• Facebook Twitter

Carlistes de Catalunya

Carlistes de Catalunya és un moviment nacional català a favor del carlisme legítim representat políticament de forma principal pel Partit Carlista.

Com a tal té un projecte socialment basat en el socialisme autogestionari.

Com a tal té un projecte nacionalment basat en el dret a l'autodeterminació per a Catalunya i la resta de pobles de les Espanyes; així com pel federalisme.

Com a tal reconeix com a legítimes les aspiracions de Carles Xavier I de Borbó Parma al tron.

dimecres, 25 de juny del 2014

Diari Deia: El carlisme, opció d'esquerres i socialista


 
El secretari general federal del partit carlista de les Espanyes, Jesús Maria Aragón, realitza una radiografia de la situació del seu moviment polític en ple segle XXI.

No és gens fàcil escriure avui sobre el carlisme. El moviment sorgit al segle XIX ha evolucionat en els darrers temps. Va néixer com a resposta política espanyola, de caràcter conservador, tradicionalista i foralista, que en 1833 va recolzar les pretensions al tro ​​de Carles Maria Isidre de Borbó, germà de Ferran VII. El carlisme no acceptava a Isabel II com a reina d'Espanya. Quan Ferran va aprovar el 1830 l'anomenada Pragmàtica Sanció, que feia possible la successió femenina, els apostòlics es van declarar partidaris de Carles. Després de morir el rei va esclatar la Primera Guerra Carlista. Amb els successors de Carles, el problema va seguir plantejat i els seus partidaris van desencadenar la Segona i Tercera Guerres Carlistes.
 
El secretari general federal del Partit Carlista de les Espanyes (PC), Jesús María Aragón, assegura en declaracions a DEIA que "el carlisme és un supervivent de la Història; ha sobreviscut a tres guerres contra el liberalisme centralista, imperialista i espremedor; ha sobreviscut a una cruel, desgraciada, i fallida guerra civil; ha sobreviscut a l'assassina, repressora, i trista dictadura de Franco. I els carlins tenim tota la intenció que sobrevisqui al llegat de Franco a Cap de l'Estat, a aquesta monarquia liberal absorbent, bipartidista i degradadora de la democràcia ", valora.

Aragón és conscient que, tot i la llarga història de la seva força política, avui dia no és un partit conegut per la majoria de la societat. "Som uns desconeguts per a la gent del carrer, que ens relaciona amb el dictador Franco, fruit de la història que ell va manar escriure i que, sorprenentment, és acceptada bastant acríticament; però quan veuen que, ni de lluny, som franquistes, se sorprenen ", explica.

Sempre segons les paraules del secretari general del Partit Carlista de les Espanyes, el carlisme, a part de les "confusions interessades oficials", és actualment el continuador d'un aixecament popular, ocorregut el 1833, en defensa d'una manera de vida tradicional en el que "els comunals, administrats pels municipis o per l'església, eren bàsics per a la supervivència de la gent camperola que no tenia mitjans per viure, enfront de l'atac del liberalisme que els privava del gaudi tradicional d'aquests comunals, regits pels furs".

L'evolució ha fet que a dia d'avui es presenten com una formació alternativa de l'esquerra i socialista, com confirma Feliciano Vélez, ex alcalde de Pont la Reina. Segons Jesús María Aragón, "el lema primigeni del carlisme, Déu, Pàtria, Furs, Rei, té una adequada traducció al lema sorgit de la reflexió que sobre si mateix va fer en els anys 60 i 70 del segle passat: Llibertat per escollir, Socialisme per compartir, Federalisme per conviure, Autogestió per decidir ".

El PC no admet que se li atribueixin vocables com absolutisme, antic règim o branca alternativa de la dinastia dels Borbó. Així, quan es diu "antic règim, nosaltres diem furs; branca alternativa de la dinastia dels Borbó, diem dinastia legítima, segons les lleis en vigor en 1833. És com si titllem al liberalisme de esclavista perquè efectivament permetia el tràfic d'esclaus ".

Antiliberals. Aragón fa memòria de les escissions, expulsions i desafeccions que hi ha hagut en el Partit Carlista, però matisa que "el nucli fonamental" és el que ha seguit amb els reis al capdavant (Carles V, Carles VI, Carles VII, Jaume III, Alfonso Carlos, Javier I i Carles Hug I), amb els secretaris generals federals i els congressos federals respectius i regulars: "Aquesta legitimitat de la continuïtat històrica del carlisme li correspon al Partit Carlista de les Espanyes".

Segons la seva opinió, la comunió tradicionalista carlina és una "refundació" de 1986 composta per membres expulsats o que van marxar voluntàriament del partit, i per "gent solta que no encerta a entendre que el vocabulari carlista no és una cosa fòssil, i que el llenguatge ha de servir per a l'home del moment, així com que la tradició no és una cosa que va succeir, sinó que l'anem fent els carlins en una reflexió inacabada sobre nosaltres mateixos ".

Per això, diu que segueixen sent "anti liberals" en el seu aspecte econòmic. "Estem en contra del capitalisme salvatge, el fonamental de l'activitat econòmica no és el benefici individual sinó col·lectiu, no és l'interès, sinó el benefici social, i l'economia ha d'estar al servei de la persona, no del capital".

I. Gorriti

Font: Deia 5-05-2014

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada