El Partit Carlista i el 1r de Maig

La gran crisi econòmica de la globalització neoliberal ha deixat fora de joc a governs, organismes internacionals, partits polítics, patronals i sindicats.

Ningú ni res ha servit per controlar un sistema financer, corruptor i corromput, que va per on vol, que obliga a governs i organismes internacionals a acudir en la seva ajuda, i que representa l'economia especulativa, la que enfonsa particulars, famílies, empreses i països. Un conjunt d'especuladors financers que, refugiats en paradisos fiscals, parasiten a l'economia real, la de producció i serveis, la d'empresaris, tècnics i treballadors.

Crisi econòmica, política i crisi institucional, que és conseqüència de la profunda crisi moral que tenalla la nostra societat, en la que aquells sindicats, finançats i esplèndidament subvencionats pel règim, dicten la política econòmica d'un govern, i dels seus corresponents governs territorials , amb molt simbolisme, poc realisme i cap solució concreta.

En la seva resposta a la crisi sobren paraules i promeses i es troben a faltar mesures concretes per afrontar la recessió i generar ocupació, per superar els problemes de liquiditat, de creixement i els estructurals. Res d'optimitzar mesures de protecció social i de creació d'ocupació digna, ni d'articular una reforma fiscal justa per redistribuir els recursos.

En la seva demagògia, barregen ignorància i propaganda política partidista que només dóna de menjar a uns pocs amb carnet. A la resta, als treballadors, aquesta classe política corruptible i corruptora només ens utilitza perquè siguem el tamboret per al seu ascens.

Perduts al nord, el sud, l'est i l'oest, ni el penell sindicalisme del règim ni l'atomitzat sindicalisme alternatiu, mou peça, ni davant la tragèdia de l'atur, que sembla ser que únicament ha de preocupar a les famílies dels qui la pateixen .

Nosaltres, els treballadors carlistes, davant aquest 1r de Maig, tornem a plantejar la necessitat d'una profunda autocrítica en el si d'un moviment obrer, que segueix plantejant els problemes dels treballadors amb pensaments de segles pretèrits que no responen a la realitat de un temps en què cada minut més de 100 persones creuen el llindar de la pobresa al món.

Partit Carlista