454 persones mortes sense casa a França, 15 d’ells infants

Sovint, l’hispanocentrisme, ens fa analitzar les qüestions socials en el marc fronterer espanyol o català. Aquest problema deriva d’una visió on la justícia social s’ha aplicar a les fronteres “nacionals” però poc, o res, importa que passa fora. És molt greu que hi hagi un % de persones sense casa dins de l’estat espanyol pels nacionalistes espanyols però és indiferent si això passa a Burkina Faso.

De fet no cal anar tant lluny. A l’estat francès la situació dels anomenats “sense sostre” ens mostra com el capitalisme abandona una sèrie de persones que simplement han quedat fora del sistema, no són útils i no interessen. De fet, no està tant lluny del que Marx anomenava lumpenproletariat o dels intocables del sistema de castes de l’Índia.

El grup Morts de la Rue ha fet públiques les dades dels morts sense casa a la República francesa i es tracta de 454 persones dels que ua quinzena tenia menys de 15 anys. El balanç no és exhaustiu car l’estat ni s’ocupa de comptabilitzar els paries del capitalism