sitges, a 18 d’Agost de 2.014

ANOTACIONS 

(1) Seguint l’esperit del ‘Catecisme Tradicionalista’ (1935): “és la herència dels nostres pares, el tresor dels nostres fills, la terra on hem nascut, la llar que ha estat testimoni de les nostres alegries i els nostres dolors, la llengua que hem après”.

(2) En oposició a la “institució monàrquica, instrument de la classe dominant” descrita a ‘Que es el carlismo’ (1976) de Carles Hug de Borbó-Parma. Els detalls es poden trobar al mateix llibre als apartats: ‘Una dinastia para un pueblo’ i a ‘Elección popular’. També la Declaració del Rei Xavier al 1r congrés del Poble Carlista: “Els Reis de la meva dinastia no concedien furs o llibertats; els reconeixien”. La Monarquia socialista fou explicitada el ‘Missatge de Don Xavier al Poble carlista’ (1972).

(3) Per exemple a ‘Esquema Doctrinal’ AET, 1964 defineix monarquia com ‘Sistema de govern creat pel poble per a defensar-se contra els abusos dels poderosos’. 

(4) Explicitat per exemple a ‘Manifestación de los Ideales Tradicionalistas’ (1939) de Manuel Fal Conde: “no són els pobles pels reis, sinó els reis pels pobles”.

(5) Com va establir la reina Maria Teresa de Braganza a la ‘Carta als espanyols’ (1864).

(6) Ja Carles V definia els Furs d’Aragó com a ‘Numen Tutelar’ en el Manifest als Aragonesos (1834) i l’Acta de Loredan (1897) indica que el carlisme defensa els furs “a macha martillo”. 

(7) Segons el 12è congrés del Partit Carlista (2008): “fórmula del pacte confederal que permeti una vinculació lliure entre els diferents nacions de les Espanyes.”

(8) Així ho recull, per exemple, el Document de Sant Miquel de Cuixà (27.06.1976) signat pel Rei Carles Hug amb els Partits Carlistes de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears.

(9) El socialisme autogestionari fou aprovat al 3r congrés del Poble Carlista (1972)

(10) El mutualisme en especial a l’Acta de Loredan (1897) a partir de l’encíclica Rerum Novarum. 

(11) Veure ‘Catecisme Tradicionalista’

(12) Per exemple a ‘Esquema Doctrinal’ AET, 1964: ‘conjunt de solucions creades pels homes i acreditades per la història’ o ‘la tradició, no pot suposar mai una coacció del passat; és un projecte de futur a partir d’una alçada històrica’.

(13) En la línia, per exemple, de l’Ideari (1937): “restaurar els principis forals, amb les modificacions que siguin d’actualitat”.