• Facebook Twitter

Carlistes de Catalunya

Carlistes de Catalunya és un moviment nacional català a favor del carlisme legítim representat políticament de forma principal pel Partit Carlista.

Com a tal té un projecte socialment basat en el socialisme autogestionari.

Com a tal té un projecte nacionalment basat en el dret a l'autodeterminació per a Catalunya i la resta de pobles de les Espanyes; així com pel federalisme.

Com a tal reconeix com a legítimes les aspiracions de Carles Xavier I de Borbó Parma al tron.

diumenge, 3 d’abril del 2016

Carta oberta de l'Agrupació Territorial Comarques Centrals del Partit Carlí de Catalunya







CARTA OBERTA DES DE CATALUNYA ALS NOSTRES COMPANYS CARLISTES

Benvolguts companys de les Espanyes:

Volem dirigir-nos a vosaltres en aquesta època de canvis, propostes i noves situacions col·lectives que ens interroguen a tots.

L'estatus social i polític que va cristal·litzar en el règim del 78 s'esgota ràpidament. La crisi econòmica i social, amb el seu deixant de dolor, precarietat i sofriment, no fa sinó accelerar una descomposició que s'evidencia en totes les esferes de l'àmbit públic. La corrupció desbocada, filla del bipartidisme rector, la llunyania de la classe política respecte als ciutadans, la manipulació de la Justícia, l'opacitat en el tracte de favor davant la Banca o els lobbies, mouen a la societat cap a alternatives polítiques i organitzatives per respondre a aquest atzucac.

Enmig del qüestionament general al règim i els seus pilars es replanteja la plurinacionalitat, a Catalunya especialment. L'Estat de les autonomies nascut de les transaccions postfranquistes ha representat un pegat no resolutiu a l'encaix de les nacions hispàniques. L'ofensiva recentralitzadora dels últims anys ha portat a molts catalans a la certesa que l'estat és un aparell contrari essencialment al seu ser col·lectiu i impossible de reformar.

Els ponts de negociació i diàleg s'han trencat a partir de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'autonomia confirmat el 2010. Les veus favorables a nous acords parcials i a punts de trobada han rebut un menyspreu constant. L'hostilitat mostrada per la dirigència central ha empès la voluntat d'autogovern catalana cap a la de secessió.

Després d'una secular imposició uniformitzant de caràcter absolutista, dictatorial o liberal, la convicció independentista s'ha estès com a única sortida enfront de l'ofec financer de la Generalitat, l'espoli fiscal permanent, la negació d'infraestructures necessàries o els atacs constants a la cultura i llengua catalanes. No serà aquest un estat d'opinió passatger ni depèn tampoc d'actituds de polítics concrets, sempre conjunturals. Mentre no s'abordin les causes profundes d'aquest greuge, es mantindrà o augmentarà. La radicalització política o jurídica del Govern central comportaria inevitablement l'amplificació i enduriment del secessionisme.

Davant aquesta situació, quin és la posició del Carlisme català? En ocasió de les eleccions catalanes del passat 27 de setembre, la nostra Agrupació Territorial, es va manifestar a través d'un comunicat publicat en la premsa. En ell expressàvem,


“La voluntat carlista d'articular les Espanyes a partir d'estats sobirans i iguals és un sentir recollit des de fa gairebé dos segles. La primera reivindicació foralista ha conduït amb el pas del temps a un posicionament a favor de la Confederació espanyola, en un marc de superació del sistema econòmic, polític i nacional imperant”.

Després de la recomposició del mapa polític català i posteriorment de l'espanyol en les eleccions generals, mantenim la voluntat d'abordar aquest gran debat que ha de conduir a un nou marc que superi l'actual. Un esquema que reculli la lluita pels drets socials, la transparència, la subsidiarietat i la plurinacionalitat, principis tots ells inscrits en la naturalesa del Carlisme.

Constatem que les eleccions generals del 20 de desembre han recollit un considerable suport a propostes favorables al reconeixement dels drets nacionals de Catalunya i entre ells al de determinar el seu futur mitjançant un referèndum democràtic. La postura pròpia del Partido Carlista queda recollida en aquest aspecte en forces de divers signe.

Desitgem que aquest marge d'esperança cap a una transformació fructifiqui en polítiques i canvis concrets.


Sigui el que sigui l'esdevenir social i polític de les Espanyes, resolgui's com es resolgui el contenciós plantejat a Catalunya, volem manifestar aquí com a Carlins que les propostes i objectius que han marcat la nostra lluita bicentenària continuaran essent el nord de la nostra actuació: la sobirania originària del poble català afirmada i exercida com a subjecte nacional en un pacte igualitari i permanent amb totes les Espanyes.


Tan convençuts estem de la justícia de les reclamacions catalanes, sense subordinacions inadmissibles, com d’afirmar la pertinença, continuïtat i essencialitat que el vincle de la hispanitat ens ofereix. La resolució positiva de les primeres serà la clau que obri la porta a la plena realització del segon.

Aquest és el nostre repte i aquest serà el nostre esforç.


AGRUPACIÓ TERRITORIAL COMARQUES CENTRALS DEL PARTIT CARLÍ DE CATALUNYA


Read more »

diumenge, 28 de febrer del 2016

Presentació de 'Piano a cuatro manos' a Tortosa


En el marc de la commemoració de l’afusellament de la tortosina Maria Griñó, la mare del General Ramon Cabrera, el divendres 26 de febrer a les set del vespre al Museu de Tortosa es va fer la presentació del llibre 'Piano a cuatromanos' (Ediciones Oblicuas, 2015), de l'escriptora morellana Conxa Rodríguez, novel·la ambientada en l'exili britànic del General carlista català. 

L'acte fou precedit de la xerrada L'afusellament de Maria Griñó, mare del general Cabrera. Fets que el precedien i conseqüències, a càrrec de Josep M. Llasat.




En el marc de l’acte per commemorar l’afusellament de la tortosina Maria Griñó, la mare del General Cabrera, el proper divendres 26 de febrer a les 19h al Museu de Tortosa es farà la presentació del llibre 'Piano a cuatromanos' (Ediciones Oblicuas, 2015), de l'escriptora morellana Conxa Rodríguez, novel·la ambientada en l'exili del General Cabrera.  - See more at: https://www.omnium.cat/noticia/la-seleccio-de-surtdecasa-del-22-de-febrer#sthash.7XmgxxSp.dpuf
En el marc de l’acte per commemorar l’afusellament de la tortosina Maria Griñó, la mare del General Cabrera, el proper divendres 26 de febrer a les 19h al Museu de Tortosa es farà la presentació del llibre 'Piano a cuatromanos' (Ediciones Oblicuas, 2015), de l'escriptora morellana Conxa Rodríguez, novel·la ambientada en l'exili del General Cabrera.  - See more at: https://www.omnium.cat/noticia/la-seleccio-de-surtdecasa-del-22-de-febrer#sthash.7XmgxxSp.dpuf

Read more »

divendres, 19 de febrer del 2016

Carta a Manuela Carmena de Josep Miralles Climent

Estimadas alcaldesa y concejala de cultura de Madrid:
He tenido conocimiento por la prensa de que desean cambiar el nombre de «Montejurra» a una calle de Madrid. Supongo que será por aplicación de la ley de la Memoria Histórica y porque es de suponer que ese nombre sería puesto tras la victoria de los sublevados contra la II República en la guerra civil española, en la que una de las unidades del bando vencedor se llamaba «Tercio de Montejurra».
Tal vez convenga aclarar algunas cuestiones que quizás determinen que la Ley de la Memoria Histórica no sería de clara aplicación en este caso:
El Tercio de Montejurra era una de las muchas unidades de voluntarios carlistas, pero el carlismo, a pesar de haberse sublevado por orden de don Javier de Borbón Parma, jamás se identificó ni con el franquismo ni con el fascismo, como tampoco se identificaron con el fascismo los anarquistas, comunistas y un sector del socialismo que también se sublevaron en diversas ocasiones contra la II República.
El historiador Julio Aróstegui denunciaba que «la historiografía oficial de la guerra civil sustentada por los medios del Régimen surgido de ella» ocultaban «la relación tortuosa entre el viejo carlismo y el Régimen de Franco a partir de 1937». Por eso, inapropiadamente «durante bastantes años se impuso una visión franquista del carlismo». (Julio Aróstegui, Los combatientes carlistas en la guerra civil española, Aportes XIX, SA, Madrid 1991, vol I, pp. 30-31 y 44).


Efectivamente, el carlismo javierirta fue perseguido por Franco y por la Falange unificada a partir del decreto de unificación de 1937. Muchos carlistas fueron represaliados y Franco mandó expulsar a don Javier de Borbón Parma, que, exiliado en Francia, combatió contra los nazis en la resistencia y fue internado en el campo de exterminio de Dachau. (Sobre las persecuciones contra el carlismo ver: Manuel Martorell, Retorno a la lealtad. El desafío carlista al franquismo, Actas, Madrid, 2010)
Es conveniente saber también que el nombre de «Montejurra» significa mucho más que el de un Tercio de Requetés. Montejurra es una montaña cercana a Estella (Navarra) donde se produjo un importante triunfo de los carlistas contra el Ejérctito español durante la segunda guerra carlista. Una guerra que, según carta de Miguel de Unamuno a Joaquín Costa, encerraba «un fondo grande de socialismo rural» donde los carlistas representaban una «curiosísima utopía socialista» que era «sentimiento de las masas carlistas». Para Unamuno el carlismo representaba asimismo una «protesta contra todo mandarinato, todo intelectualismo y todo charlamentarismo, contra todo aristocratismo y centralización unificadora» y que «nació contra la desamortización, no sólo de los bienes del clero y los religiosos, sino de los bienes del común» (Rafael Pérez de la Dehesa, Política y sociedad en el primer Unamuno, Ariel, Barcelona, 1973, 2ª ed., pp. 131-134).
Por otro lado «Montejurra» fue el lugar donde los carlistas en los años 60 y 70 del siglo XX se concentraban en un acto político que desafiaba al régimen franquista; significó un «grito del pueblo por la libertad» tal como lo entendió el Partido Carlista en sus años de lucha durante el tardofranquismo y el régimen de la monarquía de Juan Carlos, que fue cuando se produjeron los crímenes de Montejurra por parte de una ultraderacha amparada por el gobierno de Arias Navarro, siendo Fraga Iribarne el ministro de la Gobernación. Fue un auténtico crimen de estado donde resultaron asesinados Aniano Jiménez Santos y Ricardo García Pellejero, además de decenas de heridos, todos del lado del Partido Carlista. (Alfredo Grimaldos La sombra de Franco en la Transición, Oberon, Madrid, 2004, 125-140; Josep Carles Clemente, y Carles S. Costa, Montejurra 76: Encrucijada política, La Gaya Ciencia, Barcelona, 1976).
Por todo ello, y siempre que no esté yo mal informado, ruego reconsideren la decisión que han tomado de cambiar el nombre de «Montejurra» a esa calle de Madrid.

Saludos cordiales.

Josep Miralles Climent (Historiador. Miembro del «Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Castelló»; del «Seminari d'Historia Local y Fons Orals» de la Universitat Jaume I de Castelló y del «Cercle Valencià d'Estudis Carlistes»)

Read more »

dimarts, 16 de febrer del 2016

Anul·lada la multa del govern espanyol als Trabucaires de Cardedeu

El Jutjat Contenciós Administratiu número 15 de Barcelona ha anul·lat la multa de 6.000 euros que la Delegació del govern va imposar als Trabucaires de Cardedeu per l'actuació de la Festa Major del 2014. La sentència considera que les salves no anaven dirigides al regidor del PP Jaime Gelada, sinó que van ser trets "col·lectius a l'aire o al cel". Els Trabucaires han emès un comunicat on manifesten la "gran satisfacció" i avisen que ara se'ls haurà de retornar els diners pagats.

Read more »

dijous, 28 de gener del 2016

Breda declara persona non grata a Felip de Borbó

Mals dies pels usurpadors. L'ajuntament de Barcelona ha retirat el retrat del gran, el de Badalona el del petit, el Cap-i-Casal ha retirat la medalla d'or a la Cristina, imputada pel cas Noos. I ara s'hi afegeix a la festa Breda. El municipi ha declarat persona no grata a Felip de Borbó. El ple municipal va aprovar aquest dilluns per unanimitat la moció que assenyala que ni ell ni la seva família són benvinguts en aquest poble de gairebé 4.000 habitants. "El rei Felip VI representa la màxima figura institucional d'un Estat que impedeix el lliure exercici del dret a decidir del poble de Catalunya", assegura la moció, que també apunta que "la Monarquia és una institució que representa uns valors completament allunyats de la igualtat entre ciutadans".

"La Corona espanyola no ha adoptat una posició de neutralitat institucional amb el procés", va denunciar també el ple, que també retreu a Felip que no volgués rebre Carme Forcadell perquè la presidenta del Parlament li pogués comunicar el nomenament de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat.

No és la primera vegada que un municipi intenta repudiar el rei. Berga ja ho va intentar el juny del 2014, poc després de l'abdicació de Joan Carles, però la moció només va obtenir un vot favorable de la CUP. En aquesta ocasió a Breda ha comptat amb els vots dels sis regidors d'ERC, dos de CiU, dos de Tots per Breda i un de la CUP.

Read more »

dimarts, 26 de gener del 2016

Una regidora d'Alacant condemnada a pagar 6.000 € per haver insultat a Joan Carles Borbó


L’Audiència espanyola ha condemnat avui la regidora de Guanyar Alacant Marisol Moreno, coneguda popularment per ‘la Roja’, a pagar sis mil euros de multa per un delicte d’injúries a la corona. Concretament és acusada d’haver escrit al seu bloc que Juan Carlos Borbó era un ‘fill de puta’ i que la seva família espanyola era formada per ‘ganduls, estafadores, borratxos i assassins’. Moreno és la regidora de Joventut i Protecció Animal d’Alacant.

La regidora demanava que s’arxivessin les actuacions perquè els comentaris que va escriure no eren pas tan diferents del que es van poder sentir aquells mateixos dies contra el cap d'estat designat per Franco pel seu polèmic safari a Botswana.

La fiscalia es va querellar contra Marisol Moreno per haver publicat al seu bloc el 14 d’abril de 2012 un article titulat ‘Borbons assassins’, en què, arran de la polèmica desfermada per aquells fets, va escriure: ‘Aquest fill de puta ha matat un ésser que, en molts aspectes, és millor que els humans, encara que, és clar, què es pot esperar d’un tio que va disparar al seu propi germà i el va matar.’

Moreno és una coneguda militant animalista i actriu, i el text penjat al seu bloc correspon a un dels seus monòlegs. En una petició a favor seu, hom recordava que Joan Carles va arribar a demanar perdó pel que havia fet a Botswana.

Font: Vilaweb

Read more »

dilluns, 25 de gener del 2016

Marxes monàrquiques franceses recorden a Lluís XVI











El Rei fou assassinat pels republicans el 21 de gener de 1793 en un crim atroç contra qui també era, aleshores, co príncep d'Andorra. Encara és hora que els republicans demanin perdó per una execució que és injustificable i més tenint en compte que Lluís XVI havia assumit els principis de la revolució. Lluís XVI, cal recordar-ho, va jurar fidelitat a la constitució de 1791 emanada de la declaració de drets de l'home i del ciutadà, va negar-se a encapçalar cap contracop per no fer un vessament de sang, va acceptar deixar de ser Rei per l'anacrònica fòrmula de "per la gràcia de Déu" i va acceptar ser un representant del poble admetent l'assemblea nacional francesa com a parlament.

No cal, però, culpabilitzar a tots els republicans del magnicidi. Foren els de sempre, els centralistes jacobins els qui van matar Lluís XVI. La condemna a mort s'aprovà només per 366 vots contra 334 i el recurs de l'apelació al poble, proposat pels girondins (republicans federalistes), fou rebutjat pels centralistes jacobins. Aquests que encara no van tenir prou i el 16 d'octubre de 1793 mataven la Reina Maria Antonieta. La decapitaven car els republicans jacobins, fanàtics, no deixen de ser l'actual ISIS que va tallant caps però del segle XVIII.

I malgrat tot França no oblida el seu Rei, La França real, la reial, va manifestar-se aquest dissabte en homenatges a Angers, Lille, Nantes, Bordeaux, París o la immensa missa a Lió els militants monàrquics, en especial de l'Action Française, han recordat la seva figura sota el lema de "Visca el Rei!". Vídeo de marxes a la capital francesa:



Read more »

dimecres, 20 de gener del 2016

L'Ajuntament de Barcelona retira la Medalla d'Or a Cristina de Borbó

La comissió de Presidència de l'Ajuntament de Barcelona ha instat el govern de l'alcaldessa Ada Colau a iniciar immediatament els tràmits administratius necessaris per a la revocació de la Medalla d'Or de Barcelona atorgada a la Cristina de Borbó, arran de la seva imputació per frau fiscal.

L'Ajuntament de Barcelona va atorgar la Medalla d'Or de Barcelona a la infanta Cristina de Borbó al juny del 1997 i l'alcalde Pasqual Maragall l'hi va lliurar el 22 de setembre de 1997, dies abans de contraure matrimoni amb Iñaki Urdangarín a la capital catalana, on residia des del 1992.

La proposta per retirar la medalla a Cristina, que ha presentat ERC, s'ha aprovat en una votació nominal amb els vots a favor de 12 regidors, els republicans, els de Barcelona en Comú, els de CiU, els del PSC i els de la CUP, i l'abstenció de 3, els dos de Ciutadans i un del PP.

Per fer-se efectiva la revocació de la medalla, el ple municipal haurà de ratificar la decisió i l'alcaldessa Ada Colau signar el decret corresponent.

El govern municipal també haurà d'informar Cristina de Borbó que, a partir d'aquest moment i mentre duri el procediment administratiu, no ha d'usar el guardó en cap acte públic i que deixa de tenir dret al tractament d'Excel·lentíssima Senyora i privilegis protocol·laris en els actes oficials organitzats per l'Ajuntament de Barcelona.

Read more »

dissabte, 16 de gener del 2016

Les oligarquies amb Joan Carles de Borbó

En els seus viatges, assenyalava el rotatiu nord-americà New York Times, Joan Carles de Borbó "podia acceptar regals en nom de l'Estat espanyol, però no hi havia una llista pública dels mateixos. Amb els anys, ha rebut iots, una casa en una illa, automòbils de luxe ... "

En front d'aquesta indecència s'alcen les veus de les oligarquies castellano-cèntriques, liberals, centralistes, les que sempre s'han oposat al carlisme. Un exemple: César Alierta, president de Telefónica, afirmava:  "Des del punt de vista empresarial, Joan Carles I és el primer ambaixador d'Espanya", afirmava

Read more »

dissabte, 2 de gener del 2016

Nueva exposición: Julián Gayarre. Testigo del bloqueo carlista de Pamplona

En conmemoración del 125 aniversario del fallecimiento del tenor roncalés, el Museo del Carlismo expone la microexposición Julián Gayarre. Testigo del bloqueo carlista de Pamplona.
La muestra, que podrá visitarse entre el 26 de junio de 2015 y el 10 de enero de 2016, consta de dos paneles gráficos dedicados al contacto que el tenor tuvo con Navarra en el contexto de la Segunda Guerra Carlista. Julián Gayarre acudió a Roncal en el verano de 1875 para visitar a su hermano, Victoriano, teniente de infantería del ejército liberal, que se encontraba enfermo. Después, desde Italia, mantuvo correspondencia con sus familiares con quienes intercambió opiniones sobre el curso de los acontecimientos en su tierra. La Fundación Julián Gayarre ha colaborado en esta muestra proporcionando fotografías y copias digitales de dos cartas que se reproducen en los paneles.

La exposición destaca algunos episodios concretos, como el bloqueo carlista de Pamplona entre septiembre de 1874 y febrero de 1875 en el que adquirió protagonismo la fundición de Salvador Pinaquy, donde Gayarre había trabajado entre 1863 y 1865. Se incluye un catálogo de maquinaria agrícola de esta empresa, propiedad del Museo Etnológico de Navarra “Julio Caro Baroja”, que fue editado en esas mismas fechas. Igualmente hay referencias a la toma por los carlistas de la ermita de la Trinidad de Lumbier a finales de octubre de 1875 y a las batallas libradas en Alzuza, Miravalles, San Cristóbal y Oricáin entre el 22 y el 24 de noviembre de ese mismo año, hechos de armas por los que el tenor mostró especial interés en sus cartas.

Read more »