Discurs del secretari del Partit Carlista d'Aragó a Montejurra

Bon dia, companys i companyes amics carlistes, un any més som avui al Montejurra, en aquesta muntanya santa on hi tenim una cita tots els anys amb la nostra història, amb el nostre passat, i amb el record sempre present i emocionat cap als que van perdre aquí la seva vida al llarg de la història, l'última vegada fa 41 anys.

Som davant d'una festa tradicional, en la qual tants homes i dones en definitiva el poble carlista ens han acompanyat amb la seva presència, i aquí han estat sempre lleials i fidels, al carlisme i al Partit Carlista.

Gràcies, a qui ahir, avui i sempre heu estat, esteu i estareu.

Perquè el vostre compromís és la garantia que les idees carlistes encara romanen. A tots els carlistes de cor que encara seguiu conservat els valors del vell carlisme, gràcies. Avui vivim temps durs, en els quals els valors de la noblesa, lleialtat, honestedat i decència no estan precisament de moda. Semblaria gairebé una irresponsabilitat no implicar-se ara davant tot el que està passant. Perquè la política és l'espai públic des del qual es transforma la societat, des del qual es crea aquell món ideal que desitgem, i que volem que sigui possible. Estem en un temps en què és més necessari que mai una regeneració, que obri nous camins i horitzons cap a un aprofundiment de la democràcia. I és en aquest marc on crec que són necessaris posar en valor els ideals del vell carlisme, actualitzats als nostres dies. El carlisme va jugar un paper històric en els anys de la transició que a dia d'avui encara no ha estat reconegut. Va ser el carlisme el primer que va parlar de la qüestió territorial, del model d'Estat, per buscar la concòrdia i convivència, per buscar l'encaix d'Euskadi i Catalunya a l'Estat Espanyol. Avui molts parlen de plurinacionalitat, del respecte a les realitats nacionals, i obliden que va ser el Partit Carlista qui des del principi parlà del valor sobiranista del que foral.


Per això no em resigno a pensar que el lloc on ha d'estar el carlisme sigui simplement un Museu. Sembla que potser estiguem escrivint les darreres pàgines de la nostra història, però no l'última. El carlisme, els seus valors han de ser transmesos, han de renéixer en nous moviments. I és aquí on em sorgeixen els dubtes: Què és el que volem que sigui el carlisme!?, Un moviment cultural, un moviment de reivindicació dinàstica ?, és evident que la realitat s'imposa als desitjos, i avui el Partit carlista és un projecte polític, que no té activitat política. Hi va haver un temps ja llunyà en què fins i tot va tenir representació parlamentària, va ser en el llavors denominat Parlament foral de Navarra en 1979, quan Mariano Zufia va obtenir acta de diputat per la circumscripció d'Estella. Per això potser ens haurem de preguntar qui som on som, i que volem fer. Us animo a seguir endavant, amb un pensament crític, amb idees pròpies, tractant de tenir la capacitat d'influir en el nostre entorn més proper. Crec que encara estem a temps d'unir-nos, de sumar força al costat d'altres forces de canvi, mantenint sempre els nostres principis, per transformar la societat en què vivim. Perquè som pocs, però no som poca cosa.

Javier Vecilla, secretari del Partit Carlista de Navarra