Cap a un front d’esquerres?

Després de la sotragada patida pel règim nascut el 20 de desembre de 1975 a les eleccions europees, s’ha llençat la possibilitat d’organitzar un ‘front d’esquerres’ per a les properes cites electorals. La idea no és nova, però ara arriba en un moment de màxima feblesa del règim, accentuat més encara, amb l’estranya i sorprenent abdicació de Joan Carles de Borbó.

Els mals resultats del PP i del PSOE –sostenidors destacats de la monarquia joancarlista i del sistema bipartidista- i l’auge de l’esquerra (IU, Podem, ERC, Equo-Compromís, BNG i Bildu) han posat sobre la taula la possibilitat d’unir esforços i preparar una gran coalició que posi fi al govern del PP, a les seves retallades, privatitzacions, corrupció i submissió al govern d’Angela Merkel.

Els carlistes crec que hem de plantejar-nos la possibilitat de donar suport a aquest projecte o no fer-ho, però després d’un examen minuciós i un anàlisi sobre si volem seguir caminant sols o aunar esforços amb els qui tenen uns plantejaments polítics, econòmics, i socials propers als nostres. Hem de fer autocrítica i reconèixer que amb la manca de recursos humans que en aquests moments tenim per moltes circumstàncies diverses, ens serà molt, però que molt difícil donar a conèixer la nostra alternativa ideològica, divulgar-la massivament i així poder contrastar-la amb la realitat. Estem segurs que el nostre Socialisme d’Autogestió Global té molt a dir i aportar al debat d’anar construint una alternativa a la globalització neoliberal que estem patint. La nostra veu és feble, però ha d’escoltar-se. Per això cal seguir molt de prop aquest procés, participar en ell i aportar la nostra trajectòria i experiència. Recordem que el Partit Carlista va estar a totes les plataformes i organismes unitaris d’oposició al franquisme. Fou cofundador de Comissions Obreres i d’Izquierda Unida i sempre ha mantingut una posició coherent i respectuosa cap a les organitzacions polítiques de l’esquerra, sense que això hagi significat que na haguem criticat tot allò que ens ha semblat oportunisme, electoralisme o pèrdua dels senyals d’identitat tradicionals de l’esquerra.

Per suposat, que per a participar d’aquest ‘front d’esquerres’ hi ha una sèrie de punts, que per a nosaltres són innegociables i fonamentals per a que aquest front sigui creïble i eficaç:

1. Respecte absolut i total als Drets Humans.

2. Denúncia clara i rotunda del neoliberalisme.

3. Aposta per un socialisme sorgit des de la base, profundament revolucionari i democràtic que lluiti per una nova economia al servei de les persones i no dels interessos privats d’Estats, multinacionals, corporacions financeres o grans empreses.

4. Reconeixement ple del dret a decidir de tots els pobles i nacionalitats de Les Espanyes.

5. Tolerància zero amb la corrupció política o econòmica. Cap imputat podrà presentar-se com a candidat.

6. El ‘front’ ha de ser –en un principi- una eina electoral conjuntural, pel que els grups que l’integrin mantindran la seva independència ideològica i organitzativa.

7. Impulsat la celebració d’un referèndum en el que lliure i democràticament podem decidir la forma de govern que volem: monarquia o república.

La participació o no d’aquest projecte ha de ser discutida entre tots i cada un dels militants del nostre partit, en assemblees, mitjançant enquestes o qualsevol altre mitjà dels que sempre hem utilitzat per a conèixer el que pensen els nostres companys i companyes.

Veurem en que queda aquest projecte, però els carlistes hem d’estar preparats per a donar una resposta i saber explicar la nostra postura, sense nostàlgies del passat, pensant solament que cal acabar amb l’atur, els desallotjaments, l’emigració dels joves, la corrupció, els rescats de la banca, en fi, les nefastes conseqüències del govern de la dreta.

Article aparegut a ‘Madrid Carlista’ (59), la revista del Partit Carlista de Madrid del mes de juny.