Són desenes de caixes amb documents principalment en espanyol, però també en llatí, francès, català alemany i italià, i que inclouen anotacions, diaris i documents administratius amb valor per a les futures investigacions sobre la història europea moderna, ja que els investigadors de la Universitat de Radboud encara ha de revisar el fitxer complet. Unes 40.000 fotografies mai revelades de Maria de les Neus de Bragança (1852-1941), missives inèdites entre nobles del segle XIX i XX o una carta manuscrita del papa Pius IX desconeguda per al Vaticà, formen part de l'arxiu familiar cedit per Carles Xavier de Borbó-Parma a la universitat neerlandesa de Radboud. Les cartes donen llum sobre el declivi del poder de l'església i els monarques als segles XIX i XX, la decadència del sistema religiós i hereditari, en què unes quantes famílies, al costat de l'església, van governar Europa durant segles. Brigitte Adriaensen, professora d'Estudis Hispànics a Radboud, va explicar a Efe que es tracta d'un arxiu “molt gran” de la família dels Borbó-Parma que suma uns “cinc metres cúbics o 60 metres de llarg” de diferents tipus de documents. “Una part són les correspondències entre diferents parts de la família dels Borbons austríacs, sovint en sobres encara originals, i del període entre el 1840 i el 2010. Són com 68 caixes i són correspondència amb figures del món polític i religiós a Europa sobre el futur del catolicisme i el monarquisme”. Això inclou coses que a primera vista podrien no tenir tant d'interès, com l'administració de tots els terrenys que estan a les mans de la família Borbó-Parma, o els comptes sobre els salaris, diu, però també inclouen cartes entre figures destacades, inclosos els ducs de Parma, i una missiva manuscrita del papa Pius IX que ni tan sols el Vaticà sabia que existia. Una altra part de l'arxiu són tots els apunts, els diaris i les 40.000 fotografies de Maria de les Neus de Bragança, fets durant “viatges entre el 1895 i el 1915 per tot el món, inclosa Rússia, Japó, Sibèria, Amèrica Llatina”. Són imatges “úniques perquè mai no han estat digitalitzades ni publicades, i a vegades encara hi ha els originals”. “Només he pogut fer una ullada a l'arxiu amb temps una vegada. Ens va trucar Carles per dir-nos que ho té tot guardat en una casa de la seva fundació. Aquí tenia totes les caixes amuntegades i ens va preguntar si ens interessava”, rememora aquesta professora, que té per preferides les fotos de Maria de les Neus, que va viatjar pel món amb el seu marit, Alfonso Carlos de Borbó. “Era un personatge a la seva època: els liberals l'odiaven perquè participava a les batalles, es coneixia com a ferotge, cruel, que lluitava molt a cavall. Alhora, per als carlins, era una dona molt important i això que el carlisme era tradicionalista, en què, a primera vista, la dona no podia tenir un lloc tan important”, assenyala.
El seu marit gairebé no apareix a les fotos, que capturen paisatges, edificis, gent, i ella afegeix “anotacions etnogràfiques molt interessants” sobre el que veu o el que li sembla, i fins i tot una conversa amb un criat sobre el que ell opinava de les dones de l'Índia. Adriaensen subratlla que Maria Teresa de les Neus “anava cada matí a missa, però després sembla una dona força alliberada, anava a tot arreu amb la seva càmera, manava, tenia un gust particular, viatjava a cavall i en condicions força complexes. No va ser un matrimoni que anava en un comboi protegit sinó d'aventura, i ella va ser la més aventurera”. Santos Gutiérrez, un criat que els va acompanyar en el seu viatge a Mesopotàmia, també tenia un quadern amb apunts sobre el menjar o amb queixes, fet que, sumat a un meticulós i gairebé matemàtic quadern.
I l'última part dels arxius correspon a la història pròpiament dita del carlisme a Espanya i conté articles, discursos, llibres, objectes d'Hugo de Borbó-Parma i documents del mateix Partit Carlista, “unes 50 caixes, cosa que és força impressionant perquè hi ha molts documents que són inèdits en aquest sentit”, assenyala Adriaensen. També hi ha les actes d'una reunió del partit carlí sobre el cop d'Estat a Espanya el 1981, i apunts del Rei Carles Hug sobre què fa el partit o el camí que hauria d'emprendre amb relació a l'acostament al socialisme. Amb la cessió el Rei s'assegura que els documents no caiguin en mans de la Dinastia usurpadora.
El Rei Carles Xavier de Borbó-Parma, cosí de l'actual rei Guillem Alexandre dels Països Baixos, és el fill gran de Carles Hug (1930-2010) i la princesa neerlandesa Irene, un matrimoni que va causar polèmica als Països Baixos als anys seixanta perquè ella es va convertir al catolicisme i es va casar amb el successor i fill del Rei Xavier de Borbó-Parma (1889-1977).
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada