Fa aproximadament un mes
saltava la notícia que la Unió Europea instava als seus estats membres a
incloure en els seus respectius PIB (Producte Interior Brut) una
valoració estimativa de la riquesa que genera l'activitat il·legal del
tràfic de drogues i l'activitat al·legal de la prostitució . Mentre
França encapçala una rebel·lió contra aquesta mesura ordenada per les
Institucions Europees, el govern del senyor Rajoy ja ha anunciat, com
era d'esperar del seu servilisme, que ha d'ordenar a l'Institut Nacional
d'Estadística (INE) la inclusió d'aquestes activitats en el còmput del
producte Interior Brut espanyol a partir del proper mes d'octubre de
2014.
Resulta evident que les
institucions europees, que fan escrupolosament el que ordena Alemanya,
busquen alguna cosa amb aquesta mesura i aquesta cosa no pot ser altra
que reduir els anomenats fons de cohesió i les ajudes econòmiques als
països més pobres de la Unió Europea perquè la inclusió, encara que
només sigui estimativa, de la riquesa que genera el tràfic de drogues i
la prostitució al Producte Interior Brut farà que aquest augmenti
artificial i fictíciament fent que la riquesa d'un país sigui més gran
que la que realment és i fins i tot, molt possiblement , impedirà que
cap país europeu torni a entrar en recessió, allunyant de manera
purament virtual, qualsevol nova crisi econòmica.
 |
Davant d'aquesta ordre
de la Unió Europea que, en el cas espanyol, s'inflarà artificialment
l'economia d'un 2'7 a un 4'9 per cent i farà als espanyols virtualment
més rics en aquests mateixos percentatges; ja s'han aixecat les
pragmàtiques veus dels inspectors d'Hisenda demanant que es legalitzi i
reguli la venda de drogues, almenys de la Marihuana, i la prostitució.
La postura dels
inspectors d'Hisenda és lògica i pràctica perquè respon al següent
raonament: Ja que aquestes activitats es computaran al PIB sense que
produeixin efectes reals en l'economia, que aquestes es legalitzin i
regulin i com a mínim els efectes sobre l'economia seran reals i es
podran cobrar nous impostos augmentant la recaptació. Ara bé, quina mena
de regulació poden tenir aquestes activitats per part de l'Estat?.
Pel que fa a la
legalització de la venda de drogues que, ja posats a legalitzar, no sé
per què s'ha de limitar a la Marihuana, el tema està molt clar i és
relativament fàcil procedir-hi perquè n'hi hauria prou amb aplicar el
mateix règim legal i econòmic que regeix al nostre país per al tabac, és
a dir, que la droga tingués també la condició de monopoli estatal sent
l'Estat qui autoritza el seu cultiu o importació, fixa el seu preu i
permet la seva venda mitjançant les concessions administratives que són
els "Estancs "(1).
La legalització de la
venda de droga portaria a la desaparició dels delictes contra la salut
pública en la modalitat de tràfic de drogues reduint, com a molt, en un
delicte de contraban i no deixaria d'estar en sintonia amb la concepció
d'Espanya com "país de vacances i de serveis" ja que sens dubte
generaria un augment d'aquest turisme de baixa qualitat que sembla
agradar tant als nostres polítics.
Igualment, la
legalització de la venda de drogues, comportaria que, en cas que el
cultiu i producció pròpia fos insuficient, l'Estat s'hauria d'entendre
amb els grans productors, és a dir, amb els grans "Càrtels de la droga"
d'Hispanoamèrica i Àsia elevant a aquests assassins mafiosos a la
condició d'honorables homes de negocis o descendint el mateix Estat a la
condició d'organització criminal.
Problema diferent
planteja la legalització de la prostitució cridant l'atenció que siguin
funcionaris públics de l'escala A (la màxima categoria de funcionaris
només estant per sobre d'ells els de lliure designació) els que advoquin
per la legalització de la prostitució perquè aquests lleials i
preparats funcionaris haurien de saber que la prostitució va estar
regulada i va ser legal a Espanya fins l'any 1962 en què el nostre país
va subscriure el "Conveni per a la Repressió del Tràfic de Persones i de
l'Explotació de la Prostitució Aliena" aprovat per l'Assemblea General
de les Nacions Unides. És a dir la il·legalització primer i la no
regulació després de la prostitució a Espanya és fruit d'una obligació
imposada per un tractat internacional subscrit amb l'Organització de les
Nacions Unides pretenent denunciar aquest tractat i donar-lo per no
subscrit, la qual cosa evidentment ens portaria a qüestionar l'ONU
plantejant la qüestió que si no se li fa cas en aquest tema per què cal
fer-li en d'altres?.
Sens dubte, no faltaran
els que justificant-se en cert "progressisme", a no sé quins drets
fonamentals i sobretot en un "estar amb els temps i amb el lloc"
al·leguin que la prostitució ja ha estat legalitzada i regulada en
altres països del nostre entorn com Holanda, però la veritat és que en
aquests països no ha estat la prostitució sinó el proxenetisme el que
s'ha regulat.
Fredament considerada,
la relació d'una prostituta amb el seu client constitueix un contracte
bilateral i personalíssim (ja que el client tria concretament a una
prostituta i la prostituta accepta concretament a un client) de
prestació de serveis el compliment en cap cas pot ser exigit pel client
per ser de contingut substancialment immoral. Així doncs, qualsevol
regulació de la prostitució passa forçosament per fer obligatori el
compliment del contracte, és a dir, per obligar jurídicament la
prostituta a complir la seva part del mateix, de manera que l'Estat
estaria emparant i autoritzant l'explotació sexual de les persones
convertint clarament en un "proxeneta", "xulo" o "rufià".
D'altra banda, i en
lògica, la legalització i regulació de la prostitució comportaria
l'ampliació de la categoria de "Malalties Professionals" a les
"malalties de transmissió sexual" (MTS) amb el conseqüent increment de
la despesa en sanitat i prestacions socials per baixes laborals i fins i
tot un augment de reclamacions de responsabilitats civils a particulars
i de Responsabilitats Patrimonials a l'Estat, perquè evidentment si
l'estat regula, autoritza i grava amb impostos la prostitució es
beneficia d'ella i s'ha de fer responsable que aquesta activitat es
realitzi amb totes les garanties sociosanitàries sent, així mateix,
responsable dels perjudicis sanitaris que puguin generar entre els
consumidors d'aquests serveis. No obstant això, sembla que als senyors
Inspectors d'Hisenda de la mateixa manera que als membres de la casta
política que els retribueix només els interessen els ingressos i la
recaptació, no les despeses i la responsabilitat.
Amb l'acceptació de les
ordres emanades de la Unió Europea i amb la justificació d'un possible
increment de la recaptació, els ciutadans espanyols assistim, una vegada
més, estupefactes i amb dolor al trist espectacle de desvergonyit
servilisme que està donant el govern del Partit Popular i altres
institucions de l'Estat que tornen a demostrar per enèsima vegada com
els diners impera sobre la moral, el sentit comú i els més fonamentals
drets humans.
(1) No cal considerar
la venda de tabac en bars ja que aquests cobren un sobrepreu per vendre
sent més car comprar un paquet de tabac en un bar que en un "Estanc".
De fet fins que no es van generalitzar les màquines expenedores era
l'amo del bar qui anava directament a un "Estanc" a comprar determinades
marques de tabac que després revenia als clients del seu establiment.
El Chouan Ibérico
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada