• Facebook Twitter

Carlistes de Catalunya

Carlistes de Catalunya és un moviment nacional català a favor del carlisme legítim representat políticament de forma principal pel Partit Carlista.

Com a tal té un projecte socialment basat en el socialisme autogestionari.

Com a tal té un projecte nacionalment basat en el dret a l'autodeterminació per a Catalunya i la resta de pobles de les Espanyes; així com pel federalisme.

Com a tal reconeix com a legítimes les aspiracions de Carles Xavier I de Borbó Parma al tron.

dimecres, 20 d’abril del 2022

Convocatòria de l'Aplec carlista de Montejurra de 2022



La commemoració carlista començarà dissabte 7 de maig al Cercle Carlista de Lizarra (Estella) amb una trobada de carlistes de totes les nacionalitats de Les Espanyes. Seguirà el 8 de maig a les 10.00 del matí amb el tradicional viacrucis, al qual ha seguit un record als militants morts fa 46 anys, una missa al Monestir de Iratxe, i l'homenatge als dos companys morts per trets el 1976 davant el monòlit que els recorda: Ricardo García Pellejero i Aniano Jiménez. 

 La cita de Montejurra, enguany amb el lema «Història nostra, memòria viva i mestra de la vida», ha continuat amb un acte polític a les 13:00 hores del Partit Carlista a la campa de la Fuente de la Tejería, i un dinar. D'aquesta manera el Partit Carlista es proposa que no s'oblidi que va passar a Montejurra i que «sigui coneguda la veritat d'uns crims els autors materials van ser amnistiats el 1977 i les seves víctimes reconegudes en 2003 com« víctimes del terrorisme », una cosa« insuficient ». May be an image of una o diverses persones i text que diu 'MONTEJURRA 2022 × TOTS I TOTES A MONTEJURRA! Dissabte 7 de maig 17:00h. Reunió al Cercle Carlista d'Estella de carlins de totes les nacionalitats. Diumenge 8 de maig 10:00h. Pujada a Montejurra. 13:00h. Reunió de tots els carlins en la campa-font de la Teixiria.'


Read more »

Mor l'activista monàrquica carlista valenciana Maria Vilar Herrero, Creu de l’Orde de la Legitimitat Proscrita

Maria Vilar Herrero (17/2/1925-12/4/2022) era carlista i activista cultural del municipi d’Artana, vidua del militant del Partit Carlista del País Valencià (PCPV) i socialista autogestionari, Josep Maria Cabañes (prolífic autor d’Aurores populars i fundador de l' Associació de la Tercera Edat d'Artana durant la Transició Democràtica). A més d’haver esta treballadora de l'espart, de magatzem de taronja i telefonista, era una entusiasta lectora de premsa i llibres; formava part també de l'Associació de la Tercera Edat quan es va convertir en mixta, on va ser membre de la junta en obtenir el major nombre de vots era igualment catequista parroquial. Formava part del cor dels cants de l’Aurora, molts dels quals eren obra del seu marit. D’aquest cor es va fer una recopilació sonora de música tradicional valenciana (vol. 30 editat per la Generalitat Valenciana). Va tenir 5 fills, Josep Maria, religiós, Imma, educadora social, Pili, mestra, i dos més: Francesc Xavier, mort l’any 1958 i Joan, que va ésser fins a la seva mort, l’any 2018, un destacat activista cultural del seu poble. L’any 2012 Maria va estar condecorada en un acte al monestir del Puig de Santa Maria amb la Creu de l’Orde de la Legitimitat Proscrita que li va imposar en Carles Xavier de Borbó Parma, abanderat de la dinastia carlista, juntament a uns altres sis carlistes del País Valencià. 

Recordatori a Artanapedia


Read more »

El Partit Carlista d'Aragó convoca a la concentració 'Més Autogovern'


Sota el lema 'A 40 anys de l'estatut. Avui més que mai. Més autogovern', diverses organitzacions aragoneses han convocat el dia de Sant Jordi (Diada de l'Aragó) a dos quarts d'onze a la Plaça Aragó de Saragossa. El Partit Carlista d'Aragó convoca juntament amb Chunta Aragonsesista, Alazetal Estado Aragonés, Aragón Despierta, Renaxer Aragón, Rolde de Estudios Aragoneses i els sindicats SOA, ISTA-Intersindical, CUT i OSTA a més de la Fundación Gaspar Torrente.ImatgeImatge

Read more »

dijous, 14 d’abril del 2022

Presentació de 'Per Déu, per la Pàtria i el Rei' a La Seu d'Urgell



La Seu d’Urgell, també té un passat carlista moltes vegades poc conegut. L’Amadeu Gallart ha fet un excel•lent llibre “Per Déu, per la Pàtria i el Rei. La vida d’un carlista pirinenc” sobre el seu rebesavi carlista Antoni Martí, del qui la família conserva el seu dietari, en la qual es repassa la història carlina del nostre territori. El llibre es va presentar el 14 d'abril a La Seu.

 

Read more »

dijous, 7 d’abril del 2022

Assemblea conjunta del Partit Carlista d'Aragó amb Estau Aragonés: "El poble Aragonès és lliure de decidir el seu futur pel Dret d'Autodeterminació"

 

 



El 7 d'abril del 2022, al Centre Cívic Delícies de la ciutat de Saragossa, hem celebrat una assemblea conjunta amb Estau Aragonés, partit aragonesista amb el qual els carlistes havien tingut al llarg del darrer any diverses reunions. Un cop realitzada la presentació d'ambdues formacions, història i present, s'han aportat idees per aconseguir la confluència i crear sinergies entre les dues formacions des de l'aragonesisme progressista. S'ha parlat de la formació de taules sectorials a:

Cultura Educació i Patrimoni.
Drets i Moviments Socials.
Feminismes i Diversitats
Nova Agenda Urbana, Canvi Climàtic i Agenda 2030

En acabar l'assemblea s'ha llegit el manifest següent:

Estat Aragonès i Partit Carlista d'Aragó sent partícips en la consecució d'una societat basada en els principis de Llibertat, Democràcia i respecte als Drets Humans, declarem que:

El poble Aragonès, lliure de decidir el seu futur, es reserva poder exercir al seu moment el Dret d'Autodeterminació a través del qual plantejarà la relació amb les diferents nacions amb què manté llaços històrics.

Més enllà d'una descentralització autonòmica, dins d'uns límits predeterminats, o del reconeixement simbòlic d'Aragó com a nacionalitat històrica, no és possible cap reforma constitucional per al poble aragonès mentre segueixin vigents els Decrets de Nova Planta de 1714 i el Règim de 1978 .

Som partidaris de l'Autogestió tant en la gestió territorial i política com en l'econòmica, així com del principi de subsidiarietat, a través del qual totes les decisions es prenen al nivell més proper als que els concerneixin i no es comprometin el nivell superior. Que sigui la Base la que esculli els Responsables, fixi els límits i el contingut precís del seu mandat, controli la seva actuació i pugui revocar els càrrecs quan ho consideri oportú. Que els canals d'informació funcionin en totes les adreces, i no s'hi ocultin les dades a qui tenen dret a conèixer-los.

Entenem Aragó com una federació de comarques que mantenen una relació de solidaritat entre elles, i impulsem estratègicament la creació de coalicions comarcalistes, aragonesistes i progressistes, de cara a les eleccions municipals. Propugnem la immediata conversió d'Aragó en una Comunitat Uniprovincial, amb totes les conseqüències.

Som conscients que el canvi climàtic i la pressió demogràfica del Sud posaran a prova la capacitat de gestió de la contradicció entre demanda popular de creixement econòmic i la seva impossibilitat estructural a llarg termini. La solució caldrà buscar-la a l'àmbit global del Decreixement Sostenible.

Considerem que els drets socials conquerits són fórmules de gestió socialistes, dins un context capitalista, i que per tant han de ser defensats tant des del carrer com des de la representació institucional, ja que ambdues actuacions són necessàries i complementàries. Les institucions del país han d'estar orientades sobre qualsevol altra prioritat, al “bé comú” de la societat aragonesa.

Conscients que els moviments socials tenen les seves pròpies dinàmiques i les seves pròpies formes d'organitzar-se, que hem de dialogar amb ells i que els nostres militants hi han de participar respectant els principis d'autogestió, és a dir, comprenent els diversos plànols en què actuen i que les diferències que es puguin donar entre ells s'han de resoldre sobre la base del diàleg i l'acord.

Som partidaris d'un moviment aragonesista d'àmplia base, però que només els qui es comprometen activament en l'ampliació de l'autogovern aragonès, es poden considerar aragonesistes.

Read more »

diumenge, 3 d’abril del 2022

L'Euskal Herriko Karlista Alderdia escull nou secretari general a Nafarroa

Jesús María Aragón Samanes (Arguedas, Navarra) ha estat elegit nou Secretari General de Navarra a l'Assemblea que el Partit Carlista d'aquest territori ha celebrat el 3 d'abril a la seu del carrer Pozoblanco d'Iruñea-Pamplona. Aragón, exfuncionari del Govern de Navarra i actualment jubilat, ha estat aquests 12 darrers anys Secretari General Federal del Partit Carlista i ocupa aquest nou lloc a Navarra amb tota la il·lusió del món i amb l'esperança de fer-ho encara millor si és possible que en el seu anterior càrrec de responsabilitat a nivell federal. Jesús María Aragón Samanes nuevo Secretario General del Partido Carlista-E.K.A. en Navarra

Read more »

dissabte, 2 d’abril del 2022

Assemblea de l'Associació 16 d'Abril

Dissabte 2 d'abril va realitzar-se a Madrid l'Assemblea de l'Associació 16 d'Abril que aplega monàrquics carlistes de les Espanyes lleials a la Dinastia legítima. Durant la mateixa es va aprovar un ambiciós pla d'activitats per a l'any 2022, unint cultura, projectes socials i participació des de la base.Imatge

Read more »

diumenge, 27 de març del 2022

Homenatge carlista a Maria Griñó, mare del General Cabrera, a Morella

Després de l'aparició de les restes de Maria Griñó, mare del General Cabrera, els Carlistes de Morella han volgut fer un xicotet record cap al general depositant un ram de flors el 27 de març en l'estàtua que té al castell de la localitat morellana


Read more »

dimecres, 16 de març del 2022

Tortosa inaugura una placa en homenatge a Maria Griñó, mare del general carlista Ramon Cabrera, afusellada pels liberals

Durant la primera guerra carlista, el tortosí Ramon Cabrera va ordenar afusellar els alcaldes de Torrecilla i Valdealgorfa, per haver ajudat als lliberals. En represàlia, el general Nogueras va ordenar afusellar la seua mare, que portava empresonada un any i mig. També s’havien empresonat les seues germanes, tot i que no van ser executades. Cal dir que el mateix Cabrera ordenaria després executar també a Cinta Fos i Francesca Urquizu (mare i filla), Maria Roqui i Mariana Guardia, parents de liberals. L’afusellament de Griñó, el 16 de febrer de 1836, es va produir en un ambient de guerra civil aferrissada. On la van executar, a la Barbacana, es van portar a terme fins a 400 afusellaments. La van portar a afusellar pujada damunt d’un burret, sense poder-se acomiadar dels seus fills. I pel camí cap al seu trist i injust final repetia: «Mireu, fills meus, em duen a matar!».

Les restes van passar per tres nínxols de dos cementiris diferent abans de l’actual tomba. Griñó va ser enterrada sempre amb la família carlista Olesa. Les restes romanien fins ara sense cap tipus d’inscripció en un nínxol del cementiri de la ciutat, després de passar per diverses inhumacions, com va revelar el Diari l’any passat amb una investigació periodística. El destí de les restes de Griñó havia sigut una incògnita històrica, resolta gràcies a la investigació de l’arxiver municipal, Miquel Estrampes, i un investigador particular vinculat a la família, el 2020.


El 16 de març de 2022 l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, la regidora de Memòria històrica, Dolors Bel i el regidor de Serveis, Domingo Tomàs, van visitar l’espai on l’Ajuntament de Tortosa acaba d’instal·lar la placa.«Després de la recerca feta per l’arxiver municipal Miquel Estrampes i per una investigació periodística del Diari de Tarragona que va voler incidir en poder recuperar el lloc on estaven les restes de Maria Griñó, vam poder localitzar-les al cementeri municipal. Avui li retem un homenatge dignificant l’espai on es troben les seues despulles amb una placa i una imatge per recordar que aquí es troben les restes d’una dona que va ser afusellada només pel fet de ser mare», va declarar l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé. 

La placa ha sigut preparada amb el consens d’uns descendents de la família, del Vendrell. Hi apareix el retrat de Maria Griñó de jove, el nom i la data de naixement i de mort i la següent inscripció: «Mare del general carlista Ramon Cabrera Griñó, fou afusellada pels militars liberals espanyols de l’època als afores de la ciutat, on avui dia hi ha la plaça Alfons XII, en venjança pels actes de son fill. Després d’haver passat per diverses tombes, les seues restes descansen en aquest nínxol on també reposen membres de la família Olesa. Així ho ha pogut documentar una recerca municipal feta l’estiu del 2020. En record d’una dona innocent víctima d’un crim polític execrable. Descansi en Pau».  El 2019, l’Ajuntament de Tortosa ja va fer una primera acció per recordar la dissort de Maria Griñó, dedicant-li una de les figures que conformen el Passeig de les Cultures.


Read more »

dijous, 3 de febrer del 2022

Recollida de signatures per la Restauració del Monument al Requetè a Montserrat

Davant la retirada del monument als requetès caiguts del Terç de la Mare de Déu de Montserrat, emplaçat a l'exterior del monestir del mateix nom, sol·licitem al Rvd. Sr. i Rvd. P. Manel Gasch Hurios, Abat de la comunitat benedictina de Montserrat, que se'n restauri la profanació. L'escultura del Requeté jacent ha d'ocupar el seu lloc a la Santa Muntanya i mirant, des que va ser col·locada, a la Mare de Déu, la nostra “Moreneta”.

La comunitat benedictina no pot oblidar que els 319 requetès catalans caiguts en combat ho van fer per defensar la mateixa religió que professa la comunitat. Aquesta Abadia no pot oblidar els 23 monjos martiritzats i beatificats per l'Església. Ni de bon tros pot obviar que només a nivell eclesiàstic, a Catalunya es van produir 2.441 assassinats. Entre ells tres bisbes catalans (sense comptar amb els que van morir a terra català), 1.538 preveres, 824 religiosos i 76 monges. Igualment, no es pot deixar caure en l'oblit els milers de catalans assassinats a Catalunya, molts per ser simplement catòlics.

Demanem una VERITABLE memòria històrica i això no pot aconseguir ocultant el que proporciona sentit a la nostra història. Volem que es recordi el terror viscut a la Catalunya republicana durant el trienni 1936-1939. És un deure de recordar aquells que van donar la seva vida per defensar per Déu i per Espanya. Ningú no pot donar lliçons de catalanitat a aquells requetès que cada nit, a les trinxeres, resaven el rosari i entonaven el Virolai.

Protestem que, per contra, s'enalteix anualment el responsable de gairebé 8.500 assassinats a Catalunya. I reclamem que, oficialment, s'oficiï una Santa Missa en reparació de la recent profanació del Mausoleu on descansen les restes de dos-cents requetès del Terç, esperant -com assenyala el nostre Credo- la resurrecció de la carn, el dia del judici final, on es reconeixeran els seus mèrits.


Enllaç

Read more »