CARTA OBERTA DES DE CATALUNYA ALS NOSTRES COMPANYS CARLISTES
Benvolguts companys de les Espanyes:
Volem dirigir-nos a vosaltres en aquesta època de canvis, propostes i noves situacions col·lectives que ens interroguen a tots.
L'estatus social i polític que va cristal·litzar en el règim del 78 s'esgota ràpidament. La crisi econòmica i social, amb el seu deixant de dolor, precarietat i sofriment, no fa sinó accelerar una descomposició que s'evidencia en totes les esferes de l'àmbit públic. La corrupció desbocada, filla del bipartidisme rector, la llunyania de la classe política respecte als ciutadans, la manipulació de la Justícia, l'opacitat en el tracte de favor davant la Banca o els lobbies, mouen a la societat cap a alternatives polítiques i organitzatives per respondre a aquest atzucac.
Enmig del qüestionament general al règim i els seus pilars es replanteja la plurinacionalitat, a Catalunya especialment. L'Estat de les autonomies nascut de les transaccions postfranquistes ha representat un pegat no resolutiu a l'encaix de les nacions hispàniques. L'ofensiva recentralitzadora dels últims anys ha portat a molts catalans a la certesa que l'estat és un aparell contrari essencialment al seu ser col·lectiu i impossible de reformar.
Els ponts de negociació i diàleg s'han trencat a partir de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'autonomia confirmat el 2010. Les veus favorables a nous acords parcials i a punts de trobada han rebut un menyspreu constant. L'hostilitat mostrada per la dirigència central ha empès la voluntat d'autogovern catalana cap a la de secessió.
Després d'una secular imposició uniformitzant de caràcter absolutista, dictatorial o liberal, la convicció independentista s'ha estès com a única sortida enfront de l'ofec financer de la Generalitat, l'espoli fiscal permanent, la negació d'infraestructures necessàries o els atacs constants a la cultura i llengua catalanes. No serà aquest un estat d'opinió passatger ni depèn tampoc d'actituds de polítics concrets, sempre conjunturals. Mentre no s'abordin les causes profundes d'aquest greuge, es mantindrà o augmentarà. La radicalització política o jurídica del Govern central comportaria inevitablement l'amplificació i enduriment del secessionisme.
Davant aquesta situació, quin és la posició del Carlisme català? En ocasió de les eleccions catalanes del passat 27 de setembre, la nostra Agrupació Territorial, es va manifestar a través d'un comunicat publicat en la premsa. En ell expressàvem,
“La voluntat carlista d'articular les Espanyes a partir d'estats sobirans i iguals és un sentir recollit des de fa gairebé dos segles. La primera reivindicació foralista ha conduït amb el pas del temps a un posicionament a favor de la Confederació espanyola, en un marc de superació del sistema econòmic, polític i nacional imperant”.
Després de la recomposició del mapa polític català i posteriorment de l'espanyol en les eleccions generals, mantenim la voluntat d'abordar aquest gran debat que ha de conduir a un nou marc que superi l'actual. Un esquema que reculli la lluita pels drets socials, la transparència, la subsidiarietat i la plurinacionalitat, principis tots ells inscrits en la naturalesa del Carlisme.
Constatem que les eleccions generals del 20 de desembre han recollit un considerable suport a propostes favorables al reconeixement dels drets nacionals de Catalunya i entre ells al de determinar el seu futur mitjançant un referèndum democràtic. La postura pròpia del Partido Carlista queda recollida en aquest aspecte en forces de divers signe.
Desitgem que aquest marge d'esperança cap a una transformació fructifiqui en polítiques i canvis concrets.
Sigui el que sigui l'esdevenir social i polític de les Espanyes, resolgui's com es resolgui el contenciós plantejat a Catalunya, volem manifestar aquí com a Carlins que les propostes i objectius que han marcat la nostra lluita bicentenària continuaran essent el nord de la nostra actuació: la sobirania originària del poble català afirmada i exercida com a subjecte nacional en un pacte igualitari i permanent amb totes les Espanyes.
Tan convençuts estem de la justícia de les reclamacions catalanes, sense subordinacions inadmissibles, com d’afirmar la pertinença, continuïtat i essencialitat que el vincle de la hispanitat ens ofereix. La resolució positiva de les primeres serà la clau que obri la porta a la plena realització del segon.
Aquest és el nostre repte i aquest serà el nostre esforç.
AGRUPACIÓ TERRITORIAL COMARQUES CENTRALS DEL PARTIT CARLÍ DE CATALUNYA
